EL CAS D'UNA NOVEL-LA QUE REMET AL NOSTRE PASSAT RECENT
11/12/2017:
Com segueixo mitj enllitada,tambè tinc que seguir amb les Barcelones de paper,ves quin remei....
La nostre novel-la enigma,s'inicia amb versos d'Angel Guimera....
Un estudiant activista catalanista,amagat en un confesionario d'una Catedral,on hi passa la nit...
Anades i vingudes entre altars , bancs i retaules...
Un capellà que obre el concili...
Quatre feligresoso entran reverents per la Missa de la sis...
Ell en surt discretament...
Planificaciò metal d' un segrest,tot fent via pels carrers semi-desert...cal consultar la maniobre amb en Raimon Galí,que fou oficial de la Republica durant la Guerra Civil...
Potser lo millor seria tenir un corxe esperant a la Pl.de la Seu?...
I directa fins Camprodon...
Desprès amb la ajut dels germans Ainaud de Lasarte,per ells els camins de fuga,eran tan coneguts com els passadisos de ca seva...França...
L'acciò seria el cop d'efecte mès importan contra el règimen del General Franco,des del final de del final de la Guerra...
Donar voltes pels laberintics carrers del barri vell,amb els ulls oberts,i las mans a el manometre,calculant temps i itineraris.
15/12/2017:
ESCENARI:
Barcelona 1952...
Supressió del racionament del pa...cinc membres de la CNT,afusellats al Camp de la Bota...
Batlle,Antonio M.Simarro...Gobernador Felipe Acedo...
Primer aniversari del plante d'els tramvies...
S'autoritza el fitxatge d'en Kubala...
Els jesuites,eran els amos del poder eclesiastic...
El Opus,començava a marcar territori...
Carles Riba retornava de l'exili...
El poble,esperava indults arran de la Olimpiada de la Hostia...
ACTORS:
Pere F.fill d'una famìlia que venia del Montsec,estudiant de Dret i la seva celula anti-franquista,petit nucli d'estudiants,àgil i operatiu,especialitzat en plantar cara a el SEU.d'ideologia falangista,on i manavan un tal Pablo Porta i Enrique Chinchilla.
Pis franc,la llar d'els Ainaud....
20/12/2017:
"...Els cinvocats eren cinc,com corresponia a les cèl-lules dels grups d'acciò que en Pere posava en marxa,cada vegada que calia endegar una operaciò contra el règim,tots van arribar amb extrema puntualitat,ansiosos per saber quima era l'ùltima ocurrencia,asseguts a la biblioteca,tot esperant saber om anirian a "resar el rosari"que,en argot de la clandesrinitat,volia dir quima seria l'acciò propera.
Carmen de Lasarte,la mare d'en Josep M. i en Joan Ainaud,una dpna d'empenta,els va portar unes galetes i una gerra d'aigua fresca,suposant que la tarda seria llarga,per las cares circunspectes dels seus nois"
Com era habitual en ell,donava mostres d'estar plenament convencçut del que calia fer,però en aquesta ocasiò sabia que la seva proposta faria sorgir reserves en alguns dels seus amics.Potser per aquesta intuitiva por,va iniciar la seva introducciò fent un al-legat polític i patriòtic de l'acciò que volia dur a terme.Un home com ell,directe,decidit i tenaç,donava voltes sobre la questió,però no acabava d'anar al gra,com feia sempre.L'auditori semblava tan encuriosit com sorpres.però ningú no va gosar interrompre.
"-Suposo que tots recordeu el que van fer un grup de nacionalistes escocesos amb la Pedra de la Coronaciò fa poc,V a ser espectacular,una petita obta mestre del com bat clandestì,un èxit doble,van apoderarse d'un símbol,que era seu,i a més a més.l'impacte de la noticia va ser extraordinari,cap altre acciò no ha fet tant per donar conèixer el nacionalisme escocès,com la recuperaciò d'aquella pedra en poder dels anglesos des de feia mès de siscent anys.doncs bé,heu de saber que ara nosaltres tenim una ocasiò de donar un cop que recordi a molts aquella gesta...Haureu llegit que el escultor Frederico Marès.....
29/1/2018:
EL MEU VOT ES INVIOLABLE¡¡¡.
