21/3/2017:
L'enigma deixar Barcelona,rumb nord,destí Girona...però com que de l'Immortal i de les seves xafarderies n'han sè ni un borrall,armo l'història ben enganxada a una "GIRONA DE PAPER",que va crear una dona nord-americana enamorada de la Ciutat i de Catalunya: Novelista,periodista,autora dramàtica i guionista.
La seva novel-la mès icònica ha estat comparada amb l'obra de Jak Kerouac,a un altre de les seves obres,li van donar carn al cine,Jodie Foster i Isabella Rosellini...fou una grand participant de la bohèmia dels anys cinquanta,amiga de Dali, i de Miles Davis,es va casar amb el fill d'una de las mes importants "patums" del septim art.
INTRODUCCIO A LA NOVEL-LA:
"El primer cop que vaig veure en Josep fou a les escales de l'hotel Residencia Internacional,el vaig mirar,i ell em va nirar,llavors vam seguir caminant,ell amunt,cap el bar,i jo avall,cap a la porta principal."
Girona,es una ciutat preromana,tè un gran casc antic,amb Catedral,banys àrabs i un munt d'esglèsies monumentals.Les campanes repican a traves d'aquest bosc de pedra cada quinze minuts...dia i nit¡¡¡.
Carrerons amb llambordes,arcs que portan a jardins desconeguts,alguns trossos de muralla original,recoberts de males herbes,semblar talment que Girona es deu al seu ambient i procura no desebre,sensa deixarse vèncer per el pas dels anys.(gironins disculpeu els topics) "...quan vaig trepitjar Girona per sogona vegada,vaig saber que era allà on havia d'estar.No va ser fins llavors que la Ciutat em va captivar,i un cop em va passar això ja no vaig tenir ganes de tornar a marxar..."
(las pistes fotograficas las tindre que "mangar",disculpeu el retras).
25/3/2017:
La nostre novel-la enigma,en els seus primers cptl.,es una història de amor molt "sesentera",però a partir del quart cptl. es transforma en un cant a el barri antic i a els seus descobriments arqueològics i a les seves llegendes,sobre tot a las d'un casalot....
"...un dia en Josep em va dur a la catedral per presentarme an Jean Cocteau i a el seu company el actor Jean Marais,que per cert n'entenia que jo no parles frances,em van dur al jardí de darrera la catedral,el jardí estava descuidat,les parets que l'emvoltavan,estaven trencadas,els graons interiors menavan cap a un passadìs om es vein escletxes de defensa,que finalitzat portava a un altre jardì i a una torre que estava situada a una banda i destacava de forma incongruent enmig d'aquella silueta medieval,vaig preguntar sobre aquell edifici ruinós,
-Abans era magnìfic,tot Girona en parlava.-
-I de quì era?-
-Gent de molts diners,i es van fer la casa d'estil parisenc-
-Eren de la reil-lalesa?-
-No,benestant,una dona francesa-.En Cocteau,estava endariat en entrar a la torre,jo vaig pensar que en el fons,no tenia cap intenciò de filmar en aquell lloc,sinó d'entrar.Què hi ha d'importan dins aquella casa ruinosa?,per la seva manera de comentar,malgrat n'entendre res de frances,vaig deduir que allà si amagava alguna cosa extranya...".Algu va comentar,en catala, que era una construcciò del 1851,i que l'ultima propietaria,era un francesa que hi passava llargues temporades,però lo mès rar era que dins aquell casalot i vivia algu,algu que tocava el violì... "...el fer preguntes sobre els invisibles ocupants,en Lluis,va abaixar la veu,tot i que estàvem sols.
-Has vist an Sabater?-
-Em sembla que no,quin aspecte té?-
-Va disfressat-
-Però quì es aquest tal Sabater?-En Quico Sabater era un heroi local havia tingut una participaciò en la guerra civil,i des dels seus amagatalls als Pirineus continuava lluitan...
-Ni t' acostis,a en Sabater,sè que s'amaga,es una peça grossa i juga fort.
30/3/2017:
El nostre enigma,fou presentat,per la seva autora a la prensa,el any 2008,en els actuals jardins "La francesa",el mateix lloc on va existir la casa del nostre misteri,i on en Quico Sabater i tenia un amagatall força segur,ja que la propietat era d'estrangers.
"...el perfum Je Reviens era tan fort que gairabé emmascarava l'olor de la terra que algú havia cavat feia poc a l¡habitació costat
-Volen que marxi,ja m'an vaig anar desprès de la Segona Guerra-li vaig preguntar per què ho havia fet,
-Tinc coses per aclarir-li vaig preguntar quan temps feia que s'estava en aquella casa,
-Si t'ho digues,et semblaria tan vella que t'espantaries.Jo ignorava quina relaciò tenia Maria Tourdes amb els gironins,però sabia que hi ha havia tensiò i que evocava sert misteri..."
"...la mare del Josep tem per la seva vida,
-I que fa que sigui tan parìllos?-
-No és el que fa,sinó quì ès,fa feina clandestina,contra Franco,en Josep no ès ùnicament un jove poeta,es una bèstia políticami pertany a la francmaçoneria,Franco odia certs catalans,i en general,li desagraden tots plegats,els culpa de la decadència dels valors castellans,i se 'ls vol carregar,i com els francmaçons son forts a Catalunya,..."
"..es van sentir uns copets a la porta que semblavan codíficats,ella va anar a obrir la porta,un capella la va saludar en català,e inmediatament em va dir que tornés un altre dia i em acompanyar a la porta.Aixì doncs,vaig marxar i un cop mès em va entrar una mena de sentiment misteriòs i impenetrable.No tenia res a veure amb la politìca clandestina,qui cavava? i que buscavan dins aquella casa?..."
Per un moment,la narracio fa un gir,per tornar rapidament a el passat.
PISTA D'OR;
L'autora va neixer el any 1940...
Els quince anys va fer la seva primera estada a Girona i semblar ser que la Ciutat la va encisar,,,
El seu primer exit,literari,va ser "Jeanne Hebutene i Modiglani un amor tragic"....
4/3/2017:
Certament la nostre novel-la enigma,es un xic caòtica,l'ahir,l'avui...l'imaginat,la realitat,fan salts sensa intervals ni punt a part,però malgrat el seu estil la seva lectura n'ès especialment difícil,s'ho semblar es culpa meva.
"...en Josep era al carreró,es van sentir unes passes i en va arrambar a la paret sense deixarme anar. Van passar dos homes,en Josep em va fer un petò al coll i en va ficar la mà a la pitrera i va un paquet sota el jersei,els dos homes van girar de cop,es van adreçar a en Josep i li van clavar un cop de puny que el va estampir contra la paret...el carrerò no tenia sortida,el paquet m'anava relliscant amb la suor provocada pel pànic,un dels homes em mirava malament...van tornar a colpejar en Josep,que va rebotar contra la paret,jo vaig arrencar a córrer cap a ca la Béatrice,i li vaig dir que avisés a la policia,va mirar per la finestra i va dir
-Però si la policia sòn ells¡¡- el van escorcollar,en Josep tenia els pantalons al voltant dels turmells.
-Si que viatges lleuger,poeta-desprès es va adreçar al seu col-lega i li va ordenar
-Vés i porta la dels rinxols,es a ca la Béatrice.
La Béatrice va obrir la porta del darrere i m'assenyala el mur,tot insinuant que m'hi enfilès..."
Por...
Fugida...
La gelosia de la "prota",i les seves investigacions sobre el grup que envoltava en Josep posava en perill tote la cadena,i l'organitzaciò va decidir allunyarla...
"...li vaig insinuar que podríem anar a ca la francesa,que ella ens cuidaria,li vaig explicar que aquella nit jo hi havia estat,tot i que semblava que fes segles d'allò,em va semblar que s'amoinava molt i malgrat les ferides,va fer una ganyota
-Has estat amb ella?,les coses no podrien anar pitjor.
-Marxem¡¡-
-Això mateix-per uns moments vaig ser feliç-
-A Paris?-
-Vès a fer la bossa va semblar una decisiò espomtània. L'endemà al mati va venir un amic de Barcelona,i no vam poder agafar el tren,i van conversar en veu baixa,el seguent va ser um jove de Girona a punt de prendre els vots religiosos...quan va marxar vaig dir que hauriem d'agafar el tren de nit...
-No hi ha diners per a trens
-Doncs farem dit-
-Tu marxa avui,jo seguiré després,vull conseguir diners...haure de travessar les muntanyes per arribar a França,sóc català i no tinc papers ni permís per anar en lloc.Vam caminar plegats fins la carretera principal,anàvem agafats de la mà...em va donar un bitllet de cent pessetes,i va parar un camiò...va aixecar la mà mentre se m'enduien,m'acabava d'expulsar del paradís sense que jo me n'adonés..."
9/4/2017:
L'autora fa caminar,la seva novel-la,com si fos un relat auto-biogràfic i en part deu ser aixì,consideran l'acompanyament fotogràfic del enegmi,que reforça amb "cameos"...Umberto Eco,Espriu,Dali...que campan intercalats dins l'acciò .
Desprès de la seva precipitada fugida,la nostre "prota",no va tornar a la seva estimada Girona,fins 1958,amb la esperanza de refer la seva història amb en Josep,però la situaciò política no era millor,i el seu xicot seguia embrancat en complots..."...em va explicar que lluitava per Catalunya,d'una una manera diferent,animava artistes i escriptors a defensar la seva identitat a traves de les seves obres.Organitzava festes,exposicions Li mostrar un cassalot molt antic.
-Això serà la galeria mès gran de la provincia i només exposarem art ccatalà,"La Fontana d' Or" t'agrada el nom?.Evidentment ella no veia les coses amb objectivitat,la ciutat havia tingut problemes,molts homes engarjolats,o se 'ls havien endut enmig de la nit per matarlos,tot incomprensible per ella.En sentir la paraula Madrid,tothom escopia,però ella només veia el seu entorn a traves dels ulls d'en Josep.
"...li vaig comentar l'extraordinària malenconia de la llum als carrers,que m'havia transportat a temps que ja no existien però que no acabaven d'anarsen de tan poderosos com eren.
-Si,és clar,van passar coses molt fortes aquí-
-Quan la guerre?-
-Viatges espirituals a través del temps i d l'espai,per això Girona estaraà sempre connectada a altres dimensions-r
-Quí va fer aquest viatges?,potser4 els meus deixarien de ser geogràfics...
-Els místics de l'edat mitjana,i d'abans,Girona ha estat testímoni d'uns fets extraordinaris,més enllà de la comprensiò humana,i fa meinys de cent anys,certes persones amb tendències místiques van venir per aquií i van repetir les ceremònies,i en la seva recerca del "coneixement directa" van defugir l'amor terrenal,ni la mort podia aturarlos- li vaig preguntar si coneixia aquella gent.
-Coneixia la dona- jo sabia que era la francesa,no feia gaire, en una carta de Maria Tourdes que jo vaig trobar sobre la tauleta de nit hi deia
"Mon cheri,je guard le secret"si mai es destapés la veritat,ens cauria una malediciò,al final dela carta hi havia una mena de dibuix d'una piramide amb noms que no vaig desxifrar,també hi havia números i equacions,la paraula de dalt de tot era "Jov".M' la va agafar d'una revolada,i la va posar damunt una pila de documents.
-Quin idioma ès?-
-Hebreu antic...". QUE RES DE RES?.
Pocs dies després vaig decidir marxar,em va acompanyar a l' estaciò...el sacrífici ja estava fet,però el meu cor pertanyia a Girona..."
14/4/2017:
El 1961,la nostre autora es va casar,a Londres,amb un fill d'un dels totems,mès importan del sete art...
"...recordo que no vaig resar,però en comptes d'aixó vaig enviar una mena de missatge a Deu,per agrair la felicitat compartida que finalment sentia amb una persona que estimava i a qui protegiria fos com fos..."
Desprès de parir el seu primer fill va caure malalta,semblar ser que de depresiò post-partum,i li van recomenar un petit temps de repos i allunyament,a la Costa Blava,que ella va cambiar per la Costa Brava,però tornem a la novel-la "...m'estàva en un hotel tradicional,amb una bona cuina,a la vora del mar i a prop de Cadequès. Els seus clients,turistes que s'estrenaven a la Costa Brava,Girona ja no formava part de la meva vida.Un dia de tramontana vaig decidir fer un tomb per Barcelona i pactar amb el taxista que agafés la carretera de la costa,però al arribar a Calella,el taxi va entrar en pana... -Es la roda,va diagnostica el taxista...vaig voler saber com era Calella i creuar la carretera,no es veia ningú,ni un trist gat,i el silenci era sepulcral,en un carrer lateral,un home sensual es recolzava a la paret,em mirava era en Josep¡¡¡.
Em va dir que esperava un home de Barcelona,que l'havia de acompanyar a un santuari de Ripoll,així de sencill,darrerament no anava per Girona que s'estava prop dels Pirineus...vaig tornar a el meu taxi,i ell no deixava anar la porta
-Per què no et quedes?fa massa calor a Barcelona...-la conversa s'estava posant perillosa.
Quan en Josep i jo vam arribar a Girona,una carta de la Maria Tourdes,ens va rebre,li demanava que l'anes a veura urgentment,el vaig esperar en un bar d'alla a la vora,on vaig reconèixer-hi un vell amic.
-Ah,la noi anglesa¡¡-em va dir que darrarament veia molt poc en Josep
-Sa mare volia que entrès al seminari,però a un especial,no sé si m'entens.
-A on dius?-
-Més enllá de Ripoll,als Pirineus.Allà tindria un mestre especial.Res de capellans catòlics,tu ja saps...tot plegat molt estrany.
-I què,hi va anar?-
-No en parla,però passa llargues temporades fora de Girona,i en semblar que per l'estil de vida que porta no li convindria gens tenir dona..."
18/4/2017:
En aquell retrobament totes les bones hores de felicitat del seu present,se'n van anar en orris...i el va seguir com un xaiet,primer a Girona desprès a Paris...
