EL CAS D' UNA REMENBRANÇA BARCELONINA
BARCELONES DE PAPER.
16/11/2013.
"....a mitja tarda, per la Rambla de catalunya i la Gran Vis vaig a la Universitat, pati de Dret,trobo d'entrada a uns vells amics,ens saludem amb aquella sorollosa cordialitat de sempre,però a la mateixa distància de sempre,una distancia aparentment molt curta i potser es llarquísima.
El pati es fred, nu. humit, amb la pedra de color de terra d' escudelles, hi han passat milers i milers d' estuciants i sembla que no hi ha viscut mai ningú. Desprès vaig a la Biblioteca del Collegit d' Advocats, a ca l' Ardiaca, davant de la Catedral. Els carrers,plens de gent em semblen anodins i terriblement solitaris. La gent hi arrossega els peus entre els botzinegar dels autos....."
Es molt i molt facil, titol i autor.
CASA DE L' ARDIACA:
Pujant pel carrer de Santa Llucia davant de la porta de la capella,i al costat de la casa del Dega,l' Ardiaca. Aqesta casa,es originaria del segle XII, Totes les seves salas guardan els antics documents de la Ciutat,en una de les torres romanes,hi podem trobar els arxius del "Del Diario de Barcelona", tambe son molt intresants els arxius de fotografica i dibuixos de la Ciutat i dels seus carrers desapareguts, i la collecció de xilografies populars policromades.
El seu nom li ve del ardiaca Desplà, i en ella visqué Sant Francesc de Borja.
16/11/2013.
"....a mitja tarda, per la Rambla de catalunya i la Gran Vis vaig a la Universitat, pati de Dret,trobo d'entrada a uns vells amics,ens saludem amb aquella sorollosa cordialitat de sempre,però a la mateixa distància de sempre,una distancia aparentment molt curta i potser es llarquísima.
El pati es fred, nu. humit, amb la pedra de color de terra d' escudelles, hi han passat milers i milers d' estuciants i sembla que no hi ha viscut mai ningú. Desprès vaig a la Biblioteca del Collegit d' Advocats, a ca l' Ardiaca, davant de la Catedral. Els carrers,plens de gent em semblen anodins i terriblement solitaris. La gent hi arrossega els peus entre els botzinegar dels autos....."
Es molt i molt facil, titol i autor.
CASA DE L' ARDIACA:
Pujant pel carrer de Santa Llucia davant de la porta de la capella,i al costat de la casa del Dega,l' Ardiaca. Aqesta casa,es originaria del segle XII, Totes les seves salas guardan els antics documents de la Ciutat,en una de les torres romanes,hi podem trobar els arxius del "Del Diario de Barcelona", tambe son molt intresants els arxius de fotografica i dibuixos de la Ciutat i dels seus carrers desapareguts, i la collecció de xilografies populars policromades.
El seu nom li ve del ardiaca Desplà, i en ella visqué Sant Francesc de Borja.
20/11/2013
"...divago pwe Barcelona, al carrer Pelai trobo a N.C. i J.P.,molt atrfagats.Son amics del primers anys de carrera,de la epoca del "caos" o sigui de la twetùlia que feiam al pis de S.E.,en aquell entresol d'Universitat i Valencia. em diuen que van cprremts al Poble Nou a contractar una mèdium per fer una sessiò d'esiritisme,an J.P,,que armblar un oersonatge de Dikens,em diu que tor Barcelona s'ha afeccionat a les dessiions d'espiritisme i que per fer ballar la taula o parlar amb Nabuconosor,les mèdiums de Poble Nou no tenen compareciò possible ni rival apreciable..."
Certament el P,N,,durant les primeres dèccades del segle XX, eran un niu d'anarquistes,naturistes, esperantistes,espiritistes,i de tots els ismes possibles, em semblar recordar que les, tietas i l'avia,veines del barri de tote la vida, parlavan d' un tal Angel,vigilant nocturn d'una fábrica de tints,potser la dels Pujol?,que vivia el carrer Espronceda,a l'alçada del vell camp del Jupiter,deian que era molt bo,la Felipa,un altre de famossa,que vivia a el carrer Wifred,carrer ja desaparegut,especialis,la seva neta M.Angrelsa en nens morts.i la Roseta,neboda d'un anarquista mític,veina de la Franca Xica,aquesta ùltima la vaig arribar a coneixer,quan ja era molt velleta,tambè curava d'espatllat,i era impresionant veurela trevellar.la seva neta M. Angels M.,que ara viu al Clot tambe "tenia poders",ignoro s'encara esta en actiu.
