dimarts, de març 21, 2017

EL CAS D'UN SECRET GIRONI.

21/3/2017:
L'enigma deixar Barcelona,rumb nord,destí Girona...però com que de l'Immortal i de les seves xafarderies n'han sè ni un borrall,armo l'història ben enganxada a una "GIRONA DE PAPER",que va crear una dona nord-americana enamorada de la Ciutat i de Catalunya: Novelista,periodista,autora dramàtica i guionista.
La seva novel-la mès icònica ha estat comparada amb l'obra de Jak Kerouac,a un altre de les seves obres,li van donar carn al cine,Jodie Foster i Isabella Rosellini...fou una grand participant de la bohèmia dels anys cinquanta,amiga de Dali, i de Miles  Davis,es va casar amb el fill d'una de las mes importants "patums" del septim art.
INTRODUCCIO A LA NOVEL-LA:
"El primer cop que vaig veure en Josep fou  a les escales de l'hotel Residencia Internacional,el vaig mirar,i ell em va nirar,llavors vam seguir caminant,ell amunt,cap el bar,i jo avall,cap a la porta principal."
Girona,es una ciutat preromana,tè un gran casc antic,amb Catedral,banys àrabs i un munt d'esglèsies monumentals.Les campanes repican a traves d'aquest bosc de pedra cada quinze minuts...dia i nit¡¡¡.
Carrerons amb llambordes,arcs que portan a jardins desconeguts,alguns trossos de muralla original,recoberts de males herbes,semblar talment que Girona es deu al seu ambient i procura no desebre,sensa deixarse vèncer per el pas dels anys.(gironins disculpeu els topics) "...quan vaig trepitjar Girona per sogona vegada,vaig saber que era allà on havia d'estar.No va ser fins llavors que la Ciutat em va captivar,i un cop em va passar això ja no vaig tenir ganes de tornar a marxar..."
(las pistes fotograficas las tindre que "mangar",disculpeu el retras).



25/3/2017:
La nostre novel-la enigma,en els seus primers cptl.,es una història de amor molt "sesentera",però a partir del quart cptl. es transforma en un cant a el barri antic i a els seus descobriments arqueològics i a les seves llegendes,sobre tot a las d'un casalot....
"...un dia en Josep em va dur a la catedral per presentarme an Jean Cocteau i a el seu company el actor Jean Marais,que per cert n'entenia que jo no parles frances,em van dur al jardí de darrera la catedral,el jardí estava descuidat,les parets que l'emvoltavan,estaven trencadas,els graons interiors menavan cap a un passadìs om es vein escletxes de defensa,que finalitzat portava a un altre jardì i a una torre que estava situada a una banda i destacava de forma incongruent enmig d'aquella silueta medieval,vaig preguntar sobre aquell edifici ruinós,
-Abans era magnìfic,tot Girona en parlava.-
-I de quì era?-
-Gent de molts diners,i es van fer la casa d'estil parisenc-
-Eren de la reil-lalesa?-
-No,benestant,una dona francesa-.En Cocteau,estava endariat en entrar a la torre,jo vaig pensar que en el fons,no tenia cap intenciò de filmar en aquell lloc,sinó d'entrar.Què hi ha d'importan dins aquella casa ruinosa?,per la seva manera de comentar,malgrat n'entendre res de frances,vaig deduir que allà si amagava alguna cosa extranya...".Algu va comentar,en catala, que era una construcciò del 1851,i que l'ultima propietaria,era un francesa que hi passava llargues temporades,però lo mès rar era que dins aquell casalot i vivia algu,algu que tocava el violì... "...el fer preguntes sobre els invisibles ocupants,en Lluis,va abaixar la veu,tot i que estàvem sols.
-Has vist an Sabater?-
-Em sembla que no,quin aspecte té?-
-Va disfressat-
-Però quì es aquest tal Sabater?-En Quico Sabater era un heroi local havia tingut  una participaciò en la guerra civil,i des dels seus amagatalls als Pirineus continuava lluitan...
-Ni t' acostis,a en Sabater,sè que s'amaga,es una peça grossa i juga fort.


30/3/2017:
El nostre enigma,fou presentat,per la seva autora a la prensa,el any 2008,en els actuals jardins "La francesa",el mateix lloc on va existir la casa del nostre misteri,i on en Quico Sabater i tenia un amagatall força segur,ja que la propietat era d'estrangers.
"...el perfum Je Reviens era tan fort que gairabé emmascarava l'olor de la terra que algú havia cavat feia poc a l¡habitació costat
-Volen que marxi,ja m'an vaig anar desprès de la Segona Guerra-li vaig preguntar per què ho havia fet,
-Tinc coses per aclarir-li vaig preguntar quan temps feia que s'estava en aquella casa,
-Si t'ho digues,et semblaria tan vella que t'espantaries.Jo ignorava quina relaciò tenia Maria Tourdes amb els gironins,però sabia que hi ha havia tensiò i que evocava sert misteri..."
"...la mare del Josep tem per la seva vida,
-I que fa que sigui tan parìllos?-
-No és el que fa,sinó quì ès,fa feina clandestina,contra Franco,en Josep no ès ùnicament un jove poeta,es una bèstia políticami pertany a la francmaçoneria,Franco odia certs catalans,i en general,li desagraden tots plegats,els culpa de la decadència dels valors castellans,i se 'ls vol carregar,i com els francmaçons son forts a Catalunya,..."
"..es van sentir uns copets a la porta que semblavan codíficats,ella va anar a obrir la porta,un capella la va saludar en català,e inmediatament em va dir que tornés un altre dia i em acompanyar a la porta.Aixì doncs,vaig marxar i un cop mès em va entrar una mena de sentiment misteriòs i impenetrable.No tenia res a veure amb la politìca clandestina,qui cavava? i que buscavan dins aquella casa?..."
Per un moment,la narracio fa un gir,per tornar rapidament a el passat.
PISTA D'OR;
L'autora va neixer el any 1940...
Els quince anys va fer la seva primera estada a Girona i semblar ser que la Ciutat la va encisar,,,
El seu primer exit,literari,va ser "Jeanne Hebutene i Modiglani un amor tragic"....


4/3/2017:
Certament la nostre novel-la enigma,es un xic caòtica,l'ahir,l'avui...l'imaginat,la realitat,fan salts sensa intervals ni punt a part,però malgrat el seu estil la seva lectura n'ès especialment difícil,s'ho semblar es culpa meva.
"...en Josep era al carreró,es van sentir unes passes i en va arrambar a la paret sense deixarme anar. Van passar dos homes,en Josep em va fer un petò al coll i en va ficar la mà a la pitrera i va un paquet sota el jersei,els dos homes van girar de cop,es van adreçar a en Josep i li van clavar un cop de puny que el va estampir contra la paret...el carrerò no tenia sortida,el paquet m'anava relliscant amb la suor provocada pel pànic,un dels homes em mirava malament...van tornar a colpejar en Josep,que va rebotar contra la paret,jo vaig arrencar a córrer cap a  ca la Béatrice,i li vaig dir que avisés a la policia,va mirar per la finestra i va dir
-Però si la policia sòn ells¡¡- el van escorcollar,en Josep tenia els pantalons al voltant dels turmells.
-Si que viatges lleuger,poeta-desprès es va adreçar al seu col-lega i li va ordenar
-Vés i porta la dels rinxols,es a ca la Béatrice.
La Béatrice va obrir la porta del darrere i m'assenyala el mur,tot insinuant que m'hi enfilès..."
Por...
Fugida...
La gelosia de la "prota",i les seves investigacions sobre el grup que envoltava en Josep posava en perill tote la cadena,i l'organitzaciò va decidir allunyarla...
"...li vaig insinuar que podríem anar a ca la francesa,que ella ens cuidaria,li vaig explicar que aquella nit jo hi havia estat,tot i que semblava que fes segles d'allò,em va semblar que s'amoinava molt i malgrat les ferides,va fer una ganyota
-Has estat amb ella?,les coses no podrien anar pitjor.
-Marxem¡¡-
-Això mateix-per uns moments vaig ser feliç-
-A Paris?-
-Vès a fer la bossa va semblar una decisiò espomtània. L'endemà al mati va venir un amic de Barcelona,i no vam poder agafar el tren,i van conversar en veu baixa,el seguent va ser um jove de Girona a punt de prendre els vots religiosos...quan va marxar vaig dir que hauriem d'agafar el tren de nit...
-No hi ha diners per a trens
-Doncs farem dit-
-Tu marxa avui,jo seguiré després,vull conseguir diners...haure de travessar les muntanyes per arribar a França,sóc català i no tinc papers ni permís per anar en lloc.Vam caminar plegats fins la carretera principal,anàvem agafats de la mà...em va donar un bitllet de cent pessetes,i va parar un camiò...va aixecar la mà mentre se m'enduien,m'acabava d'expulsar del paradís sense que jo me n'adonés..."

