dilluns, de febrer 13, 2017

EL CAS D'UN "PLUMILLA" QUE NO SABIA UN BORRALL D'ESPORTS.

13/2/2017:
Home,nat a Barcelona,fill d'enginyer industrial,net,per par de mare,una nena "bien",de rentista i per par de pare,d'industrial tèxtil,an fàbrica a San Marti de Provençals,on i fabricava exclusivament,un tèxtil molt peculiar anomenat popularment "rayadillo",en el que es confeccionavan els uniformes del ejercit espanyol.
Amb la perdua de Cuba,tambè es va perdre l'industria del avi,i son pare va tenir que interrompre la seva carrera per dedicarse a liquidar la fàbrica,i en mitj d'aquell terrabastall va neixer el nostre enigma.
PISTA D'OR:
En aquells dies,tot eran acudits,semblava que ès volia enmascara la perdua sota una riallada...una d'elles va ser la de "hem perdut Cuba per culpa d'an XXX,i el seu "rayadillo",quin blanc mès clar per els insurgents¡¡¡".
Comença la recerca....

16/2/2017:

El nostre home enigma,en les seves memòries,eludeix parlar dels seus anys escolars,"..deixo còrrer la primaria perquè ho recordo molt vagament i no  vui referirme a lo que he decidit oblidar...",a quin col-legit tan traumàtitzant va anar el nostre home?,per veinatge famìliar,dreta dels eixample,podem intuiro però de cert n'han ser res,però dels seus primers anys,de convivencia familiar si s'esplai,"...res mès divertit que a anar una estona al magatzem del carrer Bruch a fer companyia a el meu pare,jo en realitat lo que en divertia era que l'Esteve em portès a donar un tomb pel Parc,pel Psg.Colon,les Rambles i tornar..."Dins el carro de repartiment,que descriu com una mena de tartana de les monges,a les fosques trontollan s'imaginava el Parc, i fins l'olor de la primavera,el brugit de las Rambles...però en realitat,el passeig es limitava a donar una volta al quadrilater dels carrers Bruch,Casp.Llúria i Ausias March.,però això ell n'ho va saber fins molts anys despres.."...avui puc dir que l'iniciaciò en el cultiu de la meva vida interior es va produir a la penumbre d'aquell carro de magatzem,tirat per un cavall que li deien "Cariño"..."



20/2/2017:

Dels seus anys universitaris,per ell va compte mès el farciment que el gall... "...totes les botigues de Pl.Universitat,de la Ronda,dels carrers Tallers,Gravina,Pelai i Aribau.eren cafes i salas de billar,i si el local era espaiòs,hi havia un billar de xapò i taula de set-i-mitj,nosaltres viviem sotmesos a un estat de setge fet  a mida i a l'abast de les nostres modestes fortunes..Quan jo estudiava,portava una llibreta,amb anotacions del que devia i del que en devien,la gent d'avui no sap el que ès empenyora,la capsa dels compassos,el relotge i fins i tot el barret..." un altre activitat que l'entusiasmava era participar an aldarulls...
"-Companys,els estudiants de Paris s'han declarat en vaga...-
-Ens solidaritzen,ens solidaritzen..."
El tren de Sarria,els "ferrocates"actuals,que anavan a ras de carrer,eran un altre motiu per organitzar un atac..."-Fa quatre dies,aquest tren va esclafar una vella...
-Al tren al tren¡¡¡¡-mai va saber,segons reconeix,d'on sortian bigues i taulons que feien de palanca per tombar els vàgons,ni d'on sortien tan rapidament nois que no eren estudiants,que treballavan en silenci,mentres els universitaris ho fèien enmig d'una cridoria terrible.
"-La bòfia,la bofia¡¡¡- com corriem¡¡¡al primer toc de corneta ja em teníem prou,el primer refugi eran les grutes de pedra picada del monument al Doctor Robert,l'arquitecta que va emplaçar el monument al bell mig de Pl.Universitat,no sabrè mai els cops de sabre que va estalviar"...
Carrera?Materies?...ni un borrall¡¡¡.



