dilluns, de desembre 11, 2017

EL CAS D'UNA NOVEL-LA QUE REMET AL NOSTRE PASSAT RECENT

11/12/2017:
Com segueixo mitj enllitada,tambè tinc que seguir amb les Barcelones de paper,ves quin remei....
La nostre novel-la enigma,s'inicia amb versos d'Angel Guimera....
Un estudiant activista catalanista,amagat en un confesionario d'una Catedral,on hi passa la nit...
Anades i vingudes entre altars , bancs i retaules...
Un capellà que obre el concili...
Quatre feligresoso entran reverents per la Missa de la sis...
Ell en surt discretament...
Planificaciò metal d' un segrest,tot fent via pels carrers semi-desert...cal consultar la maniobre amb en Raimon Galí,que fou oficial de la Republica durant la Guerra Civil...
Potser lo millor seria tenir un corxe esperant a la Pl.de la Seu?...
I directa fins  Camprodon...
Desprès amb la ajut dels germans Ainaud de Lasarte,per ells els camins de fuga,eran tan coneguts com els passadisos de ca seva...França...
L'acciò seria el cop d'efecte mès importan contra el règimen del General Franco,des del final de del final de la Guerra...
Donar voltes pels laberintics carrers del barri vell,amb els ulls oberts,i las mans a el manometre,calculant temps i itineraris.


15/12/2017:
ESCENARI:
Barcelona 1952...
Supressió del racionament del pa...cinc membres de la CNT,afusellats al Camp de la Bota...
Batlle,Antonio M.Simarro...Gobernador Felipe Acedo...
Primer aniversari del plante d'els tramvies...
S'autoritza el fitxatge d'en Kubala...
Els jesuites,eran els amos del poder eclesiastic...
El Opus,començava a marcar territori...
Carles Riba retornava de l'exili...
El poble,esperava indults arran de la Olimpiada de la Hostia...
ACTORS:
Pere F.fill d'una famìlia que venia del Montsec,estudiant de Dret i la seva celula anti-franquista,petit nucli d'estudiants,àgil i operatiu,especialitzat en plantar cara a el SEU.d'ideologia falangista,on i manavan un tal Pablo Porta i Enrique Chinchilla.
Pis franc,la llar d'els Ainaud....

20/12/2017:
"...Els cinvocats eren cinc,com corresponia a les cèl-lules dels grups d'acciò que en Pere posava en marxa,cada vegada que calia endegar una operaciò contra el règim,tots van arribar amb extrema puntualitat,ansiosos per saber quima era l'ùltima ocurrencia,asseguts a la biblioteca,tot esperant saber om anirian a "resar el rosari"que,en argot de la clandesrinitat,volia dir quima seria l'acciò propera.
Carmen de Lasarte,la mare d'en Josep M. i en Joan Ainaud,una dpna d'empenta,els va portar unes galetes i una gerra d'aigua fresca,suposant que la tarda seria llarga,per las cares circunspectes dels seus nois"
Com era habitual en ell,donava mostres d'estar plenament convencçut del que calia fer,però en aquesta ocasiò sabia que la seva proposta faria sorgir reserves en alguns dels seus amics.Potser per aquesta intuitiva por,va iniciar  la seva introducciò fent un al-legat polític i patriòtic de l'acciò que volia dur a terme.Un home com ell,directe,decidit i tenaç,donava voltes sobre la questió,però no acabava d'anar al gra,com feia sempre.L'auditori semblava tan encuriosit com sorpres.però ningú no va gosar interrompre.
"-Suposo que tots recordeu el que van fer un grup de nacionalistes escocesos amb la Pedra de la Coronaciò fa poc,V a ser espectacular,una petita obta mestre del com bat clandestì,un èxit doble,van apoderarse d'un símbol,que era seu,i a més a més.l'impacte de la noticia va ser extraordinari,cap altre acciò no ha fet tant per donar conèixer el nacionalisme escocès,com la recuperaciò d'aquella pedra en poder dels anglesos des de feia mès de siscent anys.doncs bé,heu de saber que ara nosaltres tenim una ocasiò de donar un cop que recordi a molts aquella gesta...Haureu llegit que el escultor Frederico Marès.....



29/1/2018:
EL MEU VOT ES INVIOLABLE¡¡¡.
Hola,desprès d'un llarg mes de silenci,per força major,torno avui a el bloc,en el punt en que el nostre "prota",
es presenta a casa d'en Joan Raventós,al carrer Angli,una torre noucentista,amb un agradable jardí de til-lers. "...una setmana més tard d'aquella reuniò tempestuosa,en P.F. va fer una visita a l'eslabò mès fragil de la cadena,va obrir la porta la mare,Maria Carner,vídua desde fei deu anys,que el va convidar a passar al menjador on acabava de dinar em Joan"en l'acciò del nostre enigma en Raventós feia un any que havia acabat Dret,i començava a fer d'advocat sensa gaire convicciò,a més a més feia d'emptresari,perquè en morir el pare li havia deixat accions,i finques a Tarragona,i volia posar en marxa una editorial,i per remata havia entrat al Moviment Socialista de Catalunya,antecedent del PSC.
"-T ' ha passat l'emprenyada del fracàs de l'acciò de Tarragona?-
-D'això volia parlar amb tu.M'agradaria que m'hi acompanyessis rn dia d'aquest,vull comprobar que l'acciò encara és possible,si cal podem trobar altres socis per a "l'Operaciò Ratapinyada"-
-Ratapinyada?-
-Se'mva ocòrrer l'altre dia,desprès de la reunio a casa de l'Ainaud,es un bon nom,la ratapinyada,o el drac figuran el el ....."
L'autor del nostre enigma,home molt ben relacionat,utulitza els seus amics amb noms real,com lo que semblar momes volia ser la novel-la,un "divertimento" o un joc entre ells de rememorança juvenil.



5/2/2018;
Malgrat la incondicional fidelitat,d'en Joan Raventos vers a el nostre "prota",es va negar a seguir en el projecta,però això no va acobardì a en Pere i decidir tornar a Tarragona,per comprovar si la "seva" clau obriria el taut,i prendre mides,per comprovar si les restes cabrien en un cotxe,encara que tot plegat no servís per a res,però era una manera de no desconnectar del seu somni,el qual havia dedicat moltes hores....va agafar el tren fins a Tarragona i des d'allà va anar en taxis. Com la vegada anterior,es va amagar,i quan tot quedà a les fosques,va esperar un quart d'hora abans de actuar,però per sorpresa seva,tor es va tornar a il-luninar,dos capellans van sortir de la sagristia,acompanyats per una dotzena de persones més,el nostre home,sense por a ser descobert va passar ajupit per davant de la reixa del cor,i puja fins una balconada enfront del orgue,des d'aquella posiciò oculta podia esbrinar què volien aquells personatges...un d'ells fen servir un parell de palanques van inclinar la tapa,seguidament,despres de burxar una bona estona,amb una clau ,va conseguir obrir la caixa,i va aparèixar la mòmia,eren unes restes bicèfalas,hi havia dos cranis....un dels funcionaris,va dir en veu alta
-Tindrem feina-en un castellà meserari.En Pere va presencià l'escena a poc menys de deu metres,va veura clarament els dos caps i va interpretar,que aquells paios eran funcionaris i segurament algun metge patolag,per validar les despulles...
El autor,del nostre enigma,es un barcelonì nat el 1953,llicenciat en Filisofia i Lletres i en Periodisme,ha treballat en cinc diaris i hores d'ara es Director d'un d'ells....

8/2/2018:
En aquest edifici ,de la Diagonal,el nostre autor es un peix gros.....



12/2/2018:
"...volia plorar de ràbia,en ser conscient que ja no era possible dur a terme cap acciò ja que a partir d'ara tot estaria sota vigilancia dels funcionaris vinguts de Madrid,l' únic acte de rebel-lia que se li va acudir va ser,que com els capellans no havien retirat l'escala per pujar a la plataforma del mausoleu i com que a més a més la tapa del sarcofag era oberta,pujari,amb l'ajut de la lot va mitar a l'interior i va descobrir els dos caps acompanyant un esquelet enorme,a penes amagat per unes restes d'un hàbit ratat pel temps i enfosquit per l'hitòria,era un veritable gegant,l'home del taut,tan enorme resultava que difìcilment cabria al seient del darrera d'un auromòbil,si no se 'l plegava en dos.En aquest punt va pensar que si haguès vingut en cotxe,se l'enduria ell sol camí de França,aquest és un país de gent sense iniciatives i sensa pebrots,va pensar,era evident que ni una cosa ni l'altreno li faltavan a en Pere..."
Es evident que l'autor vol donar entendre,la mort de la seva acciò subversiva,i pinta a el "prota"amb aires èpics d'heroi temerari,la contemplaciò de la mómia a llum d'una lot,eren propis d'una tragèdia grega,a la catalana,on el protagonista no pot vencer la persistència dels fets i la càrrega del destí,un llop solitari com ell experimentava per primera vegada el fracas...
"Qui sap on és la nostre força?¨...
Soc orb...com els fracassats,com els gossos...
Que no tenen camí".

Aquest carrer,te un enllaç molt fort amb el nostre enigma....

16/2/2018:
"...la torre del carrer Angli,d'en Joan Raventós va ser el lloc escollit per posar fil a l'agulla de la nova acciò,van arribar un per un,que era,sobretot,una mesura de seguritat,hi havia tots els asistens de sempre meinys en Raimon Gali,el que més s'oposà a la operaciò Rata Pinyada,en canvi hi havia en Josep Vallespì,un intrepit  estudiant de l' Escola Industrial,capaz d'escalar qualsevil paret...-La acciò que proposo no pot provocar problemes de conciència,perquè no fem res en contra les celebracions del Congrès Eycarístic,sino contra el règim,que intenta manipular el sentiment religiós,en benefici propi.Hem d'aprofitar l'oportunitat que ens dóna la celebraciò final per aixecar la bandera catalana més gran que s'hagi fet mai als ulls dels franquistes i de les personalitats vingudes de Roma i que assistiran als actes de la Diagonal."
Una cosina i una germana,Victoria i Nuria, d'en Raventòs van comprar la roba i van fer anar la Singer.i en el jardí la van plegar, la torre estava de camì a la riera que els va portar fins el punt on l'haurien de clavar.Van preveure un parell de rutes de fugida,passant per Vallvidrera...
A San Pere Martir,existia,una mina abandonada,un parell de dies avans van ocultar la Senyera en aquell lloc...del carrer Angli fins la carretera de les Aigues,la tela va viatjar dins el cotxe d'en Jacint Raventós...
"...-Vinga,somhi¡¡¡tothom al seu lloc i a la feina-van treure de las motxilles els ancoratges...i van estendre la Senyera a tote velocitat,l'operaciò no va durar ni dos minuts..."a la Diagonal van restar estorada uns minuts.
El autor d'aquesta novel-la,hores d' ara escriu...
"La majoria de la gent creu que ès justa,virtuosa i bona moralment.Es el que la psicologia social qualifica d'al-lusíons positives,aquesta cuirassa il-lusoria ens facilita la convivència amb els altres,però tambè permet que ens sentim bé amb nosaltres mateixos.Tot i això,un percentatge de la societat pensa que son moralment superiors,com si haguessin estat ungits per donar lliçons a la resta.Sentirse aixì sempre resulta un perill,perquè,sovint,ens condueix a ser considerats sectaris....La declaraciò de Mireya Boya,davant el jutge,no va ser guiada ni per la prudencia.ni per la mesura,va estar a prop del mìting activista,que del testimonì en legítima defensa...."



20/2/2018:
"En Pere es va passar l'endema de la gesta al llit descansant,no va anar a la Facultat,perquè li van haver de donar calmants per disninuir el dolor que li produia el peu.I un home d'acciò com ell,se sentia un inutil impedit,allà inmobilitzat.Va demanar que li anessin a buscar els diaris,encara que sabia que estaven sotmesos a una forta censura,pensava que l'incident havia estat prou important i l'havia vist massa gent perquè la prensa no en parles "Honor i gloria a tu Rei de la Gloria",titulava el rotatiu del carrer Pelai,que més que un titular senblava una oraciò del missal,el subtitul no donava més dades de la jornada"Triunf de Jesús Sacramentat als carrers de Barcelona".La portada inclouia fotografies de Carlos Perez de Rozas,amb la gentada a la Diagonal i de Franco i les autoritats amb llargs ciris a les mans...
-Per ciri,el que vam muntar nosaltres-va dir parlant sol en Pere...-Els ulls se li van enrogir d'ira quan va llegir un destacat dedicat a la gentada que havia seguit els actes desde Collserola...la pintoresca romeria que el diumenge,durant tot el dia va omplir San Pere Martir i Vallvidrera...
-Collons aquest imbecil o no va estar a Barcelona o cal que el posin a vendre el cùpo dels cecs"Una ràbia tremenda no contra el periodista,sinó vers un règim contra el cual continuaria lluitan la resta de la seva vida.





dilluns, de novembre 27, 2017

EL CAS D' UNA NOVEL-LS QUE LLUEIX COGNOM.