Hola,desprès d'un llarg mes de silenci,per força major,torno avui a el bloc,en el punt en que el nostre "prota",
es presenta a casa d'en Joan Raventós,al carrer Angli,una torre noucentista,amb un agradable jardí de til-lers. "...una setmana més tard d'aquella reuniò tempestuosa,en P.F. va fer una visita a l'eslabò mès fragil de la cadena,va obrir la porta la mare,Maria Carner,vídua desde fei deu anys,que el va convidar a passar al menjador on acabava de dinar em Joan"en l'acciò del nostre enigma en Raventós feia un any que havia acabat Dret,i començava a fer d'advocat sensa gaire convicciò,a més a més feia d'emptresari,perquè en morir el pare li havia deixat accions,i finques a Tarragona,i volia posar en marxa una editorial,i per remata havia entrat al Moviment Socialista de Catalunya,antecedent del PSC.
"-T ' ha passat l'emprenyada del fracàs de l'acciò de Tarragona?-
-D'això volia parlar amb tu.M'agradaria que m'hi acompanyessis rn dia d'aquest,vull comprobar que l'acciò encara és possible,si cal podem trobar altres socis per a "l'Operaciò Ratapinyada"-
-Ratapinyada?-
-Se'mva ocòrrer l'altre dia,desprès de la reunio a casa de l'Ainaud,es un bon nom,la ratapinyada,o el drac figuran el el ....."
L'autor del nostre enigma,home molt ben relacionat,utulitza els seus amics amb noms real,com lo que semblar momes volia ser la novel-la,un "divertimento" o un joc entre ells de rememorança juvenil.
5/2/2018;
Malgrat la incondicional fidelitat,d'en Joan Raventos vers a el nostre "prota",es va negar a seguir en el projecta,però això no va acobardì a en Pere i decidir tornar a Tarragona,per comprovar si la "seva" clau obriria el taut,i prendre mides,per comprovar si les restes cabrien en un cotxe,encara que tot plegat no servís per a res,però era una manera de no desconnectar del seu somni,el qual havia dedicat moltes hores....va agafar el tren fins a Tarragona i des d'allà va anar en taxis. Com la vegada anterior,es va amagar,i quan tot quedà a les fosques,va esperar un quart d'hora abans de actuar,però per sorpresa seva,tor es va tornar a il-luninar,dos capellans van sortir de la sagristia,acompanyats per una dotzena de persones més,el nostre home,sense por a ser descobert va passar ajupit per davant de la reixa del cor,i puja fins una balconada enfront del orgue,des d'aquella posiciò oculta podia esbrinar què volien aquells personatges...un d'ells fen servir un parell de palanques van inclinar la tapa,seguidament,despres de burxar una bona estona,amb una clau ,va conseguir obrir la caixa,i va aparèixar la mòmia,eren unes restes bicèfalas,hi havia dos cranis....un dels funcionaris,va dir en veu alta
-Tindrem feina-en un castellà meserari.En Pere va presencià l'escena a poc menys de deu metres,va veura clarament els dos caps i va interpretar,que aquells paios eran funcionaris i segurament algun metge patolag,per validar les despulles...
El autor,del nostre enigma,es un barcelonì nat el 1953,llicenciat en Filisofia i Lletres i en Periodisme,ha treballat en cinc diaris i hores d'ara es Director d'un d'ells....
8/2/2018:
En aquest edifici ,de la Diagonal,el nostre autor es un peix gros.....
12/2/2018:
"...volia plorar de ràbia,en ser conscient que ja no era possible dur a terme cap acciò ja que a partir d'ara tot estaria sota vigilancia dels funcionaris vinguts de Madrid,l' únic acte de rebel-lia que se li va acudir va ser,que com els capellans no havien retirat l'escala per pujar a la plataforma del mausoleu i com que a més a més la tapa del sarcofag era oberta,pujari,amb l'ajut de la lot va mitar a l'interior i va descobrir els dos caps acompanyant un esquelet enorme,a penes amagat per unes restes d'un hàbit ratat pel temps i enfosquit per l'hitòria,era un veritable gegant,l'home del taut,tan enorme resultava que difìcilment cabria al seient del darrera d'un auromòbil,si no se 'l plegava en dos.En aquest punt va pensar que si haguès vingut en cotxe,se l'enduria ell sol camí de França,aquest és un país de gent sense iniciatives i sensa pebrots,va pensar,era evident que ni una cosa ni l'altreno li faltavan a en Pere..."
