divendres, de juny 17, 2011

EL CAS D'UN HOME AMB UN PARELL.......

Matí gèlid al cor de Catalunya......
L'hereu,d'una casa "de tota la vida",neix amb moltes dificultats....
El bateig,amb pompa i circunstància que el seu cognom representava,la va oficiar, un sacerdot de l'Ordre més inportant resident a la seva ciutat.
El segle xx tot just treia el nas per l'escenari de l'historia.....
El Padrí cofoi,es diu que va predir"aquest noi sera important,amb els nostres duros i l'ajuda de l'Ordre...."

Avui el seu record es límita a un carrer a la seva ciutat,i alguna nota adicional dels historiadors......



20/6/2011
La mort prematura del pare,al va convertir en un nen sobreprotegit,afortunadament l'educaciò responsable i competitiva que va rebre,va evitar que fos un dandi divertit i malgastador.
Alumne d'horla d'honor es convertia amb el noi mès popular a l'hora del recreo.
Els capellans,observadors i practics el van dirigir a lletres,aquella virtut innata a la rèplica ràpida i punyent,els va convèncer d'encarrilar-lo a la política.
Al van possar al davant de la revista de l' escola, i anomenar-lo capita de debats.......




23/6/2011
Encara regnava Alfons XIII quant el nostre home,amb el seu cap ben moblat,posat de dandi decadent,i tot l'entusiasme de la joventut es va traslladar a viure a Barcelona.
El seu primer pas,a casa nostre,catalanitzar el seu cognom,el segon,fer valer cert prestigi guanyat a la seva ciutat i dins la Companyia al L'Ateneu.
Amb encant i llengua viperina,va conseguir integrarse rapidament a la tertulia dels mes joves....Rosend Llates,Angel Ferran,Just Cabot,an Sagarra i sobretot l'Avel-lì,que fou qui li va proporcionar la primera feina.
OFELIA,va morir a Barcelona.

27/6/2011

En poc temps,el nostre enigma,es va fer imprescindible en quansevol reunío social,politica o cultural.

Nedava al Club Nataciò Barcelona,jugava al tenis,i l'aperitiu a "La Puñalada"imprescindible, las Sras.el consideravan "un encanto",es feia amb tote "la pijeria"del seu temps,i els homes deixavan anar rumors d'una certa ambiguitat.Quant aquests comentaris van arribar a les seves orelles,va lluir per tot Barcelona,una fancesa espectacular"La meva xicota"deia burleta.

Vull puntualitzar,que en cap biografia,ni en cap dels articles,escrits per amics o enemics es fa menciò d'una posible homosexualitat


1/7/2011
De la mà del seu amic Avel-lì ,va començar a treballar i en un tres i no res ell ja era el cap,ningù es va ofendre....era tan brillant¡¡¡¡
En el seu mòn profesional va ser com un examinador d'una època en que es produiex l'esclat de nous fenòmens i modes urbanes,sport,jazz,music-holl....mai va dubtar a baixar al Xino,o pujar al Ritz,tango,transvestits,cocaina,femmes fatals,literats,politics...tots eran els seus "confidents",i el seu mestre en barcelonisme,an Josep M. de Sagarra el presentava arreu con un exemple de modernitat i de futur.
Mès clar?
EFECTIVAMENT JOSEP M.PLANES,el primer periodista català martir,
. mort a mans de la FAI.


Tens raò pero an PLANES va ser un periodista que tocava allò que no sona a tot Deu,va ser la FAI, però tenia molts mès enemics en ganas de "pelarlo"...Estat Català...li va asaltar l'imprenta i es van quedar en ganas de mès....la dreta cavernicola"Te vamos a dar el "matarile",i els carlins volien portarlo a fer un tomb per Horta.....i ell no va callar.