dilluns, de febrer 13, 2017

EL CAS D'UN "PLUMILLA" QUE NO SABIA UN BORRALL D'ESPORTS.

13/2/2017:
Home,nat a Barcelona,fill d'enginyer industrial,net,per par de mare,una nena "bien",de rentista i per par de pare,d'industrial tèxtil,an fàbrica a San Marti de Provençals,on i fabricava exclusivament,un tèxtil molt peculiar anomenat popularment "rayadillo",en el que es confeccionavan els uniformes del ejercit espanyol.
Amb la perdua de Cuba,tambè es va perdre l'industria del avi,i son pare va tenir que interrompre la seva carrera per dedicarse a liquidar la fàbrica,i en mitj d'aquell terrabastall va neixer el nostre enigma.
PISTA D'OR:
En aquells dies,tot eran acudits,semblava que ès volia enmascara la perdua sota una riallada...una d'elles va ser la de "hem perdut Cuba per culpa d'an XXX,i el seu "rayadillo",quin blanc mès clar per els insurgents¡¡¡".
Comença la recerca....

16/2/2017:

El nostre home enigma,en les seves memòries,eludeix parlar dels seus anys escolars,"..deixo còrrer la primaria perquè ho recordo molt vagament i no  vui referirme a lo que he decidit oblidar...",a quin col-legit tan traumàtitzant va anar el nostre home?,per veinatge famìliar,dreta dels eixample,podem intuiro però de cert n'han ser res,però dels seus primers anys,de convivencia familiar si s'esplai,"...res mès divertit que a anar una estona al magatzem del carrer Bruch a fer companyia a el meu pare,jo en realitat lo que en divertia era que l'Esteve em portès a donar un tomb pel Parc,pel Psg.Colon,les Rambles i tornar..."Dins el carro de repartiment,que descriu com una mena de tartana de les monges,a les fosques trontollan s'imaginava el Parc, i fins l'olor de la primavera,el brugit de las Rambles...però en realitat,el passeig es limitava a donar una volta al quadrilater dels carrers Bruch,Casp.Llúria i Ausias March.,però això ell n'ho va saber fins molts anys despres.."...avui puc dir que l'iniciaciò en el cultiu de la meva vida interior es va produir a la penumbre d'aquell carro de magatzem,tirat per un cavall que li deien "Cariño"..."



20/2/2017:

Dels seus anys universitaris,per ell va compte mès el farciment que el gall... "...totes les botigues de Pl.Universitat,de la Ronda,dels carrers Tallers,Gravina,Pelai i Aribau.eren cafes i salas de billar,i si el local era espaiòs,hi havia un billar de xapò i taula de set-i-mitj,nosaltres viviem sotmesos a un estat de setge fet  a mida i a l'abast de les nostres modestes fortunes..Quan jo estudiava,portava una llibreta,amb anotacions del que devia i del que en devien,la gent d'avui no sap el que ès empenyora,la capsa dels compassos,el relotge i fins i tot el barret..." un altre activitat que l'entusiasmava era participar an aldarulls...
"-Companys,els estudiants de Paris s'han declarat en vaga...-
-Ens solidaritzen,ens solidaritzen..."
El tren de Sarria,els "ferrocates"actuals,que anavan a ras de carrer,eran un altre motiu per organitzar un atac..."-Fa quatre dies,aquest tren va esclafar una vella...
-Al tren al tren¡¡¡¡-mai va saber,segons reconeix,d'on sortian bigues i taulons que feien de palanca per tombar els vàgons,ni d'on sortien tan rapidament nois que no eren estudiants,que treballavan en silenci,mentres els universitaris ho fèien enmig d'una cridoria terrible.
"-La bòfia,la bofia¡¡¡- com corriem¡¡¡al primer toc de corneta ja em teníem prou,el primer refugi eran les grutes de pedra picada del monument al Doctor Robert,l'arquitecta que va emplaçar el monument al bell mig de Pl.Universitat,no sabrè mai els cops de sabre que va estalviar"...
Carrera?Materies?...ni un borrall¡¡¡.



23/2/2017¨:
No cal dir que el nostre enigma,no va acabar cap carrera,i que la seva ùnica titulaciò va ser la que transcric:
CERTIFICACION PERSONAL:
El Secretario General de la Instituciòn certifica que D.XXX,según consta en los libros registros a mi cargo,ha cursado y aprobado en estas escuelas todas las asignaturas que constituyen el cuadro del plan de estudios en la especialidad de Ingenieros Electricistes,obtenido el DIPLOMA correspondiente y las calificaciones que al respaldo se expresan....
A Valencia funcionava una escola "Instituciòn Cervera",que otorgava títols d'enginyeria es especialitats,mècaniques,tèxtils,químiques o elèctriques,per mitja d'uns cursets per correspondencia,i al seu pare li va semblar que aquells estudis els haguesin cread a mida pel plaga del seu fill i el va matricular i tambè li va fer totes las "pacs".El seu pare que va començar a sospitar les seves aspiracions,per mitjes paraules, un die li propossar,aprofitan que eran llogaters del pintor Modest Urgell...
-Vols acompanyarme al taller del Sro.Urgell,que hi vaig a pagar el lloguer?-
La contemplaciò d'aquell taller,de les teles de colors confùs i aquells cementiris¡¡¡,i el entusiasme del seu pare,li va permetre a dir sensa por -Papà vui ser pintor...-.El seu avi,el rentista, en assabentarse,va anar cuita-corrents a comprarli una capsa de pintures a l'oli,una paleta,pinzells i un cavallet...
En Joan Llaveries,pintor de moda en aquells anys,l'admeté com a deixeble i durant dos anys els va passar en aquell taller,i "charmant" com era,va començar a intervenir en les discussions d'art.entre la Lola Anglada,Modest Urgell,Joan Llaveries i altres...i tan acuradas eran las seves opinions que Lola Anglada,el va portar a la redacciò del "Cucut"...




27/2/2017:
En aquells anys,narran les croniques,una onada d'aficiò pictorica va invadir  Catalunya,centenars de catalans que exercien diferents professions pintaven "per aficiò"com a locos...flors ocells,natures mortes,nenes de col-legit de monges...diuen que els metges,sempre humanistes,eran quasi corporativament molt aficionats a els paisatges,i els fills de famìlia benestan a la pintura abstracte,i fou llavors quant el nostre enigma va descobrir,a la Galeria Dalmau davant una tela de Joan Mirò,que per cert va acabar a mans de an Hemingwag,que  el seu futur n'era la pintura,i es va abocar en cos i anima a escriure,de cubisme,dadainisme,futurisme ...però espontaneament en tots els seus articles i surava un peculiar sentit del humor,fet que provocar un apropament a els ninotaires del "Cucut",Cornet,Opisso,Junceda i sobretot amb an Pere Prats.Aquella colla feien majoritariament satires polìtiques,i de les mès sagnolentes,que tambè eran las mès celebrades "Molt be jove¡¡¡la d'avui es molt intencionada,molt valenta,n'afluixi¡¡¡.Semblava talment que els agradava el pensament d'anar a portar tabac a la Model,a els seus ninotaires preferits".
Què,adivineu quin nuo cambi d'activitat va fer el nostre enigma?.

dilluns, de febrer 06, 2017

EL CAS D'UN NAT UN 29 DE FEBRER...

6/2/2017;
El sol fet d'haver nascut un 29 de febrer ja va tenir ,pel nostre home enigma,un caire d'exepciò i el va fer sentir un ciutada singular. Durant els seus setanta anys de vida,nomès va voler celebrar el seu aniversari setze vegades,i ell amb un xic d'ironia,va atribuir aquet fet el seu esperit juvenil i de bonohomia.
Va néixer,en el si d'una famìlia numerosa,en aquells moments benestan d'arrels menestrals, a el carrer Santa Ana de Barcelona,dels seus estudis,no s'entenen gaires dades,el mès segur es el que fou alumna dels Escolpis de San Anton. (Nota biografica per la la colecciò "Catalans d'ara"). "Ben petit vaig cursar les primeres lletres el col-legit dels P.P.Escolapis",però semblar ser,que avans va anar a una academia de barrì del carrer Gobernador,"col-legit de Sant Miquel",desprès de que la seva famìlia hagues cambiat de domicili,ja vivien a el carrer Cucurulla.
D'aquell col-legit ni un mot en els seus records,i dels Escolapis,an parla amb amargo,especialment del xoc que va patir el passar d'alumna "recomenat",o sia dels que pagavan,a "extern" alumnes de quasi beneficiencia,degut a la malaltia del seu pare que afectar greument l'economia familiar.
Qui ès l'home enigma,nat un 29 de febrer?


