dilluns, de setembre 18, 2017

EL CAS D'UNA BARCELONA QUASI OBLIDADA



18/9/2017:

De tornada de la fira del llibre en català,l'enigma han va sortir el pas...
Un noiet ,li feia fotos,vaig pensar,el lloc su val,es tan i tan peculiar...
Davant meu el segle XII (1150?) treu el nas...
Un Gremi,potser dels meus importans de la Ciutat,i tingue cofradia...
Una Mare de Deu presideix tot el conjunt...
Tancada i barrada...
De pedra de Montjuich,son els seus ossos...
Es coneguda pel nom del burguès que la fer construir...
El seu costat hi hagué un cementiri de pobres,i un hospital de peregrins,tambè finançiats pel mateix Procer...
El seu interior,arqueria cega,esta completament desnaturalitzat,ara presenta decoraciò neoclàsica...
Las visites,en diuen que estan molt restringuides...
De quin monument parlo?


22/9/2017:
Com altres edificis de Barcelona,el nostre enigma,era propietat d'un gremi,però que eren els gremis?,els gremis constituien una estructura comunitaria formada per gent del mateix ofici,que van neixer el inici de la era cristiana i van existir,sensa interrupciò fins el segle XX,i la seva activitat era la formaciò profesional,la preparaciò ética i moral allò de la "feina ben feta",era el seu lema,la solidaritat,i la ajuda mútua.
La protrecciò de la comunitat,anava a carrec de la noblesa,però l'història demostrar que els gremis no eludien fe front els perills,en concret el 1714 una unitat móvil de "La Coronela",va ser formada pels gremis que anavan a reforçar els baluarts on es lluitava més durament.Van destacar en aquell moment èpic,els blanquers,coneguts con "els lleons de la Ribera",ells també van crear unes arts marcials propies "la espardenye",que consistía,en agafarla per les betes i donarli impuls en molinet,"el basto"no cal explicar el seu us però vui recalcar que tenia un llenguatxe propi que indicava una actitut específica,(exemp.),agafar el basto per la mitat i alçarlo,era salutaciò de pau (els Batlles,fa quatre dies a la GENERALITAT,amb la Vara a el aire) ,arrosegarlo davant una persona era despreci.
La seva petjada,encara es molt visible a Ciutat Vella,nomès cal caminar i llegír el nom de determinats carrers.Va amics nom del monument....
25/9/2017:
MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS....
VISCA LA LLIBERTAT D' EXPRECIO¡¡¡¡¡.

27/9/2017:
Anem pel segon enigma;
Es un edifici que existeix,però que no existeix....
En el seu ús,es quasi el mès antic de Barcelona...
El  seu paviment original es conserva en el Museo Aequeològic...
Va "neixer" quan eram JULIA AUGUSTA BARCINO...
Va ser reconstruit pels voltans de 1147,i fou llavors quan va adquirir la caracterisrica,que l'iguala a el primer enigma...
Tè un cert regust esòteric...
Durant anys i panys,si aplagàvan els Consellers de la Ciutat...
Un 16 de maig de 1714,els Consellers hi van jurar defensar la ciutat fins el final...
El 1868,el van fer a trossos,i algins d'aquest trossos,son encara visibles,carrer Aragò,Pia Almoina...
Ara es un lloc discret,que passa absolutament desaperbut,en una plaçeta que l'ha manllevat el nom...



29/9/2017:
CATALUNYA= Imaginaciò a el poder¡¡¡ja era hora.
HORTENCS:Aquesta tarde s'ocupara Can Carabassa...endavant¡¡¡.

3/10/2017:
Certes tesis,avalades per el bon coneixedor del Temple,Rafael Alarcon,l'Ordre,va tenir una matriu catalana.de la mà de la famìlia Pinòs,lo cert es que quatre grans Mestres foren catalàns,els mès coneguts i llibrescos,els germans Pinòs-Baga fills de Berenguela de Montcada,que van participar en la primera  Creuada i en la primera toma de Jerusalem,forçant la porta de S.Esteva,comandan la germandat de Santa Marìa,i es van instalar en las ruines del Temple de Salomón,font de mil esoteriques teories.
A Barcelona l'Ordre es va obrir on ara hi ha la Ardiaca,parlem del segle XII, i s'extenia per el Portal Nou,Pl.del Angel,Vìa Laietana,Regomir,Ataulf,i Avinyo ,arran de muralla.Hores d' ara en el carrer Timor,encara es pot identificar les ùltimes restes d'una porta de la antiga fortalessa,una porta que permitia a els Templers surtir de Barcelona quan ja estavan tancàdes les muralles,una concesiò d'el Rei an Jaume I,que tots sabem,que  era en cert sentit,fill del Temple.
El 1134,l'Ordre es va extendre mès, hi ho va fer per on ara obren portes les dependencies Municipals,i a quatre pases ...el nostre enigma,es pot dir que foren segurament els Templers que li van fer la reconverciò d'pagana a cristiana,això si aprofitan quasi tot lo preuable,dels romans,el mosaic i certes columnes.
Què res?,comprenc que no son dies per anar llegin blocs,la vida bull a Barcelona...TOTS A ELS BALUARTS¡¡¡



