dilluns, de gener 30, 2012

EL CAS D'UNA BARCELONA EN CONSTRUCCIO

SERIE;Barcelones de paper.
30/1/2012
Els meus amics esotèrics juran i perjuran,que a Barcelona existeixen un grapat de "portes a altres dimensions".Personalment,malgrat conèixer els seus hipotètics emplaçaments,mai les he trobades obertes,oerò literàriament si que existeixen,centenars,i la nsotre novel-la amagada, n´ es tota una mostre, hens fa fer un salt enrere d´ un discret grapat d´ anys....
1º CPT: Una dona i una foca, vella cada dia vespre i nit, una dona jove, ben feta, vella, d´ ulls entelats dansava sota l´ aigua, dintre d´ una gran peixera, enmig d´ un escenari.....peixet peixet........

4/2/2012
CPT:2
"Li semblava que l'havien atrapada i no sabia com ni quan ni on.Cada nit (i mès d'una tarda)en remull dins una peixera gegant,magrejantse amb una foca.Fi de la funciò,cap moll,pell estovada i sovint migranya pels perìodes massa llargs sota l'aigua sense respirar....".On pasavan aquest fets tan peculiars?,en una sala del Paral-lel que no tendia pas cap al music-ball,mès aviat cap el circ.La raò d'això era que els seus amos,personatjes inspirats en uns de reals,avien sigut firaires i xarlatans, i el "mundillo" circenc,era mès proper al seu taranna.Cal dir tambe que el nùmero descrit,fou un espectacle real,crec que representat al"Trianon".

No vas bè JÙLIA,però un xic novel-la "negre" si  es la nostre història.
7/2/2012
CAPT 3:
"La claror de la lluna trencava la intensa foscor i això permetia comtemplar els edificis que encare quedavan drets.I de nit i sota aquella llum,els esquelets de les cases semblaven decorats de teatre.El panorama que es distinguia pujant des de la banda de mar era desolador,destrucciò pura,com si haguès hagut un terratrèmol o com si Espartero haguès tornat a bombardejar Barcelona....."
El nostre enigma,es un recull de històries petites i personals entrecreuades en una Barcelona canviant,habitans anònims cercant un lloc dins la ciutat
RES A VEURE AN MENDOZA.

10/2/2012

"Anys enrere havia vingut al Paral-lel a buscar una dida per el seu fill.Tenien fama,les dides del Poble Sec.Sovint eren murcianes o aragoneses,si no eren dides,no en podia sortir res de bo d'allà.Ell era de San Andreu,però vivia al carrer Mallorca.Feia poc havien començat les obres de l'enlluminat elèctric del seu tros de carrer,entre el Ps. de Gràcia i la rambla Catalunya,era el primer enlluminat elèctrc de Barcelona encarregat i pagat per l'esforç dels veins,i n'estava orgullos,allò era el futur,l'Eixample,que el seu Banc estava ajudant a finançiar....no pas aquelles barraques.Els firareires continuaven xerrant i ell continuava fent com qui escolta...."

divendres, de gener 13, 2012

EL CAS D'UNA BOTIGUERA DE BARCELONA

Pista 1:Fa anys,molts anys,quan jo era una nena,la meva família que sempre comprava al nostre mateix barri,en determinades circunstancies "anavam a Barcelona" a fer compras espeçials,i la botiga "estrella" era la de la nostre dona enigma.La seva botiga era un comerç especialitzant,d'aquells que a casa anomenevan "de lujo",aixi en castella,però on sempre o bé la mare o bè les tietes acabavan compran,"un capritxo"deien elles,i al sortir afegien "pobreta semblar mentida..".
Pista 2:Durant els anys del "porciolisme",quan es va voler donar llustre a la "fiestas de la Merced",i es convocavan concursos d'aparadors,el seu era sempre guanyador i sortia retretat a "LA VANGUARDIA",i a tothom li semblava lògic "li bè de mena...."
Apa que es molt sencill........

.
MOMTSE maca,aqui a HORTA encare ho diem això de "Vaig a Barcelona".
Complements,botiga de completements textils, per frecuentar Santa Eulalia nosaltres no teniem prou butxaca.
17/1/2012
PISTA 3:
Va néixer en uma ciutat a 100 i.....Km. de Barcelona,la seva família eran gent de prestigi,no només per el seu arrelament a la terra,el seu pare era un professional d'aquells imprescindibles e4n qualsevol comunitat.
PISTA 4: Fou un capricorn de principis del segle xx,tercer fill i ùnica noia,la mort i les malalties van marcar els seus primers anys.Orfa de mare,la van criar les seves tietes,les eternes tietes,autèntics pilars familiars.
PISTA 5:La mort prematura de mare i germà gran,va provocar una sobre-protecciò envers ella,que la va unir fortament al seu germà sobrevivent,amb un vincle quasi de dependencia


Ni Santaeulalia, ni Santa Ana,la botiga fa anys que estar tancada,la primera fotografia l'ubicar perfectament
21/1/2012
El entorn,de la nostre dona era un xic exèntric,però el seu pare va pendre la decisiò mes assenyada i tòpica d'aquest món,cassarse amb la cunyada,així els nens no van patir cap canvi.El trauma li va arribar quant el seu estimat germà va deixar la llar per raons academiques,la separaciò fou molt dolorosa,i la família va solucionar aquella melancolia,envian-la,tres o quatre mesos,a viure a casa d'uns parents a Barcelona,la ciutat li va robar el cort era tan animada¡¡¡.
Va tornar a la casa paterna per S.Joan,amb la calor, el retorn del germà per vacances,el sol,la mar,la felicitat domestica va tornar a ser com sempre.....i potser,n'ho tinc clar,aquell va ser el estiu on ella va entrar a l'historia.
Si Cicerone,però nomes n'escoltava a un de mort.



Si Sro.,Ana M.Dali, GALERIES CONDAl amb aparadors al Psg.de Gracia,venia sedas naturals pintades a mà,"foulars" mocadors de coll "echals" de cachemir i corbates artesanals.

Etiquetes de comentaris: