diumenge, de desembre 04, 2016

EL CAS D'UNES PETJADES ARQUITECTONIQUES.

4/12/2016:

Barcelona,sempre ha sigut una ciutat amb un fort muscul associatiu,i on conviuen desenes d'agrupacions religioses,polítiques,culturals,esportives...on els ciutadans s'han agrupat amb proposit específic,una d' elles,filosòfica-filantròpica no gaire difìcil d'identificar,ha deixat una petjada arquitectònica molt llamativa i a el mateix temps oculta,sobre tot en el nùcli antic de la Ciutat. D'aquestes petjadas va aquest enigma.
PRIMERA PETJADA;
Barri de Ribera,Convent,caserna d'artilleria,hospiral militar,caixa de reclutes.
La trobarem en els frisos en dues de las tres portes,que te l'edifici.
La cronica ciutadana diu,que es van implantar quant va ser caixa de reclutanet, quì els hu va possar?.
Els alts oficials del exercit espanyol,descontens amb les absurdes poliques deFerran VII.,li van voler plantar cara,i tocarli lo que no sona,Formats majoritariament en el extranjer es van afiliar aquella,per ells nova associò,i manaran esculpìr la seva "marca associativa",en la caserna com un signe de rebel-lia.
Deuin edifici parlem?

8/12/2016:

Sobre l'arribada de la "comunitat"enigma a Barcelona,existeixen discrepancies,l'tesí majoritaria,es que ho va fer de la mà del exercit Napoleonic,però en una casa,el nùmero 3 del carrer Portal Nou,si va trobar una biga de fusta,amb el gravat d'un cartabò i la data de 1699.Semblar ser,que en aquell any era propierat d'un conegut ·"mestre de cases".aixì se auto-anomenavan en aquell temps els mestres d'obres,casualitat? pot ser,però ni deixar de ser sospitos...però anem pel enigma.
SEGONA PETJADA;
Dona
La primera en se membre d'una Logia,a Barcelona,parlem del segle XIX.
Dins el seu grup va prendre el nom d' "Esther".
Era filla i colaboradora molt activa del home,que va cambiar la nostre Ciutat,i d'aqui li be la seva relaciò amb l'arquitectura.
Arpista
El seu pare,fen valer el seu prestigi, la va introduir,per grau o per força,dins la "Logia Lealtat".
La nostre dona,es va significar com benefactota de liberals,represàliats i perseguits,el 1884 es va atrevir d'organitzar un grant concert a favor de las famìlies dels afusellats de Santa Coloma de Farners.
Va ser una de las fundadores de la "Camara de Mujeres del Gran Oriente Español".
Qui va ser la nostre barcelonina?



dissabte, de novembre 12, 2016

UN CAS DE QUANT ENCARA NO EREM CATALANS.

12/11/2016:

Qui van ser els primers barcelonins?. Es dóna per bo que foren els laietans,que es van establir entre el Garraf i el Besos,altres historiadors aseguren que van arribar fins a Blanes,aquesta teoria es base amb les restes trobades pel Maresme,el Vallès i la Selva.
De la seva organitzaciò s'han sap molt poc,però semblar que el gruix de la comunitat vivia a Montjuich,on an E.Conivell,encara va poder dibuixar un Dólmen,que va subsistir fins 1929,a prop del actual Estadi Lluis Companys,cal dir tambè, que a S.Martì de Provençals n'hi havia un altre,al costat de l'actual esglesia,(Història Nacional de Catalunya de Rovira i Virgili).
Els pobles ibers tambè tenien per costum senyalitzar,d'una manera molt peculiar,els llocs magics i medicinals.
En el pla de Barcelona,dins el tercer amurallat,si van trobar dues d'aquestes "senyals",una va perviure fins el 1687,en que va ser cristianitzat el lloc.La segona estava a pocs metres de la primera leproseria de la Ciutat,i es va poder identificar com a tal fins les darreries del segle XIX.
De quines restes parlem?...i on estavan localitzades?