"...l' apartament de la Maria Tourdes era a l'altra banda del riu i tot que estava malalta,el seu salò era ple de gent,majoritariament intel-lectuals,que fumavan i xerravan,era un pis gran i es veia que havia envellit molt bé,algunes parets mostraven espais mès blanca on es veia que hi havia hagut cuadres penjats.En van presentar un autor francès,que no deixava de parlar d'una tal Madame Mathieu i semblava que estava escribint una tesis sobre un aspecte poc conegut de la Maria,es van obrir la porta del dormitori i en Josep em va demanar que passés.La Maria semblava exhausta,els porticons estaven mig tancats,anava mig maquillada,però això no li sissimulava la decadència,vaig intentar amagar la meva sorpresa,que quedava d'aquella majastuosa presencia del dies viscuts a Girona?...que quedava del misteri del seu sonriure entre la mitga llum del Call?. Pel terra hi havia retrats emmarcats,vaig suposar que eren els que havien despenjat de la sala del costat,ell la va ajudar a signar un parell de documents,que semblavan importans,en el moment d'agafar la ploma,li va caure de la mà un anell que va rodolar per la vanova,estava mig cremat hi tenia grabades les inicials BS.estava convençuda que la Maria li havia otorgat poders a an Josep,i ell li va fer a mà un feix de documents ,cartes i fotografies de la torre de la francesa,tot barrejat,però de quins poders es tractava,de la casa de Girona?,que per allò hauria calgut d'un Notari,en Josep li va preguntar què li explicaria al jove autor,
-La meva vida,no veig per què no,tard o d'hora l'arreplrgarà algù-
-Ningú no arreplrgarà res Maria,vaig a fotre fora a tots els visitants-
-Però el capellà que es quedi-va demanar Maria....
Vaig gira cua i em vaig posar a caminar cada cop més de pressa.Paris no em feia bé..."
24/4/2017:
1966:La nostre dona enigma,va tenir el seu segon fill,va començar a escriure en prensa,va vendre el seu
primer relat breu,i a les darrerias d'aquell anys una novel-la a els Estats Units,i llavors en Josep va tornar a picar a la seva vida
"..la seva visita tenia relaciò amb una copa que s'havia posat a subasta,i que ell venia a recuperar.Tenia 37 anys era solter i la majoria del temps vivia amb sa mare. En va dir que estava conten de que les coses m'anesin com jo volia,l'originalitat d'en Josep cridava l'atenciò dels meus amics,que van arribar a suggerir que colaborès amb alguna cosa de poesia catalana a Oxford. Sempre havia sabut que,per mi,en Josep no representava merament un afer del cor,era un regal,un plaer i ara que el tornava a veure m'adonava què ningù mès no em podria provocar aquella sensaciò,però no podia abandonar així com així el meu marit.Em va costar uns quants mesos i va ser la decisió més difícil de la meva vida.
El 1968,en Josep,els nens i jo vam llogar una caseta de pescadors a Port de la Selva,el saló era petit amb sostres de bigues de fusta,i feia olor de resclosit,en Josep va calcular que tenia cent anys.Jo escrivia pel matí i passàvem les tardes caminant per la platja,en Josep,un dia li va assenyalar un poblet amb estaciò de tren que es veia des de la badia.
-Allò és Llançà,es on s'estava la Maria Tourdes-jo em sentia completa,com calia,realitzada...li vaig preguntar per què no m'havia fet l'amor abans perquè s'havia esperat que fos casada. Em va respondre que hi havia la seva mare,que tenia pocs diners i que llavors jo era una nena.Que a ell el seguia la policia i encara pitjor,la societat dels Rosacreus,tot plegat era perillos...i a més a més hi havia el Vaticá...."
La clau de la novel-la,comença obrir l'historia...Vaticà?...Rosacreus?.
29/4/2017:
"...en Josep volia visitar el seu cosí Geli.Un cop a la catedral es va fer fonedís entre un estol de capellans,i jo em vaig quedar palplantada davant la cadira de Carlemany,situada en un lloc priviligiat prop de l'altar major.Vaig pensar que la història d'aquell lloc era tan incalculable que no seria estrany que alguna cose en passés per alt.Quan va tornar en Josep,vam caminar fins a la Torre Gironella,en volia ensenyar el seu grau de reconstrucciò...en vaig quedar mirant desolada,el terreny on hi havia hagut la casa de la francesa...
-Per què ho van tirar a terra?-
-Va desaparèixer d'un dia per l'altre,la gent se 'n feia creus,però es evident que buscaven alguna cosa i que ho havien regirat tot de cap a peus,fins i tot sota els arbres..."
En el transcurs de tote la novel-la l'ombre d'una dona sura,capítol rere capìtol,Maria Tourdes,qui era Maria Tourdes?.Va neixer a Quillan,en el si d'una família rural i benestant,amb conegudes arrels càtars,que va arribar a Girona a les primaries del segle XX,instal-lanse en una vella i opulenta casa,darrera de la Catedral,a la que rapidament va començar a reformar i embellir.En esclatar la primera guerra europea,va ser anfitriona de desenes de compatriotes que hi van trobar refugi i un cert conviure glamuros.Tot Girona va començar a parlar de la "torre de la francesa",dels seus saraus i d'uns estranys rites,que deien que si realitzaven,altres francesos que rondavant refugiats per la Ciutat,van deixar caure a cau de orella,que en aquella torre si reunia el Priorat de Sio,i que la seva mestressa havia sigut amant de l'Abat Saunier,si,si,el de Remes-le Chateau.
Durant la segona guerra,la del 39 al 45,es va mig traslladar a Llança,on ajudava,tan com podia,a jueus,maquis i refugiats,la resistencia antifranquista també li va ser propera i la policia espanyola,convencuda que donava refugi a "rojos,separatistes i macones"la va tenir vigilada,però aquella ella,tenia un aliat molt poderos la Esglesia Catòlica i el Vatica.
Va morir,molt vella,a Paris,a les darreries dels anys 60,envoltada d'una cort de peculiars "intelectuals".