27/11/2017;

Com la xamosa Carme va descobrir el tìtol del darrer enigma tan rapidament,anem per un altre,però sensa deixar el móm literari.
Barcelona es una ciutat que avança a sotracs,sabadora de que sempre camina entre parenys,sap aprofitar qualsevol circunstancies per ferse present, i el nostre enigma ,"viu",en mitj d' un d'aquest aconteixaments,però anem a pams....
CAPT.I: Escenari,el carrer Canuda,un tramvia,las Rambles,un incendi..."Causes alienes al control i a la voluntat de la Companyia...sisplau,surtin del vehicle ordenadament,no s'acostin als cavalls,conservin els bitllets per futures reclamacions....
Epoca; Els tramvies anavan amb cavalls..
"el Prota";El fill d' un Indiano,tot just retornat a casa...que ens porta agafats de la mà,pàgina a pàgina i en "rol" de narrador,per tote l'història...
Acciò:Un imcendi que ultrapassava,de bon tros,totes les posibilitats dels bombers.Barcelona,deu ser l'única ciutat del món en que els vells se els feia un nus a la gola sempre que sentien l'olor dels totxos socarrats,una ciutat en que els avis somiaven a cremar esglésies i els seus néts a fer molts diners...uns cavalls enfurits començar a regirarse violemtament....i a tirar Rambla avall...en dècimes de segons els ulls esfereits dels dos primers cavalls el miraven fixament...l'olor de les seves alenades just abans de ferlo caure,els crits de la canalla davant l'esrampida....de genolls davant seu,un noi jove,alt i prim,de cara pàlida l' acabava de salvar la vida.La mà esquerra,d'aquell desconegut l'aferrava l'avantbraç,l'havia estirat per apartarlo de la trajectoria dels cavalls...
-Es troba bé senyor?-
-Em sembla que si...-
Què,sentiu resons dins la vostre menoria llibresca?-

4/12/2017:
En el segon capítol,l'acciò es viu en simcopada activitat,dins la redacciò d'un diari,tot just inagurat "Las Noticies Ilustrades",instal-lat en un elegant palauet,a la zona oest del carrer Ferran,un edifici tan clarament execesiu per ser la seu d'un diari sensacionaliste. El seu Director,un tal Martin Begg,conegut periodista londinenc i comentarista politic,desconcertava a tot el Gremi de la Prensa baecelonina,ja que ningù comprenia que hi feia en aquell extrany diari,ni que hi feia la seva única filla,la bonica Fiona,que sabia plasmar amb només quatre traços un home amb un canò d' arma de foc a tocar el cor,i dones desmaiades davant l'aaixeta del gas.
La propietat de "Las Noticies Ilustrades",era de la famìlia Camarasa,uns retornats del Regne Unit,desprès d' un exili provocat per l'adveniment de la Republica,i que era,tambè,la famìlia del nostre narrador i quasi arrossegat per un tramvia a el carrer Canuda,salvat per un noi pel-roig i ates,dins la Redacciò per Fiona...
"-M'ha fet venir el meu pare.-
-Això ès que no hi ha gut cap assasinat en les últimes hores-
-Un incendi és un incendi,encara més si el que s'esta cremant es un diari..."i durant unes 7 pagines esn fan tot un relat de la Barcelona negre i criminal....en aquells dies de Restauraciò Monarquica,amb el Rei a Barcelona.

dijous, de novembre 23, 2017

EL CAS D'UNA BARCELONA LLUNYANA...PERO NO TAN:

23/11/2017:

Com estic pioca,el nou enigma sera una Barcelona de paper, que se inicia a Mexic,un setembre del 1946,quan faltaven set minuts per a la una del mitj dia.
"...serà allà quan baixin de l'autobus,esperantles,per què ella sàpiga sensa cap mena de ducte,com l'enyorada i quin infern ha estat haver de viure lluny del seu caliu...
El nostre "prota",que es descriu,asi mateix com un perdedor un home de quaranta-quatre anys,amargat,vencut i exhaust,gracies a la derrota,el desengany i l'exili,espera en una estaciò de "Clippers",mort de por el retrobament familiar,com reaccionarà ella quan el vegi convertit en un parrac?encara el trobarà guapo com un actor de cine?,sap perfectament com ella l'havia arribata estimar,però tambè que es va enamorar de l'home que va ser,no suportaria llegir en els seus ulls la decepciò,un home que sobreviu a base de feinetes precàries i mal pagades,que s'aixeca cada matì en un quartet impersonal,lluny de tot el que va ser i de les coses per les quals va sostenir tans cops que valia la pena lluitar.Potser sí que avui ningù ja no el recorda,i que aquells que l'haurien de voler a prop el defugen,i que mai no se sabrà el paper que va tenir a Barcelona,ni el preu que va pagar i que encara continuava pagant,però ella si que ho sap,i que va valdre la pena fer ho malgrat el preu....
Què ho "sona"?...es una novel-la basada en un fet real.




dilluns, de setembre 18, 2017

EL CAS D'UNA BARCELONA QUASI OBLIDADA



18/9/2017:

De tornada de la fira del llibre en català,l'enigma han va sortir el pas...
Un noiet ,li feia fotos,vaig pensar,el lloc su val,es tan i tan peculiar...
Davant meu el segle XII (1150?) treu el nas...
Un Gremi,potser dels meus importans de la Ciutat,i tingue cofradia...
Una Mare de Deu presideix tot el conjunt...
Tancada i barrada...
De pedra de Montjuich,son els seus ossos...
Es coneguda pel nom del burguès que la fer construir...
El seu costat hi hagué un cementiri de pobres,i un hospital de peregrins,tambè finançiats pel mateix Procer...
El seu interior,arqueria cega,esta completament desnaturalitzat,ara presenta decoraciò neoclàsica...
Las visites,en diuen que estan molt restringuides...
De quin monument parlo?


22/9/2017:
Com altres edificis de Barcelona,el nostre enigma,era propietat d'un gremi,però que eren els gremis?,els gremis constituien una estructura comunitaria formada per gent del mateix ofici,que van neixer el inici de la era cristiana i van existir,sensa interrupciò fins el segle XX,i la seva activitat era la formaciò profesional,la preparaciò ética i moral allò de la "feina ben feta",era el seu lema,la solidaritat,i la ajuda mútua.
La protrecciò de la comunitat,anava a carrec de la noblesa,però l'història demostrar que els gremis no eludien fe front els perills,en concret el 1714 una unitat móvil de "La Coronela",va ser formada pels gremis que anavan a reforçar els baluarts on es lluitava més durament.Van destacar en aquell moment èpic,els blanquers,coneguts con "els lleons de la Ribera",ells també van crear unes arts marcials propies "la espardenye",que consistía,en agafarla per les betes i donarli impuls en molinet,"el basto"no cal explicar el seu us però vui recalcar que tenia un llenguatxe propi que indicava una actitut específica,(exemp.),agafar el basto per la mitat i alçarlo,era salutaciò de pau (els Batlles,fa quatre dies a la GENERALITAT,amb la Vara a el aire) ,arrosegarlo davant una persona era despreci.
La seva petjada,encara es molt visible a Ciutat Vella,nomès cal caminar i llegír el nom de determinats carrers.Va amics nom del monument....
25/9/2017:
MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS MONICA TERRIBAS....
VISCA LA LLIBERTAT D' EXPRECIO¡¡¡¡¡.

27/9/2017:
Anem pel segon enigma;
Es un edifici que existeix,però que no existeix....
En el seu ús,es quasi el mès antic de Barcelona...
El  seu paviment original es conserva en el Museo Aequeològic...
Va "neixer" quan eram JULIA AUGUSTA BARCINO...
Va ser reconstruit pels voltans de 1147,i fou llavors quan va adquirir la caracterisrica,que l'iguala a el primer enigma...
Tè un cert regust esòteric...
Durant anys i panys,si aplagàvan els Consellers de la Ciutat...
Un 16 de maig de 1714,els Consellers hi van jurar defensar la ciutat fins el final...
El 1868,el van fer a trossos,i algins d'aquest trossos,son encara visibles,carrer Aragò,Pia Almoina...
Ara es un lloc discret,que passa absolutament desaperbut,en una plaçeta que l'ha manllevat el nom...



29/9/2017:
CATALUNYA= Imaginaciò a el poder¡¡¡ja era hora.
HORTENCS:Aquesta tarde s'ocupara Can Carabassa...endavant¡¡¡.

3/10/2017:
Certes tesis,avalades per el bon coneixedor del Temple,Rafael Alarcon,l'Ordre,va tenir una matriu catalana.de la mà de la famìlia Pinòs,lo cert es que quatre grans Mestres foren catalàns,els mès coneguts i llibrescos,els germans Pinòs-Baga fills de Berenguela de Montcada,que van participar en la primera  Creuada i en la primera toma de Jerusalem,forçant la porta de S.Esteva,comandan la germandat de Santa Marìa,i es van instalar en las ruines del Temple de Salomón,font de mil esoteriques teories.
A Barcelona l'Ordre es va obrir on ara hi ha la Ardiaca,parlem del segle XII, i s'extenia per el Portal Nou,Pl.del Angel,Vìa Laietana,Regomir,Ataulf,i Avinyo ,arran de muralla.Hores d' ara en el carrer Timor,encara es pot identificar les ùltimes restes d'una porta de la antiga fortalessa,una porta que permitia a els Templers surtir de Barcelona quan ja estavan tancàdes les muralles,una concesiò d'el Rei an Jaume I,que tots sabem,que  era en cert sentit,fill del Temple.
El 1134,l'Ordre es va extendre mès, hi ho va fer per on ara obren portes les dependencies Municipals,i a quatre pases ...el nostre enigma,es pot dir que foren segurament els Templers que li van fer la reconverciò d'pagana a cristiana,això si aprofitan quasi tot lo preuable,dels romans,el mosaic i certes columnes.
Què res?,comprenc que no son dies per anar llegin blocs,la vida bull a Barcelona...TOTS A ELS BALUARTS¡¡¡



9/10/2017:
Tornem a fer marxa enrera,anem fins el segle XI. Diu una llegenda barcelonin que entre els turóns que separan l' actual Vallcarca d' Horta,en una mina d' aigua,es va trobar una maternitat. Informat de la troballa el propietari, en Grau Miro,bon cristià,va decidír fer aixecar el nostre enigma,quasi a peu de la mina en el turó conegut com d' en Mora,ara el coneixem com la Muntanya Pelada,que tè una alçada de 266 mt.sobre el nivell del mar.
El lloc,ja era conegut i un xic famós,en aquells temps,per les seves fonts,una d' elles d'aigua ferromínoses,tenia molta fama com aigua sanativa de la melangia,i de llavors en sà va passar a ser miraculosa.
En el seu origen,l'enigma,tenia las mateixes característiques que las ja identificades,però mès rural.
El 1713,els borbonics hi van instalar una bateria,i la van convertir en caserna...quina deria en bombardejar Barcelona.....
El seu entorn va ser urbanitzat entre els anys 1867 a 1870...majoritariament en casetes molt sencilles.
A quatre pases hi podem trobar un parc pùblic,on hi llueix una peculiar escultura,obra d'un escultor vasc.
A la part d' Horta hi trobem,com identificatiu,una cova artificial on hi brolla,millor dit hi brollava,una font que fou una de las reines de las fontades populars,entre la gent del Poble Nou,San Andreu i el Clot.
El pas dels anys i les lluites, el seu entorn,la va perjudicar altament i el 1930 la van reconstruir,semblar ser que an força cura,però el 1936 la van cremar,els d la FAI.
La seva ùltima "refeta" fou el 1948,on a diferencia dels anys 30,les seves caracteristiques en van sortir perjudicades.
Què identificada?




18/10/2017


"...un jorn,veient que tothom predicava que l'estar tant temps a la botiga no era bo per a la salut,que si no es movient de casa patirien de la gota,que es tenia que sortir al camp,i que tithom surt al camp,i que camp per aquí i que camp per allá...domcs també van volguer fer una sortida i anar dinar sobre l'herba,i saber lo que era aquell camp que tenia tanta parróquia.S'endurien la minyona,l'arros,la cassola,el pollastre,el congre,els musclos i l'enciam,sortirien de bon matí,pujarien en el cotxe de Gracia,anírien al lloc més camp que hi havia en els volts de la ciutat,a la Muntnya Pelada,dinarien patriarcalment,i sabrien per sempre més qué ve a ser un dia de platxeria,que el quí ha estat trenta anys en el deber,si no té dret a un moment de broma,que vinguin els jutges i ho fallin".
"...el dia senyalat a les vuit en punt del matí,van carregar els cistells a la minyona i els musclus i els calamars,i van anar al Portal de l'Angel,d'on sortia el cotxe.El cotxe en un moment va ser ple,però no ple de passatgers,sinó de cistells i de vianda.La gent que havien pujat semblaven  emigrants de broma,que s'emportavan provisions pel que poguès succeir,gent que fugien d'una opesta de tristesa i d'obligacions i s'enduien l'alegria i el rebost,nois amb barba,que anaven a fer campana de la fàbrica,del taller,de la botiga o de l'hospici amb tan alè de divertirse..."
"Aixís que va arrencar el cotxe,va arrancar el cant de tots plegats i ja no va parar en tot el dia "Tu eres la flor","Ay sí","Abril"  "Baja al jardín"i "Adios Mulata",allì dintre era una gàbia,amb aucells desbocats i tres aucells ensopits,que eren els de "La Puntial""
"En sent a la Travesera,el cotxer va preguntar si tenia de baixar algù,però ningú va baixar,en aquell cotxe anaven tots a la Muntanya Pelada,a cercar abres,aigua,al diable¡¡¡,al ser a la Plaça Rovira,amunt.Altrs cotxes van anar vessant més comitives,d'Horta i de San Andreu,i de Gracia i per tots costats no es veien més que grans colles que anaven pujant la muntanya.Alli,obrers,anb el gec blau,gorra negre i espardenyes,menestrals endiumenjats aturanse de tan en tan per anar veient el panorama,allí colles uniformades,un casino de manyans que havien posat de raco cinc cèntims cada setmana per anar a fer un dia de platxeria"
Fragment de "L'auca del Sro.Esteve",de Santiago Rusiñol.

15/10/2017:
77 anys ....d'indignitat¡¡¡.
Salut  PRESIDENT¡¡¡.
Catalans,sereno i dignitat,,,
El nostre "boto nuclear"....la ECONOMIA¡¡¡¡¡.

17/10/2017;
Hores d'ara,deu estar prou clar,que els nostres llocs quasi oblidats son esglésies,lo que encara no semblar clar es el lligam entre elles...
La d'avui es una de les meves preferides,i no se per què,es un raconet que m'atreu i en fa novel-la.
Diu la tradiciò que Lluis el Piatos,el any 801,la va fundar sota la advoaciò de San Sadurni,en el requadre nord.est,al costat de la capella del Santíssim i podreu veure restes del atri d'aquella capella.
El 945,si li va afegir un anexe destinat a una comunitat de monges.
Originariament tenia,la seva planta,forma de creu grega.
El any 986,Al-Mansur l'incendiá.
La filla del Comte Borell II,primer sobirá independent de Catalunya,l' Abadessa Bonafilla,el restaura,i uns quants signes igualitaris amb els altres enigmes van començar a desapareixer.
Fou una peça clau durant la guerra de secesiò,la plaça a la que dona la façana principal,va ser el primer cementiri de aquella guerra,anterior a el Fossar de les Moreres.
El any 1816,les monges volien derribar la venerable església del segle X, i construir posteriorment un mou temple,però l'exclaustraciò de 1820,va paralitzar el projecta,salvan els capitells corintis,estilitzats i bàrbars del segle X.
Del 1869 al 1875,la nostre església fou convertida en presidi,en aquells temps,l'Estat enderrocà el claustre romànic,que  ara es conserva,trosejat, entre Terrassa,Martorell, i el Museu d'Art de Catalunya.
Durant la setmana tragica,fou cremat,aixì tambè el any 1936.
Sobre l'antic cementiri,i trobem una plaça encisadora on la Caixa i te un edifici amb uns esgrafiats,de l'any 1952,molt atractius.
Fi de les pistes....