17/11/2016:

Es difícil creure que els Laietans,distinguìssin les qualitats curatives de certes aigues,a meinys que les seves característiques fossin molt evidents,ferròminoses?...sulfuròses?,que no ho semblar,considerant que tenim constància,escrita,del nostre enigma en cròniques de la edat mitjà on es parla,en el primer cas,no ja d'una font si no d'un pou "aigues plaients i fines...",i fan constancia que el lloc es propici per la fertelitat femenina,però n'era beven les seves aigues com s'aconsellava el"tractamnent",era refregant el sexe nu en el "monument".
Per cert en determinats llocs rurals,d'arrels iberes o celtes,on perviuan restes, encara ho fan...
Altres autors,mantenen que aquest monuments megalítics,molt corrents en tot el nostre arc mediterranì,mès que senyalar llocs sanatius,eran indicadors de corrents lel-lùriques.on calia fer ofrenes.
Gracies per la vostre recomenaciò,"pinta" com molt intresant...hu tindre present.


21/11/2016:

L'altre tram del enigma,tambè el trobem referenciat en una crònica de la baixa edat mitja."...lloc sanitos,airejat i d'aigues miracoloses..." s' això li afegim el fet que la primera llebroseria de Barcelona la van vestir a quatre passes de la font,fa pensar que potser si l' aigua d'aquell indret,aran peculiars.
A difèrencia d'ara,el llogarot,fora muralles,va ser repudiat durant molt temps,pels barcelonìns, la malaltia feia molta por,fins que a voltans del nostre monument si va obrì una mena de merendero on  el mitj d'un pati hi havia el nostre enigma,que per cert li va donar el nom "el pati del....".
El creixament de la ciutat va ser,probablement,el factor que allunyar els malals i reconvertir el lloc en un punt de fontades.
Tambè hi hague una porta del segon recinte de muralles,encomanada a un Sant Bisbe,i mès tars,durant el segle XVII,un famos molì de polvora.
El nostre enigma va ser fisicament trinxat quan es va remodelar i obrì el actual carrer,emnlemàtic cent per cent,que encapçala.
Mès clar imposible....



26/11/2016:

El nostre primer lloc enigma,va donar nom a la plaça on els laietans el van plantar,pou? font?,ves a sabé..ara hi tenim una font ornamental que continua rajan,axò si amb aigua servida per Aigues de Barcelona,amb clor inclos.
Durant anys i painys,es va creure que el nomenclàtor de la plaça venia dels romans,però darrerament altres històriadors i filòlegs l'han trovat un sentit originari diferent,per ells es una derivaciò de "pedra-grossa", vulgarment conegut com "pedrot".
Efectivament es cert que els romans,que h'aprofitavan tot,el van utilitzar com fita per assenyalar la confluència dels camins d'entrada a la Ciutat,però no li donaren cap mal nom,ni hi van tenir cap centre civil,va ser la parla popular el que el va fer derivar.
PISTA D'OR;
La tradiciò situa en el nostre indret la mort de la estimada,pels barcelonins, LAI....



29/11/2016:

El segon enigma que com en el primer segueix sen una font,malgrat que la del merendero,amb patí tan paleolíticament guarnit raijava uns metres,no gaires,mès enllà continua sen un lloc "màgic" i joios per un munt importan de barcelonìns.
La seva desapariciò data entre els anys 1818-1844,però segurament fou en el any 1835,com a consequencia de l'exclaustraciò forçada del sector.
Les cròniques parlam,que en el seu llocconvenienment moguda per servir l'estetica urbanistica, van plantar una font pùblica amb vulgar vestimenta de ferro colat,que el 1860 va ser substituida per l'ornamentada i "fanalada" actual,el seu voltan surgeren,deguda a la seva popularitat,quina ironia,un quiosco de begudes i uns urinaris i acacies i freixes i baladres...

PISTES D'OR;

Per tot Barcelona,en podem trobar quatre reproduccions,tan especiels son els "poders"que se l'atribueixen. En el meu barri en tenin una...
Ara la gent queda el Zurich...avans el punt de trobada era el nostre enigma.
Poc mès puc dir,ESPAVILEU¡¡¡.



dissabte, d’octubre 29, 2016

EL CAS D' UN VEINAT DE NOVEL-LA

Barcelones de paper:

29/10/2016:

Aquest enigma, es un mosaic huma on les vides individuals s'enturtulligant amb uns fets colectius.
Es,una d'aquelles novel-les,que una vegada as girat un parell de fulls ja no pots deixar,ideal per a nits sensa son o matins de platge...peró anem a el gra.
PST.I:
Es va públicar dins la colecció "Club de butxaca",que era un grup format per Moll,Selecta i Abadia de Montserrat.
PST.II:
El seu autor,millor dit autora,es una professional liberal i prolífica novelista per vocació.
PST.III:
Barcelonina i filla d'un conegut literat,que fou comparada ,per els seus "fans"amb una altre novelista anglésa molt popular.
Sinopsis del primer  capítol;
Una copropietat...
Finals d'estiu...
Un barri tranquil...
Un conserge ausent...
Un átic,on una dona,que es defineix com "no se si soc Sra.o Srat."peró que els seus veins la tenen per vidua.Feineja organitzant una llibreria,sensa necessitad,només que per matar la tarde de diumenge...
Una profunda sotragada,que semblar fer torontolla la casa...
Remor dels veins davant aquell rar soroll...
Calma...
Els veins de la primera planta,tornan a casa,havent deixat el cotxe al parking,obren la porta del ascensor...

 
 
 
3/11/2016:
 
"...un ascensor despenjat...una noia desconeguda estesa a terra...el Dc Oliveres,que malgrat ser ginecòlog,li fa un reconeixament ...
-Vaig a cridar una ambulancia,que no la toqui ningú-
...mossen Rovira,un altre vei,entra en escena "els sacraments,els sacraments".
Utulitzant,aquesta situaciò,l'autora,va introduin els veins i una primera descripció de les seves circunstàncies personals.
Un matrimoni madur,primera plt.,"quaranta i pocs anys,tirant a lletja de maneres suaus i educades.Ell era alt i ben plantat amb faccions regulars però bastes..."
Un catedratic amargat,"seixanta cinc anys,però tothom li deia el vell"
Uns germans orfes però rics,"L'Ana que vivia amb el seu germà Jordi,al que havia fet de mare,trenta dos anys,llicenciada en Pedagogia,al tercer segona davant del ginecòlog".
La vidua-soltera,en el àtic,porta per porta amb el "vell caterdratic",passava dels cinquanta,lliure i rica "...cada vegada que se sent una mica descoratjada es posa a endreçar armaris".
Un capellà,res mès a dir de moment...
Quart:una mare i una filla,artista de flamenc,coneguda pel seu nom de guerra "Juanita Gallardo".
Davant la foclorica,el germans Tarradelles,ejecutius,amb les dones d'estiueig.".
El metge,discret,discret,discret...
Un pintor "mediatic",i molt de moda.."...criava fama de bohemi,al seu pis,sovint,hi havia unes reunions que armavan gran aldarull". I la noia accidentada?,el mossen obre la seva boss,estupecfacciò una pistola¡¡¡,i un carnet d'identitat,vint anys,natural de Lleida,cap adreça de Barcelona...
La sirena de l'ambulancia...el "vell",semblava capficat i esmaperdut,la "vidua-soltera",tambè,no coneixia a la noia,però sabia molt bè qui era...
 
7/11/2016:
Avui anem per PISTES D'OR:
La nostre novel-la enigma en el seu tìtol,i trobem el nom d'un barri,relativament nova,de Barcelona,nom que va substituir,primer pel boca boca,el primitiu,que remetìa el nom del propietari de les terres,per cert molt mès bonic que el actual,pel meu gust esclar,pels voltans de 1903 quan uns germans enriquits de Sants,si van establìr. El barri s'inicia entre dues pedènies que procedìen del segle XIX,i a quatre passes d'un bonic i selecta cementiri...
 
La seva autora,nascuda per maig de 1936,va ser propietaria de tres "negocis",d'aquests que necesitan titulaciò universitària,es una persona discreta,de tracte planer,i molt educada,tote una Sra. de Barcelona.
La novel-la que cerquem,va ser la seva tercera obra,tè 175 pagn. i XXVII. captl.
La darrera hu va ser el 2012,editada per la "La Busca".
què mès facil?.
 