3/5/2017:
Quan la notícia de la mort de Maria Tourdes va arribar a Girona,tot el entorno dels nostre "protas",es commocionar. "...-Tinc d'anar a Quillan,on va néixer,em vull assegurar que no quedi res que li pugin prenddre-em va dir en Josep com si fos una prometença." ella el va voler acompanyar hi van anar en cotxe,amb un altre membre de la colla,el Dr. Arbós,van enfilar per la pintoresca carretera de l'interior,sensa passar per Perpinyà.La descripciò del paisatge omple un parell de pagines.le Trou de Cure,que vol dir "el pas del capellà",el baixador del infern,un cartell que a la carretera anunciava les terres càtars...."...vam dinar a Quillan,àpat contundent,de col patates,salsitxes i carn,en Josep va pagar i van anar a veure l'home que s'encarregava de la casa,un vell avid de conversa i ple de records de la jove Maria Tourdes,sensa compliments van agafar la clau,i em va semblar de bona educaciò quedarme amb el vell,i deixarlos fer,en va explicar que a Maria li encantaven les coses alegres,i que era bastan maca...-Fa anys que la casa ès buida.No sé què hi busquen,pero sia lo que sia no es deu haver mogut d'alla-.En Josep va tornar amb una agenda,amb noms i direccions escrites amb cal-ligrafia d'una persona jove i una carta que tots dos homes van llegir i que en Josep va plegar amb cura abans de ficarsela a la butxaca de la camisa..-Almeinys ella està segura-vaig comprendre que la visita urgent a aquella casa només era per assegurarse que no hi havia res que d'altres poguessin cobejar" ja que estavan alli el Dr.Arbòs va propossar anar fins a Rennes-le-chateau
"...-Anem a l' esglèsia ara que hi ha llum?-en Josep va semblar indecis,però vam anar de dret cap a el temple,i justament allà on la terra es corbava hi havia una torre que jo havia vist abans...."A l'entrada la nostre noia va llegir "Aquell qui entra aquí ha d'anar amb molta cura".l'interior el descriu com "..era petit,lluminós i lluent,hi havia imatges pertot arreu,hi predominava la pintura blava que t'hipnotizava.Vaig preguntar qui l'havia pintat-El capellà.Fa més de seixanta anys."la ornamentació del via-crucis era de tot insòlita,el rostre del diable ajupit a l'entrda era inoblidable.."-Asmoides,en va dir el Dr.Arbòs,el guardia del temple de Jerusalem,mira,en va senyalar un pentagrama rosat que hi havia a la paret,Això no ho veuràs mai a les esglèsies dels catòlics.-Què ès?-M'imagino que del moviment Rosacreu-llavors sota la pica de l'aigua beneida vaig veure les inicials BS.i em van venir esgarrifances,les havia vistes tambè a Paris,a l'anell que la Maria duia a la mà.Damunt les inicials resseguides en vermell s'hi llegia "par ce signe tu le vaincras".
7/5/2017:
D' encà d'aquell viatge,la nostre autora-"prota"-enigma,es va sentir vigilada,un automòbil amb matrícula belga,aparexia sempre a prop seu,espantada va deixar Port de la Selva i es va traslladar a Girona ciutat,on en Josep es dedicava a guarnir i arbre el solar on s'havia aixecat la "torre de la francesa".
"...en Josep i un parell d'homes mès estavan cavant al jardí.La pedra que van desenterrar era inmensa,era sota el forat que havia deixat l'arrel de la palmera real,i en vaig quedar bocabadada en veure que per l'esvoranc s'hi veien tot de tunels.En van explicar que en èpoques de guerra s'havia hagut d'excavar una xarxa de túnels i avans,en temps dels jueus tambè,aquest túnels arribaven fins més enllá de les muralles i que arribaven a la vall i al mateix Monastir de San Daniel..." Tothom discutia sobre el significat d'aquella pedra
"...es una pedra de rítual,si realment es la que surt en als documents.és molt importan.Vaig voler saber,per què seria tan important,
-Tindria poders-
-I com sabreu si ho és?-
-S'haura de comprovar..." que si era una pedra solar,que si del culte a Mithras...en Josep mantenia que era molt més prodigiosa,i que formava part del patrimoni de la casa."..fa quatre-cents anys que és aquí,si és el que pensam,es la que fa molts anys que busquem...SEGLES¡¡¡.
"...-Havia dit res,la criada?-va preguntar algù
-La criada?-
-La majordoma del capellà,havia dit res a en Corbu,abans de morir.
-Segons ell,no-va respondre en Josep.
-Li ho podríem preguntar-
-Difilment,també es mort...hi ha molts morts en aquesta història" la nostre dona enigma va parar l'orella,i enmig d'un xiuxiueig li va semblar sentir "...cal que mantenir la concentraciò,mirant fixament el senyal de la torre"...la torre¡¡¡,la torre Magdala..
12/5/2017:
1976:Aquella nit.a dalt de la muntanya,prop del jardí de la francesa,s'hi havia paregut la Magdalena,la Dama de la Copa.més de cent persones havien vist l'apariciò,era com un arc de San Marti i va durar gairebé una hora,això només pot passar,segons els cabalistes,en determinats llocs,depenent dels alineaments tel-lúrics i dels polsos energètics,pel que sembla havia passat més amunt dels jardí,a dalt d'un petit turó,algu va comentar per la radio que li havia fet el mateix efecte que un miracle.
-La forma transmetia benestar,era Sagrada,anys enrrere,deien haver vist aparicions d'aquesta mena prop de la casa de la torre.- El llibreter Gerard Ruiz li va comentar
-Per descomptat diran que ès culpa d'en Josep,que remena el passat i destorba els esperits,potser ens vol protegir la Dama de la Copa- i es va posar ariure.
Una cavalcade de records van entrar a galop dins la seva ment...
L'imatge de la despareguda torre,existen a el jardì de la francesa.bessona de la de Rennes le Chateau,i que va ençisar a Cocteau...
Aquella conversa sobre en Josep "Sa mare el vol capellà,però no dels catolics,d'aquesta religio rara en la que creuen.."
Les estranyes i llargues estades,d'en Josep en una vall amagada d'el Pirineu...
Les peçes,aparentment sensa res de particular,adquirides en subastes que li van dir que eran "per vestir el call gironí que s'estava recuperant" i que tan exitavan a en Josep...
L'estol d'intelectuals,politicament incorrectes que va coneixer a el pis parisì de Maria Tourdes,parlant enfollits de filosofia...
Els tùnels,que arriben a San Daniel,segons en Josep,cavats segurament pels jueus,pels jueus?,allà tan separat del call i darrera de la Catedral?. On duia tot aquell garbuix?...Caterisme?...Grial?
"A finals dels anys seixanta an van parlar d'un llibre,escrit per un frances,sobre un capella pobre que,sense que ningú sabés som s'havia fet ric d'un dia per l'altre,desprès de trobar un secret amagar a la seva parròquia de Rennes le Chateau,amb aquell moment jo no vaig associar les explicacions del llibre amb la meva època gironina...tot plegat una faula....pero el 41976 tot tornava...tot encaixava"
Durant l'edat mitjana,en una zona,ara carrer de la Força,els mistics jueus entravan en trànsit i podien arribar a tenir visions de Deu,la pràctica de la càbala rta secreta i complexa,i es transmetien únicament a personas prou instruides que en poguesin fer un ùs respectuos. Durant l'ocupaciò romana els jueus ja eren presents a Girona,van ser expulsat durant el segle IV,i van anar a viure a pobles propers,Vila-sacra,Vilajuiga,ullastrell i sobretot a Besalù.Durant el segle IX,van ser convidats a tornar i a comprar vint i quatre cases que vorejaven la Catedral i obrien les seves portes a un patí comunal,desprès de l'expulsiò d
e 1492.l'Esglesia en va ordenar el tancament i es va escampar el rumor que aquell lloc abandonat estava maleit.
17/5/2017:
A Girona,quatre cabalistes van realitzar un experiment,descrit a l'obra "El jardí de les nous",durant el qual van transcedir les quatre dimensions terrenals,aquest i altres experiments van tenir lloc durant l'edat mítjana en els edificis de la "foto".Segons està documentat,els participants,es dedicaven a l'estudi de la càbala,eren iniciats d'alt nivell,podien dejunar,meditar i transcendir la seva existència física mitjançant el control de la respiraciò i els cants continus,i així arribaven a un estat hipnòtic que els permetia pujar per l'escala de Jacob,aquest estat afovoria els canvis espirituals.Un cop superades les quatre dimensions d'aquest planeta s'experimentava d'altres realitats que passaven a formar part de les descobertes cabalístiques. "...en Josep creia que precisament allò era lo que impregnava d'energia la ciutat,Girona sempre ha tingut quelcom d'imposant i magnètic,crec que aquest magnetisme emana del patì,la càbala hi va deixar una emprenta inesborrables,aquest ambient de prodigi,no tan sols és un llegat de la càbala,sinó la seva autèntica contribució al desenvolupament del pensament humà...",en aquesta escudella de misteri,fa caminar la nostre autora enigma ,el seu relat,que poc a poc et va atrepant en una atmosfera de secrets i misteris reals,maquillats,segurament,pero amb una base absolutament real.
Girona,la ciutat inmortal,te un altre títol Ciutat Mare d' Israel,entre el seus veins si poden comptar en Nachmanides,Ezra ben Saolomon,Azriel i Jacob ben Sheshet i Jonas ben Abraham,que va fundar escoles rabíniques a Barcelona i a Toledo.Semblar ser,segons m'han dit uns amics jueus,que ja no queden cabalistes ni místics,tecnics que l'estudien i la documentan si,el darrer va morir fa uns quince anys a Safed Israel,be això es lo que m'explicat,ja que com es llogic jo de càbala res de res. La nostre novel-la ,mès que enigma,fa caminar a la colla de animadors culturals,que van voler resucitar tote l'aura de secrets de Girona com personatges de la vida de la nostre escriptora,tot refent la fontana d'or o tornar a la vida el tapiat Call. "...desprès de sopar a cal Ros en Josep va parlar de l'edat d'or de la càbala i que feien experiments en un patì que ara era l'ermàs dels dissortats de la ciutat,-La pràctica mística es transmet als escollits,que son pocs,va tenir el seu apogueu a l'època de Nachmanides i des de llavors no s'ha repetit.Hem aconseguit que torni a resplendir-va concloure.
-Com s'anomenarà el centre?-va preguntar la Lucia
-Isaac el Cec.-".
23/5/2017:
La nostre dona enigma,se sent sola,amb en Josep vivint a Girona,absolutament absorbit per l'excavaciò del Call, i aquell malait cotxe de matricula belga,passant i repassant per davant a ca seva...
"...sabia que Girona no era el lloc adient per els meus fills,a Londres hi tenien molts nens amics,la majoria fills de pares separats,i això feia que formessin un equip i que es recolzessin els uns als altres.Si ens quedava perderien part de la seva identitat i el contacte amb el seu pare,que els adorava,...."
Volia saber lo que amagava la família d'en Josep,volia saber que quelcom de trascendent forçava a el seu amant a viure amb un aurea de misteri,volia saber si tote la gent que els envoltallava pertanyien a una secta,volia saber lo que buscavan en subastes i excavacions tan enderiats,i sobretot volia saber qui eran els ocupants del cotxe belga i que li volien ...
"...el carreró del segle VIII,ara obert,duia a una entrada fosca de pedra on hi havia la "mique",la casa de banys,i un pou,per diverses escales es podria pujar a les sales d'exposicions,on s'exihibirien restes de la restauraciò.El patí lluminos,dominat per una gran estrella de David,l'edifici estava estructurat de tal manera que només es podia veure per parts,les escales i els balcons,recentment restaurats formaven un dels angles del patì,al altre costat conduia a excavacions a mig fer.En Josep havia destapat la sinagoga,la cambra mortuòria,la taula de sacrificis i el forn per coure el pa àzim,de moment només havia excavat un deu per cent de tot plegat perquè no tenien més diners,i amb va semblar reconèixer la inmensa pedra,trobada a el jardì de la francesa,colocada en un lloc destacat..." avans de que els animadors culturals si posesin,el lloc era un lloc tancat i barrat,on les prostitutes que no trbovan un racò a el Barri Xino,i entraven per un forat de la paret hi portaven els clients,també hi dormien gitanos i buscadors de tresor hi deixavan el seu temps morts
"...-No creus que els ho hauries de fer saber,a els jueus,que es trobat tot això?-
-No cal-
-Em semblar que t'has begut l'enteniment,t'estàs gastant els diners per construir un centre cabalístic i d'estudis rabínics sensa implicar cap jueu¡¡¡com penses treure els diners?-
-Tant se val si els jueus vénen o no.A sobre que fem tot això,els hem d'anar al darrere?-"
Semblar ser que l'autora i "prota"d'aquest enigma,va decidir anar a la seva i va escriure un llarg article per la revista "JEWISH CHRONICLE",que li va sortir brodat.
26/5/2017:
Angoixada i temen per la seguritat dels seus fills,dolguda per l'ausencia d'en Josep,i per la presencia d'una noubinguda arqueolaga francesa ,a qui el seu home feia molt de cas i que semblava coneixar perfectament tots els enigmes,que ella ignorava...va dir prou i marxar camì de France,però un cop a Londres,potser per oblidar es va possar a escriure "From the Balcony",una obra de teatre per a Radio 3 i la companyia Cottlestone del National Theatre de Londres,va seguir una biografia sobre Jeanne Hébuterne,i un altre sobre la seva relaciò amb en Josep "Albany Park",que de seguida li van comprar els drets per rodarne una pel-lìcula.Els seus articicles periodístics van provocar una allau de cartes preguntan pel lloc on s'ensenyava la càbala...
"...en Zelman Goldstein en va convocar urgentment a Girona tot advertint-me que les coses no anaven gens bé.En Josep havia utilitzat els diners dels jueus americans,però no per les seves ideas ,ara el volien fer fora,en Zelman va fer una proposta economica importan tan ell com els seus clients se sentien estafats,això no tornaria passar,en Zelman era un home intel-ligent,culte i un bon advocat,tenia coneixements de càbala i sabia explicar-la,l'havien condecorat a la guerra,a Israel.Havia conegut Girona gràcies als meus articles i m'estava agrait,per ell,va ser com tornar a casa,nomès li calia i volia expulsarne en Josep,amb Max Kander,el periodista,tambè s'hi havia de comptar,es mirava les pedres de Girona,els arcs i les escales talment com si ja fosin seus,només li feia nosa en Josep.amb el pretex de celebrar l'aniversari del meu fill gran a Isaac el Cec,vaig tornar precipitadament a la ciutat,vaig convidar els vells amics,especialment a en Josep.
-En Zelman no es refia de tu.Han dit els americans que deixin de tractarte-
-Els jueus com cal acabaran venin un dia o un altre,sòn el futur.Si Girona no acompleix el seu destí,no podra ser mai un lloc de perfecciò.Fa segles Nachmanides i els místics van dissenyar el seu futur i jo en tinc la clau,aquests americans són uns especuladors,si no vigilem ens muntaran un Disnrylàndia-".Semblar ser que el tal Kander,cercava uns documents,la nostre dona enigma va voler mediar per evitar l'expulciò d'en Joesp,però el yanki nomès volia "la clau",un objecta amb aspecte de copa,amb afegits,de tres potes i dues bolas adossades,mes tard ella va saber que es tractava d'un samael,i el record d'un comentari sobre els "rosacreus" li va venir a la mèmoria..."Escrits sobre la Rosacreu" de Julien Sacaze.
