dilluns, de setembre 18, 2017

EL CAS D'UNA BARCELONA QUASI OBLIDADA



18/9/2017:

De tornada de la fira del llibre en català,l'enigma han va sortir el pas...
Un noiet ,li feia fotos,vaig pensar,el lloc su val,es tan i tan peculiar...
Davant meu el segle XII (1150?) treu el nas...
Un Gremi,potser dels meus importans de la Ciutat,i tingue cofradia...
Una Mare de Deu presideix tot el conjunt...
Tancada i barrada...
De pedra de Montjuich,son els seus ossos...
Es coneguda pel nom del burguès que la fer construir...
El seu costat hi hagué un cementiri de pobres,i un hospital de peregrins,tambè finançiats pel mateix Procer...
El seu interior,arqueria cega,esta completament desnaturalitzat,ara presenta decoraciò neoclàsica...
Las visites,en diuen que estan molt restringuides...
De quin monument parlo?


22/9/2017:
Com altres edificis de Barcelona,el nostre enigma,era propietat d'un gremi,però que eren els gremis?,els gremis constituien una estructura comunitaria formada per gent del mateix ofici,que van neixer el inici de la era cristiana i van existir,sensa interrupciò fins el segle XX,i la seva activitat era la formaciò profesional,la preparaciò ética i moral allò de la "feina ben feta",era el seu lema,la solidaritat,i la ajuda mútua.
La protrecciò de la comunitat,anava a carrec de la noblesa,però l'història demostrar que els gremis no eludien fe front els perills,en concret el 1714 una unitat móvil de "La Coronela",va ser formada pels gremis que anavan a reforçar els baluarts on es lluitava més durament.Van destacar en aquell moment èpic,els blanquers,coneguts con "els lleons de la Ribera",ells també van crear unes arts marcials propies "la espardenye",que consistía,en agafarla per les betes i donarli impuls en molinet,"el basto"no cal explicar el seu us però vui recalcar que tenia un llenguatxe propi que indicava una actitut específica,(exemp.),agafar el basto per la mitat i alçarlo,era salutaciò de pau (els Batlles,fa quatre dies a la GENERALITAT,amb la Vara a el aire) ,arrosegarlo davant una persona era despreci.
La seva petjada,encara es molt visible a Ciutat Vella,nomès cal caminar i llegír el nom de determinats carrers.Va amics nom del monument....
25/9/2017:
MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS....
VISCA LA LLIBERTAT D' EXPRECIO¡¡¡¡¡.

27/9/2017:
Anem pel segon enigma;
Es un edifici que existeix,però que no existeix....
En el seu ús,es quasi el mès antic de Barcelona...
El  seu paviment original es conserva en el Museo Aequeològic...
Va "neixer" quan eram JULIA AUGUSTA BARCINO...
Va ser reconstruit pels voltans de 1147,i fou llavors quan va adquirir la caracterisrica,que l'iguala a el primer enigma...
Tè un cert regust esòteric...
Durant anys i panys,si aplagàvan els Consellers de la Ciutat...
Un 16 de maig de 1714,els Consellers hi van jurar defensar la ciutat fins el final...
El 1868,el van fer a trossos,i algins d'aquest trossos,son encara visibles,carrer Aragò,Pia Almoina...
Ara es un lloc discret,que passa absolutament desaperbut,en una plaçeta que l'ha manllevat el nom...



29/9/2017:
CATALUNYA= Imaginaciò a el poder¡¡¡ja era hora.
HORTENCS:Aquesta tarde s'ocupara Can Carabassa...endavant¡¡¡.

3/10/2017:
Certes tesis,avalades per el bon coneixedor del Temple,Rafael Alarcon,l'Ordre,va tenir una matriu catalana.de la mà de la famìlia Pinòs,lo cert es que quatre grans Mestres foren catalàns,els mès coneguts i llibrescos,els germans Pinòs-Baga fills de Berenguela de Montcada,que van participar en la primera  Creuada i en la primera toma de Jerusalem,forçant la porta de S.Esteva,comandan la germandat de Santa Marìa,i es van instalar en las ruines del Temple de Salomón,font de mil esoteriques teories.
A Barcelona l'Ordre es va obrir on ara hi ha la Ardiaca,parlem del segle XII, i s'extenia per el Portal Nou,Pl.del Angel,Vìa Laietana,Regomir,Ataulf,i Avinyo ,arran de muralla.Hores d' ara en el carrer Timor,encara es pot identificar les ùltimes restes d'una porta de la antiga fortalessa,una porta que permitia a els Templers surtir de Barcelona quan ja estavan tancàdes les muralles,una concesiò d'el Rei an Jaume I,que tots sabem,que  era en cert sentit,fill del Temple.
El 1134,l'Ordre es va extendre mès, hi ho va fer per on ara obren portes les dependencies Municipals,i a quatre pases ...el nostre enigma,es pot dir que foren segurament els Templers que li van fer la reconverciò d'pagana a cristiana,això si aprofitan quasi tot lo preuable,dels romans,el mosaic i certes columnes.
Què res?,comprenc que no son dies per anar llegin blocs,la vida bull a Barcelona...TOTS A ELS BALUARTS¡¡¡