 9/11/2016;
 
"Una casa a les tres torres".
Nuria Minguez.
 


dimarts, d’octubre 25, 2016

EL CAS D'UNA NOVEL-LA DELICIOSA

Barcelones de paper:

25/10/2016;

Reconec que l'enigma que iniciem avui és un xic difícil,malgart el fet que va ser tot un "betseller" en el seu moment,1994.
Arribàr a cinc edicions,i guanyar un premi,no dire quin,però si que era un dels "subsidiaris" de l' Editorial Planeta.
El seu autor,va ser "prota" d'un dels meus enigmes.
El títol correspon a una vella dita barcelonina.
"...cet ardent sanglot qui roule d'age en age..." Baudelaire. Bona introducciò¡¡¡
L'autor li va dedicar,aquesta novel-la,a la seva germana Lina.
Per obrir la primera part hi trobem "Era la nit en l'octubre amarg" E.A.Poe,anava fort el nostre literat.
La narraciò pretèn evocar un període de la vida de Barcelona,en el sì d'una llar burguesa,que va del 6 d'octubre de 1934 al 19 de juliol de 1936.
Ben mirat,potser n' ès tan difícil...

dijous, d’octubre 06, 2016

UN CAS D'UIJA

6/10/2016:

El 1876,neix sota el signe de LLeò el nostre home,en una llar d'aquelles de "Dios.Patria y Rey".
Mort a Moncada i Reixach,i les seves despulles,seves?,repussan a Barcelona...i diuen que la seva ànima,o lo que sia,a voltes va ser vist per Ciutat Vella.
Va ser alumna dels caputxins,i es va doctora en Filosofia el 1927.
Avans de ser barceloní,fou veí de LLeida,i molt avans de Valencia.
D'ell es va dir,fins i tot pels seus "amics",que era tot un reaccionari,però que sabia nadar i guardar la roba,fins que li van tocar el vora-viu...,la Mare Marìa Rafols va ser una de les seves deries, li va dedicar hores i hores d'estudi,encare no se sabia que tot era una creaciò bufa,l'altre el anti-catalanisme ferotge.
Qui es el nostre "anima en pena"?



































9/10/2016:


El nostre home va cursar estudis superiors a Pamplona,i el seu primer destí professional fou al Pais Valecia,on semblar ser que d'acord amb el tarannà de l'època va desplegar una tasca força satisfactoria,a parè de la seva "multinacional",que el va premiar amb una beca al estranger.
Lentament escalà glaons,dins les terres valencianes fins arribar a la capital,i allà la seva intolerancia polìtica,li creà enemics molt importans,entre ells el mateix Blasco Ibañez,però ell que se sentia recolzat ni cedìa ni rectificava,crean problemes a la seva "firma",que finalment li va clavar patada amunt i el traslladar a Lleida. A la terra ferma,va viure uns anys tranquils,però mai integrat,la llengua era el seu principal problema,i malgart tenir cert poder l'indiferencia quasi general,que li van fer sentir els lleidatans el va afectar,aixì  que va cridar al seu costat un parent,tambè  del seu gremi per assistent,i llavors el van tornar a traslladar a Barcelona,era el any 1930.

12/10/2016;
Revestit com un gall-dindi va arribar a Barcelona.el nostre home convencut que profesionalment,ell,havia fet el cim. Fou força ben rebut,la situaciò a la nostre Ciutat era com a mínim confùsa,i la seva "gent"li va oferir una mès que amable benvinguda,en aquells anys,els seus,creien que calia un "lider" decidit i sensa manies. Instalat en el seu aparatós domicili,en el cort de Ciutat Vella,va iniciar una campanya de bones relacíons entre els diferents grups de la seva "clientela",i tot anava tiran mitjanament bé,peroò llavors...la Repùblica¡¡¡,allò va ser massa¡¡¡,n'entenia res i es va preparar moralment per el combat inician una constan obstrucciò,que va arribar  a el punt àlgit a la mort del President Macia,on la seva actitud no va ser compresa ni per uns ni per atres,ni pels seus,fins el punt que un dels seus "caps"va tenir que intervenir energicament.
El seu parent,cossi,nebot?,home molt afable i en molta mà esquerra intentava apagar focs,però ell cabut fotli llenya¡¡¡...i aixì entre baralles i raons es va arribar a el juliol de 1936....

13/10/2016:

A quatre pases d'aquest emblematic edifici,hi va viure el nostre enigma.




