diumenge, de novembre 29, 2015

UN ENIGMA AN BLANC I NEGRE.

Serie BARCELONES DE PAPER:

29/11/2015:
La novel-la enigma,porta la data de redacció de 1962....
L'autor,va voler reflecti un problena del moment,l'etern afrontament entre la vella i la nova generació...
El "prota",un rebel que sofreix i no sap per qué...
L'acció,te com a fons l'Universitat,una Universitat on unes minories començen a protestar...
Moviments,que el autor,els hi va voler dona un caire `epic,i tambe unes gotes de fulletó tronat...
Un crim perfecta,els seus autors son tan dificils d'identificar,que cal un gest de quinyol per relacionar el fet amb l'argument...
La técnica narrativa será detestivesca,i el fil es desemvolupa de forma complicada,amb el proposit de dispersió argumental.
Fragment del I.captl.;
"...com molts xicots de la seva edat,s'interessava per alló que es moda anomenar un art de testimoniatge,de de núncia,i d'aqui partia la seva crítica de la pel-licula del realitzador suec.Una obra d'evasió,segons ell,divorciada de la realitat,de la circunstancia i preocupació ambient,adscrita a una escola formalista que només cerca la bellesa,no pas la veritat,de l'imatge..."
Quina novel-la amagem?...Apa que esta "tirat".



4/12/2015:

La nostre novel-la,en recerca i captura,la va dedicar.el seu autor,a Rafael Tasis."A la memòria d' en Rafael Tasis,que fou un bon amic i un gran català".En Tasis al igual que el nostre autor,va ser un escriptor poc considerat per les tot-poderosos "capelletes"barcelonines,fet que va pesar i pesa sobre les seves obres.
La narraciò en aquest primer capt.es en primera persona i ens introdueix en un entorn familiar de classe liberal,aqui transcric un altre boci.
"...-No hi ha cap més noticia sobre l'assessinat del funcionari?.
-Quin funcionari?-
En va mirar amb una expressiò distreta...
-Si,no vas llegiro? fa potser una setmana,el van trobar a casa seva-
-Ah aquell porc¡¡¡-va interrompe amb indiferencia
-Aleix¡¡¡-el repta sa mare
-Se me ha escapat,no he vist res,no el trobaran,l'assassi,vull dir.
-Per què?-
Ell arronsà les espatlles,tomba una altre pàgina del diari...
-Jo veig que sempre ho acaben descobrint.
-Us ho sembla,cada any queden un grapat de crims impunes.
-No ho sè...-vaig dir vacilant i un cop mès enquimerat,aquell hauria estat el moment oportù perquè l'Aleix m'expliques el perquè   tenia una fotografia del cadaver i coml'havia obtinguda."....
A las poques paguines ja tenim l'assessinat.

8/12/2015;
"...des els cotxes ens miren cares encuriosides,els rostres s'inclinen l'un sobre l'altre.un badoc que hi ha prop crida -Endavant minyons¡¡¡-però ell  es queda a la vorera,la feina,que la facin els altres.
-Mireu¡¡¡-Em giro,tot d'uniformes corren cap als jeeps.sera curios veure què volen fer.
La columna desemboca a la Ronda i segueix per la caloçada,contra direcciò,la consigne es manifestarse en ordre.Molts balcons son plens de gent,com si passés una processò. En Cortet murmura-M'agradaria cantar.-
-Què?-
-Qualsevol cosa...-Davant nostre camina la Ramona,el seu marit es un dels detinguts d'ahir,si se 'l queden massa temps,ho passarà malament,son dels que treballen per poder estudiar,dos jeeps es precipiten pel nostre costat...-Quina se 'en deuen haver pensat avui?- s'allunyan ap a la pl.Catalunya. Tallem la circulaciò a Balmes...seguin fins la pl.Catalunya ,sensa que ningu ens barri el pas,allargant el cap veig que en Barrils.el comunista,marxa  davant a la dreta,erecta quadrat,vora seu camina el fill d'en Rosendo Torres...".
Malgrat aquest relat,la nostre novel-la enigma,n'es per si mateixa una novel-la política,però posar en relleu unes circunstancies per les que atrevessava el nontre poble,i a el pas que anem potser i tornarem.
El autor es dirigueix a una consciencia polìtica quasi oblidada despres de tans anys de dictadura,tot això en un nòn polititazat buit d'ideals on el crim,la soledat,la culpabilitat,el pecat i el sexe,an fan evocar a Raskòlnikov.