9/4/2017:
L'autora fa caminar,la seva novel-la,com si fos un relat auto-biogràfic i en part deu ser aixì,consideran l'acompanyament fotogràfic del enegmi,que reforça amb "cameos"...Umberto Eco,Espriu,Dali...que campan intercalats dins l'acciò . 
Desprès de la seva precipitada fugida,la nostre "prota",no va tornar a la seva estimada Girona,fins 1958,amb la esperanza de refer la seva història amb en Josep,però la situaciò política no era millor,i el seu xicot seguia embrancat en complots..."...em va explicar que lluitava per Catalunya,d'una una manera diferent,animava artistes i escriptors a defensar la seva identitat a traves de les seves obres.Organitzava festes,exposicions Li mostrar un cassalot molt antic.
-Això serà la galeria mès gran de la provincia i només exposarem art ccatalà,"La Fontana d' Or" t'agrada el nom?.Evidentment ella no veia les coses amb objectivitat,la ciutat havia tingut problemes,molts homes engarjolats,o se 'ls havien endut enmig de la nit per matarlos,tot incomprensible per ella.En sentir la paraula Madrid,tothom escopia,però ella només veia el seu entorn a traves dels ulls d'en Josep.
"...li vaig comentar l'extraordinària malenconia de la llum als carrers,que m'havia transportat a temps que ja no existien però que no acabaven d'anarsen de tan poderosos com eren.
-Si,és clar,van passar coses molt fortes aquí-
-Quan la guerre?-
-Viatges espirituals a través del temps i d l'espai,per això Girona estaraà sempre connectada a altres dimensions-r 
-Quí va fer aquest viatges?,potser4 els meus deixarien de ser geogràfics...
-Els místics de l'edat mitjana,i d'abans,Girona ha estat testímoni d'uns fets extraordinaris,més enllà de la comprensiò humana,i fa meinys de cent anys,certes persones amb tendències místiques van venir per aquií i van repetir les ceremònies,i en la seva recerca  del "coneixement directa" van defugir l'amor terrenal,ni la mort podia aturarlos- li vaig preguntar si coneixia aquella gent.
-Coneixia la dona- jo sabia que era la francesa,no feia gaire, en una carta de Maria Tourdes que jo vaig trobar sobre la tauleta de nit hi deia
"Mon cheri,je guard le secret"si mai es destapés la veritat,ens cauria una malediciò,al final dela carta hi havia una mena de dibuix d'una piramide amb noms que no vaig desxifrar,també hi havia números i equacions,la paraula de dalt de tot era "Jov".M' la va agafar d'una revolada,i la va posar damunt una pila de documents.
-Quin idioma ès?-
-Hebreu antic...". QUE RES DE RES?.
Pocs dies després vaig decidir marxar,em va acompanyar a l' estaciò...el sacrífici ja estava fet,però el meu cor pertanyia a Girona..."



14/4/2017:
El 1961,la nostre autora es va casar,a Londres,amb un fill d'un dels totems,mès importan del sete art...
"...recordo que no vaig resar,però en comptes d'aixó vaig enviar una mena de missatge a Deu,per agrair la felicitat compartida que finalment sentia amb una persona que estimava i a qui protegiria fos com fos..."
Desprès de parir el seu primer fill va caure malalta,semblar ser que de depresiò post-partum,i li van recomenar un petit temps de repos i allunyament,a la Costa Blava,que ella va cambiar per la Costa Brava,però tornem a la novel-la  "...m'estàva en un hotel tradicional,amb una bona cuina,a la vora del mar i a prop de Cadequès. Els seus clients,turistes que s'estrenaven a la Costa Brava,Girona ja no formava part de la meva vida.Un dia de tramontana vaig decidir fer un tomb per Barcelona i pactar amb el taxista que agafés la carretera de la costa,però al arribar a Calella,el taxi va entrar en pana... -Es la roda,va diagnostica el taxista...vaig voler saber com era Calella i  creuar la carretera,no es veia ningú,ni un trist gat,i el silenci era sepulcral,en un carrer lateral,un home sensual es recolzava a la paret,em mirava era en Josep¡¡¡.
Em va dir que esperava un home de Barcelona,que l'havia de acompanyar a un santuari de Ripoll,així de sencill,darrerament no anava per Girona que s'estava prop dels Pirineus...vaig tornar a el meu taxi,i ell no deixava anar la porta
-Per què no et quedes?fa massa calor a Barcelona...-la conversa s'estava posant perillosa.
Quan en Josep i jo vam arribar a Girona,una carta de la Maria Tourdes,ens va rebre,li demanava que l'anes a veura urgentment,el vaig esperar en un bar d'alla a la vora,on vaig reconèixer-hi un vell amic.
-Ah,la noi anglesa¡¡-em va dir que darrarament veia molt poc en Josep
-Sa mare volia que entrès al seminari,però a un especial,no sé si m'entens.
-A on dius?-
-Més enllá de Ripoll,als Pirineus.Allà tindria un mestre especial.Res de capellans catòlics,tu ja saps...tot plegat molt estrany.
-I què,hi va anar?-
-No en parla,però passa llargues temporades fora de Girona,i en semblar que per l'estil de vida que porta no li convindria gens tenir dona..."

18/4/2017:
En aquell retrobament totes les bones hores de felicitat del seu present,se'n van anar en orris...i el va seguir com un xaiet,primer a Girona desprès a Paris...
"...l' apartament de la Maria Tourdes era a l'altra banda del riu i tot que estava malalta,el seu salò era ple de gent,majoritariament intel-lectuals,que fumavan i xerravan,era un pis gran i es veia que havia envellit molt bé,algunes parets mostraven espais mès blanca on es veia que hi havia hagut cuadres penjats.En van presentar un autor francès,que no deixava de parlar d'una tal Madame Mathieu i semblava que estava escribint una tesis sobre un aspecte poc conegut de la Maria,es van obrir la porta del dormitori i en Josep em va demanar que passés.La Maria semblava exhausta,els porticons estaven mig tancats,anava mig maquillada,però això no li sissimulava la decadència,vaig intentar amagar la meva sorpresa,que quedava d'aquella majastuosa presencia del dies viscuts a Girona?...que quedava del misteri del seu sonriure entre la mitga llum del Call?. Pel terra hi havia retrats emmarcats,vaig suposar que eren els que havien despenjat de la sala del costat,ell la va ajudar a signar un parell de documents,que semblavan importans,en el moment d'agafar la ploma,li va caure de la mà un anell que va rodolar per la vanova,estava mig cremat hi tenia grabades les inicials BS.estava convençuda que la Maria li havia otorgat poders a an  Josep,i ell li va fer a mà un feix de documents ,cartes i fotografies de la torre de la francesa,tot barrejat,però de quins poders es tractava,de la casa de Girona?,que per allò hauria calgut d'un Notari,en Josep li va preguntar què li explicaria al jove autor,
-La meva vida,no veig per què no,tard o d'hora l'arreplrgarà algù-
-Ningú no arreplrgarà res Maria,vaig a fotre fora a tots els visitants-
-Però el capellà que es quedi-va demanar Maria....
Vaig gira cua i em vaig posar a caminar cada cop més de pressa.Paris no em feia bé..."