21/10/2017








"...mai no havia vist una batalla tan sagnant.Des que han entrat les tropes franceses i castellanes,a dos quarts de cinc de la matinada,que hem lluitat cos acos,casa per casa.El baluard de S.Pere s'ha perdut i recuperat onze cops el mateix dia,i en el Monestir cela a cela en la mateixa intensitat,seguint la crida de totes les campanes de la Ciutat,les dones,nens i tots aquells que no tenien cap arna,es dedicavan a reforçar la cordatura (segona linea de muralla),i a ajudar en tot el que podie,es resa el rosari a tot arreu,tots confien en el poder de Santa Eulali,i les monjes cridavan a els combatens"resistiu,resistiu,que baixaran angels a lluitar amb nosaltres".Fins i tot el general Antonio de Villarroel,que havia dimitit fa quatre dies perquè creia que no valia la pena continuar resistint,ha tornat a assumir el comandament militar a corre-cuita.Aquest home ès un geni,però ni amb ell ni la poderosa intercessió de Santa Eulalia no hem pogut evitar evitar la derrota.
Els enemics eren molts,ben armats i alimentats,mentre que nosaltres érem pocs i debils.Això si,fins que no s'donat l'alto el foc,a les tres de la tarde,hem lluitat tots amb dents i ungles,i s'han donat casos aurènticament èpics,com la defensa del baluart de San Pere..."
Ftagment de "Victus".
Quan va esclatar la guerra de Successiò,Barcelona era una ciutat molt dinàmica,tot i ser petita,tenia trenta-vuit mil habitants,però no era estrany sentir diferents llengues pel carrer.El Born era un formiguer d'artesans i comerciants i a les seves botigues no hi faltava de res.Segons l'histotiador Albert Garcia Espuche,les millors drogueries de la zona s'hi `podia trobar,milers de productes,exemple:si podia trobae dotze tipos de gingebre,tabac i coets,perquè Barcelona era una ciutat enamorada de la festa,ja fos religiosa o civil.
L'esglèsia,tenia una gran influència,però no podian parar la xirinola,i el nostre enigma.que fou fins i tot refugi de la Cort,amb la consequent reguitzell de revetlles.

24/10/2017:
L'enigma d'avui,n'oblidat n' amagat...
S'alce en un barri de llegenda...
No se sap quant va ser fundat,però es situa sobre la ruta romana...
Se sap que el any 912,el nostre enigma ja existia,ja que la lapida  sepulcral de la tomba de Guifre II,està datada en aquet any...
Al-Mansur,tambè el va arrassa...
Es segur,això si,que els almoràvits hi realitzaran una nova destrucciò o incendi els 1114 o 1115...
El 1117,un tal Guibert Guitard el refunda,per passà 1127,sota la protecciò de la família Bell-Lloch...
L'esglèsia actual sembla reflectir la reconstrucciò del segle XII,encara que la porta principal ens parli d'uns desconeguts Renardus i Raimunda...
La casa Abacial,es l'actual rectoria...
Des de començaments del segle XIX,estigue molt abandonada,i el any 1904,fou una caserna...
El seu claustre,ès molt singular,cap altre claustre romànic  te els arcs tribulats com els del nostre enigma...
Cal donar mitja volta a l'entorn per comtemplar l'adsis,les arcuacions,es repengen sobre mènsules esculpides,de cares humanes i motius vegetals...
Un jardi envolta el vell Monestir,i en la seva façana occidental cal mirar dos capitells,que semblen ser d'una època anterior,com els simbols del Tetramorf (èssers alats que simbolitzen els Evangelistes),i la mà de l' Altíssim,segurament restes  arcaics, en que s'evitaba les imatges.
TIRAT¡¡¡



29/10/2017;
A quare pases drl nostre enigma,hi va succeir un fet que durant anys i panys,va restar en la mèmoria colectiva...la vaga de "La Canadenca".La Canadenca era el nom popular de la empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (Barcelona Traction),de capital britànic i nord-america,bona part de l'electricitat que consumia la ciutat provenia de les seves instalacions hidro-elèctriques del Pirineu,que era repartida a partir de la fàbrica del Poble Sec,també coneguda com Can Mata.A principis del segle XX,el creixement fabril anava acompanyat d'un fort desenvolupament relacionat amb l'electrificaciò i el transport,i amb ells tambè creixia el moviment obrer a l'empar de la Confederaciò Nacional del Treball,un afer de sous va fer declarar una vaga,diriguida per Seguí i Pestaña,tot va transcorre dins lo previst,amb un pacte Patronal i Seguì,(es molt estudiat el miting del noi del Sucre a la plaça de toros Las Arenes per fer coneixa el acord entre empresa i sindicats),però la Patronal no va complir lo pactat,,i van armar escamots i recórrer al locaut (tancament empresarial),i a mès a mès van obtenir el suport del govern,que decretar l'estat de guerra,la vaga va ser,esclafada per la força,quima novetat oi?desprès d' un llarg, periodo de temps,però fou un punt de no retorn,que activà una escalada d'enfrontaments socials. De La Canadenca va sorgir el pistolerisme...
"...a primera hora de la tarde,les tres xemeneies de la tèrmica del Poble Sec deixen de fumejar,és el 21 de febreer de 1919,els obrers van desfilant desfilant cap el carrer,decidits a mantenir la protesta fins quan calgui,som a ple hivern,es fa fosc d'hora i fa fred,la ciutat entrar en una paràlisi general,els tranvies s'aturan,els fanals s'apaguen,les fàbriques i els tallers deixen de funcionar...ha esclatat la vaga de La Canadenca..."
Cronica conmemorativa  del Diari de Barcelona del 1935.
"...nosaltres els treballadors,amb una Catalunya independent,no hi perdrien res,al contrari.hi guanyariem molt la independencia de la nostre terra no ens fa por.."
Salvador Seguì,pronunciades en un discurs a el Ateneo de Madrid el 1917.
NOTA;
"Catalanes todos,Franco vela pot vosotros"
AGARREMONOS LOS MACHOS XIQUETS¡¡¡



6/11/2017:
S'un dia passageu pel carrer del Carme,davant el conegut com palau de Ca l'Erasme (n.109),edifici de lineas sobries amb interiors barrocs edificat per un industrial durant el segle XIII,hi trobareu un passatge que dona acces a un petit patí on hi ha un absis románic amb cornisa sobre ménsuales,restes d'una antiga esglèsia construida a les darreries del segle XII,probablement durant l'época del famos Bisbe Torroja.
Aquet edifici absolutament desnaturalitzat,ara està engolid per modernes edificacions,i es un dels monument més antics de la Ciutat.
Des de la Pl.del Padrò,s'en veu part de la façana encostada,amb una fornícula buida i restes de l'espadanya original.Quan fou construida se la conexia amb l'advocaciò de la Verge dels Malalts,i va formar part d'un Hospital de malals mesell.
En l'actualitat esta sen restaurada sota el patrocini d'una mena da asossiaciò catolica laica,amb origens a la Ciutat de Roma,però el seu absis dins aquell petit patì de veins del Raval, es per mi,molt peculiar.
En temps antics,a la seva porta s'aixecava el celebre Pedrò,que assenyalava la confluència dels camins que es diriguien a la Porta-ferrissa (actual carrer del Carme),i la Porta de la Boqueria (actual carrer Hospital),i cap a extramurs,al Llobregat o a Montjuich.
Quina esglèsia es?.


17/11/2017:
Bon dia a tothom.disculpeu el silenci d'aquest darrers dies,un sobtat sotrac de salut,m'impedit seguir amb els meus raconets ocults.
Rematen l'enigma:
Descripciò literaria del barri d' el enigma:
"...perquè abans de la guerra,no era tan xarò,no era pas com ara,tan brut que s'ha tornat i ple de xarnegos i donotes de mala vida i tavernes de torrats.Si mai hi torno a passar,rica i feliç,el record s'embruta,tot s'enterboleix amb un present vergonyós,com una invasió d'imigrants i sobevinguts barats,ès un present del qual ha fugit la vida dolça i tèbia del nostre petit món,d'aquell univers ordenat i tranquil,ple d'amistat,amb ganes que t'agafaven de viure-hi sempre.Però era un perill que ja es veia venir,perquè el nostre carrer estava massa a prop del Xino,el daltabaix havia d'arribar un dia o altre,la pùrria,havia de pujar distrcte cinquè amunt,quasi fins a la Ronda,que ja és tota una altra cosa,més senyora com a barriada,mentre nosaltres fugíem amb la nostra riquesa nova cap a les barriades més elegants,cap una Brcelona residencial,acabada
de fer,on els xarnegos,si més no,eren fins i ben peixats i no deien renecs i s'hi podia tractar.Qui s'ho havia de pensar,que en deixar nosaltres el carrer l'envairia aquella gentalla greixosa,plena de polls i sense un bri de modos.On va anar a parar,aquell esperit de polida classe mitja que animava la barriada rn nits d'estiu ja perduts?.Famílies hinrades,amb negociet,encara que no fos massa recent,mans ben netes,sempre amatents a treballar de ferm i estalviar i tenir un compte al Banc i la torreta a Cavà o a la Floresta,reconec que només erem botiguers,petits marxants a tot estirar,però almemys havíem aconseguit de conservar decorosament,un heretage que temps enrera havia convertit Barcelona en una gran ciutat...."
Fragment de "El dia que va morir Marilyn" de Terenci Moix.
Apa,enigma tancat.



dijous, de juliol 13, 2017

JOC DE DAMAS.

13/7/2017:
Avui construim un enigma,estil Robert Altman,antertulligant les vides d'unes dones a unes circunstancies,un temps i un país...el nostre.
Els hi va tocar viure una epoca on ser dona no era precisament cap bicoca, patien l'absoluta dependencia,vers els homes de la seva familìa ja que l'obtenció o consolidaciò del patrimoni passava davant de qualsevol sentiment,desposseir una vídua del patrimoni o del seu estatus era un fet correntes Les.classes populars no trencavan pas la pauta,sinó que seguien fins allà on podien els mateixos conceptes,si entre la classe alta el problema era el cognom,i el increment patrimonial,en el poble,potser n'eran tan estrictes,no s'hi miraven tant,però tampoc era gaire diferent,lo mès trist era com es repartia l'educaciò,a les dones les engrunes,fins i tot es deia que si estudiaven tenien meinys possibilitats de cassarse,perquè eran vistes com a dones conflictives,dominava l'analfabetisme,tot que en aquella epoca en alguns convents es va començar a muntar alguna escola per a noies.Alguns  humanistes van iniciar la formaciò de les seves filles aparcant la famosa "costura"que rebien,però en general encara es considerava que el medi natural de la dona,era lo que trasmitìen les mares,malgrat que les dones no tenien la custodia dels fills,sinò el dret tàcit a educar en les normes convenients.Si moria el pare,es creava un grup de tutors,en el qual quasi sempre manava la famulìa paterna,el ditxo popular d'aquella època deia "lo minyo quan perd son pare,allunyarlo de sa mare".Però malgrat tans trencacolls,les xafarderies recullen una activitat sexual no matrimonial bastan regular,les dones tenien amants,que naturalment mantenien amb maxima discreciò,ja que una dona adúltera denunciada  pel marit podia ser tancada.Les dones que es dedicaven a la protituciò estaven perseguides,ho feien perquè no tenien altre recurs de subsistència,però la tendencia era enclaustrarles per regenerarles.La vida domèstica,en general, era plàcida,fora de mort o de ruina econòmica,si a mès de la casa,la dona exercia algin ofici,el seu treball no es considerava treball,si calia que ajudesin al taller,se els ensenyaqva determinades habilitats,tambè  hi havia oficis de dones,cosidores minyones,rentadores de roba,puntaires,però malgrat guanyarse la vida,es veia malament que les dones visquesin soles,les dones tenien els seus espais de relaciò,els mercats,el safareig,el forn,eran elles,la vida real,procrear,alimentar,educar,i crear  xarxes de veinatge per ajudarse i fer mès fàcil la supervivencia,consideran tot això es fa mès valorable l'actitut d'ells,las nostres enigmes en aquelles circunstancies ,reconeixeu l'època?...potser la "foto" ho fa mès aclaridor.



16/7/2017:
Una vegada ubicats en un temps,anem per la nostre primera Dama:
Va neixer a les darreries del segle disset,a Barcelona.
Va morir el 1757,tambe a Barcelona.
La seva nissaga pertenyia a l'aristocràcia barcelonina.
El seu pare era Ramon,Sro.de Llor i baro de Toral.
La seva mare,una dona de la baixa noblesa de la ciutat,va ser Josepa Armengol.
La seva germana Caterina era esposa de Josep Anton Mata,comte de Torre Mata.
El seu pas per l'història ha sigut molt tenue,però en el seu moment força ùtil,per la causa catalana.
Durant els pitjors dies del setje,la nostre Dama va fugir i es va refugiar a ca son germana a Alella.el seu cunyat era membre de la Coronela.
A Alella,passava per ser una dameta frívola, que havia fugit de les privacions de la Barcelona assetjada,i amb aquesta imatge com escut,es relacionava amb les tropes enemigues.
Alella,era en aquell moment de la guerra com "Casablanca",però sensa el cafe de Rik,Mataro era la sortida natural cami de Viena.
Quan he dit tropa enemiga,volia dir oficials.
Era bonica i molt coqueta,però a la seva cambre nomes hi tenia pas franc Ermengol Amill,"prota" de la novel-la "Lliures o morts".
Amill es movia entrel'alta societat instal-lada a Alella i Mataro amb el poble ras.
Enmig d'aquestes passions,els catalans aguantavan.....