Resumì tot els fets,es complicat,els enteneu?
PISTA D'OR:
Una història d'amor per un home i una ciutat condueixen cap al secret del Sant Grial
1/6/2017:
En Zelman,va començar a comprar les finques del voltant,acorralant en Josep,però no va tenir en compte una cosa,no es pot comprar Girona,l'Ajuntament no volia cap escàndol amb els jueus,no volia americans frustrats compran cases,no volia quedar malament amb Israel i en Josep discretament va desaparèixer i la pedra solar amb ell,i l'alcalde va reconvertir el centre en un musue.La parella es va tornar a dir adeu,fins finals dels vuitanta "...a finals dels vuitanta jo p'assava llargues temporades a Cèret,i per allà hi passava gent camì cap a Rennes-le-Chateau,anaven a buscar or,el secret del univers,hi vaig tornar,estava ple de turistes,els habitants n'estaven tips,vaig tornar a pujar a la torre i vaig recordar el meu primer viatge,en cap moment vaig tenir la sensacio que aquell lloc fos sagrat,certament la Torre Magdala era extranya,ningú sap què hi feia aquella torre d'estil neogòtic,construida el 1903,i en vaig tornar adonar amb la gran semblança amb la que s'havia aixecat a els jardins de la francesa..." dies desprès la nostra escriptora enigma,va acompanyar el seu agent literari a Girona,el home volia coneixer de primera mà la ciutat que tan havia influit en els seus llibres "...els vaig dur darrera la catedral,i quan vam cer a l'alcada del lloc on hi havia hagut la casa,i em vaig preguntar com m'ho havia fet per suportar la pèrdua d'una ciutat que tan m'havia donat,a la francesa li havia passat lo mateix...feia un calor asfixiant,com que sabia que en Josep hi tenia a quatre pases una barraca d'obre,vaig decidir,amb la intencio de descansar a la fresca arribari," un retrobament ell hi era
"-Estem en el mateix camp magnétic-digue divertit
-Venim de Rennes le Chateau...-feia molts anys que no veia a un a persona parlar amb tanta passiò,sobre un tema,tenia els ulls encesos i s'expresava amb fervor quan reclamava per la seva ciutat el capella i el seu misteri,la seva revindicaciò era franca,ja que va dir coses que no havia mencionat mai.
-Per descomptat que Rennes ès a Girona,precisament per això el mossen francès va venir aqui.Girona va tenir sempre el secret.Un lloc am aquest,amb tantes ressònancies per força havia d'amagar quelcom tan poderós-
-De veritat va venir el capella?-
-I tan¡ venia a veure a Maria Tourdes,es una història coneguda a Girona,el meu avi el va coneixer,venia a buscar el secret,no hi va ser mai a Rennes-
-I els pergamins que hi havia a l'esglesia,com s'expliquen?-
-Els oroginals eren instruccions codificades per explicar la situaciò del material,documents secrets el...no poden ser originals,segurament els van copiar i modificar sovint des de 1891.En Saunière se an devia ocupar-
-Qui els va deixar a l'esglesia?-
-L'abat Bigou.Al segle XVIII,va ser capellà de Rennes i va marxar just abans de la Revoluciò Francesa.Tenia alguns documents,però el secret ara aquì.-
-I on va anar l'abat?-
-Aquì,havia de treure el material abans que el nou règim no el confisques-
-Hi ha proves documentals?-va preguntar amn tacte el meu agent-
-Hi ha correspondencia,entre Saunière i Maria,i altres persones-va callar de cop"
5/6/2017:
A finals dels anys seixanta,s'edità un llibret ,escrit en francès sobre un capellà,que s' havia fet ric desprès de trobar un secret amagat a la seva parroquia rural,el llibret duia per títol "Le trèsor maudit de Rennes-le-Chate au"(1967),autor,Gerard de Sède,que va passar per les llibreries sensa pena ni gloria.
El 1980,s'edità "The Holy Blood an the Holy Grail"que allargava l'història parlant d'una possible descendència de Jesus,i del Priorat de Siò,i d'aquest en Dan Brown va afusellar el 2003,el exitos "Codigo da Vinci",però quina es la realitat comprobable?. A l'època prehistòrica,aquell poblet es deia Rhedae i vivien tribus celtes,que ja el consideraven un lloc sagrat,en temps dels romans va crèixer molt gràcies a les seves mines i aigues terapèutiques de les veines termes de Rennes-les-bains,per els romans també fou un lloc sagrat,dominada pels visigots,segle VI,es convertí en una plaça forta que durant cinc-cents anys es disputaran franc i arabs fins el segle XI,que fou venuda als comtes de Barcelona i va rebre el títol de viIa Real conjuntament amb Carcassona,arran del matrimoni del princep visigot Almeric amb Clotilde.
Pel que semblar,hi havia diversos tresors enterrats per la zona.i això explicaria la sobtada riquesa del capellà,l'or que els visigot saquejaren de Roma,l'any 410 dC.,el tresor de Blanca de Castella,el tresor dels Càtars i del Rei Dagobert,en el segle XIII,els Cavallers del Nord,sota el comandament de Simò de Montfort,va foragitar els Càtars i la poblaciò de Rennes-le-Chateau va quedar pràcticament exterminada i l' àrea esdevingue agrícola.
L'extranya esglèsia va ser construida damunt d'un antic lloc de culte visigot i consagrada a Maria Magdalena l'any 1059,a quatre passes,a Bezu, si conserva les restes d'una fortalesa medieval que va pertanyer als cavallers templers,l'historia menciona la família Blanchefort,especialment Bertrand,quart Gran Mestre dels Templers i els seus descendents foren protector del lloc.L'abat Bigou,confessor de la famìlia Blanchefort,va fer construir en el cementiri de l'esglèsia una tomba,el morir el 17 de gener de 1781 el darrer menbre de la famìlia,que amb el temps va esdevenir el punt principal de les descobertes d'en Saunière, per la senyora Hautpol de Blancafort, amb ella s'extingueix la nissaga.Potser aquest passat místic es el que va crear el rerefons de tots aquests estudis i novel-les.
APA,¡¡¡destapeu ja l'enigma, intueixo que el sabeu,... acabare fent una "tesis" sobre Rennes-le Chateau.
11/6/2017:
Aquell vespre,la nostre dona enigma,va estar llegint tot lo que tenia a mà sobre Rennes, i el endemà,va anar a cercar en Josep "...li vaig explicar tot el que havia llrgit.
-Hi trobares poca cosa,als llibres.Aquell capellà va saber esborrar el seu rastre.
-Per què venia a Girona?-
-S'estava a casa la Maria,no podia ser d'altra manera.Tenien alguna mena de relaciò-
-Que havia trobat el capellà?-
-Un secret,i una torre anomenada Magdala,que va copiar a la seva parroquia-
-Però per quin motiu?-
-Algun en devia tenir-
-Quì més ho sap?-
-No te res a veure amb buscar or.
-Hi tenia res a veure en Cocteau,amb la societat secreta que citen els llibres?.Era un Gran Mestre?-
-De ben segur que hauria estat un Gran Mestre,si tot això exístis. -es va aturar i va assenyalar una capelleta..