13/12/2015;

Comentari a part mereix,el problema erotic dels personatges,que com en totes les obres del autor existeix una considerable dosis d'observaciò.No  son descripciòns morbosas,son sobretot el tractament de la psìsologia sexual de la nostre parella,fins el crim esta ple de sexualitat.
"....Cap al tard,en veure com es presentava la consulta,molt carregada,fet insòlit a finals de setmana,quan la prespectiva del diumenge contribuiex a animar tans hipocondriacs,havia telefonat a la Maria-Clara,de manera que ella ja m'espereva amb el sopar a punt,naturalment,no l'havia cuinat ella,solia encarregar alguna cosa al restaurant,la despespesa no venia d'aqui,cal dir que s'ho podia permetre amb l'assignaciò que li passava. -Et quedaras tota la nit?-em preguntà
-No,fins a les onze o les dotze- Havia dit a la meva dona,tambè per telèfon,que no m'esperes,perque tenia una consulta fora de Barcelona.Aquestes excuses no m'han fet mai feliç,però bè calia d'una manera o altra amagar l'existencia de la Maria-Clara,com abans li havia ocultat la d'un parell d'altres noies que l'havien precedit,que potser no m' hauria buscat si ella,indirectament,no m'haguès empès.
La relaciò sexual sempre havia ofert pocs atractius a la meva dona,i ara en tàcit acord,ja feia temps que per bè que seguìssim dormint en el mateix llit,no fèiem vida conjugal.De jove havia estat vistosa i extremada i res.durant el nostre festeig em va fer sospitar que era una dona freda.Ja casats,aquella descoberta fou una sorpresa desagradable,i vaig voler creure,que el meu entusiasma acabaria despertant aquella carn dornida,però no, ha estat una dona d¡aquestes,rares,que poden passar sense un home i per a les quals l'amor ès un fet de bons sentiments que exclouen la partipaciò dels sentits,si exceptuem aquella mena de vaga sensualitat,ben epidermica,que informe les relacions entre home i



dona que,sentin com sentin,tenen consciencia d'un agradable antagonisme esencial..."
El Pare,l'altre "prota",ens explica les raons que mès endavant justificaran el "melo".

17/12/2015:
L'autor,de la nostre novel-la enigma,una autentica bèstia literaria,va nèixer el mateix any en que acabar la Gran Guerra,en una terra,molt estimada per mi,seca,dura,pobre i on la boira i te el cau. Aquesta novel-la,en la seva primera lectura,en va absorvir,ja que jo vaig viure els fets universitaris que descriu amb gran exitaciò i un sentit històric,que no tenien.
"En Cortet em telefona a l' hora de dinar,en sentir que es ell,tanco la porta del despatx.
_No t' he vist que no has vingut?-
-No,com ha nat?-
-Molt bé.N'he noquejat un.
-No fotis¿...no debò?-
-I tan¡..Si no l'haguessin plegat,encara estaria estes a la Gran Via.-Desprès la veu se li enfosqui.
-Peò hi ha hagut detencions-
-Quí?-
-Tots no els sé,encara.He vist que s'enduien en Rovires,en Castro i un altre de medicina,que no conec.Per què no has vingut?.
-No podia.
No li he d'explicar,que anit aquell porc va citar la Renata per avui.Això és important.No podia exposar que m' enxampessin.
-Demà...-
-A veure,conve que els ferms no afluixen.
-Demà ens veurem.
-Bè...però no et telefonava per això..oi que el altre dia vas perdre la cartera?-
-Si,per què?-
-Va trobar-la en Torres,no sè si el coneixes gaire...-
-El fill de l'escriptor?
-Si,aquest si que ès dels bons.-
-On la va trobar-
-Al passeig-
-Per què no me la va donar ahir-
-Es va haver de quedar a casa,va tot macat-.
Van pegarli?-
-Encara coixeja...et buscava i hem quedat que jo et trucaria-...."
QUÈ NO HI CAIEU?....


 21/12/2015:

"...s'han citat a la una,però a dos quarts ja travesso la pl.San Gregori,i per un corriol avanço cap a Escoles Pies,la Iglesia sembla haverse quedat empantanegada,sobre la tanca he llegit "Sense l'ajuda de tots els feligresos,no podem prosseguir les obres",la tanca,una mena de reixat,és baixa i queda al costat de l'ombre,espero uns moments confòs contra la massa d' un pilar. Mès amunt cremen dos fanals,i darrera la torre,on hi ha una casa de pisos,veig dues finestres il-luminades,em poso els guants,ningù en pot veure, m'enfilo facilment i em deixo caure a l'altra danda,el jardi es nenut,amb un parell d'arbres que pujen fins la teulada,m'esmunyo i evitant el porxo davanter,em refugio darrera la torre,miro el rellotge i aixeco els ulls cap un pi,m'hi enfilo amb precauciò,assegut a cavall d' una forca,em trec la porra de sota la camisa i la sospeso...pel carrer de Escoles Pies que domino,davalla un cotxe,sento el roncar del motor,sòn puntuals.El llarg Plymouth rurlla per la calzada amb vibraciò somorta,i la llum dels fars de ciutat es mig dilueixan en la claror dels fanals.....dos cops de porta,unes paraules ininteligibles,la reixa que s'arrosega,uns passos que pujen lleugers,uns altres talonejant mès lents...a l' altre costat obren una finestra,m'adreço,per la finestra oberta,una mica massa aguda artificial,l'home en canvi riu amb un so greu. Desprès les rialles s'estrunquen...engrapo la finestra i inclino el cos endavant,gairabè tremolo,sento una erecciò,vigilo la porta que s' obre imperciptiblement...en algun lloc,crema una llum que la Renata deu haver deixat encès per orientarme...s'ha tret la brusa i la faldilla,i sota la combinaciò de nili,es transparenta la taca fosca de les bragues,s'inclina una mica i remunta els dits cap a l'embocadura de les mitges...sento la veu ronca d'ell.
-Espera,ja saps que ès el meu privilegi...-s'inclina al seu davant mentre allarga les mans,Renata riu,amb els ulls fiten la porta,avanço mentres ell diu..
-Nena,ets realment una...-de sobta es tomba,aixeca les mans,de cua d'ull veig com la Renata es fica las mans a la boca...però l'arma,gairebè automaticament,ja golpeja l'home,el cos vacil-la,amb totes dues mans,enfonso la porra contra el crani,que espetega...Renata somiqueja.avanço l'orella fins al seu pit...el cor sembla aturat...
-Es mort?-
-Si-que has tocat?-
-Les portes,els poms,els de fora i els de aqui-frego els poms amb el guant...
-Aleix,estic molt espantada,hem fet una cosa molt grossa..-
-L'he feta jo-
-I jo tambè-...
-Què li has dit per poder sortir-
-Res,s'ha anat a despullar al bany-
-No has tocat res mès?-retrocedim cap el dormitori,ap el cadàver,s'ha quedat encongit,ja no sembla ningù important...un ninot..Trec la màquina fotografica,vui eternitzar un moment solemmne..."
No cal dir que ara, l'indret descrit,presenta un caire molt diferent,de reco sensa urbanitzar a barri de "pijos",d'iglesia en construcciò a temple de exequies de ringo-rango.



