diumenge, de febrer 15, 2015

EL CAS D'UNA REVELACIO INCOMODE...ENTRE ALTRES HISTORIES.

15/2/2015.
Tornem a les Barcelones de paper,que quan els metges recomanen fer bondat,ès lo mès convenient.

Primera plana del nostre enigma:
Dedicatòria:
A la Mònica.
"Barcelona ès una Napols ordenada"
R.Saviano.
"Han escrit tantes coses sobre mi,que ni jo mateix sè el que es veritat i lo que ès mentida".
Tiger Woods.
Autor: Barceloni,nat a les darreries dels 60 del sègle XX,periodista de prensa,T.V.i ràdio,autor d'un bon grapat de novel-les i comptes.
CAPTL. 1
L'Airbus no feia ni vuit hores que s'havia enlairat del JFK,i ja rodava per la pista d'arribada.
Ales set i vint minuts,amb el primer sol, es va obrir la comporta de la bodega.L'elevador estava a punt.Al damunt,quatre operaris,van actuar amb destresa...en un tres i no res,en van treure la gran caixa de fusta de pi,amb el mateix respecta de qui treu un mort de guerra.Rreverencialment,la van falcar per tornar a baixar amb la grua fins a terra.Sensa fresa i amb gestos calculats,la van colocar dins d'una furgoneta negra,pintada per l'ocasiò.Aun costat i altre de la blindada hi havia escrit dues xifres. 1936-2008.
Allunyats del brogit de la terminaldos cotxes de policia vetllaven,capiculats.perquè ningù no s'acostes,amb la sirena,muda,feien girar un llum vermell.A dins,un mosso aliè al moment històric passava pàgines del "Mundo Deportivo"...la ràdio,escoltessin l'emisora que escoltessin,es feian ressò per un retorn tan llargament esperat.
Què us "sona"?



8/3/2015
Nota personal; Després d' una fotusiddina grip,reobrim el bloc.Gracies per els vostres anables correus.

Entre en escena el "prota",altre "ego"d'un conegut periodista actual,..."...no es podia dir que fos puntual,perquè si a les nou del matí havia de ser en un indret concret,sovint a les vuit ja rondava per la zona...". Vei de San Cugat,cada matí s'enfrentava a l' embus del peatge de Vallvidrera i en la fila índia per la Via Augusta fins més ennllà de Muntaner,planifican les seves feines,tan en aquesta novel-la com en el primera de la serie,cal que considereu aquesta pista.En aquest capitol,l'autor.ens coloca en el barri Gotic,fen temps per esmorzar amb el "vice" a Palau,xino-xano.anava despertant carrers,comprar "La Vanguardia",un altre pista,i se seu a la pedra de una de les seves plaça favorites,buida,com tots els homes amant del ordre la fredor geométrica el feia sentir com en una màquina del temps,just allà on cinc cents anys abans an Joan Canegamars havia intentat assesinar a Ferran II... obrir el diari....
-Perdono,es D.S.?.
-Si sro.-
-L'he seguit des del quiosco,em va saber greu que deixes el diadi,ara tembé m'agrada con ho fa a la "tele"-l'home feia olor a Floid.
-Queden pocs periodistes com voste,m'agrada la gent que diu la veritat,li volia dir una cosa,he pensat que un periodista com voste l'ha de saber-
-Voste es diu?-
-M'estimo més no dirli...jo era al Liceu el dia que va cremar,les coses no van anar s'han explicat.Tot aquell judici va ser una farsa...hi ha dos companys que ja son morts,un atac de cor,l'altre va ser més valent es va fotre un tret...
-Per no testificar?-
-Al contrari.per haver mentit en el judici...ens hi van obligar-
-Què sabien?-
-Tot,cam va anar tot,erem a allà i ho vam veure- parlava amb recança dels supervivents,li va explicar que la guspira que havia caigut de dalt no va existir...
-Què puc fer per voste?-
-No faci res.però sisplau investigui,no publiqui,no en compliqui més la vida-

No puc feri més,quan en malalteixo soc de lectures "negres i criminals".


12/3/2015
El "pare" del nostre enegma,es un periodista barceloni que ha tocat brillanment totes les teclas de la profesió,i que a hores d'ara es dedica exclusivament a la literatura,on ha guanyat els dos més importants premis de la nostre llengua.