21/7/2017:
Alella,poc a poc es va convertir en un campament borbònic,Jaume Clotet,escriu,que el mateix govern de Barcelona,va evitar una escabetxada,contra els nobles que s'hi estaven.Que demostra que aquella no va ser una guerra civil,sinó una guerra polìtica,ja que Felip V volia aliats dins  de Catalunya, i va fer un band per comunicar als nobles austriacistes que si canviaven de bàndol serien perdonats i se els respectarien les possesions (què?una vella coneguda...pudor),i recomenava que qui volguès aquell benefici es refugiés a Mataro o Alella,i el petit i delicios poble es va convertir en una base de repós i era facil de saber "coses",perquè els oficials francesos tenien la convicciò d'estar entre amics.
I en aquest estrany "merder" la nostre dama sonreia "divina de la mort",tot movent el seu ventall,amb el seu idioma propi,i oferin sota la parra del seu jardi xocolate i melindros,mentres els seus pares,resistian estoicament a Barcelona,acollin,dins el seu cassalot del carrer Montcada, a ferits i criatures i el seu cunyat es jugava la pell defensat els baluarts.Nomes quant queia la nit i el servei ja dormia,les dues germanes eran elles mateixes i resavan a Santa Eulalia...catalanes i austriacistes fins el moll del os,nomes eran feliçes quan podien rebre a els seus homes,que els hi feien visites esporadiques,sobre tot an Josep Anton,marit de la seva //germana,que els portava noticies dels pares,mès abituals las dels amant de la nostre dama,que campava d'aci i d'alla,ja que en certa manera era ,lo que mès endavant se li va dir un guerriller,d'aquesta relaciò tan intensa,no consta en la història oficial,ni ningù,entre els seus iguals, en va parlar,però esta comprobat que Amill es movia entre l'alta societat instalada a Alella.

25/7/2017:
Exemple novel-lat de les activitats de la nostre dama enigma.
Jardì d'Alella....
"...ella coqueteja,ell Le Querchoise cap de la guardia valona,li comenta que ha de marxar,ella es queixa,gatona, de la pressa del militar i fa "carones" i "murritos"
-No deu ser que us avorrexo?per què no envieu els soldats on sigui,i vos hi aneu després.-l'home que la considera una bleda,li acaba ensenyant l'ordre d'anar sostenir Mataro,acaba de topar amb una informaciò crucial,la millor,obtinguda en tote la guerra,aguantar el tipo,de la millor manera,considerant l'importancia de l'ordre,i esperar que Le Querchoise marxes,tot dient en falsa admiraciò.
-Quina vida mès dura la vostre- o alguna ximpleria semblant. Liquidada l'escena d' aquella intressada seducciò,corre,cama ajudeuma,a trobar en Salvador Lleonart,cap de l'intel-ligègencia militar,que relligava tot el pais,l'informa que les tropes es movien direcciò a Mataro. Això va passar el juliol del 1713.
El correu per avisar de l'atac,va arribar a Barcelona per mar,quant encara la ciutat tenia certa mobilitat,i no estava tan ferotgement atacada.
Ermengol Amill,estava embarcant un estol de 400 fusellers i miquelets per anar a Mataro,a fer què?,no se sap,a la illa de Maials,hauria estat una trampa,ja que l'esperaven un miler d'homes pel cap baix. Sense perdre temps va consultar a Villarroel,i prudenment l'operaciò queda avortada,i ella,el nostre primer enigma,va passar a la  història,en boca de Santiago Alberti, com la "petita Mata-Hari".


29/7/2017:
Anem per la segona Dama:
Del seu pas per l'història nomes hi trobem una gran nebuòsa,sabem,mès o meinys que va neixer a les darreries del segle XVII,potser el 1790?,a Poal en el si d'una família noble amb palau a el carrer Montcada.
Els seus dos germans foren generals del ejercit austriacista,i ella un soldat a les ordes d'en Lleonart,cap de l'inteligencia catalàna,en part podem dir,que feia la mateixa tasca que la nostre Dama anterior,amb un altre entorn. Parlem d'una monja benedictina professa a Valbona pero que en temps de guerra anava i venia per tots els convents catalans,se la pot ubicar a Santa Clara i a Sant Pere de les Puel-las
No era rar que les famlies d'una certa posiciò tinguessin una monja,les dones,les nobles especialment,trobaven en el convent un ambient de llibertat,on podien arribar a ocupar càrrecs,que difìcilment podien tenir en un matrimoni convencional.I,detall no poc importan,la dot a un convent o monastir,era molt menor a la que calia a un matrimoni sumar l'ambint religios  de les dones i l'orgull que representava consagrar una filla,que les families celebravan ,amb viandes i convidats,com si fos un banquet de noces.La nostre Dama enigma,era una dona culta i el consagrarse en un monestir del segle XII,que tenia farmacia i "scriptorium"tomba de Violant d'Hungria,dona de Jaume I,encara donava mès prestigi.
Elles administravan els bens i a voltes la justicia.ja que tenien una relaciò corrent amb el poble,sobretot pel fet que les seves esglèsies eran tambè parròquies.Malgrat que totes les comunitats eran de clausura,la relacxaciò era molt forte,a partir del segle XIII,aquesta no es va fer estricta. Els monatirs eran motors economics,ja que cobravan censals i rendes,i es nodrien de testaments,dots i donacions.
Aquest era el "plato" de la nostre Dama.

3/8/2017:
El fet de ser germana del marquès de Poal,la va possar en contacte amb la xarxa de en Lleonart,la mateixa en que col-laborava l'anterior dama enigma,fet que ens dona una idea clara de la cobertura territorial de la red,que certament era àmplia i capilar.
Pel fet de ser monja,no podia aportar gaires contactes del món militar però es dedicava,amb disciplina a copiar i traduì papers i a fer circular missatges,en las seves visites a las casas de l'order,i a facilitar informaciò reservada quan era necesari.
El monastir era una cuirassa prou bona,per donar sortida a documents que fesin aguantar la declinant resistència,el cor i l'inteligencia d'aquell esforç batejava a Viena,ja que en la cort austríaca era l'ùnic lloc on els catalans tenien presència oficial i un cert poder,sobre tot consideran que Felip V,es considerava derrotat en les negociacions d'Utrecht,i els  revessos diplomàtics posteriors,i sensa encomanarse ni a Deu ni a el Diable,el 1717 va ocupar Sardenya i Sicilia,tocant allò que no sona a Austria i Savoia,amb tan mala traça que provocar una aliança europea,que tingue la consecuencia que aquell exercit va invadir el nord de Catalunya i com llavors Londres,va tornar a reclamar la llibertat del Principat o que passes a ser tutelat internacionalment,las maniobres,de la nostre dama foren reconfortans,estem el 1719. Tothom ha vist les consequències politiques. de la derrota catalàna, i un esglai va recorrer la peninsula,el sorgir la presencia desestabilitzadora d'una guerrilla de vuit mil homes,posiblement antics Miquelets que encapçalava en Carrasclet,al sud  de Catalunya,per terres del Monastir de la dama tapada,hi diu l'història,que en aquella revolta,ella hi va tenir molt a veure.

/
/
14/8/2017:
Disculpeu el silenci d'aquest darrers dies,un sotrac inesperat de salud.
Però tot es va acabar amb el tractat de la Haia,i el titllat com imbecil Felip V,es va pendrer seriosament la revolta d'en Carrasclet i escombrar aquelles terres,entre ells els nobles refugiats a el Castell de Rocafort que constituien la xaexa de la nostre Daama enigma,que foren empresonats,ella se'n salva pel rang de Abadessa de Vallbona,i perquè no l'acabaran de identificar com a cap del escamot.
Ser Abadessa també li va ser molt ùtil durant la guerra,les seves anades i tornades amb el pretex d'atendre las germanes benedictines,que mal vivien a Barcelona,va ser factible gracies a el seu rang.
Implicada amb la resistencia de les monjes del convent de Santa Clara,fins el final,però el fet que estigues a tocar del baluart del mateix nom,va quedar tan malmès per las bombes que va ser abandonat avans del final de la guerra.Cal recalcar,que fou el primer de Ctalunyan i d'on van sortir diferents grups que s' escamparan per tot el paìs,fins i tot las del Monastir de Pedralbes,sota la prorecciò de Elisenda de Montcada.
Les monjes de Santa Clara van acabar acullides per las de Sant Pere de les Puel-les,un altre Monastir històric,hospital de sang,això es un dir esclar,asil d'horfes i cementiri,perquè avans del fossar de les Moreras,va ser San Pere. Desprès...els "empleos" es donan a gent castellana,es veta els catalans qualsevol nivell d'administraciò,fins i tot a els jesuìttes de la Universitat de Cercera,trabas a la llengua,que no passa ni a les Ameriques,que "sona" la cosa?i neix el Memorial de Greuges...
L a nostre Dama,no arribar a veure aquest moviments,mor com Abadessa a el seu Monastir de Vallbona el 1743.
Fi de la segona Dama.



18/8/2017;
La tercera Dama enigma,va ser molt "glamurosa",elegant i amb nivell intelectual molt aceptable,res a veure amb el colectìu femeni imperant a Barcelona,en aquelles circunstancies,res de participar de la lluita,res de portar aigua a la muralla,ni viandes a els homes de la Coronela,ni enfilar la muralla caiguda,ni cavar rassas ..ella lluia a la Cort en el Palau Major. En el 1706, en un dels primers atacs que va patir la Ciutat ,quan els exèrcits encara esravan equilibrats,Felip acampa a Sarrià,es lluitava cos a cos en els baluards i als entorns de Montjuich,que era vital per dominar la Ciutat i on es concentra el gruix de la lluita i Bach de Roda va enviar gent de Osona,i Felip com sempre esperava reforços de l' avi francès,la Cort es va refugiar a Sant Pere de les Puel-les,sempre San Pere,ja que fins i tot el Palau Menor,ran a mar,va quedar inutilitzat,i en el Monastir,on les monjes es van retirar en una part,per fer lloc a tote la noblesa,la nostre donà va tracta en mès asiduitat a Miquel Joan von A...,tercer comte del mateix nom,vinculat a el Emperador del qui era insepareble...i es en aquestes curcunstancies que el nostre enigma inicià el seu pas a l'història. Miquel Joan s'enamorar d'ella i la descriu aixì "...esvelta,de ben proporcionada alçaria,sa brillant cavallera rossa y sa mirada expresiva donaven encara major perfecciò a les belles proporcions de la graciosa testa,dona discreta en tota escomença,es spill de gracioses maneres,sa finor i tacte sempre exquisits"...o sia un mirlo blanc,i en aquella situaciò,tancats entre murs s'enamoren i decidiren fer junta el camí de la vida...el comte tenia vint-i-tres anys,ella disset.
AVUI MES BARCELONINA QUE MAI...ENDAVANT ENÇISADORA¡¡¡¡

21/8/2017:
Davant la generosa aportaciò de la Sra.Xirinchs,un altre vers..
"Trenes rosses,bellìssimes,que teniu la mia ànima per vostre jou subjectada
Jo vos ador,llaços qu'endinsen en mon sí,bells llaços d'or inefables
Ben cert és q'entre tan dolces cadenes mon cor,en delectació suavíssima,se sent languir
Dolc per mí de langor morir,quan dolça ets donzella aymada.
Síesme sempre grata,oh,la mía aymía"
Poema que Miquel Joan va enviar a la nostre Dama,escrit en alemany,esclar.


27/8/2017:
El nostre enigma,va neixer a les darreries del segle XVII,a la ciutat de Alcudia,membre de una noble nisaga de origen napolità,establerta a Barcelona desde abril del 1706.
PISTA IMPORTAN:
Era parenta directa d'Antoni de Peguera.
Refugiada a San Pere,la Dama va coneixer a l'Arxiduc Carles i el seu preceptor el Princep de Liechtentein,i tambe a el seu nebot,en Miquel-Joan,company inseparable del Arxiduc,amb qui es va cassar el 11 de febrer del 1709,tornem enrrera,el setge va durar cinc setmanes,desprès de els quals Felip V,va girar cua,irat i gairebé humiliat,el Borbó ha de còrrer fins a Perpinyà,asetjat per les tropes lleugeres catalanes,i ha de reentrar a la peninsula a travès de Navarra,sense trepitjar el Principat.
La fi i la retirada del setje va anar acompanyada d' un "prodigi", un eclipsi,que els historiadors situen al 12 de maig,diuen les cròiques que el cel es va tornar tan fosc que "que s'hi comptaven les estrelles"...gran efecte,sobre els uns i els altres.
Els fills dos?...tres?van neixer a Barcelona,però de 'n perd el rastre,quan la família s'instala a Viena,i es a Viena on ella comença a trepitjar fort,ja que a la Cort barcelonima,nomès era una Dama,de gran bellesa ,de la Reina Elisabet-Cristina..



3/9/2017:
A l mort d' en Josep I,el arxiduc Carles,va deixar Barcelona,era el setembre de 17411.quan no hi havia tans mals averamge per Catalunya,i el fet que Carles III,rei dels catalans.asumís també el tron Imperial,va ser considerat un bon presagi. A més a més la reina Cristina va restar a Barcelona,amb la colaboraciò de en Vilana,considerat tot un patriota,a càrrec dels afers civils,encara tranquilitzar més a el poble,aixì que quant part de la Cort marxa a Viena va semblar una excursió.Carles se n'va endur amb ell els mès propers,la nostre Dama enigma i la seva famìlia entre ells,i es van creure que Catalunya es regiria amb les seves pròpies lleis i que formarien part d'aquell imperi quasi federal.Ella va fer les maletes,i es va traslladar a la capital imperial amb la convicciò de tornar molt aviat.El seu marit era el millor amic del'Emperador ja que desde petit fou el seu company de jocs,degut a que el seu oncle i tutor n'era preceptor.A Viena s'instala en un palau ple de luxe i de comoditats,que rapidament esvingue punt obligatari dels catalans exilats.El 1713,després d' Utrecht,marxa de Barcelona la Reina i la seva gent,la figura mès importan era en Vilana-Perles,la seva mà dreta,i que desprès d'un petit exili Milanes,esdeve secretari d'Estat i quasi segur amant,però tornem a la nostre Dama,que regnava a la Cort de Viena,com "favorita",però cal dir,que corria tambè la brama que qui estava "unit"a Carles era el seu marit,i que gràcies a aquesta "familiaritat",compartia amb Vilana la direcciò del poderos partit espanyol.
A casa de la parella sonava la millor mùsica i es duien a terme conspiracions d'alta volada completament inútils...però tote  aquesta disbauxa va desapareixer un 16 de març de 1722,quan mor el seu marit....