9/10/2017:
Tornem a fer marxa enrera,anem fins el segle XI. Diu una llegenda barcelonin que entre els turóns que separan l' actual Vallcarca d' Horta,en una mina d' aigua,es va trobar una maternitat. Informat de la troballa el propietari, en Grau Miro,bon cristià,va decidír fer aixecar el nostre enigma,quasi a peu de la mina en el turó conegut com d' en Mora,ara el coneixem com la Muntanya Pelada,que tè una alçada de 266 mt.sobre el nivell del mar.
El lloc,ja era conegut i un xic famós,en aquells temps,per les seves fonts,una d' elles d'aigua ferromínoses,tenia molta fama com aigua sanativa de la melangia,i de llavors en sà va passar a ser miraculosa.
En el seu origen,l'enigma,tenia las mateixes característiques que las ja identificades,però mès rural.
El 1713,els borbonics hi van instalar una bateria,i la van convertir en caserna...quina deria en bombardejar Barcelona.....
El seu entorn va ser urbanitzat entre els anys 1867 a 1870...majoritariament en casetes molt sencilles.
A quatre pases hi podem trobar un parc pùblic,on hi llueix una peculiar escultura,obra d'un escultor vasc.
A la part d' Horta hi trobem,com identificatiu,una cova artificial on hi brolla,millor dit hi brollava,una font que fou una de las reines de las fontades populars,entre la gent del Poble Nou,San Andreu i el Clot.
El pas dels anys i les lluites, el seu entorn,la va perjudicar altament i el 1930 la van reconstruir,semblar ser que an força cura,però el 1936 la van cremar,els d la FAI.
La seva ùltima "refeta" fou el 1948,on a diferencia dels anys 30,les seves caracteristiques en van sortir perjudicades.
Què identificada?




18/10/2017


"...un jorn,veient que tothom predicava que l'estar tant temps a la botiga no era bo per a la salut,que si no es movient de casa patirien de la gota,que es tenia que sortir al camp,i que tithom surt al camp,i que camp per aquí i que camp per allá...domcs també van volguer fer una sortida i anar dinar sobre l'herba,i saber lo que era aquell camp que tenia tanta parróquia.S'endurien la minyona,l'arros,la cassola,el pollastre,el congre,els musclos i l'enciam,sortirien de bon matí,pujarien en el cotxe de Gracia,anírien al lloc més camp que hi havia en els volts de la ciutat,a la Muntnya Pelada,dinarien patriarcalment,i sabrien per sempre més qué ve a ser un dia de platxeria,que el quí ha estat trenta anys en el deber,si no té dret a un moment de broma,que vinguin els jutges i ho fallin".
"...el dia senyalat a les vuit en punt del matí,van carregar els cistells a la minyona i els musclus i els calamars,i van anar al Portal de l'Angel,d'on sortia el cotxe.El cotxe en un moment va ser ple,però no ple de passatgers,sinó de cistells i de vianda.La gent que havien pujat semblaven  emigrants de broma,que s'emportavan provisions pel que poguès succeir,gent que fugien d'una opesta de tristesa i d'obligacions i s'enduien l'alegria i el rebost,nois amb barba,que anaven a fer campana de la fàbrica,del taller,de la botiga o de l'hospici amb tan alè de divertirse..."
"Aixís que va arrencar el cotxe,va arrancar el cant de tots plegats i ja no va parar en tot el dia "Tu eres la flor","Ay sí","Abril"  "Baja al jardín"i "Adios Mulata",allì dintre era una gàbia,amb aucells desbocats i tres aucells ensopits,que eren els de "La Puntial""
"En sent a la Travesera,el cotxer va preguntar si tenia de baixar algù,però ningú va baixar,en aquell cotxe anaven tots a la Muntanya Pelada,a cercar abres,aigua,al diable¡¡¡,al ser a la Plaça Rovira,amunt.Altrs cotxes van anar vessant més comitives,d'Horta i de San Andreu,i de Gracia i per tots costats no es veien més que grans colles que anaven pujant la muntanya.Alli,obrers,anb el gec blau,gorra negre i espardenyes,menestrals endiumenjats aturanse de tan en tan per anar veient el panorama,allí colles uniformades,un casino de manyans que havien posat de raco cinc cèntims cada setmana per anar a fer un dia de platxeria"
Fragment de "L'auca del Sro.Esteve",de Santiago Rusiñol.