Es evident que l'autor vol donar entendre,la mort de la seva acciò subversiva,i pinta a el "prota"amb aires èpics d'heroi temerari,la contemplaciò de la mómia a llum d'una lot,eren propis d'una tragèdia grega,a la catalana,on el protagonista no pot vencer la persistència dels fets i la càrrega del destí,un llop solitari com ell experimentava per primera vegada el fracas...
"Qui sap on és la nostre força?¨...
Soc orb...com els fracassats,com els gossos...
Que no tenen camí".
Aquest carrer,te un enllaç molt fort amb el nostre enigma....
16/2/2018:
"...la torre del carrer Angli,d'en Joan Raventós va ser el lloc escollit per posar fil a l'agulla de la nova acciò,van arribar un per un,que era,sobretot,una mesura de seguritat,hi havia tots els asistens de sempre meinys en Raimon Gali,el que més s'oposà a la operaciò Rata Pinyada,en canvi hi havia en Josep Vallespì,un intrepit estudiant de l' Escola Industrial,capaz d'escalar qualsevil paret...-La acciò que proposo no pot provocar problemes de conciència,perquè no fem res en contra les celebracions del Congrès Eycarístic,sino contra el règim,que intenta manipular el sentiment religiós,en benefici propi.Hem d'aprofitar l'oportunitat que ens dóna la celebraciò final per aixecar la bandera catalana més gran que s'hagi fet mai als ulls dels franquistes i de les personalitats vingudes de Roma i que assistiran als actes de la Diagonal."
Una cosina i una germana,Victoria i Nuria, d'en Raventòs van comprar la roba i van fer anar la Singer.i en el jardí la van plegar, la torre estava de camì a la riera que els va portar fins el punt on l'haurien de clavar.Van preveure un parell de rutes de fugida,passant per Vallvidrera...
A San Pere Martir,existia,una mina abandonada,un parell de dies avans van ocultar la Senyera en aquell lloc...del carrer Angli fins la carretera de les Aigues,la tela va viatjar dins el cotxe d'en Jacint Raventós...
"...-Vinga,somhi¡¡¡tothom al seu lloc i a la feina-van treure de las motxilles els ancoratges...i van estendre la Senyera a tote velocitat,l'operaciò no va durar ni dos minuts..."a la Diagonal van restar estorada uns minuts.
El autor d'aquesta novel-la,hores d' ara escriu...
"La majoria de la gent creu que ès justa,virtuosa i bona moralment.Es el que la psicologia social qualifica d'al-lusíons positives,aquesta cuirassa il-lusoria ens facilita la convivència amb els altres,però tambè permet que ens sentim bé amb nosaltres mateixos.Tot i això,un percentatge de la societat pensa que son moralment superiors,com si haguessin estat ungits per donar lliçons a la resta.Sentirse aixì sempre resulta un perill,perquè,sovint,ens condueix a ser considerats sectaris....La declaraciò de Mireya Boya,davant el jutge,no va ser guiada ni per la prudencia.ni per la mesura,va estar a prop del mìting activista,que del testimonì en legítima defensa...."
20/2/2018:
"En Pere es va passar l'endema de la gesta al llit descansant,no va anar a la Facultat,perquè li van haver de donar calmants per disninuir el dolor que li produia el peu.I un home d'acciò com ell,se sentia un inutil impedit,allà inmobilitzat.Va demanar que li anessin a buscar els diaris,encara que sabia que estaven sotmesos a una forta censura,pensava que l'incident havia estat prou important i l'havia vist massa gent perquè la prensa no en parles "Honor i gloria a tu Rei de la Gloria",titulava el rotatiu del carrer Pelai,que més que un titular senblava una oraciò del missal,el subtitul no donava més dades de la jornada"Triunf de Jesús Sacramentat als carrers de Barcelona".La portada inclouia fotografies de Carlos Perez de Rozas,amb la gentada a la Diagonal i de Franco i les autoritats amb llargs ciris a les mans...
-Per ciri,el que vam muntar nosaltres-va dir parlant sol en Pere...-Els ulls se li van enrogir d'ira quan va llegir un destacat dedicat a la gentada que havia seguit els actes desde Collserola...la pintoresca romeria que el diumenge,durant tot el dia va omplir San Pere Martir i Vallvidrera...
-Collons aquest imbecil o no va estar a Barcelona o cal que el posin a vendre el cùpo dels cecs"Una ràbia tremenda no contra el periodista,sinó vers un règim contra el cual continuaria lluitan la resta de la seva vida.
