dissabte, d’octubre 29, 2016

EL CAS D' UN VEINAT DE NOVEL-LA

Barcelones de paper:

29/10/2016:

Aquest enigma, es un mosaic huma on les vides individuals s'enturtulligant amb uns fets colectius.
Es,una d'aquelles novel-les,que una vegada as girat un parell de fulls ja no pots deixar,ideal per a nits sensa son o matins de platge...peró anem a el gra.
PST.I:
Es va públicar dins la colecció "Club de butxaca",que era un grup format per Moll,Selecta i Abadia de Montserrat.
PST.II:
El seu autor,millor dit autora,es una professional liberal i prolífica novelista per vocació.
PST.III:
Barcelonina i filla d'un conegut literat,que fou comparada ,per els seus "fans"amb una altre novelista anglésa molt popular.
Sinopsis del primer  capítol;
Una copropietat...
Finals d'estiu...
Un barri tranquil...
Un conserge ausent...
Un átic,on una dona,que es defineix com "no se si soc Sra.o Srat."peró que els seus veins la tenen per vidua.Feineja organitzant una llibreria,sensa necessitad,només que per matar la tarde de diumenge...
Una profunda sotragada,que semblar fer torontolla la casa...
Remor dels veins davant aquell rar soroll...
Calma...
Els veins de la primera planta,tornan a casa,havent deixat el cotxe al parking,obren la porta del ascensor...

 
 
 
3/11/2016:
 
"...un ascensor despenjat...una noia desconeguda estesa a terra...el Dc Oliveres,que malgrat ser ginecòlog,li fa un reconeixament ...
-Vaig a cridar una ambulancia,que no la toqui ningú-
...mossen Rovira,un altre vei,entra en escena "els sacraments,els sacraments".
Utulitzant,aquesta situaciò,l'autora,va introduin els veins i una primera descripció de les seves circunstàncies personals.
Un matrimoni madur,primera plt.,"quaranta i pocs anys,tirant a lletja de maneres suaus i educades.Ell era alt i ben plantat amb faccions regulars però bastes..."
Un catedratic amargat,"seixanta cinc anys,però tothom li deia el vell"
Uns germans orfes però rics,"L'Ana que vivia amb el seu germà Jordi,al que havia fet de mare,trenta dos anys,llicenciada en Pedagogia,al tercer segona davant del ginecòlog".
La vidua-soltera,en el àtic,porta per porta amb el "vell caterdratic",passava dels cinquanta,lliure i rica "...cada vegada que se sent una mica descoratjada es posa a endreçar armaris".
Un capellà,res mès a dir de moment...
Quart:una mare i una filla,artista de flamenc,coneguda pel seu nom de guerra "Juanita Gallardo".
Davant la foclorica,el germans Tarradelles,ejecutius,amb les dones d'estiueig.".
El metge,discret,discret,discret...
Un pintor "mediatic",i molt de moda.."...criava fama de bohemi,al seu pis,sovint,hi havia unes reunions que armavan gran aldarull". I la noia accidentada?,el mossen obre la seva boss,estupecfacciò una pistola¡¡¡,i un carnet d'identitat,vint anys,natural de Lleida,cap adreça de Barcelona...
La sirena de l'ambulancia...el "vell",semblava capficat i esmaperdut,la "vidua-soltera",tambè,no coneixia a la noia,però sabia molt bè qui era...
 
7/11/2016:
Avui anem per PISTES D'OR:
La nostre novel-la enigma en el seu tìtol,i trobem el nom d'un barri,relativament nova,de Barcelona,nom que va substituir,primer pel boca boca,el primitiu,que remetìa el nom del propietari de les terres,per cert molt mès bonic que el actual,pel meu gust esclar,pels voltans de 1903 quan uns germans enriquits de Sants,si van establìr. El barri s'inicia entre dues pedènies que procedìen del segle XIX,i a quatre passes d'un bonic i selecta cementiri...
 
La seva autora,nascuda per maig de 1936,va ser propietaria de tres "negocis",d'aquests que necesitan titulaciò universitària,es una persona discreta,de tracte planer,i molt educada,tote una Sra. de Barcelona.
La novel-la que cerquem,va ser la seva tercera obra,tè 175 pagn. i XXVII. captl.
La darrera hu va ser el 2012,editada per la "La Busca".
què mès facil?.
 


 9/11/2016;
 
"Una casa a les tres torres".
Nuria Minguez.
 


6 Comments:

Blogger Elfreelang said...

havia pensat en Aurora Bertran però em sembla que no és

d’octubre 30, 2016 11:10 a. m.  
Blogger Oliva said...

Doncs no amic meu,n'es Aurora Bertran,tot plegat es un xic mes "popular".

d’octubre 31, 2016 12:59 p. m.  
Blogger A.Smoke said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

de novembre 07, 2016 4:41 p. m.  
Blogger A.Smoke said...

El barri es deia Nena Casas. I els germans Romaní i Climent Más es van fer tres torres. Setanta anys despres la Nuria Minguez, farmaceutica y filla de Joan Minguez, poeta, novelista i dramatur, va escriure "Una casa a Tres Torres" Si?

de novembre 07, 2016 4:49 p. m.  
Blogger Oliva said...

SIIII¡¡¡¡.

de novembre 09, 2016 1:37 p. m.  
Blogger A.Smoke said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

de novembre 10, 2016 1:52 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home