15/10/2017:
77 anys ....d'indignitat¡¡¡.
Salut  PRESIDENT¡¡¡.
Catalans,sereno i dignitat,,,
El nostre "boto nuclear"....la ECONOMIA¡¡¡¡¡.

17/10/2017;
Hores d'ara,deu estar prou clar,que els nostres llocs quasi oblidats son esglésies,lo que encara no semblar clar es el lligam entre elles...
La d'avui es una de les meves preferides,i no se per què,es un raconet que m'atreu i en fa novel-la.
Diu la tradiciò que Lluis el Piatos,el any 801,la va fundar sota la advoaciò de San Sadurni,en el requadre nord.est,al costat de la capella del Santíssim i podreu veure restes del atri d'aquella capella.
El 945,si li va afegir un anexe destinat a una comunitat de monges.
Originariament tenia,la seva planta,forma de creu grega.
El any 986,Al-Mansur l'incendiá.
La filla del Comte Borell II,primer sobirá independent de Catalunya,l' Abadessa Bonafilla,el restaura,i uns quants signes igualitaris amb els altres enigmes van començar a desapareixer.
Fou una peça clau durant la guerra de secesiò,la plaça a la que dona la façana principal,va ser el primer cementiri de aquella guerra,anterior a el Fossar de les Moreres.
El any 1816,les monges volien derribar la venerable església del segle X, i construir posteriorment un mou temple,però l'exclaustraciò de 1820,va paralitzar el projecta,salvan els capitells corintis,estilitzats i bàrbars del segle X.
Del 1869 al 1875,la nostre església fou convertida en presidi,en aquells temps,l'Estat enderrocà el claustre romànic,que  ara es conserva,trosejat, entre Terrassa,Martorell, i el Museu d'Art de Catalunya.
Durant la setmana tragica,fou cremat,aixì tambè el any 1936.
Sobre l'antic cementiri,i trobem una plaça encisadora on la Caixa i te un edifici amb uns esgrafiats,de l'any 1952,molt atractius.
Fi de les pistes....



21/10/2017








"...mai no havia vist una batalla tan sagnant.Des que han entrat les tropes franceses i castellanes,a dos quarts de cinc de la matinada,que hem lluitat cos acos,casa per casa.El baluard de S.Pere s'ha perdut i recuperat onze cops el mateix dia,i en el Monestir cela a cela en la mateixa intensitat,seguint la crida de totes les campanes de la Ciutat,les dones,nens i tots aquells que no tenien cap arna,es dedicavan a reforçar la cordatura (segona linea de muralla),i a ajudar en tot el que podie,es resa el rosari a tot arreu,tots confien en el poder de Santa Eulali,i les monjes cridavan a els combatens"resistiu,resistiu,que baixaran angels a lluitar amb nosaltres".Fins i tot el general Antonio de Villarroel,que havia dimitit fa quatre dies perquè creia que no valia la pena continuar resistint,ha tornat a assumir el comandament militar a corre-cuita.Aquest home ès un geni,però ni amb ell ni la poderosa intercessió de Santa Eulalia no hem pogut evitar evitar la derrota.
Els enemics eren molts,ben armats i alimentats,mentre que nosaltres érem pocs i debils.Això si,fins que no s'donat l'alto el foc,a les tres de la tarde,hem lluitat tots amb dents i ungles,i s'han donat casos aurènticament èpics,com la defensa del baluart de San Pere..."
Ftagment de "Victus".
Quan va esclatar la guerra de Successiò,Barcelona era una ciutat molt dinàmica,tot i ser petita,tenia trenta-vuit mil habitants,però no era estrany sentir diferents llengues pel carrer.El Born era un formiguer d'artesans i comerciants i a les seves botigues no hi faltava de res.Segons l'histotiador Albert Garcia Espuche,les millors drogueries de la zona s'hi `podia trobar,milers de productes,exemple:si podia trobae dotze tipos de gingebre,tabac i coets,perquè Barcelona era una ciutat enamorada de la festa,ja fos religiosa o civil.
L'esglèsia,tenia una gran influència,però no podian parar la xirinola,i el nostre enigma.que fou fins i tot refugi de la Cort,amb la consequent reguitzell de revetlles.