Sala de redacciò;
Tauta d'ediciò; Tenim l'entrevista amb un espèolag. Enfocar el reportatge,pel tema del retorn del quadre del Fortuny,no del pare del alcalde...
-Aparcar tot els empelagossos tòpics sobre el Sro.Negrier i l'heroicitat del seu pare-imposa D.S.
-Esclar,prou farem en aguantar el seu "glamour" de dents blancs i "moreno"menorqui- talla el seu cap de redacciò. (qui s'amaga sota la "capa"del alcalde?)
-El retorn del quadre,es el ùnic que tenim en la grabaciò-
-Be,què mès tenim?-
-Tuzza Talese-
-Ha dit què si?-
-La escriptora és nostra,conformadíssin,en exclusiva.no cal patir,en Gabi Setlletres, (Un altre tapat?)no ens la robara.
(Qui es Tuzza Talese?, una siciliana que ha destapat els secrets de la Cosa Nostre,en una aclaridora novel-la-crònica.que ha batut tots els index de venta,i que ara va arreu amb protecciò...Gomorra...Saviano?)
-Fa dies que en ronda una idea...estic pensant en un reportatge,què us semblaria si fésim alguna cosa,em consta que no s'ha fet sobre l'incendi del Liceu?-
Silenci;
-Hauriem d'aprofitar que el gener farà quinze anys que es va cremar...bombers.sentència del judici..-
-Han semblar que quan va comencer l'incendi,hi havia un grup de nens fent una visita guiada-...gens d'entusiasme en el grup de periodistes.
-Miraré quines imatges d'arxiu tenim i com estem de drets.- Sempre es diu que les reunions que duran més d'una hora eran improductives,axí que els nostres personatges la van donar per acabada.




15/3/2015:
CAPT.III.
"Pasi el que pasi,no deixis de gravar"...
L'Alcalde,va entrar al platò amb energia,elegant,cabell cendros i el somriure meditat...
El nostre "prota",quan el pilot vermell es va encendre,va treura inmediatament la seva mirada seductora,he inicia l'entrevista...
L'Alcalde explicava les gestes del seu pare amb l'orgull del cognom...l'incendi del Santuari de la Misericordia,el saqueig del retaules de la Prioral de Sant Pere...
Els documentalistes,no els interesava les aventures del pare Negrier,a ells lo que volien saber era la manera com l'apotecari de Reus havia salvat el quadre de Fortuny,que acabava de tornar amb tots els honors...(regust a Gernica?). Manuel Negrier,pare del Batlle barceloni,hipotecari de Reus,que tan venia un xarop als missaires,com un unguent als menjacapellans,pintor aficionat,aquell estiu de
 1936,va decidir salvar el "Retaula de Judes",amagat a la cripta de S.Pere,i aixì que va presentir la "brama trinxeraire".Tocavan les quatre de matinada quan an Manuel  Negrier sortia del soterrani,travesava l'atri de S.Sebastia i l'amagava a la seva rebotiga,entre les seves propies pinturas.Aquell mateix matì la ratzia devastadora ho va cremar tot. Un mes despres el va empaquetar entre un parell de copies i l'entregar a un amic nord-america,Mst.Woods,que el va treura del pais...
-Perdo.però aprofitan,alcalde,que el tenim aquí...per què va cremar el Liceu?-
-No sé amb què em surt ara?-
-Li demano quina va ser la causa de l'incendi del Liceu.
-Bé aixó ho sap tothom-
-Per què es va cremar doncs?-
-La guspira de la soldadura...
-Vostè aleshores,el gener del 94,encara no era alcalde..

18/3/2015;
De l' Ajuntament al Neri,cent setanta passes,l'alcalde ho tenia comptat...S.Honorat,S.Sever,trencava a l' esquerra...en meinys de tres minuts,passava de papers i problemes an entrar en aquell palauet medival convertit en un hotel modern,el seu oasis. (I el meu,no el hotel,massa car per la meva butxaca,el indret,un dels mès bonics de Barcelona)
L' Hotel s' avia convertit en el seu refugi secret,un lloc discret de trobada,convenia tenir un parell d'espais que no estiguessin "cremats",indrets on reunirse amb algù,que s'estimava més que no constès en el registre d'entrades de visites.
Anais Motta,directora de TV10,hi va arribar escopetejada,l'alcalde li havia trucat a mig matí per si es podien veure al Neri...
-Des de quan feu periodisme d'investigaciò?-Negrier tenia la costun d'anar cara barraca.
-No t'entec-Anais es va fer la sueca.
-L'altre dia em convideu per gravar una entrevista sobre el meu pare,per al reportatge del Fortuny,i de cop i volta se amb fot a preguntar per l'incendi del Liceu.Et sembla normal?-
-No en sabia res...
-Una trampa de cobards¡¡¡-
-Però quin mal hi ha de parlar del Liceu?.-
El Batlle la igmorava mentres parlava,era el mateix meinys preu que gastava en els debats electorals,an la resta de candicats...
-Es un especialista a tocar el nassos del poder,tan com pot-
-Bé,es la seva feina-
-Des de fa anys,va tocant els collons...i ara torna a la "tele",un capullo que vol jugar al Watergate,fa catorze que es va cremar,i no sé on vol anar a parar.Em diuen que está fent preguntes,...que el periodisme d'investigació ja no es porta,és per quatre romàntics,hi perdereu bous i esquelles,esteu equivocant el camí.Te ne adones o no?Pasal a fer noticies,dónali els informatius apartal de la investigació,no té cap sentit,ara,un reportatge sobre el Liceu-
-Tu des de l'Ajuntament,no em faràs la graella-
-He donat instruccions que retiren la publicitat,des d' avui mateix- (Recordeu quin Alcalde de Barcelona gastava aquest "vici"?.
-Tu fes d'alcalde que jo faré de directora-


