dissabte, d’octubre 29, 2016

EL CAS D' UN VEINAT DE NOVEL-LA

Barcelones de paper:

29/10/2016:

Aquest enigma, es un mosaic huma on les vides individuals s'enturtulligant amb uns fets colectius.
Es,una d'aquelles novel-les,que una vegada as girat un parell de fulls ja no pots deixar,ideal per a nits sensa son o matins de platge...peró anem a el gra.
PST.I:
Es va públicar dins la colecció "Club de butxaca",que era un grup format per Moll,Selecta i Abadia de Montserrat.
PST.II:
El seu autor,millor dit autora,es una professional liberal i prolífica novelista per vocació.
PST.III:
Barcelonina i filla d'un conegut literat,que fou comparada ,per els seus "fans"amb una altre novelista anglésa molt popular.
Sinopsis del primer  capítol;
Una copropietat...
Finals d'estiu...
Un barri tranquil...
Un conserge ausent...
Un átic,on una dona,que es defineix com "no se si soc Sra.o Srat."peró que els seus veins la tenen per vidua.Feineja organitzant una llibreria,sensa necessitad,només que per matar la tarde de diumenge...
Una profunda sotragada,que semblar fer torontolla la casa...
Remor dels veins davant aquell rar soroll...
Calma...
Els veins de la primera planta,tornan a casa,havent deixat el cotxe al parking,obren la porta del ascensor...

 
 
 
3/11/2016:
 
"...un ascensor despenjat...una noia desconeguda estesa a terra...el Dc Oliveres,que malgrat ser ginecòlog,li fa un reconeixament ...
-Vaig a cridar una ambulancia,que no la toqui ningú-
...mossen Rovira,un altre vei,entra en escena "els sacraments,els sacraments".
Utulitzant,aquesta situaciò,l'autora,va introduin els veins i una primera descripció de les seves circunstàncies personals.
Un matrimoni madur,primera plt.,"quaranta i pocs anys,tirant a lletja de maneres suaus i educades.Ell era alt i ben plantat amb faccions regulars però bastes..."
Un catedratic amargat,"seixanta cinc anys,però tothom li deia el vell"
Uns germans orfes però rics,"L'Ana que vivia amb el seu germà Jordi,al que havia fet de mare,trenta dos anys,llicenciada en Pedagogia,al tercer segona davant del ginecòlog".
La vidua-soltera,en el àtic,porta per porta amb el "vell caterdratic",passava dels cinquanta,lliure i rica "...cada vegada que se sent una mica descoratjada es posa a endreçar armaris".
Un capellà,res mès a dir de moment...
Quart:una mare i una filla,artista de flamenc,coneguda pel seu nom de guerra "Juanita Gallardo".
Davant la foclorica,el germans Tarradelles,ejecutius,amb les dones d'estiueig.".
El metge,discret,discret,discret...
Un pintor "mediatic",i molt de moda.."...criava fama de bohemi,al seu pis,sovint,hi havia unes reunions que armavan gran aldarull". I la noia accidentada?,el mossen obre la seva boss,estupecfacciò una pistola¡¡¡,i un carnet d'identitat,vint anys,natural de Lleida,cap adreça de Barcelona...
La sirena de l'ambulancia...el "vell",semblava capficat i esmaperdut,la "vidua-soltera",tambè,no coneixia a la noia,però sabia molt bè qui era...
 
7/11/2016:
Avui anem per PISTES D'OR:
La nostre novel-la enigma en el seu tìtol,i trobem el nom d'un barri,relativament nova,de Barcelona,nom que va substituir,primer pel boca boca,el primitiu,que remetìa el nom del propietari de les terres,per cert molt mès bonic que el actual,pel meu gust esclar,pels voltans de 1903 quan uns germans enriquits de Sants,si van establìr. El barri s'inicia entre dues pedènies que procedìen del segle XIX,i a quatre passes d'un bonic i selecta cementiri...
 
