EL CAS DEL AMIC D´ EN TERRADELLAS
Reus ha regalat a Barcelona un grapat deks seus millors fills, el nostre enigma es d´ un d´ ells. Home peculiar i de vida novel.lesca, de formació autodidacte, intel.ligent i agosarat, respectat i temut. Va nèixer pobre, però va morir ric, lluny de la seva Itaca.
Apa, tot vostre......
PISTA 23/11/09
Quart fill d´ una famìlia obrera, va neixer el carrer de Sant Elies. Els seus pares treballavent el Vapor Nou, i ell anava a l´ escola primaria del carrer de Sant Pau. El mestre procedent de Catella, no es feia estimar gaire, era dels que picava els dits amb una regle, un dia el nostre "caganer" li va plantar cara.
"Prou Castellanot panxut"no cal dir que va rebre la primera plantufada politica de la seva vida. Despres la mare el va cambia de centre, va anar a l´ escola del Sr. Grau, republica i lliure pensador.
PISTA 27/11/09
Amb set anys i mig, davant la dolenta situacióeconòmica familiar, es va veure obligat a fer de noi dels encarrecs en una petita fàbrica de basses i paperines, on li pagaven un ral al dia. Fins els nou anys, no va tornar a l´ escola tan malament estavent les coses a Reus, just complir els tretze anys va decidir fotre el camp a França a provar sort, però per el camí va descobrir Barcelona, la ciutat el va atrapar.
Un amic de Reus li va trobar feina el "Hotel Jardi" el Barri del Pi i la CNT el va trobar a ell.
PISTA 01/12/09
Els resons de laRevolució Volxevic van arribar a Catalunya l´ any 1917, el nostre noi va ser com una esponja, nat en una llar obrera i Catalanista se sentia doblement agredit. Una convocatoria de vaga de transports (1917) a Espanya quatlla a Barcelona en vaga general.
Ell vivia el carrer Cadena amb S. Rafel, i en el passatge San Bernardi ( ara Rbla del Raval) si va aixecar una gran barricada, que el exèrcit va desmontar a canonades, davant aquells morts esventrats es va rebel.lar.
Dos dies desprès, camí del Hotel, entre el Pla de l´ os i Cardenal casañas es va veure embolicat el bell mitg de la flamarada, es va refugia dins la Boqueria, on la Guardia Civil no s´ atrevia entrar...aquella mateixa nit ja tenia un Carnet a la butxaca.
PISTA 05/12/09
Per guanyar tres pesetes més a la setmana, el nostre enigma va canviar de feina, va anar a treballar el Bar Restaurant "Las palmeres" de la Boqueria, però a la primavera de 1918 se li presentà l´ oportunitat de treballar a la colònia Puig de Montserrat. Era una feina de temporada que li permetia gaudir del paisatge. la clientela era gent tranquil.la i educada i els Dijous, melòman com era, escoltava l´ escolania.
Sempre va evitar el joc i la prostitució. Tenia el pensament posat en la lluita per la justicia i l´ ambient de Montserrat afavoria la seva vida interior i una ferma actitut moral. Assisitia els concerts de Pau Casals, llegia Eugeni D´ Ors a Juan de la Cruz i a Teresa de Jesus. Els seus companys l´ anomenaven "El mossen".
10/12/09
Del 5 de Febrer el 17 de Març de 1919, vaga de la Canadenca, empresa que controlava la força motriu de la ciutat, deixa sense llum i energia elèctrica, carrers, cases i fabriques el cap de pocs dies, els obrers foren substituits per mariners de l´ armada Espanyola.
Salvador Seguí, "Noi del Sucre" va arribar a un acord, alliberament d´ empresonats, augment dels salaris i jornada laboral de vuit hores, però tot esdevinguer paper mullat. La vida a Barcelona es va tornar a paralitzar, l´ exercit va ocupar la ciutat. El nostre home va ser detingut, per pirmera vegada, en plena trifulca amb esquirols i també per primer cop va anar a petar a omisaria del carrer Regomir.
