dilluns, d’abril 18, 2016

EL CAS D'UNA PASSEJADA LITERARIA.

18/4/2016:

Per S.Jordi,la meva petita colla d'amics tenim per costum, fer una caminada novel-lada,costum vilment "afusellada",de las passajedes literàries,que de tan en tan,"montava",el gran Huerta Claveria.
L'organitzaciò passa d'un al altre membre de la colla,i aquest any m'ha tocat a mi,i tot sen una tasca agradable dona feina,i he decidit aprofitar les notes per el bloc.H'arreplegat quatre llibres,mes o meinys enllaçats,tot aprofitan els "apunts" del mestre Huerta,en una de similar, escurçar i maquillar, el text i el enigma ès descobrir el punt en comù que tenen totes quatre.
PRIMERA LECTURA;
"...les cases baixetes que descriu la primera novel-la,encara existeixen,es un mòm que hi ès i no hi ès,els blocs de pisos que es van fer als anys 50 i 60,las han fet quasi invisibles,sensa poguer-les ofegar.
"Vam baixar en una parada del "tanc",i el Nestor ens va presentar an Tomàs...aixì vaig veure el meu nou carrer.A la casa s'hi havien de fer reformes i darli una pintada,podiem comptar amb tote la trìbu,del nostre nou vei,"total siete",i en un diumenge llestos.Em va agradar,un roser,enfilat a la paret de la casa del costat es desviava quan era amunt i unes roses vermelles obrien els seus petals d'olor.
Venint del carrer Tarròs,era com tornar una mica a Linares,però sense oliveres".
Pintar una casa en diumenge,en el mòn real d'aquells dies de la gran fugida de la gent del sud, era un fet habitual la gent treballadora   no podia els dies feiners,els dies feiners no tenien temps lliure.


21/04/16

 Un cop finalitzada la lectura i els comentaris,que acostumem fer en situacions similars,deixàrem el racò aturat en el temps però avans aqui teniu un parell de pistes:
El títol del primer llibre correspon al nom del carrer.
L'autora es una de las grans,i les seves inicials som M.B.
30 Rambla avall,giraremm a l'esquerra,ja hi som,una plaça ajardinada,amb nom de metge...façanes banda nord,segona lectura,que n'es una novel-la,però si tot un totxo,616 pg.,en el seu temps febrer 1967,un "betseller"...
"...en una de las habitaciones de un piso de la calle P.número 276, donde vive Gregorio J.,casi esquina a E.se  halla reunida el C.D.C.Gregorio distribuye pan y butufarra a los compañeros y les sirve unos vasos de vino.Las medidas han sido tomadas,los hombres permanecen alerta,cada uno conoce cúal es su misión,todos esperan el amanecer.Juan desea relajarse,reposar...dentro de un par de hores el esfuerzo tendra que trapasar cualquier limite.el vino oscuro y seco de Falset,parece que le reanima,pero hay que conservar la mente despejada.Va mirando uno a uno,a los compañeros casi hermanos o más que hermanos,Francisco fuma nervioso,"el Chino"juega con las balas de su pistola,Aurelio le escrutiña tratando de descubrir,observandole,  la gravedad de las circunstancies.¿Sera esta la ùltima vez que les viera?...
Aquest fragment el vaig fer amb an HUERTAS,i va ser tot un èxit...esperem que el dia 23,tambè ho sia.  