 27/12/2015:
"...la criada te una mirada deshonesta,peró és un porc espi,la mare li demana.
-Petra ja pot portar les postres-naturalment,li ho diu es castellá,perqué no entén un borrall de la nostre llengua.Ningú no s'ha preocupat d'ensenyarli,tothom li parla com si visquéssim a l'altra banda de l'Ebre. La tia em pregunta.
-Encara feu manifestacions?-
-Si-
-Peró tu no hi vas oi?-
-Esclar que si- el pare en sotja per damunt de les ulleres.
-Mal fet,ja saps que no m'agrada prohibir res...a tu tot aixó no t'importa-
-A no? a qui importa doncs?-
-A quatre caps calents que només pensen provocar desordres.
-Ells van entrar a la Universitat i es van endur quatre companys.
-Alguna cosa devien haver fet,tinc entés que van repartir uns impresos...-
-Ningú ho ho sap,qui els va repartir,i no es motiu,tenim dret a pensar oi?-la tia pontifica
-Els estudiants sempre han estat el nateixos,recordo que vosaltres també féiue tot el rebombori que podieu...
-No es el mateix,eren altres temps i mai no sortiem de la legalitat,eren ganes de divertirse,péró sensa malicia- (...legalitat vigent,us sona el concepte?)
-Vosaltres us podíue divertir,no havieu de solucionar res.
-I vosaltres si?- ho pregunta sensa ironia,incredul sorpres...
-Potser si,si no ho fan els més grans...
-I que solucioneu?-
-De moment potser n'hi prou que algú doni a entendre que no és veritat que vivim al paradis terrenal-
-I ens el portareu vosaltres...-ara si,ara ho diu en ironia.No s'h preocupat mai de res,llevat de fer diners a l' esquena dels malalts,i es creu en dret d'ironitzar-´
-No ho se,peró una mica d'honestedat potser si- ell es molesta.
-No sé que voleu,mai no s'havia fet tant de cas de la joventut,mai no havia hagut tantes oportunitats,ni tan ordre...
-Ja ha sortit¡¡¡-s'interromp,i tots em miren estranyats,he fet un crit,gairebe un crit de triomf.
-Oh ordre,preservans de tot mal,fes que tothom lligat de peus i mans,et pugui ofrenar eternament la seva pregaria agraida...-
-Qué significa aquesta pocasoltada?-
-Es que quan algú pren el boto de l'ordre,sento que sona un timbre d'alarma...".
Malgrat els anys aquesta conversa,crec jo,conserva un rera-fons en comú...legalitat,constitució i endavant amb l'ordreeee....


 3/1/2016:

El autor del nostre enigma,ès per mi,un dels primers novel-listes en la nostre llengua,tant per densitat i originalitat de la seva obra.I tambè el mès ambiciós i el més audac.Les seves novel-les forman un vast retaule,en el que s'arrengleren imatges de la societat catalana del seu temps,sensa oblidar que va viure absolutament entregat a la tasca d'escriure,amb un plan novel-lístic d'amplissim abast.
"...-Ja ets aquì?-
-Si,no ha estat llarg-vaig dir sensa precisar,mai no he volgut discutir sobre els meus malals amb la famìlia.
-Has sopat?-
-Si a Sant Just mateix.-
-Avui t'has perdut un cas curiòs...-
-Quin cas?-
-El d'una noia que busca a sun pare,sembla que era un soldat,i que durant la guerra va coneixer una una noia en un poblet...el Taradell,tu hi vas estar,tambè...potser el vas coneixer,tambè es deia Anselm,Anselm Gasull,no és un nom corrent.-
-De Gasull,si que en coneixia un,un sargent,de nom,no sé...i que va passar?.
-Li va fer una criatura.-
-No veig que tingui res de curiòs-
(Quanta,i quanta guerra,oi Rodoreda?.
"....en el sermò de mossen Feu,que havia parlat amb una sinceritat esborronadora de la posiciò de l' Esglèsia davant el problema social,sobre el qual aporta unes precisions desacostumades,em semblà que seria hora per anar a veure la Renata,però la portera m'havia indicat que era més probable trobarla cap al migdia.En sortir de Missa,ens passejàvem una fins el Perellada,on esperàvem l'hora de dinar,però m'era fàcil de deixarles amb l'excusa d'un malalt...em vaig endur el cotxe,en arribar al carrer Rocafort la portera semblava sociable i quan vaig preguntar per la noia i si hi era..
-Em penso que si,esperi que trucarè...potser encara dorm..-
-Qui hi ha?-
-Srta.Renata,hi ha un Sro.que puja.-quan vaig arribar a dalt no hi havia ningù,vaig tustar a la porta,la qual acabà d'obrirse per revelar un petit vestibul molt modern prolongat per un curt passadis,d'on la noia va venir al meu encontre..." 