23/2/2017¨:
No cal dir que el nostre enigma,no va acabar cap carrera,i que la seva ùnica titulaciò va ser la que transcric:
CERTIFICACION PERSONAL:
El Secretario General de la Instituciòn certifica que D.XXX,según consta en los libros registros a mi cargo,ha cursado y aprobado en estas escuelas todas las asignaturas que constituyen el cuadro del plan de estudios en la especialidad de Ingenieros Electricistes,obtenido el DIPLOMA correspondiente y las calificaciones que al respaldo se expresan....
A Valencia funcionava una escola "Instituciòn Cervera",que otorgava títols d'enginyeria es especialitats,mècaniques,tèxtils,químiques o elèctriques,per mitja d'uns cursets per correspondencia,i al seu pare li va semblar que aquells estudis els haguesin cread a mida pel plaga del seu fill i el va matricular i tambè li va fer totes las "pacs".El seu pare que va començar a sospitar les seves aspiracions,per mitjes paraules, un die li propossar,aprofitan que eran llogaters del pintor Modest Urgell...
-Vols acompanyarme al taller del Sro.Urgell,que hi vaig a pagar el lloguer?-
La contemplaciò d'aquell taller,de les teles de colors confùs i aquells cementiris¡¡¡,i el entusiasme del seu pare,li va permetre a dir sensa por -Papà vui ser pintor...-.El seu avi,el rentista, en assabentarse,va anar cuita-corrents a comprarli una capsa de pintures a l'oli,una paleta,pinzells i un cavallet...
En Joan Llaveries,pintor de moda en aquells anys,l'admeté com a deixeble i durant dos anys els va passar en aquell taller,i "charmant" com era,va començar a intervenir en les discussions d'art.entre la Lola Anglada,Modest Urgell,Joan Llaveries i altres...i tan acuradas eran las seves opinions que Lola Anglada,el va portar a la redacciò del "Cucut"...




27/2/2017:
En aquells anys,narran les croniques,una onada d'aficiò pictorica va invadir  Catalunya,centenars de catalans que exercien diferents professions pintaven "per aficiò"com a locos...flors ocells,natures mortes,nenes de col-legit de monges...diuen que els metges,sempre humanistes,eran quasi corporativament molt aficionats a els paisatges,i els fills de famìlia benestan a la pintura abstracte,i fou llavors quant el nostre enigma va descobrir,a la Galeria Dalmau davant una tela de Joan Mirò,que per cert va acabar a mans de an Hemingwag,que  el seu futur n'era la pintura,i es va abocar en cos i anima a escriure,de cubisme,dadainisme,futurisme ...però espontaneament en tots els seus articles i surava un peculiar sentit del humor,fet que provocar un apropament a els ninotaires del "Cucut",Cornet,Opisso,Junceda i sobretot amb an Pere Prats.Aquella colla feien majoritariament satires polìtiques,i de les mès sagnolentes,que tambè eran las mès celebrades "Molt be jove¡¡¡la d'avui es molt intencionada,molt valenta,n'afluixi¡¡¡.Semblava talment que els agradava el pensament d'anar a portar tabac a la Model,a els seus ninotaires preferits".
Què,adivineu quin nuo cambi d'activitat va fer el nostre enigma?.




2/3/2017:
En Joan Grau Mirò,ajudat per en Josep M.Molina,que gastava dots d'organitzador,emprengueran la tasca d'celebrar el primer Salò d'Humoristes,a la sala Mozart,el gener de 1916.
Hi prengueren part an Apa,Bon,Cornet.K.Hito,Passarell,Tito,Remiguius i en Picarol,i enmig de totes aquelles firmes consagrades,el nostre home enigma,practicament desconegut, va ser tote una revelaciò,L'èxit de pùblic i critica fou inmens,però las ventas no van satisfer les seves aspiracions,però cal dir que el Sro.Compte Viladomat,li va adquirir set obres...desprès sequera,afalags i poca venta i meinys encarrags...i en mitj d'aquella situaciò an Santiago Costa,Antonio Ruè i en Montagut,acordaran un capvespre de novembre publicar un setmanari satíric depotiu,que batejaren amb el nom de "Xut",i el van contractar,ell mai havia vist un partit de futbol ni un combat de boxa,tan de moda en aquell moment,li "sonavan" Alcantara,Zamora,Samitier,Sagi...però el "virus" encara no l'havia atacat. Pocs dies abans de la sortida del "Xut",el Sro.Costa li va dir "Anirà amb en Permanyer a l'Iris, tenim un bon combat,ell farà la ressenya i voste les caricatures"...la cridoria,el fum,la violencia i els insults el van desmanegar,i han va sortir absolutament marejat. L'endemà,el Sro.Costa el va empendre, "En Permanyer no ha vingut,què es veurìa en cor de fer la ressenye?- Home ho provarè..." el seu desti estava decidit¡¡¡.
Apa "VIQUIPEDIA"¡¡¡.