Com segueixo mitj enllitada,tambè tinc que seguir amb les Barcelones de paper,ves quin remei....
La nostre novel-la enigma,s'inicia amb versos d'Angel Guimera....
Un estudiant activista catalanista,amagat en un confesionario d'una Catedral,on hi passa la nit...
Anades i vingudes entre altars , bancs i retaules...
Un capellà que obre el concili...
Quatre feligresoso entran reverents per la Missa de la sis...
Ell en surt discretament...
Planificaciò metal d' un segrest,tot fent via pels carrers semi-desert...cal consultar la maniobre amb en Raimon Galí,que fou oficial de la Republica durant la Guerra Civil...
Potser lo millor seria tenir un corxe esperant a la Pl.de la Seu?...
I directa fins Camprodon...
Desprès amb la ajut dels germans Ainaud de Lasarte,per ells els camins de fuga,eran tan coneguts com els passadisos de ca seva...França...
L'acciò seria el cop d'efecte mès importan contra el règimen del General Franco,des del final de del final de la Guerra...
Donar voltes pels laberintics carrers del barri vell,amb els ulls oberts,i las mans a el manometre,calculant temps i itineraris.
15/12/2017:
ESCENARI:
Barcelona 1952...
Supressió del racionament del pa...cinc membres de la CNT,afusellats al Camp de la Bota...
Batlle,Antonio M.Simarro...Gobernador Felipe Acedo...
Primer aniversari del plante d'els tramvies...
S'autoritza el fitxatge d'en Kubala...
Els jesuites,eran els amos del poder eclesiastic...
El Opus,començava a marcar territori...
Carles Riba retornava de l'exili...
El poble,esperava indults arran de la Olimpiada de la Hostia...
ACTORS:
Pere F.fill d'una famìlia que venia del Montsec,estudiant de Dret i la seva celula anti-franquista,petit nucli d'estudiants,àgil i operatiu,especialitzat en plantar cara a el SEU.d'ideologia falangista,on i manavan un tal Pablo Porta i Enrique Chinchilla.
Pis franc,la llar d'els Ainaud....
20/12/2017:
"...Els cinvocats eren cinc,com corresponia a les cèl-lules dels grups d'acciò que en Pere posava en marxa,cada vegada que calia endegar una operaciò contra el règim,tots van arribar amb extrema puntualitat,ansiosos per saber quima era l'ùltima ocurrencia,asseguts a la biblioteca,tot esperant saber om anirian a "resar el rosari"que,en argot de la clandesrinitat,volia dir quima seria l'acciò propera.
Carmen de Lasarte,la mare d'en Josep M. i en Joan Ainaud,una dpna d'empenta,els va portar unes galetes i una gerra d'aigua fresca,suposant que la tarda seria llarga,per las cares circunspectes dels seus nois"
Com era habitual en ell,donava mostres d'estar plenament convencçut del que calia fer,però en aquesta ocasiò sabia que la seva proposta faria sorgir reserves en alguns dels seus amics.Potser per aquesta intuitiva por,va iniciar la seva introducciò fent un al-legat polític i patriòtic de l'acciò que volia dur a terme.Un home com ell,directe,decidit i tenaç,donava voltes sobre la questió,però no acabava d'anar al gra,com feia sempre.L'auditori semblava tan encuriosit com sorpres.però ningú no va gosar interrompre.
"-Suposo que tots recordeu el que van fer un grup de nacionalistes escocesos amb la Pedra de la Coronaciò fa poc,V a ser espectacular,una petita obta mestre del com bat clandestì,un èxit doble,van apoderarse d'un símbol,que era seu,i a més a més.l'impacte de la noticia va ser extraordinari,cap altre acciò no ha fet tant per donar conèixer el nacionalisme escocès,com la recuperaciò d'aquella pedra en poder dels anglesos des de feia mès de siscent anys.doncs bé,heu de saber que ara nosaltres tenim una ocasiò de donar un cop que recordi a molts aquella gesta...Haureu llegit que el escultor Frederico Marès.....
29/1/2018:
EL MEU VOT ES INVIOLABLE¡¡¡.