24/10/2017:
L'enigma d'avui,n'oblidat n' amagat...
S'alce en un barri de llegenda...
No se sap quant va ser fundat,però es situa sobre la ruta romana...
Se sap que el any 912,el nostre enigma ja existia,ja que la lapida  sepulcral de la tomba de Guifre II,està datada en aquet any...
Al-Mansur,tambè el va arrassa...
Es segur,això si,que els almoràvits hi realitzaran una nova destrucciò o incendi els 1114 o 1115...
El 1117,un tal Guibert Guitard el refunda,per passà 1127,sota la protecciò de la família Bell-Lloch...
L'esglèsia actual sembla reflectir la reconstrucciò del segle XII,encara que la porta principal ens parli d'uns desconeguts Renardus i Raimunda...
La casa Abacial,es l'actual rectoria...
Des de començaments del segle XIX,estigue molt abandonada,i el any 1904,fou una caserna...
El seu claustre,ès molt singular,cap altre claustre romànic  te els arcs tribulats com els del nostre enigma...
Cal donar mitja volta a l'entorn per comtemplar l'adsis,les arcuacions,es repengen sobre mènsules esculpides,de cares humanes i motius vegetals...
Un jardi envolta el vell Monestir,i en la seva façana occidental cal mirar dos capitells,que semblen ser d'una època anterior,com els simbols del Tetramorf (èssers alats que simbolitzen els Evangelistes),i la mà de l' Altíssim,segurament restes  arcaics, en que s'evitaba les imatges.
TIRAT¡¡¡



29/10/2017;
A quare pases drl nostre enigma,hi va succeir un fet que durant anys i panys,va restar en la mèmoria colectiva...la vaga de "La Canadenca".La Canadenca era el nom popular de la empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (Barcelona Traction),de capital britànic i nord-america,bona part de l'electricitat que consumia la ciutat provenia de les seves instalacions hidro-elèctriques del Pirineu,que era repartida a partir de la fàbrica del Poble Sec,també coneguda com Can Mata.A principis del segle XX,el creixement fabril anava acompanyat d'un fort desenvolupament relacionat amb l'electrificaciò i el transport,i amb ells tambè creixia el moviment obrer a l'empar de la Confederaciò Nacional del Treball,un afer de sous va fer declarar una vaga,diriguida per Seguí i Pestaña,tot va transcorre dins lo previst,amb un pacte Patronal i Seguì,(es molt estudiat el miting del noi del Sucre a la plaça de toros Las Arenes per fer coneixa el acord entre empresa i sindicats),però la Patronal no va complir lo pactat,,i van armar escamots i recórrer al locaut (tancament empresarial),i a mès a mès van obtenir el suport del govern,que decretar l'estat de guerra,la vaga va ser,esclafada per la força,quima novetat oi?desprès d' un llarg, periodo de temps,però fou un punt de no retorn,que activà una escalada d'enfrontaments socials. De La Canadenca va sorgir el pistolerisme...
"...a primera hora de la tarde,les tres xemeneies de la tèrmica del Poble Sec deixen de fumejar,és el 21 de febreer de 1919,els obrers van desfilant desfilant cap el carrer,decidits a mantenir la protesta fins quan calgui,som a ple hivern,es fa fosc d'hora i fa fred,la ciutat entrar en una paràlisi general,els tranvies s'aturan,els fanals s'apaguen,les fàbriques i els tallers deixen de funcionar...ha esclatat la vaga de La Canadenca..."
Cronica conmemorativa  del Diari de Barcelona del 1935.
"...nosaltres els treballadors,amb una Catalunya independent,no hi perdrien res,al contrari.hi guanyariem molt la independencia de la nostre terra no ens fa por.."
Salvador Seguì,pronunciades en un discurs a el Ateneo de Madrid el 1917.
NOTA;
"Catalanes todos,Franco vela pot vosotros"
AGARREMONOS LOS MACHOS XIQUETS¡¡¡



6/11/2017:
S'un dia passageu pel carrer del Carme,davant el conegut com palau de Ca l'Erasme (n.109),edifici de lineas sobries amb interiors barrocs edificat per un industrial durant el segle XIII,hi trobareu un passatge que dona acces a un petit patí on hi ha un absis románic amb cornisa sobre ménsuales,restes d'una antiga esglèsia construida a les darreries del segle XII,probablement durant l'época del famos Bisbe Torroja.
Aquet edifici absolutament desnaturalitzat,ara està engolid per modernes edificacions,i es un dels monument més antics de la Ciutat.
Des de la Pl.del Padrò,s'en veu part de la façana encostada,amb una fornícula buida i restes de l'espadanya original.Quan fou construida se la conexia amb l'advocaciò de la Verge dels Malalts,i va formar part d'un Hospital de malals mesell.
En l'actualitat esta sen restaurada sota el patrocini d'una mena da asossiaciò catolica laica,amb origens a la Ciutat de Roma,però el seu absis dins aquell petit patì de veins del Raval, es per mi,molt peculiar.
En temps antics,a la seva porta s'aixecava el celebre Pedrò,que assenyalava la confluència dels camins que es diriguien a la Porta-ferrissa (actual carrer del Carme),i la Porta de la Boqueria (actual carrer Hospital),i cap a extramurs,al Llobregat o a Montjuich.
Quina esglèsia es?.


