EL CAS D' UN VALENT QUASI OBLIDAT.
25/9/2012.
25 de setembre de 1962:
A Barcelona ciutat,hi va ploura tote la nit a bots i barrals,però no semblava passar res d'extraordinari.
Al Valles, l'APOCALIPSIS. Els Batlles demanaven socors desesperadament,però el Gobernador Civil,estava a Madrid,i sense les seves ordes aquí n'es movia "ni el tato". Els Minyons d' Montanya,van ser els únics que es van mobilitzar,però el desastre els va sobrepassar,llavors algù va recordar...que un personatge de "moda" havia sigut Minyo,i a mès a mès havia fet la nostre guerra a Intendencia. Un Sro. Rector al va trucar,...Catalunya entera es va posar en marxa, SOLA, com sempre resolt Catalunya el seus daltabaixos. I en mitj d' aquella tragèdia,un home avui quasi oblidat,
va fer un pas que l'hagues pogut costar llibertat i hisenda...OUÍ?
29/9/2012
Cap Hospital de Barcelona, va rebre avìs d'emergència,els seus caps es van asseventar de la tragedia per Ràdio Barcelona,aixì anavan les coses en la "UNA,GRANDE,Y LIBRE".
Els nois de la Creu Roja es presentaven a les seves delegacions i se'ls treien de sobre: "Aquí no pasa nada." En aquells temps la Creu Roja era un estament militaritzat. Empreses privades pel seu compte van posar camions a disposició del voluntariat; a la valenta marxaven sense cap estri i sese saber exactament am què es trobarien.
Ràdio Barcelona, incansable Soler Serrano, era qui donava instruccions i quasi dirigia la operació. Mentre Ràdio Nacional, com si res: "programación rutinaria".
I el nostre home, discret i actiu, un ull als esdeveniments i l'altre a la porta, per si apareixia "La Santa Inquisicición".
25 de setembre de 1962:
A Barcelona ciutat,hi va ploura tote la nit a bots i barrals,però no semblava passar res d'extraordinari.
Al Valles, l'APOCALIPSIS. Els Batlles demanaven socors desesperadament,però el Gobernador Civil,estava a Madrid,i sense les seves ordes aquí n'es movia "ni el tato". Els Minyons d' Montanya,van ser els únics que es van mobilitzar,però el desastre els va sobrepassar,llavors algù va recordar...que un personatge de "moda" havia sigut Minyo,i a mès a mès havia fet la nostre guerra a Intendencia. Un Sro. Rector al va trucar,...Catalunya entera es va posar en marxa, SOLA, com sempre resolt Catalunya el seus daltabaixos. I en mitj d' aquella tragèdia,un home avui quasi oblidat,
va fer un pas que l'hagues pogut costar llibertat i hisenda...OUÍ?
29/9/2012
Cap Hospital de Barcelona, va rebre avìs d'emergència,els seus caps es van asseventar de la tragedia per Ràdio Barcelona,aixì anavan les coses en la "UNA,GRANDE,Y LIBRE".
Els nois de la Creu Roja es presentaven a les seves delegacions i se'ls treien de sobre: "Aquí no pasa nada." En aquells temps la Creu Roja era un estament militaritzat. Empreses privades pel seu compte van posar camions a disposició del voluntariat; a la valenta marxaven sense cap estri i sese saber exactament am què es trobarien.
Ràdio Barcelona, incansable Soler Serrano, era qui donava instruccions i quasi dirigia la operació. Mentre Ràdio Nacional, com si res: "programación rutinaria".
I el nostre home, discret i actiu, un ull als esdeveniments i l'altre a la porta, per si apareixia "La Santa Inquisicición".
02/10/2012
El control sobre l'informaciò era ferri, els que tenim certa edad recordem aquell "conectamos con Ràdio Nacional de España" "el parte" que deèien a casa.. el gest de Ràdio Barcelona,va fotre del fetge a l'Espanya oficial, estranyament no van actuar contra el nostre enigma.
El inefable Matias Vegas,Gobernador Civil,va tornar cuita-corrent amb el NODO enganxat al cul, i el molt bandarra, va fer vestir la galdosa camisa de F.E. als joves Minyons de Montanya que lluitavan amb el fang i les runes. per rodar LAS NOTICIES AL ALCANZE DE TODOS LOS ESPAÑOLES. Nomès un home li va plantar cara,el Sro. Rufe,Batlle de Rubi,que li va dir"deaixò res"Va pagar car el gest.
Primer es van deixar caure per el Valles els Princeps, i una setmana després el Caudillo,amb tots els seus escamots, va circular amb olor de popularitat,INCREIBLE¡ però cert, mentres els voluntaris rescatavan, encare, morts,quasi amb las mans.
El nostre enigma, va ser un barceloní del Poble Sec. Si era periodista, i pocs anys desprès va tornar a donar un altre campanada,a la mateixa Ràdio Barcelona
SI SRA.Manuel Tarin Iglesies. Director de Ràdio Barcelona, i promotor de Ràdio Scop,els primers programes amb llengua catalana de desprès de la guerra. Tambe a la VALENTA.
posted by Oliva at 12:23 p. m.
5 Comments:
Ui, no sé qui pot ser, de moment. De moda?
¿Periodista?
Suposo que no es Soler Serrano que sería massa fàcil.
Tarín Iglesias????
Tarín Iglesias és un personatge a reivindicar, però, és clar, era falangista. Al barri vaig organitzar una xerrada sobre ell, va venir Agustí Pons que en un dels seus llibres explica que era un bon home i que va ajudar a molts d'ells quan eren joves i tenien problemes polítics,malgrat això no se li perdona el passat 'del règim', cal dir que era amic gairebé personal de Franco però també s'explica tot plegat pel fet que d'adolescent van matar al seu pare, burot, uns anarquistes arrauxats, de mala manera i que de jove, amb menys de divuit anys va rebre pallisses de valent agafat al castell de Montjuïc, durant la guerra.
Amb aquests personatges políticament incorrectes avui s'ha fet quelcom molt poc 'històric', silenciar-los del tot.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home