5/3/2017:
Aquella extranya crònica de botxa va tenir un èxit espatarrant,quasi tots els lectors del "Xut" es van partir el cul de riure,i van alabar el seu aire desenfadat,i el nostre enigma en un tres i no res esdevingue molt popular,afiançat el seu lloc en la redacciò, i llavors per arrodoniro...
"-Es veura amb cor de fer la ressenya del partit de futbol de diumenge?-
-Ho provarè- el partit es jugava al camp del Sants,al camp n'hi cabia ni una agulla,aficionats entusiastes,tothom fumava uns cigars de pam..."per ell profà del tot,l'espectacle era com a minim pintoresc.i escoltan els comentaris del public va anar omplint el seu bloc...
"-Endavant Piera¡¡¡- -Passala Sancho¡¡¡-Xuta Sagi¡¡¡- i aixì es com aten la culerada es va iniciar en el futbol. Els seus companys es feien creus,com podia fer ressenyes sensa ser aficionat?...
"Els cronistes de guerra son aficionats a la guerra¿-els responia burleta."
L'ambient futbilístic de llavors era d' una simpatica intimitat.hi havia autentiques manifestacions davan la casa on vivia l'Alcantara,i en Samitier,a la que es distreia era passajat a coll i be.
Acompanyar l'equip en els seus desplaçaments fora de Catalunya,es feia en trens especials,que no paravan en cap estaciò del trajecta...però en un desplaçament a Saragosa,on hi anava el barítono Sagi Vela,que es va possar a cantar Zarzuela a tot pulmo,el tren va parar en una via morta d'un llogarot perdut,perquè el maquinista i el fogoner atrets pels pinyols,del cantan,van parar la màquina per escoltarlo...

8/3/2017:
Avui dia de "remontada",el bloc,aprofitan que el nostre home enigma te molt a veure amb el Barça,evocant un altre Barça llunya...molt llunya,el Barça d'els nostres besavis, faig un salt en el relat parlen d'un altre alineaciò magica.
Les revistes esportives,d' aquells anys "La jornada Deportiva" "L'Esport Català" i altres,ès dedicaven a glossar l'aspecte heroic i sublim del futbol,el "Xut" ès dedicàva del aspecte humà dels protagonistes.
D'en Samitier,"...la seva abassegadora humanitat,la trobo irresistible,té tanta personalitat que fins el seu lèxic ès personalissim..." "...Paulino Alcantara,ès la fredo davant de gol,analitic i serios,i aixì va seguir sent,ja metge,en la resta de la seva vida..." "...jo estimo,pel que val,a l'Agustinet Sancho,el millor mig-centre del mon,i tot aixo de la seva gasiveria ès falsa,com ès va demostrar en la seva dedicaciò a els veterans..." "...l'Enili Sagi tenia el do de la simpatia..." una mena de Pique,sensa tecnologìa,"...Pep Planas,fou un magnìfic defensa,baixet,massis i fent parella amb Surroca esdevingueren mìtics...". APA BONA REMONTADA¡¡¡¡. I si no pot ser Visca el Barça¡¡¡.


13/3/2017

Aquell noi,que tocava el "chelo" amb l'avi Valenti,aquell noi que volia der pintor,aquell noi que escoltava embadalit les conversses dels pares quant venien del Liceu,del tenor Viñas i de la tiple Geudice,d'an Fregoli,d'an Gual i de la Coquelin del Principal,es va trobar de cop i volta fent de ninotaire e inmers en un  entorn d'homes sensa gaire sensibilitat artistica, i aceptan fer conferencies per la Federaciò Catalana de Futbol..."..en Josep Sunyol i Garriga,un dia en va proposar,-L'incloure en el segon cicle de conferencies que organitza la Federaciò- el primer cicle havia estat un èxit,gens sorprenen consideran que els conferenciants van ser an Sagarra,el Dr.Torruella,el Dr.Marañon i el mestre Vives,"i aixì va quedar la cosa,fins que un dia  an Sunyol el va convidar a sopar al "Canari de la Garriga"sorpres i superat ,davant el magnific  tiberi,a tot va dir que si,sensa saber gaire lo que li deia...es va trobar a la Sala Mozart,plena com un ou i va sentir com en Sunyol el presentava "...i ara l'amic, XXX,que amb el llapis escriu i amb la ploma dibuixa te la paraula",sensa papers i mitj mona,el nostre enigma,va donar una conferencia espectacular,tot un èxit¡¡¡.A Catalunya ho havia una muniò de Centres Civìcs,Ateneus,Casals i Casinos,gent que nomès esperaven que sorguix un nou conferenciant,i al nostre home s'el rifavan.