9/2/2017:

Durant un grapat d'anys,el nostre enigma,va ser l'autor mès estimat dels catalans.
En la seva obra,els valors del treball,l'esforç,el respecta,l'estalvi,l'amor a la Patria i la famìlia foren el seu eix central,i d' manera molt viva va  reflectir ,pagina a pagina,que aquells anys de precarietat els fa viure a els seus personatges,i que la situaciò patida a "Can Colapio",i altres circunstancies socials el van ferir profundament.
El germa del seu pare,l'oncle capella,llavors capella del Monestir de Pedralbes.els procuraba tote l'ajuda posible,i tenia per costum,els estius acollir els seus nebots a ca seva,en un d'els seus llibres hi trobem..."Pedralbes guarda per mi els records mès bonics de la meva vida,els tres mesos que hi passàven cada estiu,no els he pogut superar mai en benestar i alegria. A Pedralbes vaig viure el meu primer contacte amb la naturalesa,em calçava les espardenyes i sortia a còrrer pels camps,s'anavem a estiujer a el Monestir,ho devíem al oncle,ja que hi tenia casa,la que li corresponia com confessor de las monjes".

12/2/2017:

ENIGMA RESOLT...

dilluns, de gener 30, 2017

BARCELONA NEGRE I CRIMINAL 2017

30/1/2017:

L'enigma gira sobre una novel-la de misteri històric,però oblideu la sang i fetge i detectius amb gabardina...
Una pintura italiana...
Uns plans,quasi secrets del segle XVIII. ...
Una història d'amor,corrupciò i drogues...
Un autor nat el 1968...
Un relat premiat a principis del segle XXI,i nominat a un importan premi europeu...
Va ser publicada en 25 paisos...
El somni d'un Rei,que hauria canviat la nostre historia...
Captl1ª:
En una galeria d' art barcelonina un "marxant"rep un sobre sense remiten,amb una copia d'un llarg i florit document manuscrit,una mena de memòries d' un arquitecte del segle XVIII. ...
PISTA D'OR:
El seu autor va neixer en el poble de la "foto"...
Que lligeu caps?

 
 
 
02/02/17
 


El nostre "marxant",desconcertat es va sumergir dins aquells rars documents i de cop i volta,les veus i les flaires de l'infancia van surgir a galop dins els seus records,la galeria,el bruxit del carrer i els cuadres van desapareixa...i va tornar a ser el nen trapella que jugava a la Pedrera,amb els seus amics del poble allà en aquell esvoranc obert a la serra del Montsant,va tornar a caminar pel passadis que anava de la platja a la Casa de l'Hort del Rei i dins el desgavell de records les velles llegendes...
"-Durant la guerra aquì s'amagavan els avions...
-Tambè els vaixells...". Va tornar aquelles galeries quasi subterrànies que eren als peus d'un edifici d'estil neoclasic,tambè en ruinas,com un somni perdut.
Las "aventis"(an permis Sro.Marse),van quedar enrrera a els dotze anys quant
"-Mon iaio i ma mare"...-el van portar fins, la capital regional,a un internat,on el seu primer i nou amic fou un seminarista,an Coll,que li va fer a mà,desprès d'uns comentaris seus d'uns volums enciclopèdics,que li van aclarir els origenes d'aquelles ruinas de dos-centsnys enllà.però al mateix temps li va enfosquir un altre fet.
"-Tu saps qui et paga aquesta escola?-"la mirada xafardera del seminarista.el va fer,per primera vegada pensar que efectivament allò tambe era un misteri,ja que la seva famìlia era una de las mès pobres del poble...

 
 
 

diumenge, de desembre 04, 2016

EL CAS D'UNES PETJADES ARQUITECTONIQUES.

4/12/2016:

Barcelona,sempre ha sigut una ciutat amb un fort muscul associatiu,i on conviuen desenes d'agrupacions religioses,polítiques,culturals,esportives...on els ciutadans s'han agrupat amb proposit específic,una d' elles,filosòfica-filantròpica no gaire difìcil d'identificar,ha deixat una petjada arquitectònica molt llamativa i a el mateix temps oculta,sobre tot en el nùcli antic de la Ciutat. D'aquestes petjadas va aquest enigma.
PRIMERA PETJADA;
Barri de Ribera,Convent,caserna d'artilleria,hospiral militar,caixa de reclutes.
La trobarem en els frisos en dues de las tres portes,que te l'edifici.
La cronica ciutadana diu,que es van implantar quant va ser caixa de reclutanet, quì els hu va possar?.
Els alts oficials del exercit espanyol,descontens amb les absurdes poliques deFerran VII.,li van voler plantar cara,i tocarli lo que no sona,Formats majoritariament en el extranjer es van afiliar aquella,per ells nova associò,i manaran esculpìr la seva "marca associativa",en la caserna com un signe de rebel-lia.
Deuin edifici parlem?

8/12/2016:

Sobre l'arribada de la "comunitat"enigma a Barcelona,existeixen discrepancies,l'tesí majoritaria,es que ho va fer de la mà del exercit Napoleonic,però en una casa,el nùmero 3 del carrer Portal Nou,si va trobar una biga de fusta,amb el gravat d'un cartabò i la data de 1699.Semblar ser,que en aquell any era propierat d'un conegut ·"mestre de cases".aixì se auto-anomenavan en aquell temps els mestres d'obres,casualitat? pot ser,però ni deixar de ser sospitos...però anem pel enigma.
SEGONA PETJADA;
Dona
La primera en se membre d'una Logia,a Barcelona,parlem del segle XIX.
Dins el seu grup va prendre el nom d' "Esther".
Era filla i colaboradora molt activa del home,que va cambiar la nostre Ciutat,i d'aqui li be la seva relaciò amb l'arquitectura.
Arpista
El seu pare,fen valer el seu prestigi, la va introduir,per grau o per força,dins la "Logia Lealtat".
La nostre dona,es va significar com benefactota de liberals,represàliats i perseguits,el 1884 es va atrevir d'organitzar un grant concert a favor de las famìlies dels afusellats de Santa Coloma de Farners.
Va ser una de las fundadores de la "Camara de Mujeres del Gran Oriente Español".
Qui va ser la nostre barcelonina?



12/12/2016:

1884-85,an Rius i Taulet batlle il-lustre de Barcelona,va decidir girà el rumb de la Ciutat,i organitzà una Exposicio Universal. La va plantar en els terrenys de l' enderrocada Ciutadella,aixecada per Felip V,que la revoluciò de setembre (1869),va permetre que el General Prim,decretés la seva devoluciò a Barcelona. Finalitzada l'Exposiciò an Rius,va decidír reconvertir tot plegat en un parc que a hores d'ara encara conserva el sabor de l'època. Per reconstruir la seva urbanitzaciò va cridar la plana major de la "comunitat",arquitectes,escultors i urbanistes...Campeny,Fontsere,Cerdà,Vallmitjana,Reynes,Domenech i Muntaner,amb tocs de Gaudi,que van aprofitar intel-ligenment les restes tan de la Ciutadella borbònica com de l' Exposiciò,però la seva petjada com "comunitat",es mès que identificable a la cascada i sobretot en la peanya d'una estàtua, 'un "germa",que s'alça en un raconet encisador del Parc,on ells semblar talment que van voler signar la seva obre...la Tau,fulles d'acàcia,l' estel de cinc puntes,pedres cùbiques,cubs
en punta...
A qui esta dedicat el monument?.
PISTA D'OR;
El seu nom de pila era Buenaventura.
Un carrer de Barcelona,es conegut pel seu cognom.
Va ser fundador de la "Societat Filosòfica".
Apa a "consultar"....



18/12/2016:

Anem per un carrer on la seva petjada,es un discret homenatge els barcelonins germans il-lustres.
QUARTA PETJADA:
...mès que un carrer ès una Avinguda,filla del eixample...
...el seu nom es va sub-dividir en tres nomenclatures...
...comença amb l'estàtua,itinerant,d'un apòstol de la mùsica...
...mitj amagat s'ens "cola" un general golpiste,brutalment finat,però membre d'una Logia forana...
..."Hercules libi",tambè itinerant,sembla explicar oblidats jocs esotèrics...
...un "Santet",convencut que aquells veins feien olor a sofre...
...un patriotic Batlle, recordem el tancament de caixes,una plaça amb nom africà...
...un fanal avisa que el camì es la ciencia...
...baixant a mà esquerra,el record del primer consultori popular anti-tuberculos,on un metge catòlic va rebre un extraordinari suport d'aquells barcelonins "rarets"...
...no ben be a la Avg., però si a tocar,un germa martir pel nostre poble , acompanyat de la nena del mocador,ens mira...
...el testimoni d'an Josep Vilaseca s'alça trencador,formes mudèjars,maò vist...
...i finalitza amb un obelisc dedicat a un altre alcalde,tambè del "gremi"...

Quin carrer ès?.



24/12/2016:

Una cursa de braus molt dolenta...
Una moixiganga...
Una crema generalitzada de concents...
Els caputxins reberen de valent...
Del seu convent no han va quedar res...
Exclaustraciò,enderroc...
1848:L'Ajuntament decideix que en el lloc de les runes s'obris una plaça...
Concurs pùblic,guanya an Francesc Molina...
Gracils palmeres...
Una font de ferro...
Flaires a "tùnel del temps"...
Un herbolari històric,saluda  ceremonios,per mi,la botiga  antiga mès intresant de Barcelona...
Entre altres, Gaudi entre an acciò...
Uns abres de ferro amb els braços que arrenquen a diferents alçades,es la seva intervenciò...
Simbols inegables del "caduceo Mercuric"orlan l'obra...
En quin lloc de Barcelona,es pot admirar la nostre petjada?