17/11/2017:
Bon dia a tothom.disculpeu el silenci d'aquest darrers dies,un sobtat sotrac de salut,m'impedit seguir amb els meus raconets ocults.
Rematen l'enigma:
Descripciò literaria del barri d' el enigma:
"...perquè abans de la guerra,no era tan xarò,no era pas com ara,tan brut que s'ha tornat i ple de xarnegos i donotes de mala vida i tavernes de torrats.Si mai hi torno a passar,rica i feliç,el record s'embruta,tot s'enterboleix amb un present vergonyós,com una invasió d'imigrants i sobevinguts barats,ès un present del qual ha fugit la vida dolça i tèbia del nostre petit món,d'aquell univers ordenat i tranquil,ple d'amistat,amb ganes que t'agafaven de viure-hi sempre.Però era un perill que ja es veia venir,perquè el nostre carrer estava massa a prop del Xino,el daltabaix havia d'arribar un dia o altre,la pùrria,havia de pujar distrcte cinquè amunt,quasi fins a la Ronda,que ja és tota una altra cosa,més senyora com a barriada,mentre nosaltres fugíem amb la nostra riquesa nova cap a les barriades més elegants,cap una Brcelona residencial,acabada
de fer,on els xarnegos,si més no,eren fins i ben peixats i no deien renecs i s'hi podia tractar.Qui s'ho havia de pensar,que en deixar nosaltres el carrer l'envairia aquella gentalla greixosa,plena de polls i sense un bri de modos.On va anar a parar,aquell esperit de polida classe mitja que animava la barriada rn nits d'estiu ja perduts?.Famílies hinrades,amb negociet,encara que no fos massa recent,mans ben netes,sempre amatents a treballar de ferm i estalviar i tenir un compte al Banc i la torreta a Cavà o a la Floresta,reconec que només erem botiguers,petits marxants a tot estirar,però almemys havíem aconseguit de conservar decorosament,un heretage que temps enrera havia convertit Barcelona en una gran ciutat...."
Fragment de "El dia que va morir Marilyn" de Terenci Moix.
Apa,enigma tancat.



9 Comments:

Blogger Conrad Canaló Stewart said...

Hola, soc CC Conrad Canaló, matemàtic i escriptor alfanumèric. No entenc el motiu de les teves lletres majuscules quan visites la penya Bogarde. Admiro el teu blog, està fet amb lletres minúscules i també hi surten números. Una abraçada.

de setembre 19, 2017 9:15 a. m.  
Blogger Oliva said...

Apreciat Conrad;`
Responc;
A; Per diferencia el bloc,de l'Oliva pica-pins.
B:Per què soc una mica Xava...no puc feri mès.

de setembre 19, 2017 8:21 p. m.  
Blogger Elfreelang said...

no caic i això que em ronda alguna idea pel cap

de setembre 24, 2017 11:34 a. m.  
Anonymous Anònim said...

1-Capella de Marcus.
2-Esglesia de S.Miquel.

d’octubre 04, 2017 2:17 p. m.  
Blogger Oliva said...

Anic anonim,es lo que tu dius:
Capella de en MARCUS
Esglesia de San Miquel.

d’octubre 04, 2017 6:35 p. m.  
Blogger Olga Xirinacs said...

No sóc gaire d'endevinalles, Oliva del pinyolet enigmàtic.
Ara que ja s'ha dit el que és, la cara és d'un bufaampolles.
Salutacions.

d’octubre 13, 2017 10:12 a. m.  
Blogger Oliva said...

Efectivament,es un bufa-ampolles,enigmatica criatura en una capella de traginers.

d’octubre 17, 2017 6:48 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Potser Mare de Deu del Coll?.
La ùltima no i caic.

d’octubre 21, 2017 5:57 p. m.  
Blogger Júlia said...

Oliva, com estàs, veig que fa temps que no escrius al blog, una abraçada,

Júiia

d’agost 15, 2019 11:27 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home