-Allà ès on diuen que hi va haber l'apariciò-estava dedicada a Jesús,hi havia una còpia d'una petjada,estava ben cuidada i havia flors fresques,en va semblar recordar que quant l'apariciò,m'havien dit,que havia estat de la Magdalena.la Dama de la Copa.. doncs ara deien que havia segut Jesus.".Semblar ser que Maria Tourdes va ser una dona execepcional,era molt rica,però sempre deia que allò ni tan sols era el principi de l'autentica riquesa ...en vaig trobar dins una llibreria de segona mà,a prop del taulell un home en mirava...vaig preguntar si tenien quelcom sobre Rennes,i el home que en mirava en va interrompre-Allà no hi ha res de bo-va deixar anar,tot miratme,vaig callar era dificil saber si era amic o enemic-Oblidis de Rennes,es com Disneylandia,si el que busca és emociò,poder i misteri,més enllà de la seva comprensiò,llegueixi la verdadera història-
-Quina?-
-La Biblia naturalment-.
15/6/2017:
Tot Girona,diuen els esòterics,es un tractat a cel obert de "ciencies" i missatges perduts en el temps,d'interpretaciò exclusiva per iniciats,i que son aquestes arrels qui li dona el seu caracter ùnic a la Ciutat.
Va ser aquesta tradiciò lo que portar a Maria i radera seu a el "abate"fins la finca radera de la Catedral,però quì era Bèrenguer Saunier?.Va neixer un 11 d'abril de 1852 a Montazels.distrcte de l'Aude,primogènit d'una famìlia extensa i pobre que seguin una costum de l'època,el van enviar al seminari,inteligent i atrectiu amb un gran pervindre,no obstan això,el van destinar a la decrepita parròquia de Rennes,tenia trenta-tres anys.Què havia passat?pel que semblar havia fet massa evident el seu soport a la Monarquia. Des de la seva arribada,es va dedicar a restaurar l'esglèsia,guanyava el just per viure i començar a estudiar intensivalent hebreu.Amb la ajutd'alguns monarquics,va acabar la restauraciò,i que la Contessa de Chambord,d'origen habsburg i casada amb el pretendent frances,li va regalar tres mil francs i la seva amistat,l'arxiduc Joan,così de Francesc-Josep,l'"etranger"pels volatans,li va supervisar les obres,semblar ser que coneixia l'xistencia de cert secret dins el temple.L'any 1891,mentres enretiraven la pedra del altar,segons afirma el sacristà Antoine Carpentier,es van trobar quatre pergamins,es tractava dels documents que havia enterrat l'abat Bigou,durant la Revoluciò,hi havia dos missatges xifrats "Pastors sensa temptaciò.Poussin tenen la clau,Pax 681.Per la creu i aqust cavall de Dèu jo completo aquest dimoni del guardia del migdia,pomes blaves" l'altre "DagobertoII,rei,i a Sió pertany aquest tresor,i ell es allà mort".L'alcalde va reclamar la troballa,pero Saunier els va portar fins el Bisbat de Carcassone,aquest el va enviar a Paris,a el seminari de San Sulpice,i tots plegats van arribar a la conclusiò que tot portava a un temple esòteric copiat del temple de Salomò,a mès a mès es van adonar que Rennes estava sobre el mateix meridià.A Paris el vam portar a diversos grups i societats secretes,la visita va durar unes quantes setmanes i va establir forts vincles amb persones,que mès endavant tindrien una gran relaciò amb Girona.Despés d'això en Saunier es va tornat ric,mai es va saber com,ni ell ni la seva majordoma van deoxar cap pista,va fer construir la Villa Bethania i la torre Mgadala,i portar l'aigua corrent a tot el poble,la seva hereva,la majordoma,el any 1918,el sostema monetari francès es va modificar,i tothom va haver de declarar els seua fons per poder canviat la moneda,ella va cremar la srva fortuna per no haver de donar explicaciòns....conclusions,la nissaga de Jesus i Maria Magdalena,el Vaticà pagava...el capellà viatjava a Girona amb frecuencia...va morir el 1902.
20/6/2017:
Hem arribat a el captl.33,...."...no vaig veure en Josep durant deu anys,Girona ja no em venia gens de gust,quan anava per allà em quedava al Balneari Prats de Caldes de Malavella.La tardor de 2004 en Josep es va presentar a Caldes sensa avisar,va baixar del tren,com qui diu,per entrar de nou a la meva vida.Jo no tenia el millor aspecte fisìc i a ell costava de reconèixer,estava vell,havia tingut un infart i necessitava parlar amb ml...."ella ja tenia tres nèts,havia escrit uns quants llibres,gestionava una associaciò bènefica,viatjava,frecuentava Catalunya,donava conferencies sobre Modigliiani.En Josep,havia escrit una colecciò de poemes,l'havien guardonat per la feina fete al centre jueu,la seva dona seguia amb els seus vitralls i el seu fill estava a punt de casarse..."...-Un cop em vas dir que faries qualsevol cosa per mi.- vaig fer que sì.
-Fa anys que cert material es custodiat privadament a Girona,s'ha format una societat per protegir-lo,i un dels principals menbres està a les portes de la mort,i jo,l'infart m'ha recordat que soc efìmer-
-I per què jo?No tens dona?-
-No hi tè res a veure,i tu vas conèixer a Maria Tourdes-
-Què hauria de fer?-Vam seure en un lloc tranquil sota els arbres.
-La societat està en perill,el material podria dispersarse,l'he de protegir-li vaig preguntar que volia que fes per la societat. Em va dir que el Grial,o la Copa formavan part de les seves pertinences..." li va donar un contacte,per si a ell....el llibeter de vell de les escales de la Catedral. la nostre "prota"enigma,va anar a veure -le ,volia contacta amb en Josep,imposible,la linia estava tallada,i el home li va advertir,que amb aquell asunto no anes de periodista,que fes com si fos turista,o buscadora de tresors,.."..per si de cas,li vaig dir que ningú no m'havia revelat res-
-Però n'ha parlat amb tu,i amb ell no se sap mai.Demà ho pot fer amb un altre,procura que no xerri,però d'allò a Girona,jo no nse'n vol recordar ningú ara,som una ciutat adinerada.
-Per què no en parla amb la seva dona?-
-Per a en Josep el passat va ser la seva millor època,li fem mès efecte nosaltres,amb qui el va compartir-"..finalment va poder trobar i concertar una trobada amb en Josep,volia sabero tot,li va dir,que si nos'explicava no el podria ajudar,però ell,...no volia ajuda,només que sapigues certes coses.Aquell avui necesito ajuda,aquell no cal...li feien sentir por.V a seguir fent preguntes,volia sabero tot,saber les coses a mitges es perillós...existia realment el Grial?...On era?...Que era?...li van apuntar un nom,Josep Luna,treballava al Motel Emporda de Figueres,el Sro.Luna havia sigut capella,i era un home encantador,contable a el Motel,però va eludir qualsevol aproximaciò el "teme",el finalitzar la trobada li va demanar a la nostre dona si li faria res portar uns llibres a en Ruiz a Girona...la bossa pesava força...quan va arribar a Caldes la va obrir hi havia dos llibres i una nota entrmig "Es preveuen canvis importans.Allò que fins ara romania en la foscor està punt de veure la llum".