 9/1/2016:

NORMALITAT¡¡¡,la famlìa ha retornat a casa seva,els nets dilluns a l'escola, i els fills jornades completes a la feina,nomes en resta un control hospitalari...si tot va bè tornare a tenir temps per mi.i per el bloc.
"...una noia buscava el seu pare,o els familiars del seu pare,no hauria pas proporcionat una dreça on els veins podien parlar d'ella d'una forma poc falaguera o massa reticent.mès ben dit,pensanti bé,una noia de vida lleugera ja no hauria tingut mai la pensada d'intressaese pel seu progenitor.el sol fet d'haver emprès aquella recerca demostrava una ànima càndida,una naturalesa senzilla,una manera de ser confiada,tot de qualitats que s'avenen poc amb els trets de caracter sota els quals se ens manifesten les dones que d'una faisò o altra,fan comerc dels seus encisos, Es veritat que semblava haver-hi un home,la portera havia parlat espontàniament sensa mala intenciò i en un to mès aviat reprovador que excloia tota sospita de xafarderia,d'un ell invisible,però la presencia del qual en el pis semblava constar-li,no havia precisat la mena de relacions,es clar,i jo havia volgut entendre que era de caràcter amoròs,però em podia haver enganyat,potser es tractava d'un germà,o d'un familiar qualsevol...".En aquest punt el "culebrot" treu el nas....

16/1/2016;
Bè,segueix el trenca-coll,els metges no m' han donan l'alta,la crosa de las Barcelones de paper continuen.
"...vaig tornar al carrer Rocafort,an vaig adreçar al quadre de timbres que hi havia al costat de les bústies.
-Qui hi ha?-....quan vaig arribar a dalt no hi havia ningú,jo vaig tustar delicadament a la porta,la qual acabà d'obrir per revelar un petit vestíbul molt modern prolongat per un curt passadís,d'on la noia va venir al meu encontre.Acudia a aquella visita mal disposat per tot el que s'havia desvingut,però en veure-la vaig haver de confessar que la Renata era molt agradable,més aviat alta,molt ben formada.malgrat vestia unes peces que no l'afavorien,uns pantalons d'aquests que en diuen de pirata,i un "manbo"folgat,tenia els ulls grans i les faccions potser una mica brusques per una dona,les celles eren espesses i les pestanyes llargues i mòbils,que li donava una expressiò de maliciosa coqueteria.
-És vostè el Sr. que va venir ahir?-
-Si,és en relaciò amb una carta que va enviar a l'emissora...-
-M'ho mig pensava,mai no rebo visites,pasi estarem més bé al menjador-
-On vulgui-
-Ho dic perquè hia ha llum natural-No semblava una noia de poble,acabada d'arribar a la capital,em sorprenia una mica,havia esperat una cosa diferent,i alhora em posava en guardia contra un possible engany.No hi havia cap dubte,en canvi,que fos lleidatana-
-Viu sola?-vaig preguntar-
-Es pot dir que sì,el pis ès d'un matrimoni que gairebè sempre ès fora,es realitat,sóc una rellogada-
(Eran temps on a Barcelona,en moltes finques n'estava permes els rellogats),això explicava les reticències de la portera,ja que moltes, davant els temps dificils algunes porteres fosin complices dels llogaters.
-Ès un familiar del..Sro,Gasull?-em pregunta.
-Un familiar?-em vaig sorpendre-Per què ho suposa?-
-Perquè no pot ser ell mateix,veig que ès molt jove...-
Volia afalagarme?,però l'expressiò dels seus ulls semblava ingènua...
-No tan jove,de fet,som tots dos de la mateixa edat i vam servir junts,jo tambè vaig estar al seu poble i mès encara coneixia les relacions que l'Anselm va tenir amb la seva mare.
-Ah,l'envia ell doncs?-
-No,no viu a Barcelona i dubto que tingui coneixament de la carta que van radiar.Per això m'he permès aquesta visita,sense consultarlo,no sè si he fet bè,fa molt que va morir la Flora...la seva mare,jo l'apreciava molt...-
-Prop de tres anys-
-Per la carta jo havia cregut...".
La novel-la per "entrgues" pren cos...a el nostre autor era un mestre barregant ciscunstancies,de las primeras lluites universitaries,a amors de guerra. Vinga titol,que això s'acaba¡¡¡¡.
-



23/1/2016;