9/10/2017:
Tornem a fer marxa enrera,anem fins el segle XI. Diu una llegenda barcelonin que entre els turóns que separan l' actual Vallcarca d' Horta,en una mina d' aigua,es va trobar una maternitat. Informat de la troballa el propietari, en Grau Miro,bon cristià,va decidír fer aixecar el nostre enigma,quasi a peu de la mina en el turó conegut com d' en Mora,ara el coneixem com la Muntanya Pelada,que tè una alçada de 266 mt.sobre el nivell del mar.
El lloc,ja era conegut i un xic famós,en aquells temps,per les seves fonts,una d' elles d'aigua ferromínoses,tenia molta fama com aigua sanativa de la melangia,i de llavors en sà va passar a ser miraculosa.
En el seu origen,l'enigma,tenia las mateixes característiques que las ja identificades,però mès rural.
El 1713,els borbonics hi van instalar una bateria,i la van convertir en caserna...quina deria en bombardejar Barcelona.....
El seu entorn va ser urbanitzat entre els anys 1867 a 1870...majoritariament en casetes molt sencilles.
A quatre pases hi podem trobar un parc pùblic,on hi llueix una peculiar escultura,obra d'un escultor vasc.
A la part d' Horta hi trobem,com identificatiu,una cova artificial on hi brolla,millor dit hi brollava,una font que fou una de las reines de las fontades populars,entre la gent del Poble Nou,San Andreu i el Clot.
El pas dels anys i les lluites, el seu entorn,la va perjudicar altament i el 1930 la van reconstruir,semblar ser que an força cura,però el 1936 la van cremar,els d la FAI.
La seva ùltima "refeta" fou el 1948,on a diferencia dels anys 30,les seves caracteristiques en van sortir perjudicades.
Què identificada?




18/10/2017


"...un jorn,veient que tothom predicava que l'estar tant temps a la botiga no era bo per a la salut,que si no es movient de casa patirien de la gota,que es tenia que sortir al camp,i que tithom surt al camp,i que camp per aquí i que camp per allá...domcs també van volguer fer una sortida i anar dinar sobre l'herba,i saber lo que era aquell camp que tenia tanta parróquia.S'endurien la minyona,l'arros,la cassola,el pollastre,el congre,els musclos i l'enciam,sortirien de bon matí,pujarien en el cotxe de Gracia,anírien al lloc més camp que hi havia en els volts de la ciutat,a la Muntnya Pelada,dinarien patriarcalment,i sabrien per sempre més qué ve a ser un dia de platxeria,que el quí ha estat trenta anys en el deber,si no té dret a un moment de broma,que vinguin els jutges i ho fallin".
"...el dia senyalat a les vuit en punt del matí,van carregar els cistells a la minyona i els musclus i els calamars,i van anar al Portal de l'Angel,d'on sortia el cotxe.El cotxe en un moment va ser ple,però no ple de passatgers,sinó de cistells i de vianda.La gent que havien pujat semblaven  emigrants de broma,que s'emportavan provisions pel que poguès succeir,gent que fugien d'una opesta de tristesa i d'obligacions i s'enduien l'alegria i el rebost,nois amb barba,que anaven a fer campana de la fàbrica,del taller,de la botiga o de l'hospici amb tan alè de divertirse..."
"Aixís que va arrencar el cotxe,va arrancar el cant de tots plegats i ja no va parar en tot el dia "Tu eres la flor","Ay sí","Abril"  "Baja al jardín"i "Adios Mulata",allì dintre era una gàbia,amb aucells desbocats i tres aucells ensopits,que eren els de "La Puntial""
"En sent a la Travesera,el cotxer va preguntar si tenia de baixar algù,però ningú va baixar,en aquell cotxe anaven tots a la Muntanya Pelada,a cercar abres,aigua,al diable¡¡¡,al ser a la Plaça Rovira,amunt.Altrs cotxes van anar vessant més comitives,d'Horta i de San Andreu,i de Gracia i per tots costats no es veien més que grans colles que anaven pujant la muntanya.Alli,obrers,anb el gec blau,gorra negre i espardenyes,menestrals endiumenjats aturanse de tan en tan per anar veient el panorama,allí colles uniformades,un casino de manyans que havien posat de raco cinc cèntims cada setmana per anar a fer un dia de platxeria"
Fragment de "L'auca del Sro.Esteve",de Santiago Rusiñol.