PISTA 15/12/09
Desprès de passar per la comisaria, el nostre home va ser portat a la "Model", on els reclusos, del taller 3, el van rebre amb el cant de "Los hijos del pueblo" només tenia 18 anys. Trapat per l´ estat de postració dels companys es va fer carrec del comitè pro-pressos i de fer conferències ideològiques, de higiene, formació sexual així com organitzar taules de gimnàsia.
Va coneixer a Perelló, Sintes, els germans Ployans, homes cultes i preparats per la brega. El ser alliberat va marxar a Reus amb els seus, però va percebre el control de la policia i va tornar a Barcelona, no volia comprometre els seus pares.
PISTA 19/12/09
1921: La crisis econòmica afectava a tot el mon del treball, l´ acomiadament de treballadors augemntava dia a dia. Salvador Segue, Andreu Nin i Joan Peirò intetavan evitar la violencia, però ella va optar per organitzar grups armats per defensar els drets dels obrers i fer accions de sabotatge, atracaments, amb finalitat de recaptar fons per ajudar a vaguistes e empresonats, fet que el va arrosegar a la vida clandestina. Ell, es diu, que tenia el seu millor "pis franc" a Sants el abric del Vapor Vell, altres diuen que era a a la mateixa fabrica el seu refugi, jo dic lo que diuen.
PISTA 23/12/09
1922: Neixen "Los Solidarias". En formaven part, Ascaso, Durruti, Sanz, Fernandez, Vivancos i el nostre home. Eran gent de gallet fàcil i acció ràpida. Van ser anys d´ entrades i sortides de la garjola, pallises i exilis......
El de 10 de Març de 1933, el carrer Cadena xamfra S Rafael, van caure asesinats Salvador Segui i Francesc Comas, a mans de pistolers del Lliure. El nostre enigma va sentir els trets i els crits de la gent, des de una taverna del Carrer S. Rafael, on donava instruccions a un escamot. Va sortir espiritat pistola amb ma, inultiment, ell respectava molt el noi del sucre, malgrat les discrepancies. Aquella nit " Los Solidarios", el carrer S Joan de Malta van fer un bon escarment.
PISTA 27/12/09
La republica no va ser la solució, la classe obrera la va rebre amn entusiasme, però a posteriori la claudicació de moltes aspiracions de les esquerres va representar un gran desencis.
En el miting d´ aquell 1 de Maig del 33, el nostre home va proclamar "la Gimnàstica revolucionaria" i durant una vaga de la construcció va encapçela una fallida marxa sobre Barcelona, i en plena organització va coneixer un home d´ aspecte burgès militant d´ E.R.C. Josep Terradelllas.
Li va parlar de la seva decepció envers Macia, li faltava empenta, Companys un "cantamanyanes...." I en ple Paral.lel del any 1933 va neixer una amistat que va durar tota la vida.
PISTA 31/12/09
Ell també es malfiava de Lluis Companys, massa afí els comunistes, i respecte a Macià també coincidien, estar a les seves ordres a Prats de Motllo encara li cremava, així que la complicitat entre aquells dos homes va ser fàcil.
Durant el bienni megre (1933-1934) va donar ordres a la CNT, de no recolzar no a Largo Caballero ( Asturias) ni a Companys ( Fets d´ Octubre) però si va recomenar el vot a les eleccions del Febrer del 1936. Despres el 19 de juliol, on Centelles li va fer la famosa fotografia a les Rambles que va donar la volta el mon.
PISTA 05/01/10
Els que prengueren la iniciativa, aquell Juliol del 36, van ser els grups de Defensa, creats per ell aixi com el pla que ell mateix dirigi i que era el següent: Centralizar el comandament de les Rambles, per controlar el Port, fixar el moment precis en el cual les sirenes de les fàbriques havien d´ espingar a tot drap, ocupar la telefonica, controlar Radio Barcelona i Radio associació per difondre consignes......cent accions més, tota una lliço de Guerrilla Urbana.
El 20 de Juliol el capvespre, convocats per Companys, bruts i empolsagats, armes en mà van entrar el Palau de la Generalitat. Es diu que Companys va ser debil. Que podia fer?
El Setembre del 36 va ser designat conseller del govern d´ unitat, rtenia per company el seu amic Jospe Terradellas.
