dilluns, de juny 13, 2016

EL CAS D'UNA NOVEL-LA D'EXIT.

BARCELONES DE PAPER:

13/6/2016:

INTRODUCCIO:
Barcelona escenari i protagonista de cent novel-les,ès pel nostre enigma quelcom mès que un decorat.
El seu nus argumental,descriu uns fets real amagats amb falsa discreciò i molta ironia ,tot fen un recorregut per burdells,cenacles intel-lectuals,llars burguèses i vivint disbauxes amb hereus escampa.
Potser no ès tan caudal com la plagiada "La febrer d'or",però si crec jo,que l' iguala en descripciò d'un temps i unes circunstancies.....
"A les quatre cadires,tot estava ple de coses d'ella,el tocadoret es veia fatigat d'ampolletes,polvere,pinces i tisores,i l' armari obert era com una parada de pompa lùgubre.perque els vestits i ela abrics en els penja-robes,vius de colorins i d'aplicacions feien l'efecte d'unes princeses de barraca de fira excessivament magres, A dalt del armari,dormien capses de barret buides,arrebossades de pols,fent companyia a un gos dissecat"
"Maria,de soltera,havia estat una dona exitant,va ser facil acostùmarse al seu amor,amb aquelles estones rapte tendre i lacrimogen que sòn pròpies dels egoistes més vulgars,però ell enmig de la seva banalitat i de la seva inconsistencia moral,tenia una idea vaga del que ès un cavaller aùtentic,i amb la decoraciò de cavaller acceptada per tothom,va arribar al matrimoni"
"de la cambra de Rosa,n'anava apreciant l'arquitectura inconfortable,tot allò d'encongiment i de desordre que tenia les cadires i l'armari,el feia sentir con un naufrag recollit per caritat que es despertava en una casa,en la qual tenen uns costums mès grollers que el seus i una manera de viure mès dura i mès desarrapada.De tot plegat en deduia que havia fet una gran bestiesa".
"de poc a poc s'anava intoxicant amb la tristesa d'aquell pis,i sentia una llàstima profunda de Rosa,que havia de fingir,que havia d'embolicarse amb vels de pretensiò,que havia de passar per sota de la brutalitat  de qui fos,tot per mantenir una misèria de perfums i llencols de color rosa,ell coneixia una mica aquelles humiliacions i aquelles comedies però la seva amarga realitat,no era una cosa tan estiranyada,tan de cementiri,com aquella tassa de la cuina..."
Doncs ja tenim servit l'enigma.
De quina novel-la parlem?.


Aquest retrat d' an R.Casas,es portada de la nostre novel-la enigma, en llengua anglesa.


18/6/2016:

"...Madame Pas... deixava que Conxa fes totes les bestieses imaginables i va contribuir a descabellarli la seva mentalitat esnob.Conxa no sentia cap mena d'atracciò pels xicots del seu braç,en canvi,quan veia els pescadors joves que estiravan les barques amb la parella de bous o s'anaven a la vesprada a sardinals o a l'encesa,els seus ulls fosforescents llencaven espurnetes,Conxa tenia un cor de medusa ihistèrica,"la Srta.de Can Pujol,s'arriscà massa a la vora de les samarretes afavorides de tuf i de sal" i una mala llengua assegurava que una nit entre barques l'havien vist revinclar-se con un dèntol llevat del aigua,sota les expansions poc refinades d'un minyò,que li deien "Mala Ganya".El Sro.Pujol s' adonà que el casament de la seva filla era una cosa necessarària....".
Aqui,l'autor,va transforma la seva "noia" de carn i sang...res de pescador,"valents del xino"...res de poble blanc,carrer Muntaner,elegància burguesa original i desconcertan que nomès li estaven bè a ella,moltes modistes utilitzaven com argument que era un model que havia triat Conxa,però que l'havia deixat a banda.
El cognom de la "prota"real comencava amb "LL",en la novel-la,es el "prota",qui tè un cognom molt similar tambè amb l'inicìal "LL",i en un cert sentit va formar part del relat d'an Josep Pla,"Un Sro.de Barcelona".
Durant quatre segles,la seva nisaga,parlo de la de "debo",fou uns del pilars de la classe alta de Barcelona.

25/6/2016;

"Com cada matì,el Barò de F. s'havia llevat a quarts de nou.i quan s'estava dins del bany distret amb l'espectacle d'un cos que hauria fet un mal paper en un camp nudista,el criat va trucar a la porta

-Sro.Baro,hi ha un jove que diu que l'ha de veure.-
-Aquestes hores no rebo ningù-
-Diu que es un cas mo0lt urgent,que interessa molt al Sro.Barò-
-Com es diu?-
-Guillem Ll.-
-Ah si,..fes-lo passar a la sala i que faci el favor d'esperarse.
Al cap de vint minuts,canviave els compliments de costum,en sentir la veu de Guillem,
 va tenir un instant de pànic,de pànic horrible,que va dissimular com va poder.La veu del xicot li havia recordat una altre veu,una que era de febre d'embriaguesa,en un moment de contorsiò de nervis inconfesables.
-Soc aqui precisament per una cosa que afecta el meu germa,i bon amic seu,-
-Digui,digui,tot el que de mi depengui...-
-Vostè crec que tè en el seu poder una lletra aceptada pel meu germà...
-Perdoni Sro. meu,aquesta cuestiò de la lletra n'hem parlat,i es una cuestiò entre el seu germà i jo...-
-Perdoni,Sro.Barò,el meu germà m'interesa poc,que si vinc a trobar-lo es per el pobre papà...
-Esta bè...que vol?-
-Simplement que vostè no..exigeixi l'aval del meu pare-
-Vostè `es molt jove,vostè es una criatura i potser no sap l'abast de certes coses...jo al seu germà li vaig fer un favor,el seu germà m'ha enganyat...-
-Sro.Barò,jo penso que vostè dona una certa importancia al crèdit material...i al crèdit moral.
-Naturalment,al crèdit moral,sobretot al crèdit moral...
-Per jugar una partida,que li confesso,vostè qu es aficionat al bridge,que se 'n fara carrec,em sembla molt dura de pelar,suposo que mès de la sevaq fortuna,estima el seu credit moral,el seu honor,què li passaria si es trobès embolicat dintre d'un escandol infamant?-
-Escolti jove,aquesta pregunta em sembla imbecil...-
-Què feia vostè ahir a les sis de la tarde a casa de la modista Dorotea Palau?,no cal fer comedia,no tinc cap necesitat que m'ho espliqui.Jo sé tan bè com vostè,tot el que feia...la Sra.Baronessa i un...altre,es poc elegant especificar els detalls,vostè i jo n'estem perfectament assabentats.Li bè de nou,que li parlí amb aquesta seguretat?...només hi ha dues persones que puguin saber el que vostè feia ahir,la Baronessa i un altre,doni-li el qualificatiu que vusgui...aquest altre soc jo.."




28/6/2016:

Durant els anys treinta,corria la brama per Barcelona,que determinades modistes oferien dins els seus provadors servei de "gigolòs",i el preu es facturava amb el de la roba.que naturalment pagavan els marits,alguns,semblar ser, que fins i tot si posavan bè,ja que molts matrimonis eram,encara,de pura conveneiència,i les amants eran mès exitans que una "nena" dels "Sagrados Corazones"...i quan les esposes,que ja anavan ben servides, els nois que feien el servei eran joves ben dotats escollits amb cura per unes "cocots"clientes de les modistes,tenien mal de cap,...doncs fer l'orni era mès practic i satisfactori.

L'autor del nostre enigma,va ser un home de "societat",amb cognòm d'aquells de las cent famìlies,amb uns discrets tocs de "dandi",i conexedor com a tal dels "merders" de aquella "classe bien",de la que formava part,i en aquesta novel-la han va fer tot un inventari.
Es un dels noms mès populars de la literatura catalana del segle XX,la seva obre abraça diferents gèneres,poesia,teatre,periodisme,llibres de viatges,traducciò i narrador.
Tres de les seves novel-les son de lectura imprecindible.


l'autor del enigma,fou el nen aviciat del public d'aquest teatre.

1/7/2016:

"Els Xucla procedien de jueus.Els avantpassats remenaven una barbeta de pèls de cabra i unes ungles fines i comercials,en aquell barri de Barcelona que avui dia encara anomenen el Call,però aquest jueus barcelonins,ja el segle divuit eren considerats com gent honorable i mig ennoblida,els Xucla van treure un gran profit dels darrers contactes colonials,la seva relaciò amb els Comilles,Arnus i Girona que aleshores remenaven les cireres,els i proporcionaren una situaciò sòlida i brillant,i com eran vius,diligents de molt mòn i molta lletra petita es van expandir cada vegada mès,agafant prestigi.An Xucls era el deaber nadar i guardar la roba i fer que les seves aventures i els escandols no comprometesin mai el negoci i fossin mirats pels seus amics amb admiraciò i condescendència,i al morir rebentat de treball,erotisme i de regalar brillants.
La seva vídua va ésser considerada p'er alguns com una victima,la planyiqan "la pobre Pilar",perquè tanta riquesa i tanta elegtància no compensaven las infidelitats tan pregones.
Pilar de R.i de M.,era filla dels Comtes de Sallent,i va rebutjar una boda madrilenya amb un nebot dels Medinaceli,perquè el nuvi,a mès de èsser castellà,era ensopit i tenia les dents verdes.Desprès de tres p quatre pretendens es decantà pel banquer Xucla,ja una mica madur,perquè aquest calavera sabia el perfecta ús de les gardenies i dels mots picants.En canvi,ella era joveneta original delicadament anàrquica i per un d'aquells miracles biològics,va sortir amb una personalitat pròpia,una personalitat barcelonina anterior a l'exposiciò del viutanta-vuit,sensible a les olors colonials.a l'oli de les fàbriques,a l'eficacia del coto i a les comedies d'en Pitarra"..





5/7/2016:

Aquest enigma,repeteixo,es alta literatura,malgrat ser un calidoscopi de xafarderies barcelonines,descrites amb un estil cru peró senyorivol inconfundible
"...hem conegut famílies,que,després de les més anuhumanes renyines.a l'hora de loa mort,d'una operació difícil,d'un desastre económic,han esborrat les renyines i els respectes i l'amor propi i un germá ha estat al costat de l'altre,en una forma i unes paraules que potser són les úniques integrament afectives i desimtressades que  es produeixen al món,perqué,com hrm dit,no obeeixen a l'albir,ni a la simpatia ni a cap mena de ngust sentimental,sinó que son producte merament biológic i cauen dintre la categoria de l'instint de conservació que tenen tots els essers vivents.."
"...el Frare tenia un considerable arxiu de la vida privada de  Barcelona,coneixia les miséries i9 les relliscades de molts Sro. i de bastantes Sra. importans,el lloc que ocupava en el meublé era un carrec d'absoluta confiança,tothom sabia que la seva obligació era callar i no esverarse de res,les parelles que anaven a parar a les seves mans en recerca d'habitació el miraven amb la mateixa tranquilitat que es mira un gos..." el home que va inspirar el Frare,en la vida real va acabar molt malament.
"...H.P.,deixava els seus invitats en una llibertat absoluta,moltes taules de bridge restaven damunt d'u8na arca de núvia amb la mateixa actitud del joc,els dits d'ajgun xicots,sensa poder pinçar l'as de trebol o el de cor,no sabien que fer,ni tenien esma de fumar,els més desesperats es clavaven en el moll d'un braç ben tendre i se l'enduien al jardi per explicar la darrera história que no fos d'un verd corrosiu,s'acontentaven amb quatre gotes de pipermint dintre d'un got d'aigua..."
Qué bó oi?....
Per fer una comparació,es pot dir que el nostre autor,va disfrutar d'un reconeixement ,fora,comparable el que té ara an Jaume Cabre .




9/7/2016;

"....tres Sras. de les mès principals de Barcelona,tingueren una confèrencia,per si l'havien o no l'havien de convidar a casa seva,aquesta conferencia,segons persones que tambè ho recorden,va batre rècords de ferocitat femenina,les tresdamas fracasaren,Pilar era massa bonica,massa brillant,i el seu home tenia massa diners..."
"...de totes les relliscades que s'atrubuiren  a Pilar,senbla ser que nomès arribà a haver alguna cosa amb el pintor Sebastia Ripoll,deixeble de Marti  Alsina, que a part dels pinzells i d'una infantil vanitat eròtica,era un home delicat i vividor,Pilar el trià entre els seus amics com a dictador artìstic de la casa.El banquer li regalava uns havans de festa major,i ell afirmava que al carrer Ample feien el cafè mes vellutat de Barcelona,i allí una Sra. sabia esser tendrament espiritual,amb tracte saborós de pebre i canyella..."
"...van viure una novel-la curta,el banquer no s'inmutava,hi havia una indepèndencia comprensiva dintre el matrimoni,i ell seguì tractant esplèndidament el pintor,i no li treia cap hora de dormir el pensar que els seus millors amics amb una canya d'orxata enganxada als llavis,afirmaven que la dona li posava banyes..."
"...d'aleshores es conserva un retrat del pintor Ripoll a casa del coleccionista D.Destriant,on la passiò persinal del autor,no es pot meinys de sentir tot el perfum d'una Barcelona exttinguida que arriba al cor dels que saben apreciar,aquestes coses..."
"...Pilar no gastava escrúpols,en la seva casa del carrer Ample,havia convidat a dinar artistes de teatre,i sobretot havia estat bastant amiga d'una dansarina,que va venir dues temporades al Liceu,famosa pel seu impudor i per un xantatge que havia fet a un princep de la casa d'Orleans.El dia en que va actuar en els salons de la Pilar,davant lo millor de Barcelona,l'escandol fou sublim..."