24/4/2017:

1966:La nostre dona enigma,va tenir el seu segon fill,va començar a escriure en prensa,va vendre el seu
primer relat breu,i a les darrerias d'aquell anys una novel-la a els Estats Units,i llavors en Josep va tornar a picar a la seva vida
"..la seva visita tenia relaciò amb una copa que s'havia posat a subasta,i que ell venia a recuperar.Tenia 37 anys era solter i la majoria del temps vivia amb sa mare. En va dir que estava conten de que les coses m'anesin com jo volia,l'originalitat d'en Josep cridava l'atenciò dels meus amics,que van arribar a suggerir que colaborès amb alguna cosa de poesia catalana a Oxford. Sempre havia sabut que,per mi,en Josep no representava merament un afer del cor,era un regal,un plaer i ara que el tornava a veure m'adonava què ningù mès no em podria provocar aquella sensaciò,però no podia abandonar així com així el meu marit.Em va costar uns quants mesos i va ser la decisió més difícil de la meva vida.
El 1968,en Josep,els nens i jo vam llogar una caseta de pescadors a Port de la Selva,el saló era petit amb sostres de bigues de fusta,i feia olor de resclosit,en Josep va calcular que tenia cent anys.Jo escrivia pel matí i passàvem les tardes caminant per la platja,en Josep,un dia li va assenyalar un poblet amb estaciò de tren que es veia des de la badia.
-Allò és Llançà,es on s'estava la Maria Tourdes-jo em sentia completa,com calia,realitzada...li vaig preguntar per què no m'havia fet l'amor abans perquè s'havia esperat que fos casada. Em va respondre que hi havia la seva mare,que tenia pocs diners i que llavors jo era una nena.Que a ell el seguia la policia i encara pitjor,la societat dels Rosacreus,tot plegat era perillos...i a més a més hi havia el Vaticá...."
La clau de la novel-la,comença obrir l'historia...Vaticà?...Rosacreus?.



29/4/2017:
"...en Josep volia visitar el seu cosí Geli.Un cop a la catedral es va fer fonedís entre un estol de capellans,i jo em vaig quedar palplantada davant la cadira de Carlemany,situada en un lloc priviligiat prop de l'altar major.Vaig pensar que la història d'aquell lloc era tan incalculable que no seria estrany que alguna cose en passés per alt.Quan va tornar en Josep,vam caminar fins a la Torre Gironella,en volia ensenyar el seu grau de reconstrucciò...en vaig quedar mirant desolada,el terreny on hi havia hagut la casa de la francesa...
-Per què ho van tirar a terra?-
-Va desaparèixer d'un dia per l'altre,la gent se 'n feia creus,però es evident que buscaven alguna cosa i que ho havien regirat tot de cap a peus,fins i tot sota els arbres..."
En el transcurs de tote la novel-la l'ombre d'una dona sura,capítol rere capìtol,Maria Tourdes,qui era Maria Tourdes?.Va neixer a Quillan,en el si d'una família rural i benestant,amb conegudes arrels càtars,que va arribar a Girona a les primaries del segle XX,instal-lanse en una vella i opulenta casa,darrera de la Catedral,a la que rapidament va començar a reformar i embellir.En esclatar la primera guerra europea,va ser anfitriona de desenes de compatriotes que hi van trobar refugi i un cert conviure glamuros.Tot Girona va començar a parlar de la "torre de la francesa",dels seus saraus i d'uns estranys rites,que deien que si realitzaven,altres francesos que rondavant refugiats per la Ciutat,van deixar caure a cau de orella,que en aquella torre si reunia el Priorat de Sio,i que la seva mestressa havia sigut amant de l'Abat Saunier,si,si,el de Remes-le Chateau.
Durant la segona guerra,la del 39 al 45,es va mig traslladar a Llança,on ajudava,tan com podia,a jueus,maquis i refugiats,la resistencia antifranquista també li va ser propera i la policia espanyola,convencuda que donava refugi a "rojos,separatistes i macones"la va tenir vigilada,però aquella ella,tenia un aliat molt poderos la Esglesia Catòlica i el Vatica.
Va morir,molt vella,a Paris,a les darreries dels anys 60,envoltada d'una cort  de peculiars "intelectuals".
















dilluns, de febrer 13, 2017

EL CAS D'UN "PLUMILLA" QUE NO SABIA UN BORRALL D'ESPORTS.

13/2/2017:
Home,nat a Barcelona,fill d'enginyer industrial,net,per par de mare,una nena "bien",de rentista i per par de pare,d'industrial tèxtil,an fàbrica a San Marti de Provençals,on i fabricava exclusivament,un tèxtil molt peculiar anomenat popularment "rayadillo",en el que es confeccionavan els uniformes del ejercit espanyol.
Amb la perdua de Cuba,tambè es va perdre l'industria del avi,i son pare va tenir que interrompre la seva carrera per dedicarse a liquidar la fàbrica,i en mitj d'aquell terrabastall va neixer el nostre enigma.
PISTA D'OR:
En aquells dies,tot eran acudits,semblava que ès volia enmascara la perdua sota una riallada...una d'elles va ser la de "hem perdut Cuba per culpa d'an XXX,i el seu "rayadillo",quin blanc mès clar per els insurgents¡¡¡".
Comença la recerca....

16/2/2017:

El nostre home enigma,en les seves memòries,eludeix parlar dels seus anys escolars,"..deixo còrrer la primaria perquè ho recordo molt vagament i no  vui referirme a lo que he decidit oblidar...",a quin col-legit tan traumàtitzant va anar el nostre home?,per veinatge famìliar,dreta dels eixample,podem intuiro però de cert n'han ser res,però dels seus primers anys,de convivencia familiar si s'esplai,"...res mès divertit que a anar una estona al magatzem del carrer Bruch a fer companyia a el meu pare,jo en realitat lo que en divertia era que l'Esteve em portès a donar un tomb pel Parc,pel Psg.Colon,les Rambles i tornar..."Dins el carro de repartiment,que descriu com una mena de tartana de les monges,a les fosques trontollan s'imaginava el Parc, i fins l'olor de la primavera,el brugit de las Rambles...però en realitat,el passeig es limitava a donar una volta al quadrilater dels carrers Bruch,Casp.Llúria i Ausias March.,però això ell n'ho va saber fins molts anys despres.."...avui puc dir que l'iniciaciò en el cultiu de la meva vida interior es va produir a la penumbre d'aquell carro de magatzem,tirat per un cavall que li deien "Cariño"..."



20/2/2017:

Dels seus anys universitaris,per ell va compte mès el farciment que el gall... "...totes les botigues de Pl.Universitat,de la Ronda,dels carrers Tallers,Gravina,Pelai i Aribau.eren cafes i salas de billar,i si el local era espaiòs,hi havia un billar de xapò i taula de set-i-mitj,nosaltres viviem sotmesos a un estat de setge fet  a mida i a l'abast de les nostres modestes fortunes..Quan jo estudiava,portava una llibreta,amb anotacions del que devia i del que en devien,la gent d'avui no sap el que ès empenyora,la capsa dels compassos,el relotge i fins i tot el barret..." un altre activitat que l'entusiasmava era participar an aldarulls...
"-Companys,els estudiants de Paris s'han declarat en vaga...-
-Ens solidaritzen,ens solidaritzen..."
El tren de Sarria,els "ferrocates"actuals,que anavan a ras de carrer,eran un altre motiu per organitzar un atac..."-Fa quatre dies,aquest tren va esclafar una vella...
-Al tren al tren¡¡¡¡-mai va saber,segons reconeix,d'on sortian bigues i taulons que feien de palanca per tombar els vàgons,ni d'on sortien tan rapidament nois que no eren estudiants,que treballavan en silenci,mentres els universitaris ho fèien enmig d'una cridoria terrible.
"-La bòfia,la bofia¡¡¡- com corriem¡¡¡al primer toc de corneta ja em teníem prou,el primer refugi eran les grutes de pedra picada del monument al Doctor Robert,l'arquitecta que va emplaçar el monument al bell mig de Pl.Universitat,no sabrè mai els cops de sabre que va estalviar"...
Carrera?Materies?...ni un borrall¡¡¡.