Hola,desprès d'un llarg mes de silenci,per força major,torno avui a el bloc,en el punt en que el nostre "prota",
es presenta a casa d'en Joan Raventós,al carrer Angli,una torre noucentista,amb un agradable jardí de til-lers. "...una setmana més tard d'aquella reuniò tempestuosa,en P.F. va fer una visita a l'eslabò mès fragil de la cadena,va obrir la porta la mare,Maria Carner,vídua desde fei deu anys,que el va convidar a passar al menjador on acabava de dinar em Joan"en l'acciò del nostre enigma en Raventós feia un any que havia acabat Dret,i començava a fer d'advocat sensa gaire convicciò,a més a més feia d'emptresari,perquè en morir el pare li havia deixat accions,i finques a Tarragona,i volia posar en marxa una editorial,i per remata havia entrat al Moviment Socialista de Catalunya,antecedent del PSC.
"-T ' ha passat l'emprenyada del fracàs de l'acciò de Tarragona?-
-D'això volia parlar amb tu.M'agradaria que m'hi acompanyessis rn dia d'aquest,vull comprobar que l'acciò encara és possible,si cal podem trobar altres socis per a "l'Operaciò Ratapinyada"-
-Ratapinyada?-
-Se'mva ocòrrer l'altre dia,desprès de la reunio a casa de l'Ainaud,es un bon nom,la ratapinyada,o el drac figuran el el ....."
L'autor del nostre enigma,home molt ben relacionat,utulitza els seus amics amb noms real,com lo que semblar momes volia ser la novel-la,un "divertimento" o un joc entre ells de rememorança juvenil.
5/2/2018;
Malgrat la incondicional fidelitat,d'en Joan Raventos vers a el nostre "prota",es va negar a seguir en el projecta,però això no va acobardì a en Pere i decidir tornar a Tarragona,per comprovar si la "seva" clau obriria el taut,i prendre mides,per comprovar si les restes cabrien en un cotxe,encara que tot plegat no servís per a res,però era una manera de no desconnectar del seu somni,el qual havia dedicat moltes hores....va agafar el tren fins a Tarragona i des d'allà va anar en taxis. Com la vegada anterior,es va amagar,i quan tot quedà a les fosques,va esperar un quart d'hora abans de actuar,però per sorpresa seva,tor es va tornar a il-luninar,dos capellans van sortir de la sagristia,acompanyats per una dotzena de persones més,el nostre home,sense por a ser descobert va passar ajupit per davant de la reixa del cor,i puja fins una balconada enfront del orgue,des d'aquella posiciò oculta podia esbrinar què volien aquells personatges...un d'ells fen servir un parell de palanques van inclinar la tapa,seguidament,despres de burxar una bona estona,amb una clau ,va conseguir obrir la caixa,i va aparèixar la mòmia,eren unes restes bicèfalas,hi havia dos cranis....un dels funcionaris,va dir en veu alta
-Tindrem feina-en un castellà meserari.En Pere va presencià l'escena a poc menys de deu metres,va veura clarament els dos caps i va interpretar,que aquells paios eran funcionaris i segurament algun metge patolag,per validar les despulles...
El autor,del nostre enigma,es un barcelonì nat el 1953,llicenciat en Filisofia i Lletres i en Periodisme,ha treballat en cinc diaris i hores d'ara es Director d'un d'ells....
8/2/2018:
En aquest edifici ,de la Diagonal,el nostre autor es un peix gros.....
12/2/2018:
"...volia plorar de ràbia,en ser conscient que ja no era possible dur a terme cap acciò ja que a partir d'ara tot estaria sota vigilancia dels funcionaris vinguts de Madrid,l' únic acte de rebel-lia que se li va acudir va ser,que com els capellans no havien retirat l'escala per pujar a la plataforma del mausoleu i com que a més a més la tapa del sarcofag era oberta,pujari,amb l'ajut de la lot va mitar a l'interior i va descobrir els dos caps acompanyant un esquelet enorme,a penes amagat per unes restes d'un hàbit ratat pel temps i enfosquit per l'hitòria,era un veritable gegant,l'home del taut,tan enorme resultava que difìcilment cabria al seient del darrera d'un auromòbil,si no se 'l plegava en dos.En aquest punt va pensar que si haguès vingut en cotxe,se l'enduria ell sol camí de França,aquest és un país de gent sense iniciatives i sensa pebrots,va pensar,era evident que ni una cosa ni l'altreno li faltavan a en Pere..."