23/11/2012
".......Em donen d'alta a l¡Ateneu Barcelones, soci transeunt: 7,50 ptes. mensuals. La casa m'agrada, sensaciò agradable de tenir un refugi. La primera cosa que hom desitja en viure en una gran ciutat es trobar una manera d'estar sol, Aquest desig es molt útil,si hom arriba a realitzarlo,les ciutats, poden eèsser productives,de gran rendiment de treball,si no fos aquest impuls cap la a la solitud que produeix la vida entre gent,entre la densitat de la gent, .......de què servirien les grans ciutats?.
De tote manera, no sè pas si l'Ateneu ès el lloc mès adequat per estar sol....."
Si passageu per Citat Vella 'lCarrer Canuda,cantonada amb la Pl.Vila de Madrid i trobem una casa senyorial neoclàsica, el seu primer propietari,fou el Baro de Savassona,per passar desprès a mans de la famìlia Perellada. El 1836 es convertir en Ateneu Català, i el 1895 s'inagura com Ateneu Barcelonès,el discurs inagural el va fer Angel Guimera, amb el qual hi introduì com llengua d'ùs corrent i oficial,el català. Realment es un palau bonic, sobretot els sostres dels salons i la bibllioteca pintats per an Francesc Pla artista dels segle XVIII, i que no falti un cop d'ull al jardi d'estil romáic.
ES EL VELL CAMP DEL JUPITER,tens rao amic.
L'ARDIACA, es una divinitat amagada.
26/11/2013
"......l'enterrament de l'oncle Pepet,aquell febrer,va aplagar a tote la famìlia,quan arribo al pis de l'Avinguda de la Repùblica Argentina,sento els plors de l'escala estant.L'avia Marieta es defà consolant a tothom,tractant d'aguantar sobretot a la tieta Carolina que esta desvastada.Quan arriben els capellans,la psalmòdia vaga,s'organitza l'enterrament,els assistens saluden entre tramvies,els cotxes i la gent que passa. El llarg viatge al Cementiri Vell,en el faeto de vidres,la detenciò en el pas nivell,perque el tren de marina passi,cementiri pansit,tan ben conservat......"
El Cementiri Vell de Barcelona,es una tipca obra de l'època romàntica amb constrccions d'estil neoclàssic molt sever i an cert regust napoleònic. La seva portalada es plena de signes maçonic,i.es obra de l'italia Genesi,el mateix que va fer el Temple de la Llibertat al Pla de Palau,
N'oblideu si li feu una visita,el bes de la mort,la columna de la pesta.llegiu epitafis,molt romàntics,i deixeu talment com si fos el Mur de las Lamentaciòns de Jerusalen,la vostre "carteta"al ninxol del Santet,que el nostre Sant Laic,segur que la convertira en realitat......i les catacumbes,no les volen ensenyar,però son impresionants,totes las epidemies que va patir Barcelon,el segle XIX i principis del XX,i estan representades.
29/11/2013
"......Com que hi ha tanta grip,han hagut de clausurar la Universitat.D'enca d' aquest fet,el meu germa i jo vivim a casa, a el poble, amb la família.Som dos estudiants desvagats, el meu germa que és un gran afeccionat a jugar a futbol,malgrat haver-s'hi ja trencat un braç i una cama,el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida.Jo vaig tirant.No enyoro pas Barcelona i meinys la Universitat,la vida de poble,amb els amics que hi tinc m'agrada. A l'hore de les postres,a dinar,apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós,daurat amb un polsim de sucre ingravid....."
El març del any 1918,la grip mal anomenada espanyola,va arribar a la nostre ciutat, i els barcelonins la van patir amb una brutalitat inesperada. Els "corralets" d' Hospitals i cementiris s'amontàgaven els tauts dies i dies,n'ès donava abast per enterrar,i considerant que las camaras frigoríficas eran inexistents,l'espectacle i las olors era dantesc. Van tancar,davant la gravetat,Universitat,escoles,sindicats,fàbriques i fins i tot bars i tavernes.......Las estadisdístiques,que no son massa de fiar,parlan de mès de 15000.morts,en un parell de mesos, En determinats barris,Sants,Ciutat Vella,Ribera, P.N. Barceloneta,es van torner a veurè bidons amb sofre creman dia i nit,com en els temps,de les epidèmies de febre groga que tan va patir Barcelona durant el segle XIX.,moltes famìlies benestants van abandonar la ciutat per instalarsa a les rodalies,i la classe trevalladora enviava els nens a pobles hon hi tenian parents, i aixì la anavan propagan per arreu.
4/12/2013
"Rambla,a la nit.La pluja ha possat a l'aire com uns xafagor humida.que de vegades fa com una opressió i altres vegades semblar tenir un gust de primavera prematura.Sota els paraigues passen les cortesanas del carrer amb les seves anques d'euga pagesa, meravelloses, Es d' una procacitat descomunal purament mecànica. Des dels arbres de la Rambla sembla sentirse,sensa poder precisar d'on ve. el soroll de duros de les taules de joc.Alguns rstableciments tenen las portes i finestres obertes de bat a bat. Entro en el Exèlsior,encara hi ha, les banderetes del dia de l'armistici, no si pot fer un pas...."
Les Rambles, van neixer com a tals, quan l'any 1780,hi fossin llogades cadires,sota els arbrats,i es colo-loquesin fanals,entre el Pla de la Boqueria i el Pla dels Teatres,davant l'antiga porta dels ollers, però la transformaciò mès radical del pass
eig,es produí a consequència de l' exclaustraci+o de Mdizabal..any 1835,es van secularizar els Jesuites,la procura de Poblet,Sant Josep,Trinitaris,Capuxins,Col-legit del Carme i Sant Pere Nolasc. L' exclaustraciò va converti un munt de places en un Ps. amb grans façanes amb botigues a la planta baixa. La Rambla te diferents noms,segons el tram i origen, Canaletes,Estudis,Centre, i Santa Mònica.
10/12/2013
......Increible¡¡¡¡ de debo no identifiqueu aquest textos?......
La primera Universitat fundada a Catalunya,no jueva,fou a LLeida el any 1300., a Barcelona hi havia un Estudi General a finals del segle XIII, a carrec del Dominics.La primera instutuciò ofocial la va fundar Marti I,amb un edifici a la Rambla.l'actual rambla dels Estudis. El impresentable Felip V,la va traslada a Cervera el any 1717,com castig a la Ciutat,espero que an Wert, no tingui una idea similar, el any 1837 fou el esperat retorn,que no fou sancionat , faltar dir a mans de qui?, L'edifici actual es va construir el any 1861,l'arquitecta Elies Rogent amb un estil románic català,obeint el medievalisme propi del moment, son visitables,el monumental vestibul,inspirat en Poblet,els patits bessons.l'escala d'Honor,el Paraninf,amb decoraciò mudejar,i el jardí.
13/12/2013
",,,,,la situació sembla haver sorgit, segons diuen, per incompliment,de part de la patronal,de les condicions que feren acabar la vaga de la Canadenca. Em quedo a casa al matí, a la tarde surto al carrer. Tothom parla més baix que de costum. a la Rambla el silenci fa que cridadissa dels pardals esdevingui estrident. Al cap de vespre l'obscuritat és absoluta. A l' Ateneu hi ha espelmes. l' expectació és molt gran a tot arreu. Passant pels carrers,a les portes de les tendes se sent com la gent delibera sobre si han de possar un llum qualsevol a l'aparador......."
Quan el meu avi an parlava de la vaga de la Canadenca,que va ser terrible,jo n'han podía estar de preguntar,
-I de que vivía la gent?-
-Els botiguers fiaban i tambe existien les Cooperatives-
Les Cooperativas,nascudes,al segle XIX,van ser un gran invent social,a cada barri obrer n'existian tres o quatre,i els socis ,en temps de vagues dispanssavan,de fiat,l'essencial. La meva gent en parlavan molt bè,sobretot de "La Flor de Maig",que fins i tot tenia una granja a Collserola,amb horts i animals, i en els dies difícils,els nens fills dels socis rebíen llet fresca,ous i verdures,al meinys la canalla no ho patía tant. Al estiu la Granja tambe es convertia en una mena de casa de colonies.