"...el pensament que la propera vegada que posaria els peus en aquell pis em veuria obligat a confesar el meu engany,Renata,prou llesta,comprendria bè que jo m'hagues volgur assegurar de quina mena de persona era abans de donarme a conèixer,desgraciadament,tots els meus generosos projectes que em van passar pel cap en l'espai d'un instant van ser drestruits.
-Si em convingues veurel,on podria trobar a voste?-
-No es preocupi,tornare,sigui quina sigui la reacciò del seu pare.
-Però de vegades és dificil de trobarme...-
-Ja sé que de set a una és al bar.Puc veurela allí,si em diu on cau.-
-Si,és molt a prop d'aquí a Infanta Carlota,se 'n diu el Popils.- Estic convencut que vai9g saber amagar la sorpresa,perquè ordinariament em domino bé,però aquella revelaciò,per ella innocent,havia alertat la meva desconfiança,de nou tornàr a asaltarme el record de l' Aleix.,si el noi frequentava l'establemint,forçosament ell i la noia s'havien de conèixer,era fins i tot possible que entre ells exixtís alguna relaciò més íntima,potser...les fotos¡¡¡. L'Aleix,no cal dirho,ho ignorava la meva aventura amb aquella noia paguesa,potser an Carreres...però no, ell sempre ha estat d'un caracter discret,però fins i tot en el cas que,pel que fod,no hagues frenat la llengua,aquest coneixament no podia haver arribat a les orelles del meu fill.Tot plegat no tenia explicaciò,però jo sabia que a la llarga la trobaria,l'única cosa que em resistia a aceptar era que en un local que el meu fill sovintejava haguès anat a caure,per pura casualitat,una Reanata que devia ser tambe filla meva,però això vaig engegar el cotxe i em vaig adreçar al Popil's amb la intenciò de fer unes quantes preguntes discretes. El local era pràcticament buit,an vaig atansar al taulell.
-Un conyac,no ha vingut l'Aleix?-
-No,no sol venier mai,al matí-
-I la Renata?-
-No comença fins a les set`´es amic seu?-
-Si,encara són tan amics?-
-Encaramelats com mai,fan fàstic-però es comprenia que no pensava el que deia. Perfectament,ho

havia aconseguit....


 
 
28/1/2016:
"....la Reanata i l'Aleix eren amants i d'una manera o altra havien arreplagat un fragment del meu passat,no sè amb quina intenciò,però si ho sabia,es proposaven treure diners,ferme victima d'un xantatge,escorxarme de viu en viu. La indignaciò m'ofegava,no n'hi havia prou que Aleix fos un assasì,perque havia d'esserho,un perdut que a la seva edat es permitia el luxe de tenir una amigueta,a la possiblement explotava,sinó que la seva insolencia,la seva poca vergonya,la seva manca d'escrupols arribava fins l'extrem d'amenaçar el seu pare d'espoliarlo...i per què m'odiava?,calia que m'odies per haver muntat tot aquell engany...però ja el trobaria,passariem comptes,l'obligaria a confessar...potser m'havia deixat endur per unes aparences mentideres,a despit de la seva evidència.
El fet que la Renata i l'Aleix fossin amants no demostrava res,res contra el meu fill,an vaig acabar dient,tampoc era impossible que ell,haven tingut coneixement d'aquell episodi l'haguès contat a la noia dut per aquesta ingenuitat 1que ens obliga a confiar en la persona en la qual ens semblar descobrir una mica d'anor...o potser no podia negligir aquesta possibilitat,que fos un xantatga sentimental no meinys criminal que aquell altre que la noia devia projectar per ferme obrir la bossa.
Ben segur que era una aventura que l'havia enllaminit amb el seu cos,amb la seva gracia,ho podia comprendre desprès d'haverhi parlat,era una noia molt bonica,amb molta mà esquerra,mplt hàbil,i fer la conquista devia haver estat per ella un joc d'infants.Tot canviara,ara,el meu fill es convertia en una victima que podia sortia d'aquell afer molt mès malparat que jo, jo hauria pogut perdre uns diners..."
(El nostre novel-lista descriu de manera mol certa l'actitut de qualsevol pare davant unes actes completament confussos,an cent pensaments exculpatoris,amb realisme naturalista molt real.).
 
30/1/2016;
SIIII¡¡¡...a costat,però per fì Manuel de Pedrolo ha sigut identificat.