8/9/2017:
Desprès de la mort d'en Joan Miquel,l'Emperador va caure en una profunda depresiò,fet que va enmoinart profundament a la Cort,i que va reforçar la brama d'una relaciò homosexual,però el cronista Castellví,escriu puntualment"...mès aviat sembla que era una relaciò d'amistat i complicitat,al llarg de tote una vida".
La nostre Dama enigma,ja vídua,va seguir gaudint de la protecciò Real,que li va otorgar una generosa pensió,aleshores el carrer va camviar de brama,atribuin la relacio de l'Emperador a la vídua,i el seu Palauet va passar de ser el "el Palau dels catalans" a el "el Palau de la Favorita".La Reina Elisabet-Cristina,davant aquesta sospita,humil-lian va allunya a els catalans de la seva Cort,però la nostre Dama,cal dir,es consola força depresa,per tapar "bocas'? amb un poeta italià,Pietro Metastaseo,de pluma justeta però de gran atractiu fìsic,autor d'un sol exit "Giustino",i amant de una "prima dona"Marianna Benti,coneguda com "Romanina",i que de la seva mà,el va fer imprescindible a la Viena bohemia, que en trenta anys consegueix ser poeta resident,amb una asignaciò de tres mil florins,tan era la seva fama de "guapo",que el nostre enigma el va voler coneixer,i el poeta que volia arribar fins la reina de la vida social de la capital d'el Imperi...ella era quinze anys mès gran...i tote la Cort va bullir i guadir amb las xafarderies del Palau de la Favorita.
El 1755,mor a Viena,els cronistes van dir "Morì d'afecciò cardiaca en que tingué bona part lo sentir ocasionat pel disort de la seva pàtria"...romantic però poc creible.
S'acabat l'enigma de jocs de Damas,las reconeixeu?.

11 de setembre de 2017:
ENS CALDRA UN ALTRE COP SER VALENTS?
ENS CALDRA UN ALTRE COP SER VALENTS?
ENS CALDRA UN ALTRE COP SER VALENTS?
BONA DIADA A TOTHOM¡¡¡¡¡.















.

dimarts, de març 21, 2017

EL CAS D'UN SECRET GIRONI.

21/3/2017:
L'enigma deixar Barcelona,rumb nord,destí Girona...però com que de l'Immortal i de les seves xafarderies n'han sè ni un borrall,armo l'història ben enganxada a una "GIRONA DE PAPER",que va crear una dona nord-americana enamorada de la Ciutat i de Catalunya: Novelista,periodista,autora dramàtica i guionista.
La seva novel-la mès icònica ha estat comparada amb l'obra de Jak Kerouac,a un altre de les seves obres,li van donar carn al cine,Jodie Foster i Isabella Rosellini...fou una grand participant de la bohèmia dels anys cinquanta,amiga de Dali, i de Miles  Davis,es va casar amb el fill d'una de las mes importants "patums" del septim art.
INTRODUCCIO A LA NOVEL-LA:
"El primer cop que vaig veure en Josep fou  a les escales de l'hotel Residencia Internacional,el vaig mirar,i ell em va nirar,llavors vam seguir caminant,ell amunt,cap el bar,i jo avall,cap a la porta principal."
Girona,es una ciutat preromana,tè un gran casc antic,amb Catedral,banys àrabs i un munt d'esglèsies monumentals.Les campanes repican a traves d'aquest bosc de pedra cada quinze minuts...dia i nit¡¡¡.
Carrerons amb llambordes,arcs que portan a jardins desconeguts,alguns trossos de muralla original,recoberts de males herbes,semblar talment que Girona es deu al seu ambient i procura no desebre,sensa deixarse vèncer per el pas dels anys.(gironins disculpeu els topics) "...quan vaig trepitjar Girona per sogona vegada,vaig saber que era allà on havia d'estar.No va ser fins llavors que la Ciutat em va captivar,i un cop em va passar això ja no vaig tenir ganes de tornar a marxar..."
(las pistes fotograficas las tindre que "mangar",disculpeu el retras).



25/3/2017:
La nostre novel-la enigma,en els seus primers cptl.,es una història de amor molt "sesentera",però a partir del quart cptl. es transforma en un cant a el barri antic i a els seus descobriments arqueològics i a les seves llegendes,sobre tot a las d'un casalot....
"...un dia en Josep em va dur a la catedral per presentarme an Jean Cocteau i a el seu company el actor Jean Marais,que per cert n'entenia que jo no parles frances,em van dur al jardí de darrera la catedral,el jardí estava descuidat,les parets que l'emvoltavan,estaven trencadas,els graons interiors menavan cap a un passadìs om es vein escletxes de defensa,que finalitzat portava a un altre jardì i a una torre que estava situada a una banda i destacava de forma incongruent enmig d'aquella silueta medieval,vaig preguntar sobre aquell edifici ruinós,
-Abans era magnìfic,tot Girona en parlava.-
-I de quì era?-
-Gent de molts diners,i es van fer la casa d'estil parisenc-
-Eren de la reil-lalesa?-
-No,benestant,una dona francesa-.En Cocteau,estava endariat en entrar a la torre,jo vaig pensar que en el fons,no tenia cap intenciò de filmar en aquell lloc,sinó d'entrar.Què hi ha d'importan dins aquella casa ruinosa?,per la seva manera de comentar,malgrat n'entendre res de frances,vaig deduir que allà si amagava alguna cosa extranya...".Algu va comentar,en catala, que era una construcciò del 1851,i que l'ultima propietaria,era un francesa que hi passava llargues temporades,però lo mès rar era que dins aquell casalot i vivia algu,algu que tocava el violì... "...el fer preguntes sobre els invisibles ocupants,en Lluis,va abaixar la veu,tot i que estàvem sols.
-Has vist an Sabater?-
-Em sembla que no,quin aspecte té?-
-Va disfressat-
-Però quì es aquest tal Sabater?-En Quico Sabater era un heroi local havia tingut  una participaciò en la guerra civil,i des dels seus amagatalls als Pirineus continuava lluitan...
-Ni t' acostis,a en Sabater,sè que s'amaga,es una peça grossa i juga fort.


30/3/2017:
El nostre enigma,fou presentat,per la seva autora a la prensa,el any 2008,en els actuals jardins "La francesa",el mateix lloc on va existir la casa del nostre misteri,i on en Quico Sabater i tenia un amagatall força segur,ja que la propietat era d'estrangers.
"...el perfum Je Reviens era tan fort que gairabé emmascarava l'olor de la terra que algú havia cavat feia poc a l¡habitació costat
-Volen que marxi,ja m'an vaig anar desprès de la Segona Guerra-li vaig preguntar per què ho havia fet,
-Tinc coses per aclarir-li vaig preguntar quan temps feia que s'estava en aquella casa,
-Si t'ho digues,et semblaria tan vella que t'espantaries.Jo ignorava quina relaciò tenia Maria Tourdes amb els gironins,però sabia que hi ha havia tensiò i que evocava sert misteri..."
"...la mare del Josep tem per la seva vida,
-I que fa que sigui tan parìllos?-
-No és el que fa,sinó quì ès,fa feina clandestina,contra Franco,en Josep no ès ùnicament un jove poeta,es una bèstia políticami pertany a la francmaçoneria,Franco odia certs catalans,i en general,li desagraden tots plegats,els culpa de la decadència dels valors castellans,i se 'ls vol carregar,i com els francmaçons son forts a Catalunya,..."
"..es van sentir uns copets a la porta que semblavan codíficats,ella va anar a obrir la porta,un capella la va saludar en català,e inmediatament em va dir que tornés un altre dia i em acompanyar a la porta.Aixì doncs,vaig marxar i un cop mès em va entrar una mena de sentiment misteriòs i impenetrable.No tenia res a veure amb la politìca clandestina,qui cavava? i que buscavan dins aquella casa?..."
Per un moment,la narracio fa un gir,per tornar rapidament a el passat.
PISTA D'OR;
L'autora va neixer el any 1940...
Els quince anys va fer la seva primera estada a Girona i semblar ser que la Ciutat la va encisar,,,
El seu primer exit,literari,va ser "Jeanne Hebutene i Modiglani un amor tragic"....


4/3/2017:
Certament la nostre novel-la enigma,es un xic caòtica,l'ahir,l'avui...l'imaginat,la realitat,fan salts sensa intervals ni punt a part,però malgrat el seu estil la seva lectura n'ès especialment difícil,s'ho semblar es culpa meva.
"...en Josep era al carreró,es van sentir unes passes i en va arrambar a la paret sense deixarme anar. Van passar dos homes,en Josep em va fer un petò al coll i en va ficar la mà a la pitrera i va un paquet sota el jersei,els dos homes van girar de cop,es van adreçar a en Josep i li van clavar un cop de puny que el va estampir contra la paret...el carrerò no tenia sortida,el paquet m'anava relliscant amb la suor provocada pel pànic,un dels homes em mirava malament...van tornar a colpejar en Josep,que va rebotar contra la paret,jo vaig arrencar a córrer cap a  ca la Béatrice,i li vaig dir que avisés a la policia,va mirar per la finestra i va dir
-Però si la policia sòn ells¡¡- el van escorcollar,en Josep tenia els pantalons al voltant dels turmells.
-Si que viatges lleuger,poeta-desprès es va adreçar al seu col-lega i li va ordenar
-Vés i porta la dels rinxols,es a ca la Béatrice.
La Béatrice va obrir la porta del darrere i m'assenyala el mur,tot insinuant que m'hi enfilès..."
Por...
Fugida...
La gelosia de la "prota",i les seves investigacions sobre el grup que envoltava en Josep posava en perill tote la cadena,i l'organitzaciò va decidir allunyarla...
"...li vaig insinuar que podríem anar a ca la francesa,que ella ens cuidaria,li vaig explicar que aquella nit jo hi havia estat,tot i que semblava que fes segles d'allò,em va semblar que s'amoinava molt i malgrat les ferides,va fer una ganyota
-Has estat amb ella?,les coses no podrien anar pitjor.
-Marxem¡¡-
-Això mateix-per uns moments vaig ser feliç-
-A Paris?-
-Vès a fer la bossa va semblar una decisiò espomtània. L'endemà al mati va venir un amic de Barcelona,i no vam poder agafar el tren,i van conversar en veu baixa,el seguent va ser um jove de Girona a punt de prendre els vots religiosos...quan va marxar vaig dir que hauriem d'agafar el tren de nit...
-No hi ha diners per a trens
-Doncs farem dit-
-Tu marxa avui,jo seguiré després,vull conseguir diners...haure de travessar les muntanyes per arribar a França,sóc català i no tinc papers ni permís per anar en lloc.Vam caminar plegats fins la carretera principal,anàvem agafats de la mà...em va donar un bitllet de cent pessetes,i va parar un camiò...va aixecar la mà mentre se m'enduien,m'acabava d'expulsar del paradís sense que jo me n'adonés..."

9/4/2017:
L'autora fa caminar,la seva novel-la,com si fos un relat auto-biogràfic i en part deu ser aixì,consideran l'acompanyament fotogràfic del enegmi,que reforça amb "cameos"...Umberto Eco,Espriu,Dali...que campan intercalats dins l'acciò . 
Desprès de la seva precipitada fugida,la nostre "prota",no va tornar a la seva estimada Girona,fins 1958,amb la esperanza de refer la seva història amb en Josep,però la situaciò política no era millor,i el seu xicot seguia embrancat en complots..."...em va explicar que lluitava per Catalunya,d'una una manera diferent,animava artistes i escriptors a defensar la seva identitat a traves de les seves obres.Organitzava festes,exposicions Li mostrar un cassalot molt antic.
-Això serà la galeria mès gran de la provincia i només exposarem art ccatalà,"La Fontana d' Or" t'agrada el nom?.Evidentment ella no veia les coses amb objectivitat,la ciutat havia tingut problemes,molts homes engarjolats,o se 'ls havien endut enmig de la nit per matarlos,tot incomprensible per ella.En sentir la paraula Madrid,tothom escopia,però ella només veia el seu entorn a traves dels ulls d'en Josep.
"...li vaig comentar l'extraordinària malenconia de la llum als carrers,que m'havia transportat a temps que ja no existien però que no acabaven d'anarsen de tan poderosos com eren.
-Si,és clar,van passar coses molt fortes aquí-
-Quan la guerre?-
-Viatges espirituals a través del temps i d l'espai,per això Girona estaraà sempre connectada a altres dimensions-r 
-Quí va fer aquest viatges?,potser4 els meus deixarien de ser geogràfics...
-Els místics de l'edat mitjana,i d'abans,Girona ha estat testímoni d'uns fets extraordinaris,més enllà de la comprensiò humana,i fa meinys de cent anys,certes persones amb tendències místiques van venir per aquií i van repetir les ceremònies,i en la seva recerca  del "coneixement directa" van defugir l'amor terrenal,ni la mort podia aturarlos- li vaig preguntar si coneixia aquella gent.
-Coneixia la dona- jo sabia que era la francesa,no feia gaire, en una carta de Maria Tourdes que jo vaig trobar sobre la tauleta de nit hi deia
"Mon cheri,je guard le secret"si mai es destapés la veritat,ens cauria una malediciò,al final dela carta hi havia una mena de dibuix d'una piramide amb noms que no vaig desxifrar,també hi havia números i equacions,la paraula de dalt de tot era "Jov".M' la va agafar d'una revolada,i la va posar damunt una pila de documents.
-Quin idioma ès?-
-Hebreu antic...". QUE RES DE RES?.
Pocs dies després vaig decidir marxar,em va acompanyar a l' estaciò...el sacrífici ja estava fet,però el meu cor pertanyia a Girona..."



14/4/2017:
El 1961,la nostre autora es va casar,a Londres,amb un fill d'un dels totems,mès importan del sete art...
"...recordo que no vaig resar,però en comptes d'aixó vaig enviar una mena de missatge a Deu,per agrair la felicitat compartida que finalment sentia amb una persona que estimava i a qui protegiria fos com fos..."
Desprès de parir el seu primer fill va caure malalta,semblar ser que de depresiò post-partum,i li van recomenar un petit temps de repos i allunyament,a la Costa Blava,que ella va cambiar per la Costa Brava,però tornem a la novel-la  "...m'estàva en un hotel tradicional,amb una bona cuina,a la vora del mar i a prop de Cadequès. Els seus clients,turistes que s'estrenaven a la Costa Brava,Girona ja no formava part de la meva vida.Un dia de tramontana vaig decidir fer un tomb per Barcelona i pactar amb el taxista que agafés la carretera de la costa,però al arribar a Calella,el taxi va entrar en pana... -Es la roda,va diagnostica el taxista...vaig voler saber com era Calella i  creuar la carretera,no es veia ningú,ni un trist gat,i el silenci era sepulcral,en un carrer lateral,un home sensual es recolzava a la paret,em mirava era en Josep¡¡¡.
Em va dir que esperava un home de Barcelona,que l'havia de acompanyar a un santuari de Ripoll,així de sencill,darrerament no anava per Girona que s'estava prop dels Pirineus...vaig tornar a el meu taxi,i ell no deixava anar la porta
-Per què no et quedes?fa massa calor a Barcelona...-la conversa s'estava posant perillosa.
Quan en Josep i jo vam arribar a Girona,una carta de la Maria Tourdes,ens va rebre,li demanava que l'anes a veura urgentment,el vaig esperar en un bar d'alla a la vora,on vaig reconèixer-hi un vell amic.
-Ah,la noi anglesa¡¡-em va dir que darrarament veia molt poc en Josep
-Sa mare volia que entrès al seminari,però a un especial,no sé si m'entens.
-A on dius?-
-Més enllá de Ripoll,als Pirineus.Allà tindria un mestre especial.Res de capellans catòlics,tu ja saps...tot plegat molt estrany.
-I què,hi va anar?-
-No en parla,però passa llargues temporades fora de Girona,i en semblar que per l'estil de vida que porta no li convindria gens tenir dona..."