17/10/2016:

Aquell diumenge,19 de juliol del 1939,el capvespre,perduda tote esperanza,el nostre enigma s'escapuli de casa seva en companyia del seu parent,semblar ser que amb l'intenciò d'arribar a el Consulat més proper,però els carrers bullian de febre revolucionària i encara se sentien trets,i malgrat evitar els carrers principals van sentir por,i recordaran que molt a prop de la Pl.San Jaume i vivian uns bons amics,i van fer cap. Els reberen un xic estorats però els van acullir,dins el pis ja s'amagavan dues monges.
Els Tort,aixì es deia la família,la formavan dos germans,un d'ells vidu,amb els seus fills,joiers de profesiò,molt de missa i d'Acciò Catòlica,que fins i tot van considerar que acullir-los era un deure.
Els dies de fúria,dins aquella llar es van viure al limit,tot esperant el moment oportú per marxar amb garanties,però las circunstancies i les cremes d'esglessies i morts violentes de religiossos,els frenavan...i aixì es va arribar a el 1 de desembre,aquell dia una patrulla de milícians i van irrompre,fruit d'una delaciò veinal,no cal dir que s'els dugeren,amb els germans Tort,la filla gran i les dues monges de propina.
Diuen,certs historiadors,que inmediatament,els seus "caps" en zona fàcciosa,es van mobilitzar internacionalment amb intencions de salvarlos la pell,i un gran desplagament diplomàtic es va engegar a Barcelona.
En el carrer de la "foto",en el nur.17 es on es van amagar....



20/10/2016:
El escamot de la FAI.,que els va caçar,els portaran a la seu del Comite del Poble Nou,el carrer Pere IV,l'antic Ateneu Colon ja desaparegut,allà van deixar en llibertat a la noia i la resta els trasladaran a una de les terrorificas "checas" de Barcelona,on foren interrogats i posteriorment traslladats a el Cementiri de Montcada,on foren afusellats...afusellats?. En aquells dies corria per la ciutat la brama de que alguns caps de CNT-FAI,deixaven anar a qui pagava una mena de rescat ,en mètalic o en informaciò d'altres emboscats amb diners.
NOTAS D'UN MILICIA;
"Haviamos tenido detenido al "X"en nuestro Centro de detenciòn sin que ninguno de nosotros nos hubieramos henterado,hubo muchas discusiones entre los patrulleros y mala leche ya que sospchabamos que el cura lo havien dejado en libertat,pero segun nos dijeron que lo havien entregado a un consulado a camvio de entregar informacion a la CNT..Y como Manuel Escorza siempre havia dado ordenes que teniamos que respetar a los consulados a las Lojias Masonicas,que tambien pasaban informacion a los cavecilles de las patrullas de control."
MIQUEL MIR "Entre el roig i el negre"Edc.62 2006.
An Miquel Mir,va poder confirmar la veracitat d'aquesta nota,dos testimonis van confirmar el malestar per aquets fets entre els patrullers de la "checa".




22/10/2016:

A que era facil?.





dilluns, de setembre 12, 2016

EL CAS D'UNS BARCELONINS MOLT I MOLT ANTICS.

12/9/2016:

Aquesta entrega es subdivideix en tres:

Primer enigma:
Han va sortir a trobar a terres gregues,el guia al saber que èrem catalans ens el va "presentar".
Jo n'han sabia res d'ell,però al tornar a casa vaig iniciar una recerca,que no han va ser gaire difìcil per cert,malgrat que la seva vida pùblica a ca nostre va ser molt limitada,...comencem el joc....
Home,membre d'una famìlia noble vinculada a la polìtica.
Va neixer en un llogaret perdut del Imperi anomenat Barcino.
Ambiciòs de mena,abandonar Barcino molt jove camì de l'enlluernadora Tarraco.
El seu primer pas va ser introduirse en el mòn del esport,comprant esclaus a dojo,perque ell esclar no va ser propiament un atleta,el podriem clasificar mès aviat com un "manager".
El any 229,va entrar a l'hidtòria...i cofoi del seu èxit,el va fer pregò per tot l'Imperi.
Gracies a aquell trunfo, inesperat, el camì polìtic va ser posible,ja que va ser considerat "cursus honorum"...arribar a procònsol a Libia.
En el Museu d'arqueoligia de Catalunya,es conserven dues plaques que deixant constancia de la seva fidelitat a la nostre Ciutat,va donar a els seus ex- veins uns banys amb pòrtic.
Si visiteu,el lloc de la pista fotografica,tambè trobareu el seu rastre....