1/1/2017:

Un dels membres mès importans,però a el hora mès discrets,de la nostre "comunitat",va decidir construir en un contrafort de la muntanya del Carmel,una ciutat jardì,l'execuciò d'aquesta idea fou encarregada a Gaudi,parlem del any 1900,amb plena llibertat creativa. En aquells temps,an Gaudi era molt diferent al Gaudi de la Sagrada Famìlia,es pot dir,sensa faltar a la veritat,que era un autentic "snob",i pertanyia a la "comunitat" fins el punt de colaborar activament en la "Cooperativa Obrera de Matarò",cooperativa molt lligada a las Logies "Hijos del Trabajo" i "Lealtat".
El lloc es facilment identificable oi? i la seva escalinata principal,que segons alguns estudiossos,es la millor mostra d'el esperit del Mestre,tot un paradigma de les seves convicciòns,en aquells anys.
El seu Mecenes,un entusiaste helenista,li va sugerir que li feia goig que la ciutat jardì recordes  Delfos,però ell com quasi sempre,en va passar força,tres o quatre detallets,el "tripode",al "atanar",la serp,que va reconvertir en salamandra,i poc mès,però això si els graons que arriban a al "atanar" son 33 com els 33 graons de la perfecciò,una picada d'ullet?..però la nostre pregunta es centre en un turo,antiga entrada de carruatges,on es posible admira una mostra clara del seu compromis amb la  humanistica"comunitat". Un monument desglosat en sis direcciòns,quin nòm tè aquest turo?.
I que el 2017,sia un camì plane per els vostres desitjos...EP,salut molta salut¡¡¡




7/1/2017:

Certament Barcelona n'ès Washington,però tenin una "manzana"ùnica,on la"comunitat va fer molt visible les seves "claus"i la seva influencìa sobre la Ciutat.
SEPTIMA PETJADA;
El "pare" d' aquestes cases fou un Indiano,i d'ell han pres el nom...
Els primers blocs van ser edificats el any 1836...
Arquitectes;
Josep Buixareu
Francesc Vila...
Les cùpules de casquet,i els acroteris son propis del neo-classicisme...
I trobem alegories de Cronos,modelades en terra cuita...
Els edificis estan enriquits amb medallons i panoplies amb al-lusions a les exploracions americanes...
En aquestes cases apareixen unes esfinxs,amb aplicacions,per primera vegada a la nostre Ciutat, de ferro forjat que van ser introduides per Valentì Esparò...
En un d'els seus baixos,davant mateix de Llotja,i va neixer una orxateria,molt famosa."Tio Nelo"...
Quines casas son i quin nom tenen?

9/1/2017




Aquí teniu un bonic restaurant,molt ben ubicat en el bloc enigma.
El seu nom ja ho diu tot,i el seu lligam amb la "comunitat",es tan evident¡¡¡amb un simple cop d'ull,ja n'hi ha prou.
El extraordinari "arros del Senyoret" va neixer a la seva cuina.
Bona pista oi?

15/1/2017:
Durant el segleXIV, a ran de mar s'aixecaran dues grans construccions,en moltes pretencions,la Llotja i  "Alla del Blat",entre les dues una esplanada importan,i a quatre passes de l'anterior petjada,per cert.
Entre 1663-1668,es va adaptar l'"Alla del Blat",un anexa pel Virrei de Catalunya,però n'ès d' aquells inicis d'el que "va" la nostre petjada,avui volem parlar del Marquès del Campo Sagrado,que voler embellir aquel espai tan fred,i en teoria tan noble,i encarragà a Francesc Daniel Molina algun motiu decoratiu...i una font va ser el acord que fou construida amb marbre i dedicada al "Geni Català",guarnida amb alegories,Pl.Narbona en el pensament?,dels rius catalans,Llobregat,Ter,Ebre,Bessos i Segre,escultures del italia Baratta...però mireu atentament la font i per poc que conegueu la "comunitat"...traieu les vostres pròpies conclusions.
De quina Pl.va el nostre enigma?



