UN CAS D'UIJA

6/10/2016:

El 1876,neix sota el signe de LLeò el nostre home,en una llar d'aquelles de "Dios.Patria y Rey".
Mort a Moncada i Reixach,i les seves despulles,seves?,repussan a Barcelona...i diuen que la seva ànima,o lo que sia,a voltes va ser vist per Ciutat Vella.
Va ser alumna dels caputxins,i es va doctora en Filosofia el 1927.
Avans de ser barceloní,fou veí de LLeida,i molt avans de Valencia.
D'ell es va dir,fins i tot pels seus "amics",que era tot un reaccionari,però que sabia nadar i guardar la roba,fins que li van tocar el vora-viu...,la Mare Marìa Rafols va ser una de les seves deries, li va dedicar hores i hores d'estudi,encare no se sabia que tot era una creaciò bufa,l'altre el anti-catalanisme ferotge.
Qui es el nostre "anima en pena"?





















9/10/2016:


El nostre home va cursar estudis superiors a Pamplona,i el seu primer destí professional fou al Pais Valecia,on semblar ser que d'acord amb el tarannà de l'època va desplegar una tasca força satisfactoria,a parè de la seva "multinacional",que el va premiar amb una beca al estranger.
Lentament escalà glaons,dins les terres valencianes fins arribar a la capital,i allà la seva intolerancia polìtica,li creà enemics molt importans,entre ells el mateix Blasco Ibañez,però ell que se sentia recolzat ni cedìa ni rectificava,crean problemes a la seva "firma",que finalment li va clavar patada amunt i el traslladar a Lleida. A la terra ferma,va viure uns anys tranquils,però mai integrat,la llengua era el seu principal problema,i malgart tenir cert poder l'indiferencia quasi general,que li van fer sentir els lleidatans el va afectar,aixì  que va cridar al seu costat un parent,tambè  del seu gremi per assistent,i llavors el van tornar a traslladar a Barcelona,era el any 1930.

12/10/2016;
Revestit com un gall-dindi va arribar a Barcelona.el nostre home convencut que profesionalment,ell,havia fet el cim. Fou força ben rebut,la situaciò a la nostre Ciutat era com a mínim confùsa,i la seva "gent"li va oferir una mès que amable benvinguda,en aquells anys,els seus,creien que calia un "lider" decidit i sensa manies. Instalat en el seu aparatós domicili,en el cort de Ciutat Vella,va iniciar una campanya de bones relacíons entre els diferents grups de la seva "clientela",i tot anava tiran mitjanament bé,peroò llavors...la Repùblica¡¡¡,allò va ser massa¡¡¡,n'entenia res i es va preparar moralment per el combat inician una constan obstrucciò,que va arribar  a el punt àlgit a la mort del President Macia,on la seva actitud no va ser compresa ni per uns ni per atres,ni pels seus,fins el punt que un dels seus "caps"va tenir que intervenir energicament.
El seu parent,cossi,nebot?,home molt afable i en molta mà esquerra intentava apagar focs,però ell cabut fotli llenya¡¡¡...i aixì entre baralles i raons es va arribar a el juliol de 1936....

13/10/2016:

A quatre pases d'aquest emblematic edifici,hi va viure el nostre enigma.

17/10/2016:

Aquell diumenge,19 de juliol del 1939,el capvespre,perduda tote esperanza,el nostre enigma s'escapuli de casa seva en companyia del seu parent,semblar ser que amb l'intenciò d'arribar a el Consulat més proper,però els carrers bullian de febre revolucionària i encara se sentien trets,i malgrat evitar els carrers principals van sentir por,i recordaran que molt a prop de la Pl.San Jaume i vivian uns bons amics,i van fer cap. Els reberen un xic estorats però els van acullir,dins el pis ja s'amagavan dues monges.
Els Tort,aixì es deia la família,la formavan dos germans,un d'ells vidu,amb els seus fills,joiers de profesiò,molt de missa i d'Acciò Catòlica,que fins i tot van considerar que acullir-los era un deure.
Els dies de fúria,dins aquella llar es van viure al limit,tot esperant el moment oportú per marxar amb garanties,però las circunstancies i les cremes d'esglessies i morts violentes de religiossos,els frenavan...i aixì es va arribar a el 1 de desembre,aquell dia una patrulla de milícians i van irrompre,fruit d'una delaciò veinal,no cal dir que s'els dugeren,amb els germans Tort,la filla gran i les dues monges de propina.
Diuen,certs historiadors,que inmediatament,els seus "caps" en zona fàcciosa,es van mobilitzar internacionalment amb intencions de salvarlos la pell,i un gran desplagament diplomàtic es va engegar a Barcelona.
En el carrer de la "foto",en el nur.17 es on es van amagar....

20/10/2016:
El escamot de la FAI.,que els va caçar,els portaran a la seu del Comite del Poble Nou,el carrer Pere IV,l'antic Ateneu Colon ja desaparegut,allà van deixar en llibertat a la noia i la resta els trasladaran a una de les terrorificas "checas" de Barcelona,on foren interrogats i posteriorment traslladats a el Cementiri de Montcada,on foren afusellats...afusellats?. En aquells dies corria per la ciutat la brama de que alguns caps de CNT-FAI,deixaven anar a qui pagava una mena de rescat ,en mètalic o en informaciò d'altres emboscats amb diners.
NOTAS D'UN MILICIA;
"Haviamos tenido detenido al "X"en nuestro Centro de detenciòn sin que ninguno de nosotros nos hubieramos henterado,hubo muchas discusiones entre los patrulleros y mala leche ya que sospchabamos que el cura lo havien dejado en libertat,pero segun nos dijeron que lo havien entregado a un consulado a camvio de entregar informacion a la CNT..Y como Manuel Escorza siempre havia dado ordenes que teniamos que respetar a los consulados a las Lojias Masonicas,que tambien pasaban informacion a los cavecilles de las patrullas de control."
MIQUEL MIR "Entre el roig i el negre"Edc.62 2006.
An Miquel Mir,va poder confirmar la veracitat d'aquesta nota,dos testimonis van confirmar el malestar per aquets fets entre els patrullers de la "checa".

22/10/2016:

A que era facil?.