EL CAS D'UNA BOTIGUERA DE BARCELONA

Pista 1:Fa anys,molts anys,quan jo era una nena,la meva família que sempre comprava al nostre mateix barri,en determinades circunstancies "anavam a Barcelona" a fer compras espeçials,i la botiga "estrella" era la de la nostre dona enigma.La seva botiga era un comerç especialitzant,d'aquells que a casa anomenevan "de lujo",aixi en castella,però on sempre o bé la mare o bè les tietes acabavan compran,"un capritxo"deien elles,i al sortir afegien "pobreta semblar mentida..".
Pista 2:Durant els anys del "porciolisme",quan es va voler donar llustre a la "fiestas de la Merced",i es convocavan concursos d'aparadors,el seu era sempre guanyador i sortia retretat a "LA VANGUARDIA",i a tothom li semblava lògic "li bè de mena...."
Apa que es molt sencill........

.
MOMTSE maca,aqui a HORTA encare ho diem això de "Vaig a Barcelona".
Complements,botiga de completements textils, per frecuentar Santa Eulalia nosaltres no teniem prou butxaca.
17/1/2012
PISTA 3:
Va néixer en uma ciutat a 100 i.....Km. de Barcelona,la seva família eran gent de prestigi,no només per el seu arrelament a la terra,el seu pare era un professional d'aquells imprescindibles e4n qualsevol comunitat.
PISTA 4: Fou un capricorn de principis del segle xx,tercer fill i ùnica noia,la mort i les malalties van marcar els seus primers anys.Orfa de mare,la van criar les seves tietes,les eternes tietes,autèntics pilars familiars.
PISTA 5:La mort prematura de mare i germà gran,va provocar una sobre-protecciò envers ella,que la va unir fortament al seu germà sobrevivent,amb un vincle quasi de dependencia


Ni Santaeulalia, ni Santa Ana,la botiga fa anys que estar tancada,la primera fotografia l'ubicar perfectament
21/1/2012
El entorn,de la nostre dona era un xic exèntric,però el seu pare va pendre la decisiò mes assenyada i tòpica d'aquest món,cassarse amb la cunyada,així els nens no van patir cap canvi.El trauma li va arribar quant el seu estimat germà va deixar la llar per raons academiques,la separaciò fou molt dolorosa,i la família va solucionar aquella melancolia,envian-la,tres o quatre mesos,a viure a casa d'uns parents a Barcelona,la ciutat li va robar el cort era tan animada¡¡¡.
Va tornar a la casa paterna per S.Joan,amb la calor, el retorn del germà per vacances,el sol,la mar,la felicitat domestica va tornar a ser com sempre.....i potser,n'ho tinc clar,aquell va ser el estiu on ella va entrar a l'historia.
Si Cicerone,però nomes n'escoltava a un de mort.



Si Sro.,Ana M.Dali, GALERIES CONDAl amb aparadors al Psg.de Gracia,venia sedas naturals pintades a mà,"foulars" mocadors de coll "echals" de cachemir i corbates artesanals.