26/04/16;
Per acabar,aquest dia he visitat la tomba de la Teresa.He comprat un enorme ram de roses vermelles l he recorregut els carrers del cementiri amb la intenció d'acomiadarme.Abans d'arribar al nìnxol,he decidit que ès injust que les seves restes descansin darrera d'una làpida de ciment anònima.He decidit encarregarne una de marbre,amb el seu nom.
Amb tot,quina sorpresa.en arribar he descobert que la tomba no esta igual.Ja no es anònima.Hi ha una preciosa làpida de granit negre,i a sobre,en lletres de plata,es llegeix TERESA BRUSES BESSA- 1907-1936- El teu fill i la teva neta no t'oblidaran mai.Hi havia un ram de margarides blanques marcides sobre la petita lleixa,les he retirades i he deixat les meves roses,margarides blanques la flor preferida del pare....
Tambè vaig passar a acomiadarme de an Francesc,vaig trobar la seva tomba,tan plena de flors com l'altre vegada.En vaig queda mirant la famosa esquerda,esperant albirar la llum del mès enllà,però no va passar res,encara que he de reconèixer que em va concedir el meu desig.Per pagar els seus serveis efecients,vaig decidir deixarli la cadena i l'aliança amb el seu nom,que vam trobar al coll de Teresa.."
Aquesta lectura va ser,per la meva part,una falta tonta de sensibilitat.En el mateix moment d'entrar,el cementiri,ho vaig percebre,el silenci sobtat...els caps cots...el record del vells amics morts,fa quatre dies,ha retornat punyent..."el home poeta" el passat dijous sant,i "el capita Salgari"per dessembre...no vaig demanar disculpes,ni jo podia.

3/5/2016;
L'última parada,la ferem en una cruílla historica,tan pel nostre barri enigma,com per Barcelona.Ha vist barricades, les unitats de la FAI.marxant a el combat,les tropes d'ocupació camí de la ralla de France,camions plens de gent comdemnats a mort rumb a el Camp de la Bóta,cridan els seus noms,amb l'esperamza que el veinat s'assabentes del seu destí,els primers tramvies,quasi fora de la vía,durant la primera vaga anti-franquista...
"...aquell vespre, a l'entrada del passeig,sense cap mena de símptoma premonitori,vaig caure desmaiat a terra,a tocar el quiosc de diaris.Van ser uns moments brevíssims,perqué així que algú em posá la má a sobre vaig tornar en si...em portaren al dispensari.-Ferit?-em pregunta el metge de guardia..."
"a la carretera de M...,molt a prop de casa,vaig topar amb les primeres corrues de fugitius.Igual que bésties de bast carretejaven entrambótics embalums,farcells,sacs,maletes...avançaven calladament,i com empesos per una maledicció.De tan en tan passaven uns camions,un carro,uns cotxes,el soroll del motor,el  grinyol de les llandes,el cop sec de les potes del cavall damunt les llambordes,feien angúnia...com un rapte,vaig renunciar a la insegura proteció de l'Ambaixada Anglesa..."
Fi de la passajeda,i del enigma....QUÉ ,NO TROVEU LA RELACIÓ?.
 

dimarts, d’abril 12, 2016

EL CAS D'UN TIMIT MALALTIS

12/4/2016:

INTRODUCCIO PERSONAL:
La primera vegada,que el nom d'aquest enigma an va "arribar",fou quan va morir el padrì del meu pare,heretarem, i entre els objrctes que ans van "tocar",l'entusiasme del meu pare davant uns mobles..."Això era d'an..."han va impresionar,malgrat la meva poca edat (potsèr 3 o 4 anys),i el seu nom,sensa saber qui era, el vaig associar per sempre mès  a alegria familiar.Com van arribar a mans del nostre parent  els mobles,n'ho ser,però si ser que ells tenien una certa coneixenca.
La segona,fou en un dinar corporatiu d'una firma vermutera,tot jugant,amb altres,per dins d'aquells magatzems del barri del Clot,amarats d'unes olors d'hrtbes extranyes,
 anarem a parar davant unes tines,que lluien unas placas acollades,amb noms de desconeguts,almeinys per mi...mès tard,a casa,el pare an va aclarir que aquelles placas,van ser insertades,a tall d'homrnatge amical,desprès de que,el nostre enigma,obtingues un gran èxit a N.Y.i que eran els noms d'els personatges de les seves obres.
Ara anem per les pistes serioses:
DALI:..."putrefacta".
JOSEP M.DE SAGARRA: "valent,vigorós,que sabia baixar als abismes de la passiò"
ALEXANDRE PLANA;..."la gran figura romàntica del seu temps"
RICARD SALVAT: "Era un geni i un cor d'angel,i un home dominat per una timidesa malaltissa"
JOSEP PLA: "Fou un gran idealista,una bona persona,correcta,educat i cent per cemt amic d'els seus amics".
Què us diu quelcom tot a això?

 
 14/4/2016;
 
 

RESOLT!!!