18/4/2017:
En aquell retrobament totes les bones hores de felicitat del seu present,se'n van anar en orris...i el va seguir com un xaiet,primer a Girona desprès a Paris...
"...l' apartament de la Maria Tourdes era a l'altra banda del riu i tot que estava malalta,el seu salò era ple de gent,majoritariament intel-lectuals,que fumavan i xerravan,era un pis gran i es veia que havia envellit molt bé,algunes parets mostraven espais mès blanca on es veia que hi havia hagut cuadres penjats.En van presentar un autor francès,que no deixava de parlar d'una tal Madame Mathieu i semblava que estava escribint una tesis sobre un aspecte poc conegut de la Maria,es van obrir la porta del dormitori i en Josep em va demanar que passés.La Maria semblava exhausta,els porticons estaven mig tancats,anava mig maquillada,però això no li sissimulava la decadència,vaig intentar amagar la meva sorpresa,que quedava d'aquella majastuosa presencia del dies viscuts a Girona?...que quedava del misteri del seu sonriure entre la mitga llum del Call?. Pel terra hi havia retrats emmarcats,vaig suposar que eren els que havien despenjat de la sala del costat,ell la va ajudar a signar un parell de documents,que semblavan importans,en el moment d'agafar la ploma,li va caure de la mà un anell que va rodolar per la vanova,estava mig cremat hi tenia grabades les inicials BS.estava convençuda que la Maria li havia otorgat poders a an  Josep,i ell li va fer a mà un feix de documents ,cartes i fotografies de la torre de la francesa,tot barrejat,però de quins poders es tractava,de la casa de Girona?,que per allò hauria calgut d'un Notari,en Josep li va preguntar què li explicaria al jove autor,
-La meva vida,no veig per què no,tard o d'hora l'arreplrgarà algù-
-Ningú no arreplrgarà res Maria,vaig a fotre fora a tots els visitants-
-Però el capellà que es quedi-va demanar Maria....
Vaig gira cua i em vaig posar a caminar cada cop més de pressa.Paris no em feia bé..."


24/4/2017:

1966:La nostre dona enigma,va tenir el seu segon fill,va començar a escriure en prensa,va vendre el seu
primer relat breu,i a les darrerias d'aquell anys una novel-la a els Estats Units,i llavors en Josep va tornar a picar a la seva vida
"..la seva visita tenia relaciò amb una copa que s'havia posat a subasta,i que ell venia a recuperar.Tenia 37 anys era solter i la majoria del temps vivia amb sa mare. En va dir que estava conten de que les coses m'anesin com jo volia,l'originalitat d'en Josep cridava l'atenciò dels meus amics,que van arribar a suggerir que colaborès amb alguna cosa de poesia catalana a Oxford. Sempre havia sabut que,per mi,en Josep no representava merament un afer del cor,era un regal,un plaer i ara que el tornava a veure m'adonava què ningù mès no em podria provocar aquella sensaciò,però no podia abandonar així com així el meu marit.Em va costar uns quants mesos i va ser la decisió més difícil de la meva vida.
El 1968,en Josep,els nens i jo vam llogar una caseta de pescadors a Port de la Selva,el saló era petit amb sostres de bigues de fusta,i feia olor de resclosit,en Josep va calcular que tenia cent anys.Jo escrivia pel matí i passàvem les tardes caminant per la platja,en Josep,un dia li va assenyalar un poblet amb estaciò de tren que es veia des de la badia.
-Allò és Llançà,es on s'estava la Maria Tourdes-jo em sentia completa,com calia,realitzada...li vaig preguntar per què no m'havia fet l'amor abans perquè s'havia esperat que fos casada. Em va respondre que hi havia la seva mare,que tenia pocs diners i que llavors jo era una nena.Que a ell el seguia la policia i encara pitjor,la societat dels Rosacreus,tot plegat era perillos...i a més a més hi havia el Vaticá...."
La clau de la novel-la,comença obrir l'historia...Vaticà?...Rosacreus?.



29/4/2017:
"...en Josep volia visitar el seu cosí Geli.Un cop a la catedral es va fer fonedís entre un estol de capellans,i jo em vaig quedar palplantada davant la cadira de Carlemany,situada en un lloc priviligiat prop de l'altar major.Vaig pensar que la història d'aquell lloc era tan incalculable que no seria estrany que alguna cose en passés per alt.Quan va tornar en Josep,vam caminar fins a la Torre Gironella,en volia ensenyar el seu grau de reconstrucciò...en vaig quedar mirant desolada,el terreny on hi havia hagut la casa de la francesa...
-Per què ho van tirar a terra?-
-Va desaparèixer d'un dia per l'altre,la gent se 'n feia creus,però es evident que buscaven alguna cosa i que ho havien regirat tot de cap a peus,fins i tot sota els arbres..."
En el transcurs de tote la novel-la l'ombre d'una dona sura,capítol rere capìtol,Maria Tourdes,qui era Maria Tourdes?.Va neixer a Quillan,en el si d'una família rural i benestant,amb conegudes arrels càtars,que va arribar a Girona a les primaries del segle XX,instal-lanse en una vella i opulenta casa,darrera de la Catedral,a la que rapidament va començar a reformar i embellir.En esclatar la primera guerra europea,va ser anfitriona de desenes de compatriotes que hi van trobar refugi i un cert conviure glamuros.Tot Girona va començar a parlar de la "torre de la francesa",dels seus saraus i d'uns estranys rites,que deien que si realitzaven,altres francesos que rondavant refugiats per la Ciutat,van deixar caure a cau de orella,que en aquella torre si reunia el Priorat de Sio,i que la seva mestressa havia sigut amant de l'Abat Saunier,si,si,el de Remes-le Chateau.
Durant la segona guerra,la del 39 al 45,es va mig traslladar a Llança,on ajudava,tan com podia,a jueus,maquis i refugiats,la resistencia antifranquista també li va ser propera i la policia espanyola,convencuda que donava refugi a "rojos,separatistes i macones"la va tenir vigilada,però aquella ella,tenia un aliat molt poderos la Esglesia Catòlica i el Vatica.
Va morir,molt vella,a Paris,a les darreries dels anys 60,envoltada d'una cort  de peculiars "intelectuals".

















3/5/2017:
Quan la notícia de la mort de Maria Tourdes va arribar a Girona,tot el entorno dels nostre "protas",es commocionar. "...-Tinc d'anar a Quillan,on va néixer,em vull assegurar que no quedi res que li pugin prenddre-em va dir en Josep com si fos una prometença." ella el va voler acompanyar hi van anar en cotxe,amb un altre membre de la colla,el Dr. Arbós,van enfilar per la pintoresca carretera de l'interior,sensa passar per Perpinyà.La descripciò del paisatge omple un parell de pagines.le Trou de Cure,que vol dir "el pas del capellà",el baixador del infern,un cartell que a la carretera anunciava les terres càtars...."...vam dinar a Quillan,àpat contundent,de col patates,salsitxes i carn,en Josep va pagar i van anar a veure l'home que s'encarregava de la casa,un vell avid de conversa i ple de records de la jove Maria Tourdes,sensa compliments van agafar la clau,i em va semblar de bona educaciò quedarme amb el vell,i deixarlos fer,en va explicar que a Maria li encantaven les coses alegres,i que era bastan maca...-Fa anys que la casa ès buida.No sé què hi busquen,pero sia lo que sia no es deu haver mogut d'alla-.En Josep va tornar amb una agenda,amb noms i direccions escrites amb cal-ligrafia d'una persona jove  i una carta que tots dos homes van llegir i que en Josep va plegar amb cura abans de ficarsela a la butxaca de la camisa..-Almeinys ella està segura-vaig comprendre que la visita urgent a aquella casa només era per assegurarse que no hi havia res que d'altres poguessin cobejar" ja que estavan alli el Dr.Arbòs va propossar anar fins a Rennes-le-chateau
"...-Anem a l' esglèsia ara que hi ha llum?-en Josep va semblar indecis,però vam anar de dret cap a el temple,i justament allà on la terra es corbava hi havia una torre que jo havia vist abans...."A l'entrada la nostre noia va llegir "Aquell qui entra aquí ha d'anar amb molta cura".l'interior el descriu com "..era petit,lluminós i lluent,hi havia imatges pertot arreu,hi predominava la pintura blava que t'hipnotizava.Vaig preguntar qui l'havia pintat-El capellà.Fa més de seixanta anys."la ornamentació del via-crucis era de tot insòlita,el rostre del diable ajupit a l'entrda era inoblidable.."-Asmoides,en va dir el Dr.Arbòs,el guardia del temple de Jerusalem,mira,en va senyalar un pentagrama rosat que hi havia a la paret,Això no ho veuràs mai a les esglèsies dels catòlics.-Què ès?-M'imagino que del moviment Rosacreu-llavors sota la pica de l'aigua beneida vaig veure les inicials BS.i em van venir esgarrifances,les havia vistes tambè a Paris,a l'anell que la Maria duia a la mà.Damunt les inicials resseguides en vermell s'hi llegia "par ce signe tu le vaincras".

7/5/2017:
D' encà d'aquell viatge,la nostre autora-"prota"-enigma,es va sentir vigilada,un automòbil amb matrícula belga,aparexia sempre a prop seu,espantada va deixar Port de la Selva i es va traslladar a Girona ciutat,on en Josep es dedicava a guarnir i arbre el solar on s'havia aixecat la "torre de la francesa".
"...en Josep i un parell d'homes mès estavan cavant al jardí.La pedra que van desenterrar era inmensa,era sota el forat que havia deixat l'arrel de la palmera real,i en vaig quedar bocabadada en veure que per l'esvoranc s'hi veien tot de tunels.En van explicar que en èpoques de guerra s'havia hagut d'excavar una xarxa de túnels i avans,en temps dels jueus tambè,aquest túnels arribaven fins més enllá de les muralles i que arribaven a la vall i al mateix Monastir de San Daniel..." Tothom discutia sobre el significat d'aquella pedra
"...es una pedra de rítual,si realment es la que surt en als documents.és molt importan.Vaig voler saber,per què seria tan important,
-Tindria poders-
-I com sabreu si ho és?-
-S'haura de comprovar..." que si era una pedra solar,que si del culte a Mithras...en Josep mantenia que era molt més prodigiosa,i que formava part del patrimoni de la casa."..fa quatre-cents anys que és aquí,si és el que pensam,es la que fa molts anys que busquem...SEGLES¡¡¡.
"...-Havia dit res,la criada?-va preguntar algù
-La criada?-
-La majordoma del capellà,havia dit res a en Corbu,abans de morir.
-Segons ell,no-va respondre en Josep.
-Li ho podríem preguntar-
-Difilment,també es mort...hi ha molts morts en aquesta història" la nostre dona enigma va parar l'orella,i enmig d'un xiuxiueig li va semblar sentir "...cal que  mantenir la concentraciò,mirant fixament el senyal de la torre"...la torre¡¡¡,la torre Magdala..



12/5/2017:
1976:Aquella nit.a dalt de la muntanya,prop del jardí de la francesa,s'hi havia paregut la Magdalena,la Dama de la Copa.més de cent persones havien vist l'apariciò,era com un arc de San Marti i va durar gairebé una hora,això només pot passar,segons els cabalistes,en determinats llocs,depenent dels alineaments tel-lúrics i dels polsos energètics,pel que sembla havia passat més amunt dels jardí,a dalt d'un petit turó,algu va comentar per la radio que li havia fet el mateix efecte que un  miracle.
-La forma transmetia benestar,era Sagrada,anys enrrere,deien haver vist aparicions d'aquesta mena prop de la casa de la torre.- El llibreter Gerard Ruiz li va comentar
-Per descomptat diran que ès culpa d'en Josep,que remena el passat i destorba els esperits,potser ens vol protegir la Dama de la Copa- i es va posar ariure.
Una cavalcade de records van entrar a galop dins la seva ment...
L'imatge de la despareguda torre,existen a el jardì de la francesa.bessona de la de Rennes le Chateau,i que va ençisar a Cocteau...
Aquella conversa sobre en Josep "Sa mare el vol capellà,però no dels catolics,d'aquesta religio rara en la que creuen.."
Les estranyes i llargues estades,d'en Josep en una vall amagada d'el Pirineu...
Les peçes,aparentment sensa res de particular,adquirides en subastes que li van dir que eran "per vestir el call gironí que s'estava recuperant" i que tan exitavan a en Josep...
L'estol d'intelectuals,politicament incorrectes que va coneixer a el pis parisì de Maria Tourdes,parlant enfollits de filosofia...
Els tùnels,que arriben a San Daniel,segons en Josep,cavats segurament pels jueus,pels jueus?,allà tan separat del call i darrera de la Catedral?. On duia tot aquell garbuix?...Caterisme?...Grial?
"A finals dels anys seixanta an van parlar d'un llibre,escrit per un frances,sobre un capella pobre que,sense que ningú sabés som s'havia fet ric d'un dia per l'altre,desprès de trobar un secret amagar a la seva parròquia de Rennes le Chateau,amb aquell moment jo no vaig associar les explicacions del llibre amb la meva època gironina...tot plegat una faula....pero el 41976 tot tornava...tot encaixava"
Durant l'edat mitjana,en una zona,ara carrer de la Força,els mistics jueus entravan en trànsit i podien arribar a tenir visions de Deu,la pràctica de la càbala rta secreta i complexa,i es transmetien únicament a personas prou instruides que en poguesin fer un ùs respectuos. Durant l'ocupaciò romana els jueus ja eren presents a Girona,van ser expulsat durant el segle IV,i van anar a viure a pobles propers,Vila-sacra,Vilajuiga,ullastrell i sobretot a Besalù.Durant el segle IX,van ser convidats a tornar i a comprar vint i quatre cases que vorejaven la Catedral i obrien les seves portes a un patí comunal,desprès de l'expulsiò d
e 1492.l'Esglesia en va ordenar el tancament i es va escampar el rumor que aquell lloc abandonat estava maleit.


















