EL CAS D' UN VALENT QUASI OBLIDAT.

25/9/2012.

25 de setembre de 1962:
A Barcelona ciutat,hi va ploura tote la nit a bots i barrals,però no semblava passar res d'extraordinari.
Al Valles, l'APOCALIPSIS. Els Batlles demanaven socors desesperadament,però el Gobernador Civil,estava a Madrid,i sense les seves ordes aquí n'es movia "ni el tato". Els Minyons d' Montanya,van ser els únics que es van mobilitzar,però el desastre els va sobrepassar,llavors algù va recordar...que un personatge de "moda" havia sigut Minyo,i a mès a mès havia fet la nostre guerra a Intendencia. Un Sro. Rector al va trucar,...Catalunya entera es va posar en marxa,  SOLA, com sempre resolt Catalunya el seus daltabaixos. I en mitj d' aquella tragèdia,un home avui quasi oblidat,
 va fer un pas que l'hagues pogut costar llibertat i hisenda...OUÍ?

29/9/2012

Cap Hospital de Barcelona, va rebre avìs d'emergència,els seus caps es van asseventar de la tragedia per Ràdio Barcelona,aixì anavan les coses en la "UNA,GRANDE,Y LIBRE".
Els nois de la Creu Roja es presentaven a les seves delegacions i se'ls treien de sobre: "Aquí no pasa nada." En aquells temps la Creu Roja era un estament militaritzat. Empreses privades pel seu compte van posar camions a disposició del voluntariat; a la valenta marxaven sense cap estri i sese saber exactament am què es trobarien.
Ràdio Barcelona, incansable Soler Serrano, era qui donava instruccions i quasi dirigia la operació. Mentre Ràdio Nacional, com si res: "programación rutinaria".

I el nostre home, discret i actiu, un ull als esdeveniments i l'altre a la porta, per si apareixia "La Santa Inquisicición".

 

02/10/2012

El control sobre l'informaciò era ferri, els que tenim certa edad recordem aquell "conectamos con Ràdio Nacional de España" "el parte" que deèien a casa.. el gest de Ràdio Barcelona,va fotre del fetge a l'Espanya oficial, estranyament no van actuar contra el nostre enigma.

El inefable Matias Vegas,Gobernador Civil,va tornar cuita-corrent amb el NODO enganxat al cul, i el molt bandarra, va fer vestir la galdosa camisa de F.E. als joves Minyons de Montanya que lluitavan amb el fang i les runes. per rodar LAS NOTICIES AL ALCANZE DE TODOS LOS ESPAÑOLES. Nomès un home li va plantar cara,el Sro. Rufe,Batlle de Rubi,que  li va  dir"deaixò res"Va pagar car el gest.

Primer es van deixar caure per el Valles els Princeps, i una setmana després el Caudillo,amb tots els seus escamots, va circular amb olor de popularitat,INCREIBLE¡  però cert, mentres els voluntaris rescatavan, encare, morts,quasi amb las mans.

El nostre enigma, va ser un barceloní del Poble Sec. Si era periodista, i pocs anys desprès va tornar a donar un altre campanada,a la mateixa  Ràdio Barcelona

 

SI SRA.Manuel Tarin Iglesies. Director de Ràdio Barcelona, i promotor de Ràdio Scop,els primers programes amb llengua catalana de desprès de la guerra. Tambe  a la VALENTA.

UN ENIGMA MOLT OPORTUNISTA

BARCELONES DE PAPER.

8/9/2012.
El nostre enigma es una novel-la cent per cent barcelonina,i tambe cent per cent oportunista.
El seu autor,nat i veí de Barcelona,que ha fet viure,majoritariament,la seva obra pels seus carrers, en aquesta, malgrat el seu barcelonisma,l'inicia en el "llogaret" de la "foto".

CPTL.I.
".......els llavis de cirera s'entreobrien com si volguessin xuclar la punta del meu nas, de tan a prop com em parlaven.
I aquell coll....oh aquell coll¡¡¡ un cosset blindat amb un escot ajustat arran de mugrons,l'inflavan els pits com unes sindries...."
TITOL, I AUTOR

VISCA CATALUNYA LLIURE¡¡¡¡¡¡Molt bona DIADA.

12/9/2012
La nostre barcelonissíma novel-la,en el segon captl. hans traslada a un nou decorat europeo. El "prota",un cínic i "vividor" professional,fill d'una "cocot",rep una estraordinària oferta de treball, a la ciutat de la "foto", acceptar,la "setmanada" no era per fer excrafalls. I sense entendre massa de que anava la cosa.arreplegar els calers i ......
PISTA D' OR:

El nostre home,té un punt de contacte an el Sro. Strauss-Kahn

UI..UI..UI...no Ofelia, però vas bè.

15/9/2012
En el tercer captl. retrobem el nostre home en un altra capital europea,i com era habitual en ell,saltan de llit en llit.
"....me la vaig mirar sensa pressa,m'havia mostrat el foc de les dones corpulentes,d'aquelles que fan l'amor amb tot el cos,i que tenen molt de cos per fer-lo, ja portàvem tres trobades secretes,totes a la meva cambra,i n'havia tret prou suc,d'aquells que les damas de l'alta societat no havien après a callar...."
PISTA D'OR:
L'autor es va auto proclamar Marques, amb deliciosa ironìa.












DIA 19/09/2012

CAPTL:4
"....no m'atreviria a dir sense reserves, que els catalans siguin un poble civilitzat.Industrios si. Un poc avar tambè,comparable als escocesos en moltes coses,exepte en la tristor,que la terra catalana s'estila meinys..."
".....jo desembarcava,per primer cop,marinat i esgotat per una llarga travesa, en una platja ibèrica.Tenia pressa per posarme a fer l'espiò..."

El nostre autor a fet un paperas,un gran paperas en una TV.extranjera,en aquest febrils,darrers dies

 NOTA PERSONAL:

Sro.Rei:Es més barat i digne tenir "quimeras" que perseguir princeses alemanyes,i animals per Africa o Extremadura,molt mes barat que pagar reportatges fotografics,cars,cursisi i embafadors,i
molt més barat que pagar la "setmanada" a la vostre Real família.


TV- AL QUEDA ( crec que s'escriu aixì). TEMA: Independencia de Catalunya,tote una disertaciò amb un angles perfecta..
OFELIA: Llibre 1714- ALFRED BOSCH,efectivament