13/7/2016;

Darrere la figura de Pilar si amagan dues barcelonines,una la filla petita d'una família de la nova noblesa catalána,formosa,culta,i un xic feminista,que maridar amb un "indiá",ric,maço,d'ascendencia semítica i molt més gran que ella,davant la sorpresa de les "elits"de la ciutat. Molts rumors van correr sobre aquest matrimoni,peró lo cert es que mai no va existir cap fet que fes creure que fos un compromis economic,ni que ella cerques certes situacions,molt corrents en matrimonis de conveniencies,ni que els seus pares "milloresin" després del enllaç,es pot dir en prespectiva,que potser ella cercava certa proximitat intelectual en el marit.
Els seus salons,eran més aviat aburridots,de llargues xarrades artistiques o d'un cert caire social.

L'altre dama era filla de farmaceutics,amb laboratori i oficina central a Paris.
Rica per si mateixa,atractiva més que bonica,auto-didacta,com quasi totes les dones del seu temps,de conversa brillant,de costums tolerants,veina del carrer Muntaner,no pas del carrer Ample,propietaria d'una torre obre de Puig i Cadafalc,amiga de Cambo,del que va rebre el prec i el encarrec de revitalitzar la vida cultural de Barcelona.
An Ramon Casas,la va inmortalitzar en un famos retrat.
An Ripoll,"alter-ego",del pintor Casas?,coneixedors de l'obre diuen que si....
El seu retrar va viure,nous moments de gloria,penjat dins el despatx d'an Pascual Maragall,quan fou Batlle de la Ciutat,i un quadre pintat per Antoni de Ferrater,del pati del darrera de ca seva,va ser coberta d'un cataleg sobre pintura catalána,de la B.Thyssen.
APA,QUE ESTA XUPAT¡¡¡¡.

16/07/16


aqui teniu a la gran musa.


17/7/2016:

A la pgn.127,irromp amb aires desmenjats an BOBBY,fill ùnic de Pilar....
"Bobby havia heretat de la seva mare una elegància natural sense gens d'efectació,i un baecelonisme pur,per damunt del temps i de l'espai,de la literatura i de la política,Bobby no s' assabentava de res ni s'interesava per res,donava sobretot unes opinions molt vagues i molt poc compremetedores.Del semitisme de la família tenia potser aquella indiferència,aquella flexibilitat una mica de llargandaix que ,davant de les coses que apassionen els homes,li feia adoptar un somriure ni de fred ni de calor,un somriure una mica tant se me an fum,però gens ofensiu,mès aviat de mera ganduleria o d'un delicat agoisme per no voler s'hi encaparrar.
Bobby era l'amant ideal,el tracte constant amb dones no era per vanitat ni perquè fos home de molt temperament.Les dones el distrein,perqu`e Bobby s'avorria molt,i amb les dones,de passada,evitaba el tenir d'enraonar,les deixava a elles,li agradava aquell mòn de picabaralla i de becs de gallina,i li agradava sobretot respirar la tebior supèrflua q1ue va de la sang a les perles i de les perles a las xafarderies. Per això Bobby es trobava tan bè en un món d'entrentingudes,com en un món de casades joves,era l'home que cercava un seient arrecerat i uns llavis que beguesin i enraonessin pel seu compte.
Pilar,volia que el seu fill es casés,ell no la contradeia mai la seva mare,la deixava dir,i es gratava el bigotet com volent significar que hi havia nès dies que llonganisses. Ell estimava molt la seva mare,i això que es passaven dies i dies sensa dirse mitja-paraula,era un home apagat i bastant tímid,tenia el costum de no contradir i no discutir amb ningú,mès aviat per mandra que per altre cosa,era escèptic i tolerant,gairabe no reia mai,però tampoc no s'enfadava..."
A que te un amable regust frances?.