23/2/2017¨:
No cal dir que el nostre enigma,no va acabar cap carrera,i que la seva ùnica titulaciò va ser la que transcric:
CERTIFICACION PERSONAL:
El Secretario General de la Instituciòn certifica que D.XXX,según consta en los libros registros a mi cargo,ha cursado y aprobado en estas escuelas todas las asignaturas que constituyen el cuadro del plan de estudios en la especialidad de Ingenieros Electricistes,obtenido el DIPLOMA correspondiente y las calificaciones que al respaldo se expresan....
A Valencia funcionava una escola "Instituciòn Cervera",que otorgava títols d'enginyeria es especialitats,mècaniques,tèxtils,químiques o elèctriques,per mitja d'uns cursets per correspondencia,i al seu pare li va semblar que aquells estudis els haguesin cread a mida pel plaga del seu fill i el va matricular i tambè li va fer totes las "pacs".El seu pare que va començar a sospitar les seves aspiracions,per mitjes paraules, un die li propossar,aprofitan que eran llogaters del pintor Modest Urgell...
-Vols acompanyarme al taller del Sro.Urgell,que hi vaig a pagar el lloguer?-
La contemplaciò d'aquell taller,de les teles de colors confùs i aquells cementiris¡¡¡,i el entusiasme del seu pare,li va permetre a dir sensa por -Papà vui ser pintor...-.El seu avi,el rentista, en assabentarse,va anar cuita-corrents a comprarli una capsa de pintures a l'oli,una paleta,pinzells i un cavallet...
En Joan Llaveries,pintor de moda en aquells anys,l'admeté com a deixeble i durant dos anys els va passar en aquell taller,i "charmant" com era,va començar a intervenir en les discussions d'art.entre la Lola Anglada,Modest Urgell,Joan Llaveries i altres...i tan acuradas eran las seves opinions que Lola Anglada,el va portar a la redacciò del "Cucut"...




27/2/2017:
En aquells anys,narran les croniques,una onada d'aficiò pictorica va invadir  Catalunya,centenars de catalans que exercien diferents professions pintaven "per aficiò"com a locos...flors ocells,natures mortes,nenes de col-legit de monges...diuen que els metges,sempre humanistes,eran quasi corporativament molt aficionats a els paisatges,i els fills de famìlia benestan a la pintura abstracte,i fou llavors quant el nostre enigma va descobrir,a la Galeria Dalmau davant una tela de Joan Mirò,que per cert va acabar a mans de an Hemingwag,que  el seu futur n'era la pintura,i es va abocar en cos i anima a escriure,de cubisme,dadainisme,futurisme ...però espontaneament en tots els seus articles i surava un peculiar sentit del humor,fet que provocar un apropament a els ninotaires del "Cucut",Cornet,Opisso,Junceda i sobretot amb an Pere Prats.Aquella colla feien majoritariament satires polìtiques,i de les mès sagnolentes,que tambè eran las mès celebrades "Molt be jove¡¡¡la d'avui es molt intencionada,molt valenta,n'afluixi¡¡¡.Semblava talment que els agradava el pensament d'anar a portar tabac a la Model,a els seus ninotaires preferits".
Què,adivineu quin nuo cambi d'activitat va fer el nostre enigma?.




2/3/2017:
En Joan Grau Mirò,ajudat per en Josep M.Molina,que gastava dots d'organitzador,emprengueran la tasca d'celebrar el primer Salò d'Humoristes,a la sala Mozart,el gener de 1916.
Hi prengueren part an Apa,Bon,Cornet.K.Hito,Passarell,Tito,Remiguius i en Picarol,i enmig de totes aquelles firmes consagrades,el nostre home enigma,practicament desconegut, va ser tote una revelaciò,L'èxit de pùblic i critica fou inmens,però las ventas no van satisfer les seves aspiracions,però cal dir que el Sro.Compte Viladomat,li va adquirir set obres...desprès sequera,afalags i poca venta i meinys encarrags...i en mitj d'aquella situaciò an Santiago Costa,Antonio Ruè i en Montagut,acordaran un capvespre de novembre publicar un setmanari satíric depotiu,que batejaren amb el nom de "Xut",i el van contractar,ell mai havia vist un partit de futbol ni un combat de boxa,tan de moda en aquell moment,li "sonavan" Alcantara,Zamora,Samitier,Sagi...però el "virus" encara no l'havia atacat. Pocs dies abans de la sortida del "Xut",el Sro.Costa li va dir "Anirà amb en Permanyer a l'Iris, tenim un bon combat,ell farà la ressenya i voste les caricatures"...la cridoria,el fum,la violencia i els insults el van desmanegar,i han va sortir absolutament marejat. L'endemà,el Sro.Costa el va empendre, "En Permanyer no ha vingut,què es veurìa en cor de fer la ressenye?- Home ho provarè..." el seu desti estava decidit¡¡¡.
Apa "VIQUIPEDIA"¡¡¡.

5/3/2017:
Aquella extranya crònica de botxa va tenir un èxit espatarrant,quasi tots els lectors del "Xut" es van partir el cul de riure,i van alabar el seu aire desenfadat,i el nostre enigma en un tres i no res esdevingue molt popular,afiançat el seu lloc en la redacciò, i llavors per arrodoniro...
"-Es veura amb cor de fer la ressenya del partit de futbol de diumenge?-
-Ho provarè- el partit es jugava al camp del Sants,al camp n'hi cabia ni una agulla,aficionats entusiastes,tothom fumava uns cigars de pam..."per ell profà del tot,l'espectacle era com a minim pintoresc.i escoltan els comentaris del public va anar omplint el seu bloc...
"-Endavant Piera¡¡¡- -Passala Sancho¡¡¡-Xuta Sagi¡¡¡- i aixì es com aten la culerada es va iniciar en el futbol. Els seus companys es feien creus,com podia fer ressenyes sensa ser aficionat?...
"Els cronistes de guerra son aficionats a la guerra¿-els responia burleta."
L'ambient futbilístic de llavors era d' una simpatica intimitat.hi havia autentiques manifestacions davan la casa on vivia l'Alcantara,i en Samitier,a la que es distreia era passajat a coll i be.
Acompanyar l'equip en els seus desplaçaments fora de Catalunya,es feia en trens especials,que no paravan en cap estaciò del trajecta...però en un desplaçament a Saragosa,on hi anava el barítono Sagi Vela,que es va possar a cantar Zarzuela a tot pulmo,el tren va parar en una via morta d'un llogarot perdut,perquè el maquinista i el fogoner atrets pels pinyols,del cantan,van parar la màquina per escoltarlo...

8/3/2017:
Avui dia de "remontada",el bloc,aprofitan que el nostre home enigma te molt a veure amb el Barça,evocant un altre Barça llunya...molt llunya,el Barça d'els nostres besavis, faig un salt en el relat parlen d'un altre alineaciò magica.
Les revistes esportives,d' aquells anys "La jornada Deportiva" "L'Esport Català" i altres,ès dedicaven a glossar l'aspecte heroic i sublim del futbol,el "Xut" ès dedicàva del aspecte humà dels protagonistes.
D'en Samitier,"...la seva abassegadora humanitat,la trobo irresistible,té tanta personalitat que fins el seu lèxic ès personalissim..." "...Paulino Alcantara,ès la fredo davant de gol,analitic i serios,i aixì va seguir sent,ja metge,en la resta de la seva vida..." "...jo estimo,pel que val,a l'Agustinet Sancho,el millor mig-centre del mon,i tot aixo de la seva gasiveria ès falsa,com ès va demostrar en la seva dedicaciò a els veterans..." "...l'Enili Sagi tenia el do de la simpatia..." una mena de Pique,sensa tecnologìa,"...Pep Planas,fou un magnìfic defensa,baixet,massis i fent parella amb Surroca esdevingueren mìtics...". APA BONA REMONTADA¡¡¡¡. I si no pot ser Visca el Barça¡¡¡.