15/10/2017:
77 anys ....d'indignitat¡¡¡.
Salut  PRESIDENT¡¡¡.
Catalans,sereno i dignitat,,,
El nostre "boto nuclear"....la ECONOMIA¡¡¡¡¡.

17/10/2017;
Hores d'ara,deu estar prou clar,que els nostres llocs quasi oblidats son esglésies,lo que encara no semblar clar es el lligam entre elles...
La d'avui es una de les meves preferides,i no se per què,es un raconet que m'atreu i en fa novel-la.
Diu la tradiciò que Lluis el Piatos,el any 801,la va fundar sota la advoaciò de San Sadurni,en el requadre nord.est,al costat de la capella del Santíssim i podreu veure restes del atri d'aquella capella.
El 945,si li va afegir un anexe destinat a una comunitat de monges.
Originariament tenia,la seva planta,forma de creu grega.
El any 986,Al-Mansur l'incendiá.
La filla del Comte Borell II,primer sobirá independent de Catalunya,l' Abadessa Bonafilla,el restaura,i uns quants signes igualitaris amb els altres enigmes van començar a desapareixer.
Fou una peça clau durant la guerra de secesiò,la plaça a la que dona la façana principal,va ser el primer cementiri de aquella guerra,anterior a el Fossar de les Moreres.
El any 1816,les monges volien derribar la venerable església del segle X, i construir posteriorment un mou temple,però l'exclaustraciò de 1820,va paralitzar el projecta,salvan els capitells corintis,estilitzats i bàrbars del segle X.
Del 1869 al 1875,la nostre església fou convertida en presidi,en aquells temps,l'Estat enderrocà el claustre romànic,que  ara es conserva,trosejat, entre Terrassa,Martorell, i el Museu d'Art de Catalunya.
Durant la setmana tragica,fou cremat,aixì tambè el any 1936.
Sobre l'antic cementiri,i trobem una plaça encisadora on la Caixa i te un edifici amb uns esgrafiats,de l'any 1952,molt atractius.
Fi de les pistes....




7 Comments:

Blogger Conrad Canaló said...

Hola, soc CC Conrad Canaló, matemàtic i escriptor alfanumèric. No entenc el motiu de les teves lletres majuscules quan visites la penya Bogarde. Admiro el teu blog, està fet amb lletres minúscules i també hi surten números. Una abraçada.

de setembre 19, 2017 9:15 a. m.  
Blogger Oliva said...

Apreciat Conrad;`
Responc;
A; Per diferencia el bloc,de l'Oliva pica-pins.
B:Per què soc una mica Xava...no puc feri mès.

de setembre 19, 2017 8:21 p. m.  
Blogger Elfreelang said...

no caic i això que em ronda alguna idea pel cap

de setembre 24, 2017 11:34 a. m.  
Anonymous Anònim said...

1-Capella de Marcus.
2-Esglesia de S.Miquel.

d’octubre 04, 2017 2:17 p. m.  
Blogger Oliva said...

Anic anonim,es lo que tu dius:
Capella de en MARCUS
Esglesia de San Miquel.

d’octubre 04, 2017 6:35 p. m.  
Blogger Olga Xirinacs Díaz said...

No sóc gaire d'endevinalles, Oliva del pinyolet enigmàtic.
Ara que ja s'ha dit el que és, la cara és d'un bufaampolles.
Salutacions.

d’octubre 13, 2017 10:12 a. m.  
Blogger Oliva said...

Efectivament,es un bufa-ampolles,enigmatica criatura en una capella de traginers.

d’octubre 17, 2017 6:48 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home