22/7/2016;

Quan la nostre novel-la enigma va ser editada,el any 1932,an Josep Pla,li va escriure una extraordinaria crìtica,"...la gran crònica de Barcelona,i la primera novel-la catalana plenament europea...".55 anys desprès,TVE.,an va fer una sèrie de quatre capìtols,diriguida per F.Betriu,amb guiò de Gustau Hernandez,amb colaboraciò de Juan Marse,interpretada per J.M.Pou,Pau Garsaball i Analia Gade,i banda sonora de Ramon Muntaner,diuen que va costa 280 "kilos"de pst..Va tenir un bon index d'audiencia,però jo la recordo vagament carrinclona,considerant la seva temàtica escabrosa.
"  tiran  avall,es trobaren en aquell tros del carrer del Cid,que es preparava per l'exposiciò ,i els explotadors anaven a caça xinesos,negres,invertits truculents i dones  amb faldilles verdes i un xal de gitana..." "Conxa,ja en l'epoca del xofer havia tingut les seves festes,i visitava cases infames per dedicarse el gust que la brutalitzes la pùrria...".
El novembre del 2010,el Lliure,va estrenar una versiò teatral,sota la direcciò de X.Alberti,amb un estol de grans actors,Pere Arquilluè,Imma Colomer,Xavier Frau.... les critiques foren demolidores
J.A.Benach;
"Privada de vida",lo mès suau...
Marcos Ordoñez;
"una pequeña comedia,grandes actores".
A mi han v'agradar....
"...les tavernes estaven totes untades d'extracte de cazalla,aquesta supuraciò alcohòlica,ès la cosa del mòn que dòna mès idea d'una cadena perpètua del cor,d'un embrutiment sensa salvaciò...".

29/7/2016:




"...les dames i els cavallers aturats a la porta de la Criolla cridaven molt poc l'atenciò,el barri estava avesat aquesta mena de visites,s'havia fet ja força literatura sobre l'aspecte purulent dricte cinque.i els estrangers i els curiosos del paìs eren rebuts a la Criolla d' una manera normal i correcta.Les dames que no havien estat mai en aquell indret es trbaven una mica decebudes,els havien explicat coses massa truculentes i nomes veien una mena de cafè popular que tenia pretensions de dancing."
"...enfilaven altre cop el carrer Perecamps,que estava desert,i de la taverna que en diuen Cal Sacrista va sortir un homenot que comencavà a seguirlos,aquell homrnot era horrible,tenia uns quaranta anys,anava enmascarat de vermell bi portava els cabells impregnats d'oli de coco".



31/7/2016:

"...Hortensia Portell,generalment un cop a l'any donava una festa a casa seva,el plat fort era de vegades un tanguista,o bè una artista de gran categoria,com la Maria Barrientos,de vegades,cedint a precs d'algunes damas organitzava una festa flamenca,amb bunyols i xurros,al jardí,i totes es posaven mantons de Manila,que fet i fet,era el que els agradava més de posarse damunt de l'escot.
A les onze de la nit els salons estaven gairebé plens,es deia si comparexeria el dictador,que aquells dies es trobava a Barcelona i sopava al Cercle de l' Exèrcitmi havia promès que després aniria a la festa de Hortensia.Enlluernava la lluentor de braços i espatlles,els vestits dominants eren de puntes,especialment negres,hi havia moltes taques blanques i rosades,i algun to de granadina i verd de llegum que acompanyaven les musculatures nés àgils,els braços prims i els turmells de girl.
Hortensia deixava els seus invitats en una llibertat absoluta d'acciò,es feien grups segons la simpatia i l'amistat. Un "team" esportiu de casades joves i solteres en llibertat era el que feia el grup més nombrós i de més barreja de'homes,allí si sentia perfum de begudes seques i d'herba de camp de golf.Les Sras. de families ràncies ja s'havien convencut que no servien de res.i la politica democràtica o industrial del paìs les havia arraconat,las reunions d'Hortensia mantenien aquell aire de barreja que sempre s'ha observat a Barcelona en les manifestacions pomposes. L a majoria dels xicots dialogaven sobre xassís,les carroseries i la blenorragia,converses de bumbum borinot,que feia tuf d'oli mineral i tenia color de permanganat.Les dames del salò del tapìs estavan bastant exitades,dubtaven que vinguès el dictador,Hortensia les tranquilitzava"Yo he visto a Miguel esta tarde y me ha asegurado que vendría",...a les dotze ben repicades es produí un gran avalot,cinc o sis persones estiradíssimes acabaven d'entrar a la casa,entre ells hi havia un home alt,d'escàs cabell blanc,colorat,fatigat,vulgar,barreja entre inspector de policia i jugador de set i mig...aquest home era el general Primo de Rivera.Moltes damas se li tiraren materialment a sobre...
-Ai senyor,quantes criatures,de les aquì present,donarien el que fos per poder ser violades per aquesta mona.-va dir a cau d 'orella d'un amic el dermatoleg Cuyas....
Les Sras.el masegaven,a les mès ìntimes els explicava una història de caserna,sensa esporgar...
-Ay¡¡Miguel,has estado saladísimo,saladìsimo...."
Aquesta colla enjoiada,que llapanva les botes al dictador,es la mateixa que ahir van trobar a la Criolla o Cal Sacrista....la mateixa que va plorar quant "el saladìsimo",es va "carregar"la Mancunitat..i el "saladìsimo"era salvat per an Juan Antonio Guell, cada dos per tres,pagant les seves deutes de joc.
Contradictoria Barcelona¡¡¡.