19/1/2017:
VUITENA PETJADA:
Avui l'enigma,es el cognom d'una famìlia,en botiga oberta en els seus inicis, a el carrer Ferran,i d' alguna manera conectada amb la "comunitat",només cal observar les seves obres.
El any 1900,es van fer construir una estranya PETJADA,un taller en forma de temple grec,on  sis columnes cotinties mostran quatre "glifos" (GLIFOS:Hibrid de gos,lleò i aguilot,que segons la tradiciò ,tenien la virtut d'olorar el or).
Els nostres artesans i mecenes enigmes,barcelonins de" tote la vida",formats a l' Escola de Belles Arts,van fundar una escola cent per cent simbolista,molt influenciada per el mòn onìric i naturalista d'Apel-les Mestres.
PISTES D'OR:
Les seves obres originals,avui al dia,en subastes internacionals arriban a preus molt apreciables...
El taller,el podem analitzar,amb totes les seves "claus" a el carrer BAILEN....
Ara "venen" a el Psg.de Gracia...
A quì cerquem?.



23/1/2017:
1891:Un Mecenes barceloni,membre de la Logia Regional d'Espanya,que fou un lluitador incansable per la laicizaciò de la "comunitat",i el abandonament d'els rituals esoterics,llega amb finalitats humanitaries una casa,on Valentì Almirall,decideix forma una importan biblioteca dedicada a temes sociològics,triats amb criteri d'esquerres,i que fou durant anys i painys l'ùnica biblioteca privada de Barcelona i ùnica tambè an aquesta materia.
Cal fer esment,com un fet rar i extraordinari,que durant els temos foscos de la "conspiraciòn judeo-masonica",el nostre enigma va restar intocat,ves a saber per quina raò,mentres tans llibres i
documents,d'aquesta corda,van ser destruits o expoliats per reomplir la falsa Logia del Arxiu de Salamanca..
PISTA D'OR;
Fou disenyada,d'un estil inconfundible i clarificador per an Josep Lluis Pellicer, i va tenir com primer bibliotecar an Eudald Canivell.
El nom de la biblioteca...mès facil imposible.


27/1/2017;
Tanquem las "petjades" amb una de ben sonada,donant un llarg cop d'ull a un pòrtic de la Sagrada Famìlia:
Dos figures,discretes,a banda i banda del pòrtic,un quadrat i un laberint...signes cristians?...
Una suma,facil de fer,que ès resolt amb un 33,l'edat de Crist? o els graus de la francmasoneria?...
21 esglaons ens portan fins el discret laberint,21 que segons la tradiciò n'escrita masonica,significant el coneixament propi...
Un rectangle trapezoidal descompost an  dos triangles,un d'ells buidat,l'altre en relleu,que significan unitat...
Un Crist amb una "G" esculpida a el pit,homenatge? o deixar constancia d'una lletra cent per cent masonica...
La serp trepant,exemple del pensament mòvil...
Una pedra basta,relaciò amb l'home d'avans de ser iniciat?...
Las portes;Un popurri d'esquadres,laberints,triangles i octagons colocats anarquicament,i an un raconet una estranya figura geonètrica irregular...
Va voler,el nostre enigma,deixar deliberadament un aclariment,sobre las bramas que recauen sobre Gaudi?,considerant que d'ell mateix no se li coneix cap abscripciò?.
El nom del nostre arquitecte ès....



dissabte, de novembre 12, 2016

UN CAS DE QUANT ENCARA NO EREM CATALANS.

12/11/2016:

Qui van ser els primers barcelonins?. Es dóna per bo que foren els laietans,que es van establir entre el Garraf i el Besos,altres historiadors aseguren que van arribar fins a Blanes,aquesta teoria es base amb les restes trobades pel Maresme,el Vallès i la Selva.
De la seva organitzaciò s'han sap molt poc,però semblar que el gruix de la comunitat vivia a Montjuich,on an E.Conivell,encara va poder dibuixar un Dólmen,que va subsistir fins 1929,a prop del actual Estadi Lluis Companys,cal dir tambè, que a S.Martì de Provençals n'hi havia un altre,al costat de l'actual esglesia,(Història Nacional de Catalunya de Rovira i Virgili).
Els pobles ibers tambè tenien per costum senyalitzar,d'una manera molt peculiar,els llocs magics i medicinals.
En el pla de Barcelona,dins el tercer amurallat,si van trobar dues d'aquestes "senyals",una va perviure fins el 1687,en que va ser cristianitzat el lloc.La segona estava a pocs metres de la primera leproseria de la Ciutat,i es va poder identificar com a tal fins les darreries del segle XIX.
De quines restes parlem?...i on estavan localitzades?