16/3/2017:
El nostre "ninotaire",desprès d'aquella insolit "tour"per tot Catalunya esdevingué molt conegut,i davant la seva sorpresa,els mès entusiastes era el pùblic dels Casals Llibertaris,considerant que ell,politicament era afì a Francesc Cambò,i familiar de Enric Prat de la Riba,aquella identificaciò se li feia mès intel-ligible...tot plegat va portar que el Sro.Canals,empresari del Romea,fiant en la seva popularitat,l'encarragues una obra,amb una sola condiciò,que fos enllestida en meinys d'una setmana, "El partit del diumenge",va ser el titol,esclar.
L'experiment va denostrar que el pùblic del futbol no sentia cap intrès per el teatre...un fracas sonat,an Prudenci Bertrana va escriure "Evidentment,fer  un periòdic humorìstic no ès el mateix que fer una comédia,al teatre s'hi ha de portar quelcom mès que l'acudit pelat....",però el nostre home,agossarat com era va estrenar poc temps despès, a el teatre Apolo "El comte de Mitjacana". Acabada la representaciò,en Lluis Capdevila,crític de "El Liberal",que diuen que no es treia el monocle ni per dormir,li va preguntar si preferia que fes una crìtica,o que no la fes,per cert en aquesta obra va debutar l'Enric Guitart....una setmana desrès al Teatre Apol-lo,va començar les representacions del "Tenorio",...però un jugador del Sants va petir una lesiò vertebral i mancat de recursos,an Sunyol,li va proposar escriure un sainet,que interpretarien els futbolistes mès popular...

"-Vostè mateix-li digue an Sunyol",l'endemà estava enllestit "L'honor del barrl".
Allò si que fou un èxit,el Novetats ple de gom a gom,per veure an Samitier actuant de barber,an Zamora fent de promès de "la noia"..i tots els futbolistes de l'època interpretan els altres personatges,el pùblic  va eclafar a riure..."Per tan,jo puc dir que en el teatre he obtingut un èxit".


18/03/17

Efectivsment Valentin Castanys!!!!


6 Comments:

Blogger Conrad Canaló Stewart said...

El bogardisme et convoca a visitar la fila de comentaris en cadena que ha suscitat la teva intervenció-comentari

de febrer 15, 2017 2:27 p. m.  
Blogger penyabogarde said...

Oliva, sembla que el Madridista Banzai t'ha declarat la guerra en el blog bogardià, mira de dir la teva abans que segueixi campant a la sevea bola desagradable. Estem molt contents de que ens deixis comentaris sovint, visca el Barça!

de febrer 18, 2017 1:59 p. m.  
Blogger Olga Xirinacs said...

Del "ralladillo" que dius en conec la roba i els acudits.
Dels jocs de la gent de Barcelona en sé poca cosa.
I sí, pel que comentes al meu blog, penso que s'ha de ser molt valent per fer un acte com el d'ahir a la nit.
Salutacions.

de febrer 18, 2017 8:53 p. m.  
Blogger Oliva said...

GRACIES AMICS,PERO QUE CERTS GRUPS OFENGIN,ES QUASI UN HONOR¡¡¡.
EL PATIMENT,A VOLTES, ET FA VELENT...ALTRES ELS EMPENY A LA LLUITA FINS EL FINAL,TOT ES HONORABLE,CREC JO ESCLAR.

de febrer 20, 2017 1:39 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Valentin Castany?-

de març 17, 2017 7:15 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Tu ets amic del Salvador Sosttres, no?

de març 23, 2017 6:03 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home