La seva autora,nascuda per maig de 1936,va ser propietaria de tres "negocis",d'aquests que necesitan titulaciò universitària,es una persona discreta,de tracte planer,i molt educada,tote una Sra. de Barcelona.
La novel-la que cerquem,va ser la seva tercera obra,tè 175 pagn. i XXVII. captl.
La darrera hu va ser el 2012,editada per la "La Busca".
què mès facil?.
 


 9/11/2016;
 
"Una casa a les tres torres".
Nuria Minguez.
 


dimarts, d’octubre 25, 2016

EL CAS D'UNA NOVEL-LA DELICIOSA

Barcelones de paper:

25/10/2016;

Reconec que l'enigma que iniciem avui és un xic difícil,malgart el fet que va ser tot un "betseller" en el seu moment,1994.
Arribàr a cinc edicions,i guanyar un premi,no dire quin,però si que era un dels "subsidiaris" de l' Editorial Planeta.
El seu autor,va ser "prota" d'un dels meus enigmes.
El títol correspon a una vella dita barcelonina.
"...cet ardent sanglot qui roule d'age en age..." Baudelaire. Bona introducciò¡¡¡
L'autor li va dedicar,aquesta novel-la,a la seva germana Lina.
Per obrir la primera part hi trobem "Era la nit en l'octubre amarg" E.A.Poe,anava fort el nostre literat.
La narraciò pretèn evocar un període de la vida de Barcelona,en el sì d'una llar burguesa,que va del 6 d'octubre de 1934 al 19 de juliol de 1936.
Ben mirat,potser n' ès tan difícil...

dijous, d’octubre 06, 2016

UN CAS D'UIJA

6/10/2016:

El 1876,neix sota el signe de LLeò el nostre home,en una llar d'aquelles de "Dios.Patria y Rey".
Mort a Moncada i Reixach,i les seves despulles,seves?,repussan a Barcelona...i diuen que la seva ànima,o lo que sia,a voltes va ser vist per Ciutat Vella.
Va ser alumna dels caputxins,i es va doctora en Filosofia el 1927.
Avans de ser barceloní,fou veí de LLeida,i molt avans de Valencia.
D'ell es va dir,fins i tot pels seus "amics",que era tot un reaccionari,però que sabia nadar i guardar la roba,fins que li van tocar el vora-viu...,la Mare Marìa Rafols va ser una de les seves deries, li va dedicar hores i hores d'estudi,encare no se sabia que tot era una creaciò bufa,l'altre el anti-catalanisme ferotge.
Qui es el nostre "anima en pena"?



































9/10/2016:


El nostre home va cursar estudis superiors a Pamplona,i el seu primer destí professional fou al Pais Valecia,on semblar ser que d'acord amb el tarannà de l'època va desplegar una tasca força satisfactoria,a parè de la seva "multinacional",que el va premiar amb una beca al estranger.
Lentament escalà glaons,dins les terres valencianes fins arribar a la capital,i allà la seva intolerancia polìtica,li creà enemics molt importans,entre ells el mateix Blasco Ibañez,però ell que se sentia recolzat ni cedìa ni rectificava,crean problemes a la seva "firma",que finalment li va clavar patada amunt i el traslladar a Lleida. A la terra ferma,va viure uns anys tranquils,però mai integrat,la llengua era el seu principal problema,i malgart tenir cert poder l'indiferencia quasi general,que li van fer sentir els lleidatans el va afectar,aixì  que va cridar al seu costat un parent,tambè  del seu gremi per assistent,i llavors el van tornar a traslladar a Barcelona,era el any 1930.