09/01/10
Efectivament Juan Garcia Oliver.
Referent a l´amistad consultar arxiu Montserrat Terradellas, tota la correspondecia hi es present.
Apa, tot vostre......
PISTA 23/11/09
Quart fill d´ una famìlia obrera, va neixer el carrer de Sant Elies. Els seus pares treballavent el Vapor Nou, i ell anava a l´ escola primaria del carrer de Sant Pau. El mestre procedent de Catella, no es feia estimar gaire, era dels que picava els dits amb una regle, un dia el nostre "caganer" li va plantar cara.
"Prou Castellanot panxut"no cal dir que va rebre la primera plantufada politica de la seva vida. Despres la mare el va cambia de centre, va anar a l´ escola del Sr. Grau, republica i lliure pensador.
PISTA 27/11/09
Amb set anys i mig, davant la dolenta situacióeconòmica familiar, es va veure obligat a fer de noi dels encarrecs en una petita fàbrica de basses i paperines, on li pagaven un ral al dia. Fins els nou anys, no va tornar a l´ escola tan malament estavent les coses a Reus, just complir els tretze anys va decidir fotre el camp a França a provar sort, però per el camí va descobrir Barcelona, la ciutat el va atrapar.
Un amic de Reus li va trobar feina el "Hotel Jardi" el Barri del Pi i la CNT el va trobar a ell.
PISTA 01/12/09
Els resons de laRevolució Volxevic van arribar a Catalunya l´ any 1917, el nostre noi va ser com una esponja, nat en una llar obrera i Catalanista se sentia doblement agredit. Una convocatoria de vaga de transports (1917) a Espanya quatlla a Barcelona en vaga general.
Ell vivia el carrer Cadena amb S. Rafel, i en el passatge San Bernardi ( ara Rbla del Raval) si va aixecar una gran barricada, que el exèrcit va desmontar a canonades, davant aquells morts esventrats es va rebel.lar.
Dos dies desprès, camí del Hotel, entre el Pla de l´ os i Cardenal casañas es va veure embolicat el bell mitg de la flamarada, es va refugia dins la Boqueria, on la Guardia Civil no s´ atrevia entrar...aquella mateixa nit ja tenia un Carnet a la butxaca.
PISTA 05/12/09
Per guanyar tres pesetes més a la setmana, el nostre enigma va canviar de feina, va anar a treballar el Bar Restaurant "Las palmeres" de la Boqueria, però a la primavera de 1918 se li presentà l´ oportunitat de treballar a la colònia Puig de Montserrat. Era una feina de temporada que li permetia gaudir del paisatge. la clientela era gent tranquil.la i educada i els Dijous, melòman com era, escoltava l´ escolania.
Sempre va evitar el joc i la prostitució. Tenia el pensament posat en la lluita per la justicia i l´ ambient de Montserrat afavoria la seva vida interior i una ferma actitut moral. Assisitia els concerts de Pau Casals, llegia Eugeni D´ Ors a Juan de la Cruz i a Teresa de Jesus. Els seus companys l´ anomenaven "El mossen".
10/12/09
Del 5 de Febrer el 17 de Març de 1919, vaga de la Canadenca, empresa que controlava la força motriu de la ciutat, deixa sense llum i energia elèctrica, carrers, cases i fabriques el cap de pocs dies, els obrers foren substituits per mariners de l´ armada Espanyola.
Salvador Seguí, "Noi del Sucre" va arribar a un acord, alliberament d´ empresonats, augment dels salaris i jornada laboral de vuit hores, però tot esdevinguer paper mullat. La vida a Barcelona es va tornar a paralitzar, l´ exercit va ocupar la ciutat. El nostre home va ser detingut, per pirmera vegada, en plena trifulca amb esquirols i també per primer cop va anar a petar a omisaria del carrer Regomir.
PISTA 15/12/09
Desprès de passar per la comisaria, el nostre home va ser portat a la "Model", on els reclusos, del taller 3, el van rebre amb el cant de "Los hijos del pueblo" només tenia 18 anys. Trapat per l´ estat de postració dels companys es va fer carrec del comitè pro-pressos i de fer conferències ideològiques, de higiene, formació sexual així com organitzar taules de gimnàsia.