6/8/2016:
A la segona part,l'autor,ens transportar el 1929,en plena Exposiciò Universal,aquell estíu va ser un esclat de bon viure...les carroseries més lacades,amunt i avall del P.de Gracia,pispas i enllustradors de arreu d'Espanya,corrian per la ciutat,els hotels no davant l'abast,els cabarets van tornar a servir el millor champany,com en els bons temps de la guerra europea,Barcelona  bullia,tot era un sofregit de grandesa i de campi qui pugui.Les festes nocturnes de L'Exposiciò eran increibles,que esborronava els barcelonins de peu pla "D'on sortiran les mises per pagar aquest desgavell?"...la Font del Palau Nacional esquitxa de colors...els sopars varen fer enmalaltir a molts burguesus...rirhom semblava tenir cinc duros per malgastar...l'esquadre americana,vatda a Colon, engava a darrera hora uns ninots gegantins vestits de criatures...la Pl.Espanya,nova de trinca...els "murcianos" treballaven,tot suan la medul-la,i no tenien temps de pensar en vagues,els cenetistes, que s' havien salvat de les bales de Martinez Anido,eran fora del pais,i els que quedavan es dedicaven a comtemplar les cuixes de les noies del Paral-lel...Barcelona havia aparcat les pistoles...Primo de Ribera fregava el seu ventre i altres parts del seu cos a la primera dona que si l'abrandes...el Rei,la seva dona i els seus fills no amagavan la seva sororesa ni el seus entusiasme...el Marques de la Foronda,especulave a tote maquina,semblava el amo de la ciutat,...els bisbes fomentavan l'orgia reaccionària,i es cruspian la carn integra de tots els toros que mataven a la Monumental i a les Arenes...la dictadura omplia feia quatre focs artificials,pel "proletariado",però segons l'autor Barcelona va viure un dels seus moments enlluernados,meravellosament decoratiu.
"...la caiguda del Dictador va fer tremolar a centenars de burguesos,i quan es va veure la Repùlica al damunt..les últimes reservesd'energia el con veriren en un eriçò,recordava la revoluciò del seixanta-nou,recordava els soldats ballant damunt l'altar de Betlem i tot un munt de sacrilegis..."
Marxo uns dies de vacances,espero trobar l'enigma resolt a la volta....


,




EL CAS D'UNA NOVEL-LA D'EXIT.

BARCELONES DE PAPER:

13/6/2016:

INTRODUCCIO:
Barcelona escenari i protagonista de cent novel-les,ès pel nostre enigma quelcom mès que un decorat.
El seu nus argumental,descriu uns fets real amagats amb falsa discreciò i molta ironia ,tot fen un recorregut per burdells,cenacles intel-lectuals,llars burguèses i vivint disbauxes amb hereus escampa.
Potser no ès tan caudal com la plagiada "La febrer d'or",però si crec jo,que l' iguala en descripciò d'un temps i unes circunstancies.....
"A les quatre cadires,tot estava ple de coses d'ella,el tocadoret es veia fatigat d'ampolletes,polvere,pinces i tisores,i l' armari obert era com una parada de pompa lùgubre.perque els vestits i ela abrics en els penja-robes,vius de colorins i d'aplicacions feien l'efecte d'unes princeses de barraca de fira excessivament magres, A dalt del armari,dormien capses de barret buides,arrebossades de pols,fent companyia a un gos dissecat"
"Maria,de soltera,havia estat una dona exitant,va ser facil acostùmarse al seu amor,amb aquelles estones rapte tendre i lacrimogen que sòn pròpies dels egoistes més vulgars,però ell enmig de la seva banalitat i de la seva inconsistencia moral,tenia una idea vaga del que ès un cavaller aùtentic,i amb la decoraciò de cavaller acceptada per tothom,va arribar al matrimoni"
"de la cambra de Rosa,n'anava apreciant l'arquitectura inconfortable,tot allò d'encongiment i de desordre que tenia les cadires i l'armari,el feia sentir con un naufrag recollit per caritat que es despertava en una casa,en la qual tenen uns costums mès grollers que el seus i una manera de viure mès dura i mès desarrapada.De tot plegat en deduia que havia fet una gran bestiesa".
"de poc a poc s'anava intoxicant amb la tristesa d'aquell pis,i sentia una llàstima profunda de Rosa,que havia de fingir,que havia d'embolicarse amb vels de pretensiò,que havia de passar per sota de la brutalitat  de qui fos,tot per mantenir una misèria de perfums i llencols de color rosa,ell coneixia una mica aquelles humiliacions i aquelles comedies però la seva amarga realitat,no era una cosa tan estiranyada,tan de cementiri,com aquella tassa de la cuina..."
Doncs ja tenim servit l'enigma.
De quina novel-la parlem?.