22/3/2015:
Francesc Macià,avans Calvo Sotelo,banda muntanya,amb l'aspecte senyorial britànic dels voltants de Regent Park,en el bloc més proper a la desembocadura de Calvet,en un tercer pis en vistes al jardinet que amaga un llac,pocs barcelonins hu saben això,que és a escala,el mapa de Menorca,hi viu,de rendes Marita Pascual,dues vegades vídua abans del seixanta,migdia,maquillada va agafar l'abric,travessar la plaça pel costat Tibidabo,per anar a buscar el tramvia que la dugues a Esplugues,vintivuit minuts més tard baixava a la carretera d'una poblaciò on no recordava haver estat mai. En un tres i no res va localitzar els estudis de TV10,hi va entrar amb decesió però no passar de recepciò...
-Bon dia per veure el Sro.D.S.?-
-Ara mateix no hi es-
-Doncs algú del seu equip-
-Un moment-an Zac,columnista del equip,arribava al vestibul...
-Vinc a donar una informaciò sobre Negrier pare,vinc explicar un fet que potser els semblarà imposible. Francesc Pascual,el meu pare,an Nolla i el Negrier van marxar junts d'Espanya,i van estar plegats al camp d'Argelers,jo no dic que an Negrier no fes,lo que diu que va fer,però esta exagerant,aquì els hi deixo uns retalls de les memories del meu pare,he fotocopiat,només quan parla de com van passar la frontera i com van arribar els camps de concentració,com passaran la Segona Guerra Mundial...an Manuel Negrier,no és el heroi nacional que tothom es pensa-
-I aleshores qué és?-
-Un traidor-
-Un traidor?-
-Sap quì va trair i delatar el President Companys?...el meu pare ho tenia claríssim...-
Embolica que va fort¡¡¡.
El darrer llibre del nostre autor,introdueix una nova temàtica,amor romàntic,aparca ,diu que de moment ,el thiller periodístic,i el trobem a teles i radios i diaris fent la promociò...




26/3/2015:
Qui ho havia de dir,tan discreta ella,tan submisa,qui ho havia de dir,la Santuzza...si semblava en dol permanent...els qui la coneixian s'en feien creus...mai no haurien dit que un personatge tan secundari,del poc soroll i la mirada a terra,tan bona filla,tan enamorada del seu home...però al cap de sis anys de matrimoni...uns comentaris aqui i allà,per l'olor de la roba,i sobretot per l'instint protector que tenen les dones quan més el necesitan,Santuzza va saber en que s'havia embolicat el seu home,sabia que aquella descoberta seria el seu infern i que no podia fer alta cosa que aguantar i recopilar informació i esperar,en silenci con sempre.
quan el seu marit va anar a petar a la presò,va neixer Tuzza Talese,l'autora d¡ èxit,la dona que sensa haver escrit mai res,havia gosat desafiar el "Sistema",explicant amb precisió la seva vida de casada amb un home de la màfia...I aquesta dona es la que omple,amb tocs sexuals part de la novel-la,amb dos "segurates" dins el cotxe,i dues motos al darrera,fins el Hotel.En arribar a el hotel,un grum li va obrir la porta del cotxe pel costat de la Tuzza,però ella no va fer el gest de moures...fins que el seu guarda-espatlles,triat pel Departament antimamàfia,va tornar amb el vist-plau,sabia que no es podia moure,que la seva vida tenia un preu,i que Barcelona era un lloc perillos.
No va voler sopar,una mica de fruita,cortesia del hotel..."tele!,volia coneixer el periodista que la tenia que entrevistar...abaixar les cortines,apaga l'aparell un cop satisfeta la seva curiositat,i en estirarse el llit va notar sota el coixí com si hi haguès alguna cosa que li feia nosa,hi va posar la mà...en va treure un sobre blanc,no li va caldre obrirlo per saber lo què hi havia dins,una moneda...
(Lo que dona de si "El Padrino"¡¡¡).
Què encara no sabeu el TITUL,mira que el autor surt fins dins la sopa.


12/4/2015:
Perdò per el llarg silenci,una obligaciò familiar m'allunyat de casa uns dies.
Efectivament amic/amiga, la "cosa" va de Xavier Bosch i el seu detectiu/periodista,Dani Santana,i la novel-la es "Homes d'Honor"