27/6/2017:
Disculpeo la poca fluidesa,d'aquest darrers dies,pero he patit un accident cassola que an força a cures. i a fer cert repos.
Novament,la nostre autora-prota.es tornava a sentir lligada a Girona i a el seu món esotèric i el seu etrn vell amor,vers un home rar i esmunyidis i que segons deien "rosacreu".
"..en Carreras,el bon amic d'en Josep m'esperava a l'entrada del teatre Planeta,vam caminar pel costat del riu,em va semblar que estava preocupat per mi.
-Deu ser dur que en Josep sigui un home casat-li vaig respondre que a mi m'agradava ser lliure.
-Ell era teu,-
-De tot en te la culpa el Grial,oi?,Madame creia en la seva existència,el seu biograf,diu que ni va parlar abans de morir-
-El coneixies?-
-Quan ella estava malalta,en Josep em va dir que es deia Gérard de Sède...Què és el Grial?-
-Desde del segle XII i XIII,era present en moltes tradicions.El Grial contenia polsim d'or i de plati,el seu poder s'utilizava en el culte a Isis,es cert que uns cabalistes de Girona havien descobert les propietats del Grial,i que de llavors ença s'havien dedicat a fer experiments per transcendir la vida física,per això en Josep s'havia intresat pels jueus.-
-Quin aspecte tè el Grial?-el va descriure com a quelcom fet de la matèria física més extraordinaria de tot l'univers,es deia que otorgava poders fora de l¡abast dels humans,com ara la longevitat,la immortalitat i la invisibilitat,qui el té posseeix el món,permet travessar el temps,fa levitar,els objectes surten de las seves dimensions i reapareixen en un altre lloc...es un do del paradís
-L'has vist tu?-
-No-
-Hi creus?-
-Tal com jo entenc el món no hi té cabuda,o més ben dit,no encaixa amb la meva doctrina-
Em va fer l'efecte que ja no tenia res més per dir i no em vaig atrevir a parlar.Era un home fred,hàbil,i amb això en vaig tenir prou per comprender que en Josep corria ,un cop més perill.
2/7/2017:
Avui trobem a la nostre dona-enigma,amb seixanta anys llargs complers,allotjada en un balneari a quatre passes de Girona,absolutament abduida per aquelle estranys documents i reben la visita inesperada del seu etern amant en Josep...."...quan en Josep va entrar al menjador atraient de manera inquestionable totes les mirades.Amb el cap va saludar amablement els coneguts i va dedicar un gran somriure a la Rosa Quintana,la propietaria,però quan el vaig tenir davant va posar una cara llarga i em va fer saber que uns americans volien comprar el material i que hi havia una fortuna pel mig.Abans d'un any,mès o meinys,tot sortiria a la llum,principalment es tractava del capellá,la revelaciò tenia un propòsit de questionar la creença en Deu oferin la posibilitat d'una interpretaciò dualista de l'existencia.
-Qui va fer aquest pronostic-
-Surt als documents del Grial,l'oferta és astronómica,però el que volen també ho és.I per això que no ho han de conseguir.
-Té res a veure amb política?-
-Oh no va molt més enlla,el Dr.Arbós vol que ens venguem el material,sempre ha cobejat els diners,no per malbaratarlos,sinó per invertir en investigació mèdica,i ara té un argument de pes,perquè esta predit que les coses an de anar aixì,surt a la càbala-
-Quants hi estan embolicats amb tot això?-
-M'estimaria més no dir res-
-I tu?quin paper hi tens?- es va autodenominar "custodi de la cosa",la seva família n'havien estat sempre els custodis.
-Vols que escrigui alguna cosa?-
-Si en trobes un o dos que en vulguin parlar.escoltals.Després tu mateixa-
-Tens por de morir?-vaig calcular que tenia setanta-cinc anys i un infart...silenci llarg...
-M'agradaria saber que anira a parar en bones mans-
--No me na havies parlat mai,on és el material?-
-No el trobaran.
-I la pedra solar?-va fer que no amb el cap.Li vaig preguntar en qui confiava per evitar perdre temps temptejant les intencions de la gent.
-En tu.-vaig entendre que l'atac de cor l'havia posat en contacte amb la seva mortalitat,i que volia transmetre certes coses,era evident que la "societat"veia com la seva gent se estavan apropant massa a la mort,i els que tenien carracs de responsabilitat els preocupava el futur del material. En Saunier va venir a buscar els documents de la càbala i la clau de tot plegat, a Girona, sabia que era allà on el misteri es resoldria...."
8/7/2017:
Be,hem arribat a el final,i hores d'ara,despres de 2.411,visites i mès de 100 dies el enigme segueix...sensa resoldres,es evident que no tinc lectors per terres gironines,on la novel.la es força coneguda,aixì que anem per l'ùltima "pista". Aceptada la responsabilitat de ser guardiana del misteri,l'autora-prota,es v' aboca a la recerca de documentaciò "..durant la meva recerca,de resultats bastant contradictoris,m'havia arriscat a fer preguntes sobre la societat que havien alarmat.La meva tasca va despertar l'interès de gent que fins llavors no m' havien parlat mai,i d'altres que no tenien ni idea que la seva ciutat guardava un poderòs secret i vaig començar a notar una mena d'ombre fosca al meu voltant...".Girona es considerada una ciurat mística on si pot trobar el miracle de les mosques de S,Narcis,una forta implantaciò de la francmasoneria,estranyes aparcions ,la Dama de la Copa? "...el ritual era semblant a un que practicaven els cabalistes,està comprès en una equació,els iniciats realitzen actes repetitius i estimulen les reaccion normals del sistema nervios fins a un punt que arriben a un estat de trànsit - Qui ès la Dama de la Copa?.-Ella pot tornar a aquest planeta en determinades ocasions,el ritual pot portarla,per guarir,per donat poder-però es la Magdalena?..."una torre ja derruida,la torre Magdala,orientada al sud i d'arquitectura força vulgar,i la seva besona a Rennes,,orientada a el nord,que despertava intres a alguns intelectuals,les visites continuades del famol Abate Saunier,els peculiars moviments del Registre de la Propietat,la desconcertan Maria Tourdes,casada amb un home de confianza del Vatica,Roger Mathieu,on i va morir un 9 de desembre de 1940,l' esglèsia del Sant Sepulcre de Palera,prop de Besalu,que quant arriba el soltilici d'estiu,la llum incideix en un punt concret d'una pedra ritual,i apareix la Dama de la Copa tota envoltada de claror.Situada enmig del bosc,no està oberta al culte,l'esglèsia n'esta al corrent però fa la vista grossa.Diuen que la pedra ritual la va portar a Catalunya,en Bernat Tallaferro,comte de Besalù i que,la va portar de Jerusalem i que tè el poder de provocar visions,i per damunt de tot la Cabalà i l'alquimia...
La darrera part de la novel-la enigma,es una relaciò de cartes i documents que volen senyalar la veracitat dels fets narrats...tot plegat es una llegenda? o l'autora ens vol fer saber la seva propia i real experiencia?.
Titol...autora.