12/10/2016;
Revestit com un gall-dindi va arribar a Barcelona.el nostre home convencut que profesionalment,ell,havia fet el cim. Fou força ben rebut,la situaciò a la nostre Ciutat era com a mínim confùsa,i la seva "gent"li va oferir una mès que amable benvinguda,en aquells anys,els seus,creien que calia un "lider" decidit i sensa manies. Instalat en el seu aparatós domicili,en el cort de Ciutat Vella,va iniciar una campanya de bones relacíons entre els diferents grups de la seva "clientela",i tot anava tiran mitjanament bé,peroò llavors...la Repùblica¡¡¡,allò va ser massa¡¡¡,n'entenia res i es va preparar moralment per el combat inician una constan obstrucciò,que va arribar  a el punt àlgit a la mort del President Macia,on la seva actitud no va ser compresa ni per uns ni per atres,ni pels seus,fins el punt que un dels seus "caps"va tenir que intervenir energicament.
El seu parent,cossi,nebot?,home molt afable i en molta mà esquerra intentava apagar focs,però ell cabut fotli llenya¡¡¡...i aixì entre baralles i raons es va arribar a el juliol de 1936....

13/10/2016:

A quatre pases d'aquest emblematic edifici,hi va viure el nostre enigma.




17/10/2016:

Aquell diumenge,19 de juliol del 1939,el capvespre,perduda tote esperanza,el nostre enigma s'escapuli de casa seva en companyia del seu parent,semblar ser que amb l'intenciò d'arribar a el Consulat més proper,però els carrers bullian de febre revolucionària i encara se sentien trets,i malgrat evitar els carrers principals van sentir por,i recordaran que molt a prop de la Pl.San Jaume i vivian uns bons amics,i van fer cap. Els reberen un xic estorats però els van acullir,dins el pis ja s'amagavan dues monges.
Els Tort,aixì es deia la família,la formavan dos germans,un d'ells vidu,amb els seus fills,joiers de profesiò,molt de missa i d'Acciò Catòlica,que fins i tot van considerar que acullir-los era un deure.
Els dies de fúria,dins aquella llar es van viure al limit,tot esperant el moment oportú per marxar amb garanties,però las circunstancies i les cremes d'esglessies i morts violentes de religiossos,els frenavan...i aixì es va arribar a el 1 de desembre,aquell dia una patrulla de milícians i van irrompre,fruit d'una delaciò veinal,no cal dir que s'els dugeren,amb els germans Tort,la filla gran i les dues monges de propina.
Diuen,certs historiadors,que inmediatament,els seus "caps" en zona fàcciosa,es van mobilitzar internacionalment amb intencions de salvarlos la pell,i un gran desplagament diplomàtic es va engegar a Barcelona.
En el carrer de la "foto",en el nur.17 es on es van amagar....



20/10/2016:
El escamot de la FAI.,que els va caçar,els portaran a la seu del Comite del Poble Nou,el carrer Pere IV,l'antic Ateneu Colon ja desaparegut,allà van deixar en llibertat a la noia i la resta els trasladaran a una de les terrorificas "checas" de Barcelona,on foren interrogats i posteriorment traslladats a el Cementiri de Montcada,on foren afusellats...afusellats?. En aquells dies corria per la ciutat la brama de que alguns caps de CNT-FAI,deixaven anar a qui pagava una mena de rescat ,en mètalic o en informaciò d'altres emboscats amb diners.
NOTAS D'UN MILICIA;
"Haviamos tenido detenido al "X"en nuestro Centro de detenciòn sin que ninguno de nosotros nos hubieramos henterado,hubo muchas discusiones entre los patrulleros y mala leche ya que sospchabamos que el cura lo havien dejado en libertat,pero segun nos dijeron que lo havien entregado a un consulado a camvio de entregar informacion a la CNT..Y como Manuel Escorza siempre havia dado ordenes que teniamos que respetar a los consulados a las Lojias Masonicas,que tambien pasaban informacion a los cavecilles de las patrullas de control."
MIQUEL MIR "Entre el roig i el negre"Edc.62 2006.
An Miquel Mir,va poder confirmar la veracitat d'aquesta nota,dos testimonis van confirmar el malestar per aquets fets entre els patrullers de la "checa".




22/10/2016:

A que era facil?.