17/9/2012:

Segon enigma:
Dona,
Nasque en una ciutat,mitj europea mitj asiatica.
El any del seu neixament es comfùs,va del 388 al 393.
"Gastar" bolquers i bressols del mès alt "ringo-rango".
La seva bonica ciutat natal,va ser vençuda e invadida,i a ella se l'endugueren com a reen.
Fou tan ben considerada.que el "vencedor",el gener del 411 si va casar,la ceremònia es celebrar a la ciutat de Narbona.
Per raons beliques,la nostre dona aterra a Barcelona els voltans del 412.
Diuen les cróniques que,malgart tot,foren un matrímoni ben avingut,fins i tot enamorat.
El seu primer fill va neixer a Barcelona on tambè i va morir,poc temps despres.
El 415,el seu marit va ser degollat per la seva propia guardia.
El seu sucesor,el "generalot"de torn,la va fer azotar publicament,quant ella es negar a rendir-li pleitessia.
El any 416,es decideix,pactes,pactes,pactes,tornar-la a la seva famìlia d'origen...i retornar a Roma.
On la van cbligar a casarse amb un altre "generalot" "amigatxo" del seu germa..
La llegenda diu,que en mitj de tot aquest merder,ella va ser l'amant dilecta dels seu germa.
ULL,a la pista grafica....




22/9/2016;

Darrer enigma:
Dona i pubilla poderosa.
El seu cognom correspon al d'una bonica ciutat,amb el barri històric reconstruit mès famos,això si pel el meu gust una autentica "mona de Pasqua"...i amb regust càtar.
Guapota,culta i ambiciosa,amb amics podeosos arreu,el seu Conseller en Cap,fou l'idèolag i quasi fundador de la nostre Pàtria.
Es diu d' ella que fou la primera dona que acompanyar el marit en les campanyes militars.
Va ser un cas insòlit,a tote Europa,dominà la polìtica catalana durant mès de seixanta anys,i es pot dir que el feudalisme polític començar a cavalcar de la seva mà i posar Barcelona,amb flaires de poder dins l'història.
Quan va quedar vìdua,molt jove per cert,ella va seguir amb les regnes del poder,fins la majoria del seu fill,que tambè morir jove,però ella que seguia sana com una poma i disposada a tornrar a manar tutelar an mà de ferro el regne i sensa embuts,els primers anys del seu nèt,i mès enlla tambe.
Nomès la va va poder "guanyar",i aparta del poder,un altre dona la tercera muller del seu nèt,seductora,culta i intel-ligent i un xic....s'havia casat tres cops avans,i tots tres marits l'havian repudiat.
Això s' acabat....NOMS




29/9/2016:

PISTES D'OR;
I cas; El nostre home,si fos actual,seria el "manager" de Marc Marquez.

II cas; Barcelona te una Plç.que porta el seu nom,entre Princep d'Asturies i Via Augusta.

III cas; En una sèrie de TV3, Laia Marrull,li va deixar la seva carnalitat .






dijous, de setembre 08, 2016

EL CAS D'UN BARCELONI INTERMITEN

8/9/2016:

Hola amics,ja torno a ser a casa,iniciant un nou enigma.

Home,nat a la Catalunya catalana,a  el segle XIX.
Morì a la mestissa Barcelona a el inici del  XX.
A voltes una ment preclara,a voltes un poca-solta malaltìs.
Vei intermiten de Ciutat Vella o el Raval.
Colaborador de els mès poderòssos,protector d'els mès dèbils.
La seva primera activitat "profesional",el va portar a viatjar per mitj mòn i l'obrir las portes de les "millors" famìlies de Barcelona.
Conseller preferent de las Sras.mès importans de la ciutat,i al mateix temps un titella a mans d'una "canta-manyanes friki".
Passar de convidat cobejat,a l'hora del xocolata amb melindros,a ser aillat i meinytingut en un tres i no res....
De quin barcelonì parlem?.
Es tan fàcil que quasi han fa vergonya...pero ving molt desentrenada.
Apa fì de la primera pista.
SIIII,¡¡¡enigma resolt.