13/3/2017

Aquell noi,que tocava el "chelo" amb l'avi Valenti,aquell noi que volia der pintor,aquell noi que escoltava embadalit les conversses dels pares quant venien del Liceu,del tenor Viñas i de la tiple Geudice,d'an Fregoli,d'an Gual i de la Coquelin del Principal,es va trobar de cop i volta fent de ninotaire e inmers en un  entorn d'homes sensa gaire sensibilitat artistica, i aceptan fer conferencies per la Federaciò Catalana de Futbol..."..en Josep Sunyol i Garriga,un dia en va proposar,-L'incloure en el segon cicle de conferencies que organitza la Federaciò- el primer cicle havia estat un èxit,gens sorprenen consideran que els conferenciants van ser an Sagarra,el Dr.Torruella,el Dr.Marañon i el mestre Vives,"i aixì va quedar la cosa,fins que un dia  an Sunyol el va convidar a sopar al "Canari de la Garriga"sorpres i superat ,davant el magnific  tiberi,a tot va dir que si,sensa saber gaire lo que li deia...es va trobar a la Sala Mozart,plena com un ou i va sentir com en Sunyol el presentava "...i ara l'amic, XXX,que amb el llapis escriu i amb la ploma dibuixa te la paraula",sensa papers i mitj mona,el nostre enigma,va donar una conferencia espectacular,tot un èxit¡¡¡.A Catalunya ho havia una muniò de Centres Civìcs,Ateneus,Casals i Casinos,gent que nomès esperaven que sorguix un nou conferenciant,i al nostre home s'el rifavan.

16/3/2017:
El nostre "ninotaire",desprès d'aquella insolit "tour"per tot Catalunya esdevingué molt conegut,i davant la seva sorpresa,els mès entusiastes era el pùblic dels Casals Llibertaris,considerant que ell,politicament era afì a Francesc Cambò,i familiar de Enric Prat de la Riba,aquella identificaciò se li feia mès intel-ligible...tot plegat va portar que el Sro.Canals,empresari del Romea,fiant en la seva popularitat,l'encarragues una obra,amb una sola condiciò,que fos enllestida en meinys d'una setmana, "El partit del diumenge",va ser el titol,esclar.
L'experiment va denostrar que el pùblic del futbol no sentia cap intrès per el teatre...un fracas sonat,an Prudenci Bertrana va escriure "Evidentment,fer  un periòdic humorìstic no ès el mateix que fer una comédia,al teatre s'hi ha de portar quelcom mès que l'acudit pelat....",però el nostre home,agossarat com era va estrenar poc temps despès, a el teatre Apolo "El comte de Mitjacana". Acabada la representaciò,en Lluis Capdevila,crític de "El Liberal",que diuen que no es treia el monocle ni per dormir,li va preguntar si preferia que fes una crìtica,o que no la fes,per cert en aquesta obra va debutar l'Enric Guitart....una setmana desrès al Teatre Apol-lo,va començar les representacions del "Tenorio",...però un jugador del Sants va petir una lesiò vertebral i mancat de recursos,an Sunyol,li va proposar escriure un sainet,que interpretarien els futbolistes mès popular...

"-Vostè mateix-li digue an Sunyol",l'endemà estava enllestit "L'honor del barrl".
Allò si que fou un èxit,el Novetats ple de gom a gom,per veure an Samitier actuant de barber,an Zamora fent de promès de "la noia"..i tots els futbolistes de l'època interpretan els altres personatges,el pùblic  va eclafar a riure..."Per tan,jo puc dir que en el teatre he obtingut un èxit".


18/03/17

Efectivsment Valentin Castanys!!!!


dilluns, de febrer 06, 2017

EL CAS D'UN NAT UN 29 DE FEBRER...

6/2/2017;
El sol fet d'haver nascut un 29 de febrer ja va tenir ,pel nostre home enigma,un caire d'exepciò i el va fer sentir un ciutada singular. Durant els seus setanta anys de vida,nomès va voler celebrar el seu aniversari setze vegades,i ell amb un xic d'ironia,va atribuir aquet fet el seu esperit juvenil i de bonohomia.
Va néixer,en el si d'una famìlia numerosa,en aquells moments benestan d'arrels menestrals, a el carrer Santa Ana de Barcelona,dels seus estudis,no s'entenen gaires dades,el mès segur es el que fou alumna dels Escolpis de San Anton. (Nota biografica per la la colecciò "Catalans d'ara"). "Ben petit vaig cursar les primeres lletres el col-legit dels P.P.Escolapis",però semblar ser,que avans va anar a una academia de barrì del carrer Gobernador,"col-legit de Sant Miquel",desprès de que la seva famìlia hagues cambiat de domicili,ja vivien a el carrer Cucurulla.
D'aquell col-legit ni un mot en els seus records,i dels Escolapis,an parla amb amargo,especialment del xoc que va patir el passar d'alumna "recomenat",o sia dels que pagavan,a "extern" alumnes de quasi beneficiencia,degut a la malaltia del seu pare que afectar greument l'economia familiar.
Qui ès l'home enigma,nat un 29 de febrer?


9/2/2017:

Durant un grapat d'anys,el nostre enigma,va ser l'autor mès estimat dels catalans.
En la seva obra,els valors del treball,l'esforç,el respecta,l'estalvi,l'amor a la Patria i la famìlia foren el seu eix central,i d' manera molt viva va  reflectir ,pagina a pagina,que aquells anys de precarietat els fa viure a els seus personatges,i que la situaciò patida a "Can Colapio",i altres circunstancies socials el van ferir profundament.
El germa del seu pare,l'oncle capella,llavors capella del Monestir de Pedralbes.els procuraba tote l'ajuda posible,i tenia per costum,els estius acollir els seus nebots a ca seva,en un d'els seus llibres hi trobem..."Pedralbes guarda per mi els records mès bonics de la meva vida,els tres mesos que hi passàven cada estiu,no els he pogut superar mai en benestar i alegria. A Pedralbes vaig viure el meu primer contacte amb la naturalesa,em calçava les espardenyes i sortia a còrrer pels camps,s'anavem a estiujer a el Monestir,ho devíem al oncle,ja que hi tenia casa,la que li corresponia com confessor de las monjes".

12/2/2017:

ENIGMA RESOLT...

dilluns, de gener 30, 2017

BARCELONA NEGRE I CRIMINAL 2017

30/1/2017:

L'enigma gira sobre una novel-la de misteri històric,però oblideu la sang i fetge i detectius amb gabardina...
Una pintura italiana...
Uns plans,quasi secrets del segle XVIII. ...
Una història d'amor,corrupciò i drogues...
Un autor nat el 1968...
Un relat premiat a principis del segle XXI,i nominat a un importan premi europeu...
Va ser publicada en 25 paisos...
El somni d'un Rei,que hauria canviat la nostre historia...
Captl1ª:
En una galeria d' art barcelonina un "marxant"rep un sobre sense remiten,amb una copia d'un llarg i florit document manuscrit,una mena de memòries d' un arquitecte del segle XVIII. ...
PISTA D'OR:
El seu autor va neixer en el poble de la "foto"...
Que lligeu caps?

 
 
 
02/02/17
 


El nostre "marxant",desconcertat es va sumergir dins aquells rars documents i de cop i volta,les veus i les flaires de l'infancia van surgir a galop dins els seus records,la galeria,el bruxit del carrer i els cuadres van desapareixa...i va tornar a ser el nen trapella que jugava a la Pedrera,amb els seus amics del poble allà en aquell esvoranc obert a la serra del Montsant,va tornar a caminar pel passadis que anava de la platja a la Casa de l'Hort del Rei i dins el desgavell de records les velles llegendes...
"-Durant la guerra aquì s'amagavan els avions...
-Tambè els vaixells...". Va tornar aquelles galeries quasi subterrànies que eren als peus d'un edifici d'estil neoclasic,tambè en ruinas,com un somni perdut.
Las "aventis"(an permis Sro.Marse),van quedar enrrera a els dotze anys quant
"-Mon iaio i ma mare"...-el van portar fins, la capital regional,a un internat,on el seu primer i nou amic fou un seminarista,an Coll,que li va fer a mà,desprès d'uns comentaris seus d'uns volums enciclopèdics,que li van aclarir els origenes d'aquelles ruinas de dos-centsnys enllà.però al mateix temps li va enfosquir un altre fet.
"-Tu saps qui et paga aquesta escola?-"la mirada xafardera del seminarista.el va fer,per primera vegada pensar que efectivament allò tambe era un misteri,ja que la seva famìlia era una de las mès pobres del poble...

 
 
 

diumenge, de desembre 04, 2016

EL CAS D'UNES PETJADES ARQUITECTONIQUES.

4/12/2016:

Barcelona,sempre ha sigut una ciutat amb un fort muscul associatiu,i on conviuen desenes d'agrupacions religioses,polítiques,culturals,esportives...on els ciutadans s'han agrupat amb proposit específic,una d' elles,filosòfica-filantròpica no gaire difìcil d'identificar,ha deixat una petjada arquitectònica molt llamativa i a el mateix temps oculta,sobre tot en el nùcli antic de la Ciutat. D'aquestes petjadas va aquest enigma.
PRIMERA PETJADA;
Barri de Ribera,Convent,caserna d'artilleria,hospiral militar,caixa de reclutes.
La trobarem en els frisos en dues de las tres portes,que te l'edifici.
La cronica ciutadana diu,que es van implantar quant va ser caixa de reclutanet, quì els hu va possar?.
Els alts oficials del exercit espanyol,descontens amb les absurdes poliques deFerran VII.,li van voler plantar cara,i tocarli lo que no sona,Formats majoritariament en el extranjer es van afiliar aquella,per ells nova associò,i manaran esculpìr la seva "marca associativa",en la caserna com un signe de rebel-lia.
Deuin edifici parlem?

8/12/2016:

Sobre l'arribada de la "comunitat"enigma a Barcelona,existeixen discrepancies,l'tesí majoritaria,es que ho va fer de la mà del exercit Napoleonic,però en una casa,el nùmero 3 del carrer Portal Nou,si va trobar una biga de fusta,amb el gravat d'un cartabò i la data de 1699.Semblar ser,que en aquell any era propierat d'un conegut ·"mestre de cases".aixì se auto-anomenavan en aquell temps els mestres d'obres,casualitat? pot ser,però ni deixar de ser sospitos...però anem pel enigma.
SEGONA PETJADA;
Dona
La primera en se membre d'una Logia,a Barcelona,parlem del segle XIX.
Dins el seu grup va prendre el nom d' "Esther".
Era filla i colaboradora molt activa del home,que va cambiar la nostre Ciutat,i d'aqui li be la seva relaciò amb l'arquitectura.
Arpista
El seu pare,fen valer el seu prestigi, la va introduir,per grau o per força,dins la "Logia Lealtat".
La nostre dona,es va significar com benefactota de liberals,represàliats i perseguits,el 1884 es va atrevir d'organitzar un grant concert a favor de las famìlies dels afusellats de Santa Coloma de Farners.
Va ser una de las fundadores de la "Camara de Mujeres del Gran Oriente Español".
Qui va ser la nostre barcelonina?



12/12/2016:

1884-85,an Rius i Taulet batlle il-lustre de Barcelona,va decidir girà el rumb de la Ciutat,i organitzà una Exposicio Universal. La va plantar en els terrenys de l' enderrocada Ciutadella,aixecada per Felip V,que la revoluciò de setembre (1869),va permetre que el General Prim,decretés la seva devoluciò a Barcelona. Finalitzada l'Exposiciò an Rius,va decidír reconvertir tot plegat en un parc que a hores d'ara encara conserva el sabor de l'època. Per reconstruir la seva urbanitzaciò va cridar la plana major de la "comunitat",arquitectes,escultors i urbanistes...Campeny,Fontsere,Cerdà,Vallmitjana,Reynes,Domenech i Muntaner,amb tocs de Gaudi,que van aprofitar intel-ligenment les restes tan de la Ciutadella borbònica com de l' Exposiciò,però la seva petjada com "comunitat",es mès que identificable a la cascada i sobretot en la peanya d'una estàtua, 'un "germa",que s'alça en un raconet encisador del Parc,on ells semblar talment que van voler signar la seva obre...la Tau,fulles d'acàcia,l' estel de cinc puntes,pedres cùbiques,cubs
en punta...
A qui esta dedicat el monument?.
PISTA D'OR;
El seu nom de pila era Buenaventura.
Un carrer de Barcelona,es conegut pel seu cognom.
Va ser fundador de la "Societat Filosòfica".
Apa a "consultar"....



18/12/2016:

Anem per un carrer on la seva petjada,es un discret homenatge els barcelonins germans il-lustres.
QUARTA PETJADA:
...mès que un carrer ès una Avinguda,filla del eixample...
...el seu nom es va sub-dividir en tres nomenclatures...
...comença amb l'estàtua,itinerant,d'un apòstol de la mùsica...
...mitj amagat s'ens "cola" un general golpiste,brutalment finat,però membre d'una Logia forana...
..."Hercules libi",tambè itinerant,sembla explicar oblidats jocs esotèrics...
...un "Santet",convencut que aquells veins feien olor a sofre...
...un patriotic Batlle, recordem el tancament de caixes,una plaça amb nom africà...
...un fanal avisa que el camì es la ciencia...
...baixant a mà esquerra,el record del primer consultori popular anti-tuberculos,on un metge catòlic va rebre un extraordinari suport d'aquells barcelonins "rarets"...
...no ben be a la Avg., però si a tocar,un germa martir pel nostre poble , acompanyat de la nena del mocador,ens mira...
...el testimoni d'an Josep Vilaseca s'alça trencador,formes mudèjars,maò vist...
...i finalitza amb un obelisc dedicat a un altre alcalde,tambè del "gremi"...

Quin carrer ès?.



24/12/2016:

Una cursa de braus molt dolenta...
Una moixiganga...
Una crema generalitzada de concents...
Els caputxins reberen de valent...
Del seu convent no han va quedar res...
Exclaustraciò,enderroc...
1848:L'Ajuntament decideix que en el lloc de les runes s'obris una plaça...
Concurs pùblic,guanya an Francesc Molina...
Gracils palmeres...
Una font de ferro...
Flaires a "tùnel del temps"...
Un herbolari històric,saluda  ceremonios,per mi,la botiga  antiga mès intresant de Barcelona...
Entre altres, Gaudi entre an acciò...
Uns abres de ferro amb els braços que arrenquen a diferents alçades,es la seva intervenciò...
Simbols inegables del "caduceo Mercuric"orlan l'obra...
En quin lloc de Barcelona,es pot admirar la nostre petjada?




1/1/2017:

Un dels membres mès importans,però a el hora mès discrets,de la nostre "comunitat",va decidir construir en un contrafort de la muntanya del Carmel,una ciutat jardì,l'execuciò d'aquesta idea fou encarregada a Gaudi,parlem del any 1900,amb plena llibertat creativa. En aquells temps,an Gaudi era molt diferent al Gaudi de la Sagrada Famìlia,es pot dir,sensa faltar a la veritat,que era un autentic "snob",i pertanyia a la "comunitat" fins el punt de colaborar activament en la "Cooperativa Obrera de Matarò",cooperativa molt lligada a las Logies "Hijos del Trabajo" i "Lealtat".
El lloc es facilment identificable oi? i la seva escalinata principal,que segons alguns estudiossos,es la millor mostra d'el esperit del Mestre,tot un paradigma de les seves convicciòns,en aquells anys.
El seu Mecenes,un entusiaste helenista,li va sugerir que li feia goig que la ciutat jardì recordes  Delfos,però ell com quasi sempre,en va passar força,tres o quatre detallets,el "tripode",al "atanar",la serp,que va reconvertir en salamandra,i poc mès,però això si els graons que arriban a al "atanar" son 33 com els 33 graons de la perfecciò,una picada d'ullet?..però la nostre pregunta es centre en un turo,antiga entrada de carruatges,on es posible admira una mostra clara del seu compromis amb la  humanistica"comunitat". Un monument desglosat en sis direcciòns,quin nòm tè aquest turo?.
I que el 2017,sia un camì plane per els vostres desitjos...EP,salut molta salut¡¡¡




7/1/2017:

Certament Barcelona n'ès Washington,però tenin una "manzana"ùnica,on la"comunitat va fer molt visible les seves "claus"i la seva influencìa sobre la Ciutat.
SEPTIMA PETJADA;
El "pare" d' aquestes cases fou un Indiano,i d'ell han pres el nom...
Els primers blocs van ser edificats el any 1836...
Arquitectes;
Josep Buixareu
Francesc Vila...
Les cùpules de casquet,i els acroteris son propis del neo-classicisme...
I trobem alegories de Cronos,modelades en terra cuita...
Els edificis estan enriquits amb medallons i panoplies amb al-lusions a les exploracions americanes...
En aquestes cases apareixen unes esfinxs,amb aplicacions,per primera vegada a la nostre Ciutat, de ferro forjat que van ser introduides per Valentì Esparò...
En un d'els seus baixos,davant mateix de Llotja,i va neixer una orxateria,molt famosa."Tio Nelo"...
Quines casas son i quin nom tenen?

9/1/2017




Aquí teniu un bonic restaurant,molt ben ubicat en el bloc enigma.
El seu nom ja ho diu tot,i el seu lligam amb la "comunitat",es tan evident¡¡¡amb un simple cop d'ull,ja n'hi ha prou.
El extraordinari "arros del Senyoret" va neixer a la seva cuina.
Bona pista oi?

15/1/2017:
Durant el segleXIV, a ran de mar s'aixecaran dues grans construccions,en moltes pretencions,la Llotja i  "Alla del Blat",entre les dues una esplanada importan,i a quatre passes de l'anterior petjada,per cert.
Entre 1663-1668,es va adaptar l'"Alla del Blat",un anexa pel Virrei de Catalunya,però n'ès d' aquells inicis d'el que "va" la nostre petjada,avui volem parlar del Marquès del Campo Sagrado,que voler embellir aquel espai tan fred,i en teoria tan noble,i encarragà a Francesc Daniel Molina algun motiu decoratiu...i una font va ser el acord que fou construida amb marbre i dedicada al "Geni Català",guarnida amb alegories,Pl.Narbona en el pensament?,dels rius catalans,Llobregat,Ter,Ebre,Bessos i Segre,escultures del italia Baratta...però mireu atentament la font i per poc que conegueu la "comunitat"...traieu les vostres pròpies conclusions.
De quina Pl.va el nostre enigma?



19/1/2017:
VUITENA PETJADA:
Avui l'enigma,es el cognom d'una famìlia,en botiga oberta en els seus inicis, a el carrer Ferran,i d' alguna manera conectada amb la "comunitat",només cal observar les seves obres.
El any 1900,es van fer construir una estranya PETJADA,un taller en forma de temple grec,on  sis columnes cotinties mostran quatre "glifos" (GLIFOS:Hibrid de gos,lleò i aguilot,que segons la tradiciò ,tenien la virtut d'olorar el or).
Els nostres artesans i mecenes enigmes,barcelonins de" tote la vida",formats a l' Escola de Belles Arts,van fundar una escola cent per cent simbolista,molt influenciada per el mòn onìric i naturalista d'Apel-les Mestres.
PISTES D'OR:
Les seves obres originals,avui al dia,en subastes internacionals arriban a preus molt apreciables...
El taller,el podem analitzar,amb totes les seves "claus" a el carrer BAILEN....
Ara "venen" a el Psg.de Gracia...
A quì cerquem?.



23/1/2017:
1891:Un Mecenes barceloni,membre de la Logia Regional d'Espanya,que fou un lluitador incansable per la laicizaciò de la "comunitat",i el abandonament d'els rituals esoterics,llega amb finalitats humanitaries una casa,on Valentì Almirall,decideix forma una importan biblioteca dedicada a temes sociològics,triats amb criteri d'esquerres,i que fou durant anys i painys l'ùnica biblioteca privada de Barcelona i ùnica tambè an aquesta materia.
Cal fer esment,com un fet rar i extraordinari,que durant els temos foscos de la "conspiraciòn judeo-masonica",el nostre enigma va restar intocat,ves a saber per quina raò,mentres tans llibres i
documents,d'aquesta corda,van ser destruits o expoliats per reomplir la falsa Logia del Arxiu de Salamanca..
PISTA D'OR;
Fou disenyada,d'un estil inconfundible i clarificador per an Josep Lluis Pellicer, i va tenir com primer bibliotecar an Eudald Canivell.
El nom de la biblioteca...mès facil imposible.


27/1/2017;
Tanquem las "petjades" amb una de ben sonada,donant un llarg cop d'ull a un pòrtic de la Sagrada Famìlia:
Dos figures,discretes,a banda i banda del pòrtic,un quadrat i un laberint...signes cristians?...
Una suma,facil de fer,que ès resolt amb un 33,l'edat de Crist? o els graus de la francmasoneria?...
21 esglaons ens portan fins el discret laberint,21 que segons la tradiciò n'escrita masonica,significant el coneixament propi...
Un rectangle trapezoidal descompost an  dos triangles,un d'ells buidat,l'altre en relleu,que significan unitat...
Un Crist amb una "G" esculpida a el pit,homenatge? o deixar constancia d'una lletra cent per cent masonica...
La serp trepant,exemple del pensament mòvil...
Una pedra basta,relaciò amb l'home d'avans de ser iniciat?...
Las portes;Un popurri d'esquadres,laberints,triangles i octagons colocats anarquicament,i an un raconet una estranya figura geonètrica irregular...
Va voler,el nostre enigma,deixar deliberadament un aclariment,sobre las bramas que recauen sobre Gaudi?,considerant que d'ell mateix no se li coneix cap abscripciò?.
El nom del nostre arquitecte ès....



dissabte, de novembre 12, 2016

UN CAS DE QUANT ENCARA NO EREM CATALANS.

12/11/2016:

Qui van ser els primers barcelonins?. Es dóna per bo que foren els laietans,que es van establir entre el Garraf i el Besos,altres historiadors aseguren que van arribar fins a Blanes,aquesta teoria es base amb les restes trobades pel Maresme,el Vallès i la Selva.
De la seva organitzaciò s'han sap molt poc,però semblar que el gruix de la comunitat vivia a Montjuich,on an E.Conivell,encara va poder dibuixar un Dólmen,que va subsistir fins 1929,a prop del actual Estadi Lluis Companys,cal dir tambè, que a S.Martì de Provençals n'hi havia un altre,al costat de l'actual esglesia,(Història Nacional de Catalunya de Rovira i Virgili).
Els pobles ibers tambè tenien per costum senyalitzar,d'una manera molt peculiar,els llocs magics i medicinals.
En el pla de Barcelona,dins el tercer amurallat,si van trobar dues d'aquestes "senyals",una va perviure fins el 1687,en que va ser cristianitzat el lloc.La segona estava a pocs metres de la primera leproseria de la Ciutat,i es va poder identificar com a tal fins les darreries del segle XIX.
De quines restes parlem?...i on estavan localitzades?