La "La Flor de Maig",va desapareixa,com a tal el any 1950
"...divago pwe Barcelona, al carrer Pelai trobo a N.C. i J.P.,molt atrfagats.Son amics del primers anys de carrera,de la epoca del "caos" o sigui de la twetùlia que feiam al pis de S.E.,en aquell entresol d'Universitat i Valencia. em diuen que van cprremts al Poble Nou a contractar una mèdium per fer una sessiò d'esiritisme,an J.P,,que armblar un oersonatge de Dikens,em diu que tor Barcelona s'ha afeccionat a les dessiions d'espiritisme i que per fer ballar la taula o parlar amb Nabuconosor,les mèdiums de Poble Nou no tenen compareciò possible ni rival apreciable..."
Certament el P,N,,durant les primeres dèccades del segle XX, eran un niu d'anarquistes,naturistes, esperantistes,espiritistes,i de tots els ismes possibles, em semblar recordar que les, tietas i l'avia,veines del barri de tote la vida, parlavan d' un tal Angel,vigilant nocturn d'una fábrica de tints,potser la dels Pujol?,que vivia el carrer Espronceda,a l'alçada del vell camp del Jupiter,deian que era molt bo,la Felipa,un altre de famossa,que vivia a el carrer Wifred,carrer ja desaparegut,especialis,la seva neta M.Angrelsa en nens morts.i la Roseta,neboda d'un anarquista mític,veina de la Franca Xica,aquesta ùltima la vaig arribar a coneixer,quan ja era molt velleta,tambè curava d'espatllat,i era impresionant veurela trevellar.la seva neta M. Angels M.,que ara viu al Clot tambe "tenia poders",ignoro s'encara esta en actiu.
23/11/2012
".......Em donen d'alta a l¡Ateneu Barcelones, soci transeunt: 7,50 ptes. mensuals. La casa m'agrada, sensaciò agradable de tenir un refugi. La primera cosa que hom desitja en viure en una gran ciutat es trobar una manera d'estar sol, Aquest desig es molt útil,si hom arriba a realitzarlo,les ciutats, poden eèsser productives,de gran rendiment de treball,si no fos aquest impuls cap la a la solitud que produeix la vida entre gent,entre la densitat de la gent, .......de què servirien les grans ciutats?.
De tote manera, no sè pas si l'Ateneu ès el lloc mès adequat per estar sol....."
Si passageu per Citat Vella 'lCarrer Canuda,cantonada amb la Pl.Vila de Madrid i trobem una casa senyorial neoclàsica, el seu primer propietari,fou el Baro de Savassona,per passar desprès a mans de la famìlia Perellada. El 1836 es convertir en Ateneu Català, i el 1895 s'inagura com Ateneu Barcelonès,el discurs inagural el va fer Angel Guimera, amb el qual hi introduì com llengua d'ùs corrent i oficial,el català. Realment es un palau bonic, sobretot els sostres dels salons i la bibllioteca pintats per an Francesc Pla artista dels segle XVIII, i que no falti un cop d'ull al jardi d'estil romáic.
ES EL VELL CAMP DEL JUPITER,tens rao amic.
L'ARDIACA, es una divinitat amagada.
26/11/2013
"......l'enterrament de l'oncle Pepet,aquell febrer,va aplagar a tote la famìlia,quan arribo al pis de l'Avinguda de la Repùblica Argentina,sento els plors de l'escala estant.L'avia Marieta es defà consolant a tothom,tractant d'aguantar sobretot a la tieta Carolina que esta desvastada.Quan arriben els capellans,la psalmòdia vaga,s'organitza l'enterrament,els assistens saluden entre tramvies,els cotxes i la gent que passa. El llarg viatge al Cementiri Vell,en el faeto de vidres,la detenciò en el pas nivell,perque el tren de marina passi,cementiri pansit,tan ben conservat......"
El Cementiri Vell de Barcelona,es una tipca obra de l'època romàntica amb constrccions d'estil neoclàssic molt sever i an cert regust napoleònic. La seva portalada es plena de signes maçonic,i.es obra de l'italia Genesi,el mateix que va fer el Temple de la Llibertat al Pla de Palau,
N'oblideu si li feu una visita,el bes de la mort,la columna de la pesta.llegiu epitafis,molt romàntics,i deixeu talment com si fos el Mur de las Lamentaciòns de Jerusalen,la vostre "carteta"al ninxol del Santet,que el nostre Sant Laic,segur que la convertira en realitat......i les catacumbes,no les volen ensenyar,però son impresionants,totes las epidemies que va patir Barcelon,el segle XIX i principis del XX,i estan representades.