17/5/2017:
A Girona,quatre cabalistes van realitzar un experiment,descrit  a l'obra "El jardí de les nous",durant el qual van transcedir les quatre dimensions terrenals,aquest i altres experiments van tenir lloc durant l'edat mítjana en els edificis de la "foto".Segons està documentat,els participants,es dedicaven a l'estudi de la càbala,eren iniciats d'alt nivell,podien dejunar,meditar i transcendir la seva existència física mitjançant el control de la respiraciò i els cants continus,i així arribaven a un estat hipnòtic que els permetia pujar per l'escala de Jacob,aquest estat afovoria els canvis espirituals.Un cop superades les quatre dimensions d'aquest planeta s'experimentava d'altres realitats que passaven a formar part de les descobertes cabalístiques.  "...en Josep creia que  precisament allò era lo que impregnava d'energia la ciutat,Girona sempre ha tingut quelcom d'imposant i magnètic,crec que aquest magnetisme emana del patì,la càbala hi va deixar una emprenta inesborrables,aquest ambient de prodigi,no tan sols és un llegat de la càbala,sinó la seva autèntica contribució al desenvolupament del pensament humà...",en aquesta escudella de misteri,fa caminar la nostre autora enigma ,el seu relat,que poc a poc et va atrepant en una atmosfera de secrets i misteris reals,maquillats,segurament,pero amb una base absolutament real.
Girona,la ciutat inmortal,te un altre títol Ciutat Mare d' Israel,entre el seus veins si poden comptar en Nachmanides,Ezra ben Saolomon,Azriel i Jacob ben Sheshet i Jonas ben Abraham,que va fundar escoles rabíniques a Barcelona i a Toledo.Semblar ser,segons m'han dit uns amics jueus,que ja no queden cabalistes ni místics,tecnics que l'estudien i la documentan si,el darrer va morir fa uns quince anys a Safed Israel,be això es lo que m'explicat,ja que com es llogic jo de càbala res de res. La nostre novel-la ,mès que enigma,fa caminar a la colla de animadors culturals,que van voler resucitar tote l'aura de secrets de Girona com personatges de la vida de la nostre escriptora,tot refent la fontana d'or o tornar a la vida el tapiat Call. "...desprès de sopar a cal Ros en Josep va parlar de l'edat d'or de la càbala i que feien experiments en un patì que ara era l'ermàs dels dissortats de la ciutat,-La pràctica mística es transmet als escollits,que son pocs,va tenir el seu apogueu a l'època de Nachmanides i des de llavors no s'ha repetit.Hem aconseguit que torni a resplendir-va concloure.
-Com s'anomenarà el centre?-va preguntar la Lucia
-Isaac el Cec.-".

23/5/2017:
La nostre dona enigma,se sent sola,amb en Josep vivint a Girona,absolutament absorbit per l'excavaciò del Call, i aquell malait cotxe de matricula belga,passant i repassant per davant a ca seva...
"...sabia que Girona no era el lloc adient per els meus fills,a Londres hi tenien molts nens amics,la majoria fills de pares separats,i això feia que formessin un equip i que es recolzessin els uns als altres.Si ens quedava perderien part de la seva identitat i el contacte amb el seu pare,que els adorava,...."
Volia saber lo que amagava la família d'en Josep,volia saber que quelcom de trascendent forçava a el seu amant a viure amb un aurea de misteri,volia saber si tote la gent que els envoltallava pertanyien a una secta,volia saber lo que buscavan en subastes i excavacions tan enderiats,i sobretot volia saber qui eran els ocupants del cotxe belga i que li volien ...
"...el carreró del segle VIII,ara obert,duia a una entrada fosca de pedra on hi havia la "mique",la casa de banys,i un pou,per diverses escales es podria pujar a les sales d'exposicions,on s'exihibirien restes de la restauraciò.El patí lluminos,dominat per una gran estrella de David,l'edifici estava estructurat de tal manera que només es podia veure per parts,les escales i els balcons,recentment restaurats formaven un dels angles del patì,al altre costat conduia a excavacions a mig fer.En Josep havia destapat la sinagoga,la cambra mortuòria,la taula de sacrificis i el forn per coure el pa àzim,de moment només havia excavat un deu per cent de tot plegat perquè no tenien més diners,i amb va semblar reconèixer la inmensa pedra,trobada a el jardì de la francesa,colocada en un lloc destacat..." avans de que els animadors culturals si posesin,el lloc era un lloc tancat i barrat,on les prostitutes que no trbovan un racò a el Barri Xino,i entraven per un forat de la paret hi portaven els clients,també hi dormien gitanos i buscadors de tresor hi deixavan el seu temps morts
"...-No creus que els ho hauries de fer saber,a els jueus,que es trobat tot això?-
-No cal-
-Em semblar que t'has begut l'enteniment,t'estàs gastant els diners per construir un centre cabalístic i d'estudis rabínics sensa implicar cap jueu¡¡¡com penses treure els diners?-
-Tant se val si els jueus vénen o no.A sobre que fem tot això,els hem d'anar al darrere?-"
Semblar ser que l'autora i "prota"d'aquest enigma,va decidir anar a la seva i va escriure un llarg article per la revista "JEWISH CHRONICLE",que li va sortir brodat.



26/5/2017:
Angoixada i temen per la seguritat dels seus fills,dolguda per l'ausencia d'en Josep,i per la presencia d'una noubinguda arqueolaga francesa ,a qui el seu home feia molt de cas i que semblava coneixar perfectament tots els enigmes,que ella ignorava...va dir prou i marxar  camì de France,però un cop a Londres,potser per oblidar es va possar a escriure "From the Balcony",una obra de teatre per a Radio 3 i la companyia Cottlestone del National Theatre de Londres,va seguir una biografia sobre Jeanne Hébuterne,i un altre sobre la seva relaciò amb en Josep "Albany Park",que de seguida li van comprar els drets per rodarne una pel-lìcula.Els seus articicles periodístics van provocar una allau de cartes preguntan pel lloc on s'ensenyava la càbala...
"...en Zelman Goldstein en va convocar urgentment a Girona tot advertint-me que les coses no anaven gens bé.En Josep havia utilitzat els diners dels jueus americans,però no per les seves ideas ,ara el volien fer fora,en Zelman va fer una proposta economica importan tan ell com els seus clients se sentien estafats,això no tornaria passar,en Zelman era un home intel-ligent,culte i un bon advocat,tenia coneixements de càbala i sabia explicar-la,l'havien condecorat a la guerra,a Israel.Havia conegut Girona gràcies als meus articles i m'estava agrait,per ell,va ser com tornar a casa,nomès li calia i volia expulsarne en Josep,amb Max Kander,el periodista,tambè s'hi havia de comptar,es mirava les pedres de Girona,els arcs i les escales talment com si ja fosin seus,només li feia nosa en Josep.amb el pretex de celebrar l'aniversari del meu fill gran a Isaac el Cec,vaig tornar precipitadament a la ciutat,vaig convidar els vells amics,especialment a en Josep.
-En Zelman no es refia de tu.Han dit els americans que deixin de tractarte-
-Els jueus com cal acabaran venin un dia o un altre,sòn el futur.Si Girona no acompleix el seu destí,no podra ser mai un lloc de perfecciò.Fa segles Nachmanides i els místics van dissenyar el seu futur i jo en tinc la clau,aquests americans són uns especuladors,si no vigilem ens muntaran un Disnrylàndia-".Semblar ser que el tal Kander,cercava uns documents,la nostre dona enigma va voler mediar per evitar l'expulciò d'en Joesp,però el yanki nomès volia "la clau",un objecta amb aspecte de copa,amb afegits,de tres potes i dues bolas adossades,mes tard ella va saber que es tractava d'un samael,i el record d'un comentari sobre els "rosacreus" li va venir a la mèmoria..."Escrits sobre la Rosacreu" de Julien Sacaze.
Resumì tot els fets,es complicat,els enteneu?
PISTA D'OR:
Una història d'amor per un home i una ciutat condueixen cap al secret del Sant Grial

1/6/2017:
En Zelman,va començar a comprar les finques del voltant,acorralant en Josep,però no va tenir en compte una cosa,no es pot comprar Girona,l'Ajuntament no volia cap escàndol amb els jueus,no volia americans frustrats compran cases,no volia quedar malament amb Israel i en Josep discretament va desaparèixer i la pedra solar amb ell,i l'alcalde va reconvertir el centre en un musue.La parella es va tornar a dir adeu,fins finals dels vuitanta "...a finals dels vuitanta jo p'assava llargues temporades a  Cèret,i per allà hi passava gent camì cap a Rennes-le-Chateau,anaven a buscar or,el secret del univers,hi vaig tornar,estava ple de turistes,els habitants n'estaven tips,vaig tornar a pujar a la torre i vaig recordar el meu primer viatge,en cap moment vaig tenir la sensacio que aquell lloc fos sagrat,certament la Torre Magdala era extranya,ningú sap què hi feia aquella torre d'estil  neogòtic,construida el 1903,i en vaig tornar adonar amb la gran semblança amb la que s'havia aixecat a els jardins de la francesa..." dies desprès la nostra escriptora enigma,va acompanyar el seu agent literari a Girona,el home volia coneixer de primera mà la ciutat que tan havia influit en els seus llibres "...els vaig dur darrera la catedral,i quan vam cer a l'alcada del lloc on hi havia hagut la casa,i em vaig preguntar com m'ho havia fet per suportar la pèrdua d'una ciutat que tan m'havia donat,a la francesa li havia passat lo mateix...feia un calor asfixiant,com que sabia que en Josep hi tenia a quatre pases una barraca d'obre,vaig decidir,amb la  intencio de descansar a la fresca arribari," un retrobament ell hi era
"-Estem en el mateix camp magnétic-digue divertit
-Venim de Rennes le Chateau...-feia molts anys que no veia a un a persona parlar amb tanta passiò,sobre un tema,tenia els ulls encesos i s'expresava amb fervor quan reclamava per la seva ciutat el capella i el seu misteri,la seva revindicaciò era franca,ja que va dir coses que no havia mencionat mai.
-Per descomptat que Rennes ès a Girona,precisament per això el mossen francès va venir aqui.Girona va tenir sempre el secret.Un lloc am aquest,amb tantes ressònancies per força havia d'amagar quelcom tan poderós-
-De veritat va venir el capella?-
-I tan¡ venia a veure a Maria Tourdes,es una història coneguda a Girona,el meu avi el va coneixer,venia a buscar el secret,no hi va ser mai a Rennes-
-I els pergamins que hi havia a l'esglesia,com s'expliquen?-
-Els oroginals eren instruccions codificades per explicar la situaciò del material,documents secrets el...no poden ser originals,segurament els van copiar i modificar sovint des de 1891.En Saunière se an devia ocupar-
-Qui els va deixar a l'esglesia?-
-L'abat Bigou.Al segle XVIII,va ser capellà de Rennes i va marxar just abans de la Revoluciò Francesa.Tenia alguns documents,però el secret ara aquì.-
-I on va anar l'abat?-
-Aquì,havia de treure el material abans que el nou règim no el confisques-
-Hi ha proves documentals?-va preguntar amn tacte el meu agent-
-Hi ha correspondencia,entre Saunière i Maria,i altres persones-va callar de cop"


5/6/2017:
A finals dels anys seixanta,s'edità un llibret ,escrit en francès sobre un capellà,que s' havia fet ric desprès de trobar un secret amagat a la seva parroquia rural,el llibret duia per títol "Le trèsor maudit de Rennes-le-Chate au"(1967),autor,Gerard de Sède,que va passar per les llibreries sensa pena ni gloria.
El 1980,s'edità "The Holy Blood an the Holy Grail"que allargava l'història parlant d'una possible descendència de Jesus,i del Priorat de Siò,i d'aquest en Dan Brown va afusellar el 2003,el exitos "Codigo da Vinci",però quina es la realitat comprobable?. A l'època prehistòrica,aquell poblet es deia Rhedae i vivien tribus celtes,que ja el consideraven un lloc sagrat,en temps dels romans va crèixer molt gràcies a les seves mines i aigues terapèutiques de les veines termes de Rennes-les-bains,per els romans també fou un lloc sagrat,dominada pels visigots,segle VI,es convertí en una plaça forta que durant cinc-cents anys es disputaran franc i arabs fins el segle XI,que fou venuda als comtes de Barcelona i va rebre el títol de viIa Real conjuntament amb Carcassona,arran del matrimoni del princep visigot Almeric amb Clotilde.
Pel que semblar,hi havia diversos tresors enterrats per la zona.i això explicaria la sobtada riquesa del capellà,l'or que els visigot saquejaren de Roma,l'any 410 dC.,el tresor de Blanca de Castella,el tresor dels Càtars i del Rei Dagobert,en el segle XIII,els Cavallers del Nord,sota el comandament de Simò de Montfort,va foragitar els Càtars i la poblaciò de Rennes-le-Chateau va quedar pràcticament exterminada i l' àrea esdevingue agrícola.
L'extranya esglèsia va ser construida damunt d'un antic lloc de culte visigot i consagrada a Maria Magdalena l'any 1059,a quatre passes,a Bezu, si conserva les restes d'una fortalesa medieval que va pertanyer als cavallers templers,l'historia menciona la família Blanchefort,especialment Bertrand,quart Gran Mestre dels Templers i els seus descendents foren protector del lloc.L'abat Bigou,confessor de la famìlia Blanchefort,va fer construir  en el cementiri de l'esglèsia una tomba,el morir el 17 de gener de 1781 el darrer menbre de la famìlia,que amb el temps va esdevenir el punt principal de les descobertes d'en Saunière, per la senyora Hautpol de Blancafort, amb ella s'extingueix la nissaga.Potser aquest passat místic es el que va crear el rerefons de tots aquests estudis i novel-les.
APA,¡¡¡destapeu ja l'enigma, intueixo que el sabeu,... acabare fent una "tesis" sobre Rennes-le Chateau.


