dilluns, de novembre 27, 2017

EL CAS D' UNA NOVEL-LS QUE LLUEIX COGNOM.

27/11/2017;

Com la xamosa Carme va descobrir el tìtol del darrer enigma tan rapidament,anem per un altre,però sensa deixar el móm literari.
Barcelona es una ciutat que avança a sotracs,sabadora de que sempre camina entre parenys,sap aprofitar qualsevol circunstancies per ferse present, i el nostre enigma ,"viu",en mitj d' un d'aquest aconteixaments,però anem a pams....
CAPT.I: Escenari,el carrer Canuda,un tramvia,las Rambles,un incendi..."Causes alienes al control i a la voluntat de la Companyia...sisplau,surtin del vehicle ordenadament,no s'acostin als cavalls,conservin els bitllets per futures reclamacions....
Epoca; Els tramvies anavan amb cavalls..
"el Prota";El fill d' un Indiano,tot just retornat a casa...que ens porta agafats de la mà,pàgina a pàgina i en "rol" de narrador,per tote l'història...
Acciò:Un imcendi que ultrapassava,de bon tros,totes les posibilitats dels bombers.Barcelona,deu ser l'única ciutat del món en que els vells se els feia un nus a la gola sempre que sentien l'olor dels totxos socarrats,una ciutat en que els avis somiaven a cremar esglésies i els seus néts a fer molts diners...uns cavalls enfurits començar a regirarse violemtament....i a tirar Rambla avall...en dècimes de segons els ulls esfereits dels dos primers cavalls el miraven fixament...l'olor de les seves alenades just abans de ferlo caure,els crits de la canalla davant l'esrampida....de genolls davant seu,un noi jove,alt i prim,de cara pàlida l' acabava de salvar la vida.La mà esquerra,d'aquell desconegut l'aferrava l'avantbraç,l'havia estirat per apartarlo de la trajectoria dels cavalls...
-Es troba bé senyor?-
-Em sembla que si...-
Què,sentiu resons dins la vostre menoria llibresca?-

4/12/2017:
En el segon capítol,l'acciò es viu en simcopada activitat,dins la redacciò d'un diari,tot just inagurat "Las Noticies Ilustrades",instal-lat en un elegant palauet,a la zona oest del carrer Ferran,un edifici tan clarament execesiu per ser la seu d'un diari sensacionaliste. El seu Director,un tal Martin Begg,conegut periodista londinenc i comentarista politic,desconcertava a tot el Gremi de la Prensa baecelonina,ja que ningù comprenia que hi feia en aquell extrany diari,ni que hi feia la seva única filla,la bonica Fiona,que sabia plasmar amb només quatre traços un home amb un canò d' arma de foc a tocar el cor,i dones desmaiades davant l'aaixeta del gas.
La propietat de "Las Noticies Ilustrades",era de la famìlia Camarasa,uns retornats del Regne Unit,desprès d' un exili provocat per l'adveniment de la Republica,i que era,tambè,la famìlia del nostre narrador i quasi arrossegat per un tramvia a el carrer Canuda,salvat per un noi pel-roig i ates,dins la Redacciò per Fiona...
"-M'ha fet venir el meu pare.-
-Això ès que no hi ha gut cap assasinat en les últimes hores-
-Un incendi és un incendi,encara més si el que s'esta cremant es un diari..."i durant unes 7 pagines esn fan tot un relat de la Barcelona negre i criminal....en aquells dies de Restauraciò Monarquica,amb el Rei a Barcelona.

dijous, de novembre 23, 2017

EL CAS D'UNA BARCELONA LLUNYANA...PERO NO TAN:

23/11/2017:

Com estic pioca,el nou enigma sera una Barcelona de paper, que se inicia a Mexic,un setembre del 1946,quan faltaven set minuts per a la una del mitj dia.
"...serà allà quan baixin de l'autobus,esperantles,per què ella sàpiga sensa cap mena de ducte,com l'enyorada i quin infern ha estat haver de viure lluny del seu caliu...
El nostre "prota",que es descriu,asi mateix com un perdedor un home de quaranta-quatre anys,amargat,vencut i exhaust,gracies a la derrota,el desengany i l'exili,espera en una estaciò de "Clippers",mort de por el retrobament familiar,com reaccionarà ella quan el vegi convertit en un parrac?encara el trobarà guapo com un actor de cine?,sap perfectament com ella l'havia arribata estimar,però tambè que es va enamorar de l'home que va ser,no suportaria llegir en els seus ulls la decepciò,un home que sobreviu a base de feinetes precàries i mal pagades,que s'aixeca cada matì en un quartet impersonal,lluny de tot el que va ser i de les coses per les quals va sostenir tans cops que valia la pena lluitar.Potser sí que avui ningù ja no el recorda,i que aquells que l'haurien de voler a prop el defugen,i que mai no se sabrà el paper que va tenir a Barcelona,ni el preu que va pagar i que encara continuava pagant,però ella si que ho sap,i que va valdre la pena fer ho malgrat el preu....
Què ho "sona"?...es una novel-la basada en un fet real.