Va coneixer a Perelló, Sintes, els germans Ployans, homes cultes i preparats per la brega. El ser alliberat va marxar a Reus amb els seus, però va percebre el control de la policia i va tornar a Barcelona, no volia comprometre els seus pares.
PISTA 19/12/09
1921: La crisis econòmica afectava a tot el mon del treball, l´ acomiadament de treballadors augemntava dia a dia. Salvador Segue, Andreu Nin i Joan Peirò intetavan evitar la violencia, però ella va optar per organitzar grups armats per defensar els drets dels obrers i fer accions de sabotatge, atracaments, amb finalitat de recaptar fons per ajudar a vaguistes e empresonats, fet que el va arrosegar a la vida clandestina. Ell, es diu, que tenia el seu millor "pis franc" a Sants el abric del Vapor Vell, altres diuen que era a a la mateixa fabrica el seu refugi, jo dic lo que diuen.
PISTA 23/12/09
1922: Neixen "Los Solidarias". En formaven part, Ascaso, Durruti, Sanz, Fernandez, Vivancos i el nostre home. Eran gent de gallet fàcil i acció ràpida. Van ser anys d´ entrades i sortides de la garjola, pallises i exilis......
El de 10 de Març de 1933, el carrer Cadena xamfra S Rafael, van caure asesinats Salvador Segui i Francesc Comas, a mans de pistolers del Lliure. El nostre enigma va sentir els trets i els crits de la gent, des de una taverna del Carrer S. Rafael, on donava instruccions a un escamot. Va sortir espiritat pistola amb ma, inultiment, ell respectava molt el noi del sucre, malgrat les discrepancies. Aquella nit " Los Solidarios", el carrer S Joan de Malta van fer un bon escarment.
PISTA 27/12/09
La republica no va ser la solució, la classe obrera la va rebre amn entusiasme, però a posteriori la claudicació de moltes aspiracions de les esquerres va representar un gran desencis.
En el miting d´ aquell 1 de Maig del 33, el nostre home va proclamar "la Gimnàstica revolucionaria" i durant una vaga de la construcció va encapçela una fallida marxa sobre Barcelona, i en plena organització va coneixer un home d´ aspecte burgès militant d´ E.R.C. Josep Terradelllas.
Li va parlar de la seva decepció envers Macia, li faltava empenta, Companys un "cantamanyanes...." I en ple Paral.lel del any 1933 va neixer una amistat que va durar tota la vida.
PISTA 31/12/09
Ell també es malfiava de Lluis Companys, massa afí els comunistes, i respecte a Macià també coincidien, estar a les seves ordres a Prats de Motllo encara li cremava, així que la complicitat entre aquells dos homes va ser fàcil.
Durant el bienni megre (1933-1934) va donar ordres a la CNT, de no recolzar no a Largo Caballero ( Asturias) ni a Companys ( Fets d´ Octubre) però si va recomenar el vot a les eleccions del Febrer del 1936. Despres el 19 de juliol, on Centelles li va fer la famosa fotografia a les Rambles que va donar la volta el mon.
PISTA 05/01/10
Els que prengueren la iniciativa, aquell Juliol del 36, van ser els grups de Defensa, creats per ell aixi com el pla que ell mateix dirigi i que era el següent: Centralizar el comandament de les Rambles, per controlar el Port, fixar el moment precis en el cual les sirenes de les fàbriques havien d´ espingar a tot drap, ocupar la telefonica, controlar Radio Barcelona i Radio associació per difondre consignes......cent accions més, tota una lliço de Guerrilla Urbana.
El 20 de Juliol el capvespre, convocats per Companys, bruts i empolsagats, armes en mà van entrar el Palau de la Generalitat. Es diu que Companys va ser debil. Que podia fer?
El Setembre del 36 va ser designat conseller del govern d´ unitat, rtenia per company el seu amic Jospe Terradellas.
09/01/10
Efectivament Juan Garcia Oliver.
Referent a l´amistad consultar arxiu Montserrat Terradellas, tota la correspondecia hi es present.
posted by Oliva at 3:19 p. m.
45 comments