 
Aquest retrat d' an R.Casas,es portada de la nostre novel-la enigma, en llengua anglesa.


18/6/2016:

"...Madame Pas... deixava que Conxa fes totes les bestieses imaginables i va contribuir a descabellarli la seva mentalitat esnob.Conxa no sentia cap mena d'atracciò pels xicots del seu braç,en canvi,quan veia els pescadors joves que estiravan les barques amb la parella de bous o s'anaven a la vesprada a sardinals o a l'encesa,els seus ulls fosforescents llencaven espurnetes,Conxa tenia un cor de medusa ihistèrica,"la Srta.de Can Pujol,s'arriscà massa a la vora de les samarretes afavorides de tuf i de sal" i una mala llengua assegurava que una nit entre barques l'havien vist revinclar-se con un dèntol llevat del aigua,sota les expansions poc refinades d'un minyò,que li deien "Mala Ganya".El Sro.Pujol s' adonà que el casament de la seva filla era una cosa necessarària....".
Aqui,l'autor,va transforma la seva "noia" de carn i sang...res de pescador,"valents del xino"...res de poble blanc,carrer Muntaner,elegància burguesa original i desconcertan que nomès li estaven bè a ella,moltes modistes utilitzaven com argument que era un model que havia triat Conxa,però que l'havia deixat a banda.
El cognom de la "prota"real comencava amb "LL",en la novel-la,es el "prota",qui tè un cognom molt similar tambè amb l'inicìal "LL",i en un cert sentit va formar part del relat d'an Josep Pla,"Un Sro.de Barcelona".
Durant quatre segles,la seva nisaga,parlo de la de "debo",fou uns del pilars de la classe alta de Barcelona.

25/6/2016;

"Com cada matì,el Barò de F. s'havia llevat a quarts de nou.i quan s'estava dins del bany distret amb l'espectacle d'un cos que hauria fet un mal paper en un camp nudista,el criat va trucar a la porta

-Sro.Baro,hi ha un jove que diu que l'ha de veure.-
-Aquestes hores no rebo ningù-
-Diu que es un cas mo0lt urgent,que interessa molt al Sro.Barò-
-Com es diu?-
-Guillem Ll.-
-Ah si,..fes-lo passar a la sala i que faci el favor d'esperarse.
Al cap de vint minuts,canviave els compliments de costum,en sentir la veu de Guillem,
 va tenir un instant de pànic,de pànic horrible,que va dissimular com va poder.La veu del xicot li havia recordat una altre veu,una que era de febre d'embriaguesa,en un moment de contorsiò de nervis inconfesables.
-Soc aqui precisament per una cosa que afecta el meu germa,i bon amic seu,-
-Digui,digui,tot el que de mi depengui...-
-Vostè crec que tè en el seu poder una lletra aceptada pel meu germà...
-Perdoni Sro. meu,aquesta cuestiò de la lletra n'hem parlat,i es una cuestiò entre el seu germà i jo...-
-Perdoni,Sro.Barò,el meu germà m'interesa poc,que si vinc a trobar-lo es per el pobre papà...
-Esta bè...que vol?-
-Simplement que vostè no..exigeixi l'aval del meu pare-
-Vostè `es molt jove,vostè es una criatura i potser no sap l'abast de certes coses...jo al seu germà li vaig fer un favor,el seu germà m'ha enganyat...-
-Sro.Barò,jo penso que vostè dona una certa importancia al crèdit material...i al crèdit moral.
-Naturalment,al crèdit moral,sobretot al crèdit moral...
-Per jugar una partida,que li confesso,vostè qu es aficionat al bridge,que se 'n fara carrec,em sembla molt dura de pelar,suposo que mès de la sevaq fortuna,estima el seu credit moral,el seu honor,què li passaria si es trobès embolicat dintre d'un escandol infamant?-
-Escolti jove,aquesta pregunta em sembla imbecil...-
-Què feia vostè ahir a les sis de la tarde a casa de la modista Dorotea Palau?,no cal fer comedia,no tinc cap necesitat que m'ho espliqui.Jo sé tan bè com vostè,tot el que feia...la Sra.Baronessa i un...altre,es poc elegant especificar els detalls,vostè i jo n'estem perfectament assabentats.Li bè de nou,que li parlí amb aquesta seguretat?...només hi ha dues persones que puguin saber el que vostè feia ahir,la Baronessa i un altre,doni-li el qualificatiu que vusgui...aquest altre soc jo.."