29/11/2013
"......Com que hi ha tanta grip,han hagut de clausurar la Universitat.D'enca d' aquest fet,el meu germa i jo vivim a casa, a el poble, amb la família.Som dos estudiants desvagats, el meu germa que és un gran afeccionat a jugar a futbol,malgrat haver-s'hi ja trencat un braç i una cama,el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida.Jo vaig tirant.No enyoro pas Barcelona i meinys la Universitat,la vida de poble,amb els amics que hi tinc m'agrada. A l'hore de les postres,a dinar,apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós,daurat amb un polsim de sucre ingravid....."
El març del any 1918,la grip mal anomenada espanyola,va arribar a la nostre ciutat, i els barcelonins la van patir amb una brutalitat inesperada. Els "corralets" d' Hospitals i cementiris s'amontàgaven els tauts dies i dies,n'ès donava abast per enterrar,i considerant que las camaras frigoríficas eran inexistents,l'espectacle i las olors era dantesc. Van tancar,davant la gravetat,Universitat,escoles,sindicats,fàbriques i fins i tot bars i tavernes.......Las estadisdístiques,que no son massa de fiar,parlan de mès de 15000.morts,en un parell de mesos, En determinats barris,Sants,Ciutat Vella,Ribera, P.N. Barceloneta,es van torner a veurè bidons amb sofre creman dia i nit,com en els temps,de les epidèmies de febre groga que tan va patir Barcelona durant el segle XIX.,moltes famìlies benestants van abandonar la ciutat per instalarsa a les rodalies,i la classe trevalladora enviava els nens a pobles hon hi tenian parents, i aixì la anavan propagan per arreu.
"Rambla,a la nit.La pluja ha possat a l'aire com uns xafagor humida.que de vegades fa com una opressió i altres vegades semblar tenir un gust de primavera prematura.Sota els paraigues passen les cortesanas del carrer amb les seves anques d'euga pagesa, meravelloses, Es d' una procacitat descomunal purament mecànica. Des dels arbres de la Rambla sembla sentirse,sensa poder precisar d'on ve. el soroll de duros de les taules de joc.Alguns rstableciments tenen las portes i finestres obertes de bat a bat. Entro en el Exèlsior,encara hi ha, les banderetes del dia de l'armistici, no si pot fer un pas...."
Les Rambles, van neixer com a tals, quan l'any 1780,hi fossin llogades cadires,sota els arbrats,i es colo-loquesin fanals,entre el Pla de la Boqueria i el Pla dels Teatres,davant l'antiga porta dels ollers, però la transformaciò mès radical del pass
eig,es produí a consequència de l' exclaustraci+o de Mdizabal..any 1835,es van secularizar els Jesuites,la procura de Poblet,Sant Josep,Trinitaris,Capuxins,Col-legit del Carme i Sant Pere Nolasc. L' exclaustraciò va converti un munt de places en un Ps. amb grans façanes amb botigues a la planta baixa. La Rambla te diferents noms,segons el tram i origen, Canaletes,Estudis,Centre, i Santa Mònica.
10/12/2013
......
La primera Universitat fundada a Catalunya,no jueva,fou a LLeida el any 1300., a Barcelona hi havia un Estudi General a finals del segle XIII, a carrec del Dominics.La primera instutuciò ofocial la va fundar Marti I,amb un edifici a la Rambla.l'actual rambla dels Estudis. El impresentable Felip V,la va traslada a Cervera el any 1717,com castig a la Ciutat,espero que an Wert, no tingui una idea similar, el any 1837 fou el esperat retorn,que no fou sancionat , faltar dir a mans de qui?, L'edifici actual es va construir el any 1861,l'arquitecta Elies Rogent amb un estil románic català,obeint el medievalisme propi del moment, son visitables,el monumental vestibul,inspirat en Poblet,els patits bessons.l'escala d'Honor,el Paraninf,amb decoraciò mudejar,i el jardí.
MOLT BE,MACA "EL QUADERN GRIS" D' AN PLA,
17/12/2013
La Granja,fou ex-propiada el any 1939, i passar a mans d' Auxilio Social i F.E.. Hores d'ara es un Patronat-escola per nens deficients profunds, però malgart tots el cambis patits, segueis sent un lloc magnific,parit amb molta conciencia social, i a quatre pases de Cerdanyola.