17/11/2016:

Es difícil creure que els Laietans,distinguìssin les qualitats curatives de certes aigues,a meinys que les seves característiques fossin molt evidents,ferròminoses?...sulfuròses?,que no ho semblar,considerant que tenim constància,escrita,del nostre enigma en cròniques de la edat mitjà on es parla,en el primer cas,no ja d'una font si no d'un pou "aigues plaients i fines...",i fan constancia que el lloc es propici per la fertelitat femenina,però n'era beven les seves aigues com s'aconsellava el"tractamnent",era refregant el sexe nu en el "monument".
Per cert en determinats llocs rurals,d'arrels iberes o celtes,on perviuan restes, encara ho fan...
Altres autors,mantenen que aquest monuments megalítics,molt corrents en tot el nostre arc mediterranì,mès que senyalar llocs sanatius,eran indicadors de corrents lel-lùriques.on calia fer ofrenes.
Gracies per la vostre recomenaciò,"pinta" com molt intresant...hu tindre present.


21/11/2016:

L'altre tram del enigma,tambè el trobem referenciat en una crònica de la baixa edat mitja."...lloc sanitos,airejat i d'aigues miracoloses..." s' això li afegim el fet que la primera llebroseria de Barcelona la van vestir a quatre passes de la font,fa pensar que potser si l' aigua d'aquell indret,aran peculiars.
A difèrencia d'ara,el llogarot,fora muralles,va ser repudiat durant molt temps,pels barcelonìns, la malaltia feia molta por,fins que a voltans del nostre monument si va obrì una mena de merendero on  el mitj d'un pati hi havia el nostre enigma,que per cert li va donar el nom "el pati del....".
El creixament de la ciutat va ser,probablement,el factor que allunyar els malals i reconvertir el lloc en un punt de fontades.
Tambè hi hague una porta del segon recinte de muralles,encomanada a un Sant Bisbe,i mès tars,durant el segle XVII,un famos molì de polvora.
El nostre enigma va ser fisicament trinxat quan es va remodelar i obrì el actual carrer,emnlemàtic cent per cent,que encapçala.
Mès clar imposible....



26/11/2016:

El nostre primer lloc enigma,va donar nom a la plaça on els laietans el van plantar,pou? font?,ves a sabé..ara hi tenim una font ornamental que continua rajan,axò si amb aigua servida per Aigues de Barcelona,amb clor inclos.
Durant anys i painys,es va creure que el nomenclàtor de la plaça venia dels romans,però darrerament altres històriadors i filòlegs l'han trovat un sentit originari diferent,per ells es una derivaciò de "pedra-grossa", vulgarment conegut com "pedrot".
Efectivament es cert que els romans,que h'aprofitavan tot,el van utilitzar com fita per assenyalar la confluència dels camins d'entrada a la Ciutat,però no li donaren cap mal nom,ni hi van tenir cap centre civil,va ser la parla popular el que el va fer derivar.
PISTA D'OR;
La tradiciò situa en el nostre indret la mort de la estimada,pels barcelonins, LAI....



29/11/2016:

El segon enigma que com en el primer segueix sen una font,malgrat que la del merendero,amb patí tan paleolíticament guarnit raijava uns metres,no gaires,mès enllà continua sen un lloc "màgic" i joios per un munt importan de barcelonìns.
La seva desapariciò data entre els anys 1818-1844,però segurament fou en el any 1835,com a consequencia de l'exclaustraciò forçada del sector.
Les cròniques parlam,que en el seu llocconvenienment moguda per servir l'estetica urbanistica, van plantar una font pùblica amb vulgar vestimenta de ferro colat,que el 1860 va ser substituida per l'ornamentada i "fanalada" actual,el seu voltan surgeren,deguda a la seva popularitat,quina ironia,un quiosco de begudes i uns urinaris i acacies i freixes i baladres...

PISTES D'OR;

Per tot Barcelona,en podem trobar quatre reproduccions,tan especiels son els "poders"que se l'atribueixen. En el meu barri en tenin una...
Ara la gent queda el Zurich...avans el punt de trobada era el nostre enigma.
Poc mès puc dir,ESPAVILEU¡¡¡.



dissabte, d’octubre 29, 2016

EL CAS D' UN VEINAT DE NOVEL-LA

Barcelones de paper:

29/10/2016:

Aquest enigma, es un mosaic huma on les vides individuals s'enturtulligant amb uns fets colectius.
Es,una d'aquelles novel-les,que una vegada as girat un parell de fulls ja no pots deixar,ideal per a nits sensa son o matins de platge...peró anem a el gra.
PST.I:
Es va públicar dins la colecció "Club de butxaca",que era un grup format per Moll,Selecta i Abadia de Montserrat.
PST.II:
El seu autor,millor dit autora,es una professional liberal i prolífica novelista per vocació.
PST.III:
Barcelonina i filla d'un conegut literat,que fou comparada ,per els seus "fans"amb una altre novelista anglésa molt popular.
Sinopsis del primer  capítol;
Una copropietat...
Finals d'estiu...
Un barri tranquil...
Un conserge ausent...
Un átic,on una dona,que es defineix com "no se si soc Sra.o Srat."peró que els seus veins la tenen per vidua.Feineja organitzant una llibreria,sensa necessitad,només que per matar la tarde de diumenge...
Una profunda sotragada,que semblar fer torontolla la casa...
Remor dels veins davant aquell rar soroll...
Calma...
Els veins de la primera planta,tornan a casa,havent deixat el cotxe al parking,obren la porta del ascensor...