Es evident que l'autor vol donar entendre,la mort de la seva acciò subversiva,i pinta a el "prota"amb aires èpics d'heroi temerari,la contemplaciò de la mómia a llum d'una lot,eren propis d'una tragèdia grega,a la catalana,on el protagonista no pot vencer la persistència dels fets i la càrrega del destí,un llop solitari com ell experimentava per primera vegada el fracas...
"Qui sap on és la nostre força?¨...
Soc orb...com els fracassats,com els gossos...
Que no tenen camí".
16/2/2018:
"...la torre del carrer Angli,d'en Joan Raventós va ser el lloc escollit per posar fil a l'agulla de la nova acciò,van arribar un per un,que era,sobretot,una mesura de seguritat,hi havia tots els asistens de sempre meinys en Raimon Gali,el que més s'oposà a la operaciò Rata Pinyada,en canvi hi havia en Josep Vallespì,un intrepit estudiant de l' Escola Industrial,capaz d'escalar qualsevil paret...-La acciò que proposo no pot provocar problemes de conciència,perquè no fem res en contra les celebracions del Congrès Eycarístic,sino contra el règim,que intenta manipular el sentiment religiós,en benefici propi.Hem d'aprofitar l'oportunitat que ens dóna la celebraciò final per aixecar la bandera catalana més gran que s'hagi fet mai als ulls dels franquistes i de les personalitats vingudes de Roma i que assistiran als actes de la Diagonal."
Una cosina i una germana,Victoria i Nuria, d'en Raventòs van comprar la roba i van fer anar la Singer.i en el jardí la van plegar, la torre estava de camì a la riera que els va portar fins el punt on l'haurien de clavar.Van preveure un parell de rutes de fugida,passant per Vallvidrera...
A San Pere Martir,existia,una mina abandonada,un parell de dies avans van ocultar la Senyera en aquell lloc...del carrer Angli fins la carretera de les Aigues,la tela va viatjar dins el cotxe d'en Jacint Raventós...
"...-Vinga,somhi¡¡¡tothom al seu lloc i a la feina-van treure de las motxilles els ancoratges...i van estendre la Senyera a tote velocitat,l'operaciò no va durar ni dos minuts..."a la Diagonal van restar estorada uns minuts.
El autor d'aquesta novel-la,hores d' ara escriu...
"La majoria de la gent creu que ès justa,virtuosa i bona moralment.Es el que la psicologia social qualifica d'al-lusíons positives,aquesta cuirassa il-lusoria ens facilita la convivència amb els altres,però tambè permet que ens sentim bé amb nosaltres mateixos.Tot i això,un percentatge de la societat pensa que son moralment superiors,com si haguessin estat ungits per donar lliçons a la resta.Sentirse aixì sempre resulta un perill,perquè,sovint,ens condueix a ser considerats sectaris....La declaraciò de Mireya Boya,davant el jutge,no va ser guiada ni per la prudencia.ni per la mesura,va estar a prop del mìting activista,que del testimonì en legítima defensa...."
20/2/2018:
"En Pere es va passar l'endema de la gesta al llit descansant,no va anar a la Facultat,perquè li van haver de donar calmants per disninuir el dolor que li produia el peu.I un home d'acciò com ell,se sentia un inutil impedit,allà inmobilitzat.Va demanar que li anessin a buscar els diaris,encara que sabia que estaven sotmesos a una forta censura,pensava que l'incident havia estat prou important i l'havia vist massa gent perquè la prensa no en parles "Honor i gloria a tu Rei de la Gloria",titulava el rotatiu del carrer Pelai,que més que un titular senblava una oraciò del missal,el subtitul no donava més dades de la jornada"Triunf de Jesús Sacramentat als carrers de Barcelona".La portada inclouia fotografies de Carlos Perez de Rozas,amb la gentada a la Diagonal i de Franco i les autoritats amb llargs ciris a les mans...
-Per ciri,el que vam muntar nosaltres-va dir parlant sol en Pere...-Els ulls se li van enrogir d'ira quan va llegir un destacat dedicat a la gentada que havia seguit els actes desde Collserola...la pintoresca romeria que el diumenge,durant tot el dia va omplir San Pere Martir i Vallvidrera...
-Collons aquest imbecil o no va estar a Barcelona o cal que el posin a vendre el cùpo dels cecs"Una ràbia tremenda no contra el periodista,sinó vers un règim contra el cual continuaria lluitan la resta de la seva vida.
posted by Oliva at 1:32 p. m.
2 comments
