dilluns, de gener 30, 2012

EL CAS D'UNA BARCELONA EN CONSTRUCCIO

SERIE;Barcelones de paper.
30/1/2012
Els meus amics esotèrics juran i perjuran,que a Barcelona existeixen un grapat de "portes a altres dimensions".Personalment,malgrat conèixer els seus hipotètics emplaçaments,mai les he trobades obertes,oerò literàriament si que existeixen,centenars,i la nsotre novel-la amagada, n´ es tota una mostre, hens fa fer un salt enrere d´ un discret grapat d´ anys....
1º CPT: Una dona i una foca, vella cada dia vespre i nit, una dona jove, ben feta, vella, d´ ulls entelats dansava sota l´ aigua, dintre d´ una gran peixera, enmig d´ un escenari.....peixet peixet........

4/2/2012
CPT:2
"Li semblava que l'havien atrapada i no sabia com ni quan ni on.Cada nit (i mès d'una tarda)en remull dins una peixera gegant,magrejantse amb una foca.Fi de la funciò,cap moll,pell estovada i sovint migranya pels perìodes massa llargs sota l'aigua sense respirar....".On pasavan aquest fets tan peculiars?,en una sala del Paral-lel que no tendia pas cap al music-ball,mès aviat cap el circ.La raò d'això era que els seus amos,personatjes inspirats en uns de reals,avien sigut firaires i xarlatans, i el "mundillo" circenc,era mès proper al seu taranna.Cal dir tambe que el nùmero descrit,fou un espectacle real,crec que representat al"Trianon".

No vas bè JÙLIA,però un xic novel-la "negre" si  es la nostre història.
7/2/2012
CAPT 3:
"La claror de la lluna trencava la intensa foscor i això permetia comtemplar els edificis que encare quedavan drets.I de nit i sota aquella llum,els esquelets de les cases semblaven decorats de teatre.El panorama que es distinguia pujant des de la banda de mar era desolador,destrucciò pura,com si haguès hagut un terratrèmol o com si Espartero haguès tornat a bombardejar Barcelona....."
El nostre enigma,es un recull de històries petites i personals entrecreuades en una Barcelona canviant,habitans anònims cercant un lloc dins la ciutat
RES A VEURE AN MENDOZA.

10/2/2012

"Anys enrere havia vingut al Paral-lel a buscar una dida per el seu fill.Tenien fama,les dides del Poble Sec.Sovint eren murcianes o aragoneses,si no eren dides,no en podia sortir res de bo d'allà.Ell era de San Andreu,però vivia al carrer Mallorca.Feia poc havien començat les obres de l'enlluminat elèctric del seu tros de carrer,entre el Ps. de Gràcia i la rambla Catalunya,era el primer enlluminat elèctrc de Barcelona encarregat i pagat per l'esforç dels veins,i n'estava orgullos,allò era el futur,l'Eixample,que el seu Banc estava ajudant a finançiar....no pas aquelles barraques.Els firareires continuaven xerrant i ell continuava fent com qui escolta...."

5 Comments:

Blogger Júlia said...

Hi surt pel mig una famosa botiga del carrer del Carme i un crim notable???

de febrer 06, 2012 10:04 a. m.  
Blogger Ofelia said...

Té a veure amb La Ciudad de los Prodigios d'Eduardo Mendoza?

de febrer 09, 2012 8:50 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Hola soy Cicerone:
¿El autor es tambien dramaturgo?

de febrer 11, 2012 1:29 p. m.  
Anonymous prestiti on line said...

Molt interessant, com sempre...una abraçada desde Italia.
Sara M.

de febrer 15, 2012 3:05 p. m.  
Blogger Júlia said...

Pistes, pistes...

de març 04, 2012 8:18 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home