 
 
 
3/11/2016:
 
"...un ascensor despenjat...una noia desconeguda estesa a terra...el Dc Oliveres,que malgrat ser ginecòlog,li fa un reconeixament ...
-Vaig a cridar una ambulancia,que no la toqui ningú-
...mossen Rovira,un altre vei,entra en escena "els sacraments,els sacraments".
Utulitzant,aquesta situaciò,l'autora,va introduin els veins i una primera descripció de les seves circunstàncies personals.
Un matrimoni madur,primera plt.,"quaranta i pocs anys,tirant a lletja de maneres suaus i educades.Ell era alt i ben plantat amb faccions regulars però bastes..."
Un catedratic amargat,"seixanta cinc anys,però tothom li deia el vell"
Uns germans orfes però rics,"L'Ana que vivia amb el seu germà Jordi,al que havia fet de mare,trenta dos anys,llicenciada en Pedagogia,al tercer segona davant del ginecòlog".
La vidua-soltera,en el àtic,porta per porta amb el "vell caterdratic",passava dels cinquanta,lliure i rica "...cada vegada que se sent una mica descoratjada es posa a endreçar armaris".
Un capellà,res mès a dir de moment...
Quart:una mare i una filla,artista de flamenc,coneguda pel seu nom de guerra "Juanita Gallardo".
Davant la foclorica,el germans Tarradelles,ejecutius,amb les dones d'estiueig.".
El metge,discret,discret,discret...
Un pintor "mediatic",i molt de moda.."...criava fama de bohemi,al seu pis,sovint,hi havia unes reunions que armavan gran aldarull". I la noia accidentada?,el mossen obre la seva boss,estupecfacciò una pistola¡¡¡,i un carnet d'identitat,vint anys,natural de Lleida,cap adreça de Barcelona...
La sirena de l'ambulancia...el "vell",semblava capficat i esmaperdut,la "vidua-soltera",tambè,no coneixia a la noia,però sabia molt bè qui era...
 
7/11/2016:
Avui anem per PISTES D'OR:
La nostre novel-la enigma en el seu tìtol,i trobem el nom d'un barri,relativament nova,de Barcelona,nom que va substituir,primer pel boca boca,el primitiu,que remetìa el nom del propietari de les terres,per cert molt mès bonic que el actual,pel meu gust esclar,pels voltans de 1903 quan uns germans enriquits de Sants,si van establìr. El barri s'inicia entre dues pedènies que procedìen del segle XIX,i a quatre passes d'un bonic i selecta cementiri...
 
La seva autora,nascuda per maig de 1936,va ser propietaria de tres "negocis",d'aquests que necesitan titulaciò universitària,es una persona discreta,de tracte planer,i molt educada,tote una Sra. de Barcelona.
La novel-la que cerquem,va ser la seva tercera obra,tè 175 pagn. i XXVII. captl.
La darrera hu va ser el 2012,editada per la "La Busca".
què mès facil?.
 


 9/11/2016;
 
"Una casa a les tres torres".
Nuria Minguez.
 


dimarts, d’octubre 25, 2016

EL CAS D'UNA NOVEL-LA DELICIOSA

Barcelones de paper:

25/10/2016;

Reconec que l'enigma que iniciem avui és un xic difícil,malgart el fet que va ser tot un "betseller" en el seu moment,1994.
Arribàr a cinc edicions,i guanyar un premi,no dire quin,però si que era un dels "subsidiaris" de l' Editorial Planeta.
El seu autor,va ser "prota" d'un dels meus enigmes.
El títol correspon a una vella dita barcelonina.
"...cet ardent sanglot qui roule d'age en age..." Baudelaire. Bona introducciò¡¡¡
L'autor li va dedicar,aquesta novel-la,a la seva germana Lina.
Per obrir la primera part hi trobem "Era la nit en l'octubre amarg" E.A.Poe,anava fort el nostre literat.
La narraciò pretèn evocar un període de la vida de Barcelona,en el sì d'una llar burguesa,que va del 6 d'octubre de 1934 al 19 de juliol de 1936.
Ben mirat,potser n' ès tan difícil...