17/11/2016:

Es difícil creure que els Laietans,distinguìssin les qualitats curatives de certes aigues,a meinys que les seves característiques fossin molt evidents,ferròminoses?...sulfuròses?,que no ho semblar,considerant que tenim constància,escrita,del nostre enigma en cròniques de la edat mitjà on es parla,en el primer cas,no ja d'una font si no d'un pou "aigues plaients i fines...",i fan constancia que el lloc es propici per la fertelitat femenina,però n'era beven les seves aigues com s'aconsellava el"tractamnent",era refregant el sexe nu en el "monument".
Per cert en determinats llocs rurals,d'arrels iberes o celtes,on perviuan restes, encara ho fan...
Altres autors,mantenen que aquest monuments megalítics,molt corrents en tot el nostre arc mediterranì,mès que senyalar llocs sanatius,eran indicadors de corrents lel-lùriques.on calia fer ofrenes.
Gracies per la vostre recomenaciò,"pinta" com molt intresant...hu tindre present.


21/11/2016:

L'altre tram del enigma,tambè el trobem referenciat en una crònica de la baixa edat mitja."...lloc sanitos,airejat i d'aigues miracoloses..." s' això li afegim el fet que la primera llebroseria de Barcelona la van vestir a quatre passes de la font,fa pensar que potser si l' aigua d'aquell indret,aran peculiars.
A difèrencia d'ara,el llogarot,fora muralles,va ser repudiat durant molt temps,pels barcelonìns, la malaltia feia molta por,fins que a voltans del nostre monument si va obrì una mena de merendero on  el mitj d'un pati hi havia el nostre enigma,que per cert li va donar el nom "el pati del....".
El creixament de la ciutat va ser,probablement,el factor que allunyar els malals i reconvertir el lloc en un punt de fontades.
Tambè hi hague una porta del segon recinte de muralles,encomanada a un Sant Bisbe,i mès tars,durant el segle XVII,un famos molì de polvora.
El nostre enigma va ser fisicament trinxat quan es va remodelar i obrì el actual carrer,emnlemàtic cent per cent,que encapçala.
Mès clar imposible....



26/11/2016:

El nostre primer lloc enigma,va donar nom a la plaça on els laietans el van plantar,pou? font?,ves a sabé..ara hi tenim una font ornamental que continua rajan,axò si amb aigua servida per Aigues de Barcelona,amb clor inclos.
Durant anys i painys,es va creure que el nomenclàtor de la plaça venia dels romans,però darrerament altres històriadors i filòlegs l'han trovat un sentit originari diferent,per ells es una derivaciò de "pedra-grossa", vulgarment conegut com "pedrot".
Efectivament es cert que els romans,que h'aprofitavan tot,el van utilitzar com fita per assenyalar la confluència dels camins d'entrada a la Ciutat,però no li donaren cap mal nom,ni hi van tenir cap centre civil,va ser la parla popular el que el va fer derivar.
PISTA D'OR;
La tradiciò situa en el nostre indret la mort de la estimada,pels barcelonins, LAI....



29/11/2016:

El segon enigma que com en el primer segueix sen una font,malgrat que la del merendero,amb patí tan paleolíticament guarnit raijava uns metres,no gaires,mès enllà continua sen un lloc "màgic" i joios per un munt importan de barcelonìns.
La seva desapariciò data entre els anys 1818-1844,però segurament fou en el any 1835,com a consequencia de l'exclaustraciò forçada del sector.
Les cròniques parlam,que en el seu llocconvenienment moguda per servir l'estetica urbanistica, van plantar una font pùblica amb vulgar vestimenta de ferro colat,que el 1860 va ser substituida per l'ornamentada i "fanalada" actual,el seu voltan surgeren,deguda a la seva popularitat,quina ironia,un quiosco de begudes i uns urinaris i acacies i freixes i baladres...

PISTES D'OR;

Per tot Barcelona,en podem trobar quatre reproduccions,tan especiels son els "poders"que se l'atribueixen. En el meu barri en tenin una...
Ara la gent queda el Zurich...avans el punt de trobada era el nostre enigma.
Poc mès puc dir,ESPAVILEU¡¡¡.



dissabte, d’octubre 29, 2016

EL CAS D' UN VEINAT DE NOVEL-LA

Barcelones de paper:

29/10/2016:

Aquest enigma, es un mosaic huma on les vides individuals s'enturtulligant amb uns fets colectius.
Es,una d'aquelles novel-les,que una vegada as girat un parell de fulls ja no pots deixar,ideal per a nits sensa son o matins de platge...peró anem a el gra.
PST.I:
Es va públicar dins la colecció "Club de butxaca",que era un grup format per Moll,Selecta i Abadia de Montserrat.
PST.II:
El seu autor,millor dit autora,es una professional liberal i prolífica novelista per vocació.
PST.III:
Barcelonina i filla d'un conegut literat,que fou comparada ,per els seus "fans"amb una altre novelista anglésa molt popular.
Sinopsis del primer  capítol;
Una copropietat...
Finals d'estiu...
Un barri tranquil...
Un conserge ausent...
Un átic,on una dona,que es defineix com "no se si soc Sra.o Srat."peró que els seus veins la tenen per vidua.Feineja organitzant una llibreria,sensa necessitad,només que per matar la tarde de diumenge...
Una profunda sotragada,que semblar fer torontolla la casa...
Remor dels veins davant aquell rar soroll...
Calma...
Els veins de la primera planta,tornan a casa,havent deixat el cotxe al parking,obren la porta del ascensor...

 
 
 
3/11/2016:
 
"...un ascensor despenjat...una noia desconeguda estesa a terra...el Dc Oliveres,que malgrat ser ginecòlog,li fa un reconeixament ...
-Vaig a cridar una ambulancia,que no la toqui ningú-
...mossen Rovira,un altre vei,entra en escena "els sacraments,els sacraments".
Utulitzant,aquesta situaciò,l'autora,va introduin els veins i una primera descripció de les seves circunstàncies personals.
Un matrimoni madur,primera plt.,"quaranta i pocs anys,tirant a lletja de maneres suaus i educades.Ell era alt i ben plantat amb faccions regulars però bastes..."
Un catedratic amargat,"seixanta cinc anys,però tothom li deia el vell"
Uns germans orfes però rics,"L'Ana que vivia amb el seu germà Jordi,al que havia fet de mare,trenta dos anys,llicenciada en Pedagogia,al tercer segona davant del ginecòlog".
La vidua-soltera,en el àtic,porta per porta amb el "vell caterdratic",passava dels cinquanta,lliure i rica "...cada vegada que se sent una mica descoratjada es posa a endreçar armaris".
Un capellà,res mès a dir de moment...
Quart:una mare i una filla,artista de flamenc,coneguda pel seu nom de guerra "Juanita Gallardo".
Davant la foclorica,el germans Tarradelles,ejecutius,amb les dones d'estiueig.".
El metge,discret,discret,discret...
Un pintor "mediatic",i molt de moda.."...criava fama de bohemi,al seu pis,sovint,hi havia unes reunions que armavan gran aldarull". I la noia accidentada?,el mossen obre la seva boss,estupecfacciò una pistola¡¡¡,i un carnet d'identitat,vint anys,natural de Lleida,cap adreça de Barcelona...
La sirena de l'ambulancia...el "vell",semblava capficat i esmaperdut,la "vidua-soltera",tambè,no coneixia a la noia,però sabia molt bè qui era...
 
7/11/2016:
Avui anem per PISTES D'OR:
La nostre novel-la enigma en el seu tìtol,i trobem el nom d'un barri,relativament nova,de Barcelona,nom que va substituir,primer pel boca boca,el primitiu,que remetìa el nom del propietari de les terres,per cert molt mès bonic que el actual,pel meu gust esclar,pels voltans de 1903 quan uns germans enriquits de Sants,si van establìr. El barri s'inicia entre dues pedènies que procedìen del segle XIX,i a quatre passes d'un bonic i selecta cementiri...
 
La seva autora,nascuda per maig de 1936,va ser propietaria de tres "negocis",d'aquests que necesitan titulaciò universitària,es una persona discreta,de tracte planer,i molt educada,tote una Sra. de Barcelona.
La novel-la que cerquem,va ser la seva tercera obra,tè 175 pagn. i XXVII. captl.
La darrera hu va ser el 2012,editada per la "La Busca".
què mès facil?.
 


 9/11/2016;
 
"Una casa a les tres torres".
Nuria Minguez.