11/6/2017:
Aquell vespre,la nostre dona enigma,va estar llegint tot lo que tenia a mà sobre Rennes, i el  endemà,va anar a cercar en Josep "...li vaig explicar tot el que havia llrgit.
-Hi trobares poca cosa,als llibres.Aquell capellà va saber esborrar el seu rastre.
-Per què venia a Girona?-
-S'estava a casa la Maria,no podia ser d'altra manera.Tenien alguna mena de relaciò-
-Que havia trobat el capellà?-
-Un secret,i una torre anomenada Magdala,que va copiar a la seva parroquia-
-Però per quin motiu?-
-Algun en devia tenir-
-Quì més ho sap?-
-No te res a veure amb buscar or.
-Hi tenia res a veure en Cocteau,amb la societat secreta que citen els llibres?.Era un Gran Mestre?-
-De ben segur que hauria estat un Gran Mestre,si tot això exístis. -es va aturar i va assenyalar una capelleta..
-Allà ès on diuen que hi va haber l'apariciò-estava dedicada a Jesús,hi havia una còpia d'una petjada,estava ben cuidada i havia flors fresques,en va semblar recordar que quant l'apariciò,m'havien dit,que havia estat de la Magdalena.la Dama de la Copa.. doncs ara deien que havia segut Jesus.".Semblar ser que Maria Tourdes va ser una dona execepcional,era molt rica,però sempre deia que allò ni tan sols era el principi de l'autentica riquesa ...en vaig  trobar dins una llibreria de segona mà,a prop del taulell un home en mirava...vaig preguntar si tenien quelcom sobre Rennes,i el home que en mirava  en va interrompre-Allà no hi ha res de bo-va deixar anar,tot miratme,vaig callar era dificil saber si era amic o enemic-Oblidis de Rennes,es com Disneylandia,si el que busca és emociò,poder i misteri,més enllà de la seva comprensiò,llegueixi la verdadera història-
-Quina?-
-La Biblia naturalment-.

15/6/2017:
Tot Girona,diuen els esòterics,es un tractat a cel obert de "ciencies" i missatges perduts en el temps,d'interpretaciò exclusiva per iniciats,i que son aquestes arrels qui li dona el seu caracter ùnic a la Ciutat.
Va ser aquesta tradiciò lo que portar a Maria i radera seu a el "abate"fins la finca radera de la Catedral,però quì era Bèrenguer Saunier?.Va neixer un 11 d'abril de 1852 a Montazels.distrcte de l'Aude,primogènit d'una famìlia extensa i pobre que seguin una costum de l'època,el van enviar al seminari,inteligent i atrectiu amb un gran pervindre,no obstan això,el van destinar a la decrepita parròquia de Rennes,tenia trenta-tres anys.Què havia passat?pel que semblar havia fet massa evident el seu soport a la Monarquia. Des de la seva arribada,es va dedicar a restaurar l'esglèsia,guanyava el just per viure i començar a estudiar intensivalent hebreu.Amb la ajutd'alguns monarquics,va acabar la restauraciò,i que la Contessa de Chambord,d'origen habsburg i casada amb el pretendent frances,li va regalar tres mil francs i la seva amistat,l'arxiduc Joan,così de Francesc-Josep,l'"etranger"pels volatans,li va supervisar les obres,semblar ser que coneixia l'xistencia de cert secret dins el temple.L'any 1891,mentres enretiraven la pedra del altar,segons afirma el sacristà Antoine Carpentier,es van trobar quatre pergamins,es tractava dels documents que havia enterrat l'abat Bigou,durant la Revoluciò,hi havia dos missatges xifrats "Pastors sensa temptaciò.Poussin tenen la clau,Pax 681.Per la creu i aqust cavall de Dèu jo completo aquest dimoni del guardia del migdia,pomes blaves" l'altre "DagobertoII,rei,i a Sió pertany aquest tresor,i ell es allà mort".L'alcalde va reclamar la troballa,pero Saunier els va portar fins el Bisbat de Carcassone,aquest el va enviar a Paris,a el seminari de San Sulpice,i tots plegats van arribar a la conclusiò que tot portava a un temple esòteric copiat del temple de Salomò,a mès a mès es van adonar que Rennes estava sobre el mateix meridià.A Paris el vam portar a diversos grups i societats secretes,la visita va durar unes quantes setmanes i va establir forts vincles amb persones,que mès endavant tindrien una gran relaciò amb Girona.Despés d'això en Saunier es va tornat ric,mai es va saber com,ni ell ni la seva majordoma van deoxar cap pista,va fer construir la Villa Bethania i la torre Mgadala,i portar l'aigua corrent a tot el poble,la seva hereva,la majordoma,el any 1918,el sostema monetari francès es va modificar,i tothom va haver de declarar els seua fons per poder canviat la moneda,ella va cremar la srva fortuna per no haver de donar explicaciòns....conclusions,la nissaga de Jesus i Maria Magdalena,el Vaticà pagava...el capellà  viatjava a Girona amb frecuencia...va morir el 1902.

20/6/2017:
Hem arribat a el captl.33,...."...no vaig veure en Josep durant deu anys,Girona ja no em venia gens de gust,quan anava per allà em quedava al Balneari Prats de Caldes de Malavella.La tardor de 2004 en Josep es va presentar a Caldes sensa avisar,va baixar del tren,com qui diu,per entrar de nou a la meva vida.Jo no tenia el millor aspecte fisìc i a ell costava de reconèixer,estava vell,havia tingut un infart i necessitava parlar amb ml...."ella ja tenia tres nèts,havia escrit uns quants llibres,gestionava una associaciò bènefica,viatjava,frecuentava Catalunya,donava conferencies sobre Modigliiani.En Josep,havia escrit una colecciò de poemes,l'havien guardonat per la feina fete al centre jueu,la seva dona seguia amb els seus vitralls i el seu fill estava a punt de casarse..."...-Un cop em vas dir que faries qualsevol cosa per mi.- vaig fer que sì.
-Fa anys que cert material es custodiat privadament a Girona,s'ha format una societat per protegir-lo,i un dels principals menbres està a les portes de la mort,i jo,l'infart m'ha recordat que soc efìmer-
-I per què jo?No tens dona?-
-No hi tè res a veure,i tu vas conèixer a Maria Tourdes-
-Què hauria de fer?-Vam seure en un lloc tranquil sota els arbres.
-La societat està en perill,el material podria dispersarse,l'he  de protegir-li vaig preguntar que volia que fes per la societat. Em va dir que el Grial,o la Copa formavan part de les seves pertinences..." li va donar un contacte,per si  a ell....el llibeter de vell de les escales de la Catedral. la nostre "prota"enigma,va anar a veure -le ,volia contacta amb en Josep,imposible,la linia estava tallada,i el home li va advertir,que amb aquell asunto no anes de periodista,que fes com si fos turista,o buscadora de tresors,.."..per si de cas,li vaig dir que ningú no m'havia revelat res-
-Però n'ha parlat amb tu,i amb ell no se sap mai.Demà ho pot fer amb un altre,procura que no xerri,però d'allò a Girona,jo no nse'n vol recordar ningú ara,som una ciutat adinerada.
-Per què no en parla amb la seva dona?-
-Per a en Josep el passat va ser la seva millor època,li fem mès efecte nosaltres,amb qui el va compartir-"..finalment va poder trobar i concertar una trobada amb en Josep,volia sabero tot,li va dir,que si nos'explicava no el podria ajudar,però ell,...no volia ajuda,només que sapigues certes coses.Aquell avui necesito ajuda,aquell no cal...li feien sentir por.V a seguir fent preguntes,volia sabero tot,saber les coses a mitges es perillós...existia realment el Grial?...On era?...Que era?...li van apuntar un nom,Josep Luna,treballava al Motel Emporda de Figueres,el Sro.Luna havia sigut capella,i era un home encantador,contable a el Motel,però va eludir qualsevol aproximaciò  el "teme",el finalitzar la trobada li va demanar a la nostre dona si li faria res portar uns llibres a en Ruiz a Girona...la bossa pesava força...quan va arribar a Caldes  la va obrir hi havia dos llibres i una nota entrmig "Es preveuen canvis importans.Allò que fins ara romania en la foscor està punt de veure la llum".




27/6/2017:
Disculpeo la poca fluidesa,d'aquest darrers dies,pero he patit un accident cassola que an força a cures. i  a fer cert repos.

Novament,la nostre autora-prota.es tornava a sentir lligada a Girona i a el seu món esotèric i el seu etrn vell amor,vers un home rar i esmunyidis i que segons deien "rosacreu".
"..en Carreras,el bon amic d'en Josep m'esperava a l'entrada del teatre Planeta,vam caminar pel costat del riu,em va semblar que estava preocupat  per mi.
-Deu ser dur que en Josep sigui un home casat-li vaig respondre que a mi m'agradava ser lliure.
-Ell era teu,-
-De tot en te la culpa el Grial,oi?,Madame creia en la seva existència,el seu biograf,diu que ni va parlar abans de morir-
-El coneixies?-
-Quan ella estava malalta,en Josep em va dir que es deia Gérard de Sède...Què és el Grial?-
-Desde del segle XII i XIII,era present en moltes tradicions.El Grial contenia polsim d'or i de plati,el seu poder s'utilizava en el culte a Isis,es cert que uns cabalistes de Girona havien descobert les propietats del Grial,i que de llavors ença s'havien dedicat a fer experiments per transcendir la vida física,per això en Josep s'havia intresat pels jueus.-
-Quin aspecte tè el Grial?-el va descriure com a quelcom fet de la matèria física més extraordinaria de tot l'univers,es deia que otorgava poders fora de l¡abast dels humans,com ara la longevitat,la immortalitat i la invisibilitat,qui el té posseeix el món,permet travessar el temps,fa levitar,els objectes surten de las seves dimensions i reapareixen  en un altre lloc...es un do del paradís
-L'has vist tu?-
-No-
-Hi creus?-
-Tal com jo entenc el món no hi té cabuda,o més ben dit,no encaixa amb la meva doctrina-
Em va fer l'efecte que ja no tenia res més per dir i no em vaig atrevir a parlar.Era un home fred,hàbil,i amb això en vaig tenir prou per comprender que en Josep corria ,un cop més perill.

2/7/2017:
Avui trobem a la nostre dona-enigma,amb seixanta anys llargs complers,allotjada en un balneari a quatre passes de Girona,absolutament abduida per aquelle estranys documents i reben la visita inesperada del seu etern amant en Josep...."...quan en Josep va entrar al menjador atraient de manera inquestionable totes les mirades.Amb el cap va saludar amablement els coneguts i va dedicar un gran somriure a la Rosa Quintana,la propietaria,però quan el vaig tenir davant va posar una cara llarga i em va fer saber que uns americans volien comprar el material i que hi havia una fortuna pel mig.Abans d'un any,mès o meinys,tot sortiria a la llum,principalment es tractava del capellá,la revelaciò tenia un propòsit de questionar la creença en Deu  oferin la posibilitat d'una interpretaciò dualista de l'existencia.
-Qui va fer aquest pronostic-
-Surt als documents del Grial,l'oferta és astronómica,però el que volen també ho és.I per això que no ho han de conseguir.
-Té res a veure amb política?-
-Oh no va molt més enlla,el Dr.Arbós vol que ens venguem el material,sempre ha cobejat els diners,no per malbaratarlos,sinó per invertir en investigació mèdica,i ara té un argument de pes,perquè esta predit que les coses an de anar aixì,surt a la càbala-
-Quants hi estan embolicats amb tot això?-
-M'estimaria més no dir res-
-I tu?quin paper hi tens?- es va autodenominar "custodi de la cosa",la seva família n'havien estat sempre els custodis.
-Vols que escrigui alguna cosa?-
-Si en trobes un o dos que en vulguin parlar.escoltals.Després tu mateixa-
-Tens por de morir?-vaig calcular que tenia setanta-cinc anys i un infart...silenci llarg...
-M'agradaria saber que anira a parar en bones mans-
--No me na havies parlat mai,on és el material?-
-No el trobaran.
-I la pedra solar?-va fer que no amb el cap.Li vaig preguntar en qui confiava per evitar perdre temps temptejant les intencions de la gent.
-En tu.-vaig entendre que l'atac de cor l'havia posat en contacte amb la seva mortalitat,i que volia transmetre certes coses,era evident que la "societat"veia com la seva gent se estavan apropant massa a la mort,i els que tenien carracs de responsabilitat els preocupava el futur del material. En Saunier va venir a buscar els documents de la càbala i la clau de tot plegat, a Girona, sabia que era allà on el misteri es resoldria...."



8/7/2017:
Be,hem arribat a el final,i hores d'ara,despres de 2.411,visites i mès de 100 dies el enigme segueix...sensa resoldres,es evident que no tinc lectors per terres gironines,on la novel.la es força coneguda,aixì que anem per l'ùltima "pista". Aceptada la responsabilitat de ser guardiana del misteri,l'autora-prota,es v' aboca a la recerca de documentaciò "..durant la meva recerca,de resultats bastant contradictoris,m'havia arriscat a fer preguntes sobre la societat que havien alarmat.La meva tasca va despertar l'interès de gent que fins llavors no m' havien parlat mai,i d'altres que no tenien ni idea que la seva ciutat guardava un poderòs secret i vaig començar a notar una mena d'ombre fosca al meu voltant...".Girona es considerada una ciurat mística on si pot trobar el miracle de les mosques de S,Narcis,una forta implantaciò de la francmasoneria,estranyes aparcions ,la Dama de la Copa? "...el ritual era semblant a un que practicaven els cabalistes,està comprès en una equació,els iniciats realitzen actes repetitius i estimulen les reaccion normals del sistema nervios fins a un punt que arriben a un estat de trànsit - Qui ès la Dama de la Copa?.-Ella pot tornar a aquest planeta en determinades ocasions,el ritual pot portarla,per guarir,per donat poder-però es la Magdalena?..."una torre ja derruida,la torre Magdala,orientada al sud i d'arquitectura força vulgar,i la seva besona a Rennes,,orientada a el nord,que despertava intres a alguns intelectuals,les visites continuades del famol Abate Saunier,els peculiars moviments del Registre de la Propietat,la desconcertan Maria Tourdes,casada amb un home de confianza del Vatica,Roger Mathieu,on i va morir un 9 de desembre de 1940,l' esglèsia del Sant Sepulcre de Palera,prop de Besalu,que quant arriba el soltilici d'estiu,la llum incideix en un  punt concret d'una pedra ritual,i apareix la Dama de la Copa tota envoltada de claror.Situada enmig del bosc,no està oberta al culte,l'esglèsia n'esta al corrent però fa la vista grossa.Diuen que la pedra ritual la va portar a Catalunya,en Bernat Tallaferro,comte de Besalù i que,la va portar de Jerusalem i que tè el poder de provocar visions,i per damunt de tot la Cabalà i l'alquimia...
La  darrera part de la novel-la enigma,es una relaciò de cartes i documents que volen senyalar la veracitat dels fets narrats...tot plegat es una llegenda? o l'autora ens vol fer saber la seva propia i real experiencia?.
Titol...autora.