28/6/2016:

Durant els anys treinta,corria la brama per Barcelona,que determinades modistes oferien dins els seus provadors servei de "gigolòs",i el preu es facturava amb el de la roba.que naturalment pagavan els marits,alguns,semblar ser, que fins i tot si posavan bè,ja que molts matrimonis eram,encara,de pura conveneiència,i les amants eran mès exitans que una "nena" dels "Sagrados Corazones"...i quan les esposes,que ja anavan ben servides, els nois que feien el servei eran joves ben dotats escollits amb cura per unes "cocots"clientes de les modistes,tenien mal de cap,...doncs fer l'orni era mès practic i satisfactori.

L'autor del nostre enigma,va ser un home de "societat",amb cognòm d'aquells de las cent famìlies,amb uns discrets tocs de "dandi",i conexedor com a tal dels "merders" de aquella "classe bien",de la que formava part,i en aquesta novel-la han va fer tot un inventari.
Es un dels noms mès populars de la literatura catalana del segle XX,la seva obre abraça diferents gèneres,poesia,teatre,periodisme,llibres de viatges,traducciò i narrador.
Tres de les seves novel-les son de lectura imprecindible.


l'autor del enigma,fou el nen aviciat del public d'aquest teatre.

1/7/2016:

"Els Xucla procedien de jueus.Els avantpassats remenaven una barbeta de pèls de cabra i unes ungles fines i comercials,en aquell barri de Barcelona que avui dia encara anomenen el Call,però aquest jueus barcelonins,ja el segle divuit eren considerats com gent honorable i mig ennoblida,els Xucla van treure un gran profit dels darrers contactes colonials,la seva relaciò amb els Comilles,Arnus i Girona que aleshores remenaven les cireres,els i proporcionaren una situaciò sòlida i brillant,i com eran vius,diligents de molt mòn i molta lletra petita es van expandir cada vegada mès,agafant prestigi.An Xucls era el deaber nadar i guardar la roba i fer que les seves aventures i els escandols no comprometesin mai el negoci i fossin mirats pels seus amics amb admiraciò i condescendència,i al morir rebentat de treball,erotisme i de regalar brillants.
La seva vídua va ésser considerada p'er alguns com una victima,la planyiqan "la pobre Pilar",perquè tanta riquesa i tanta elegtància no compensaven las infidelitats tan pregones.
Pilar de R.i de M.,era filla dels Comtes de Sallent,i va rebutjar una boda madrilenya amb un nebot dels Medinaceli,perquè el nuvi,a mès de èsser castellà,era ensopit i tenia les dents verdes.Desprès de tres p quatre pretendens es decantà pel banquer Xucla,ja una mica madur,perquè aquest calavera sabia el perfecta ús de les gardenies i dels mots picants.En canvi,ella era joveneta original delicadament anàrquica i per un d'aquells miracles biològics,va sortir amb una personalitat pròpia,una personalitat barcelonina anterior a l'exposiciò del viutanta-vuit,sensible a les olors colonials.a l'oli de les fàbriques,a l'eficacia del coto i a les comedies d'en Pitarra"..





5/7/2016:

Aquest enigma,repeteixo,es alta literatura,malgrat ser un calidoscopi de xafarderies barcelonines,descrites amb un estil cru peró senyorivol inconfundible
"...hem conegut famílies,que,després de les més anuhumanes renyines.a l'hora de loa mort,d'una operació difícil,d'un desastre económic,han esborrat les renyines i els respectes i l'amor propi i un germá ha estat al costat de l'altre,en una forma i unes paraules que potser són les úniques integrament afectives i desimtressades que  es produeixen al món,perqué,com hrm dit,no obeeixen a l'albir,ni a la simpatia ni a cap mena de ngust sentimental,sinó que son producte merament biológic i cauen dintre la categoria de l'instint de conservació que tenen tots els essers vivents.."
"...el Frare tenia un considerable arxiu de la vida privada de  Barcelona,coneixia les miséries i9 les relliscades de molts Sro. i de bastantes Sra. importans,el lloc que ocupava en el meublé era un carrec d'absoluta confiança,tothom sabia que la seva obligació era callar i no esverarse de res,les parelles que anaven a parar a les seves mans en recerca d'habitació el miraven amb la mateixa tranquilitat que es mira un gos..." el home que va inspirar el Frare,en la vida real va acabar molt malament.
"...H.P.,deixava els seus invitats en una llibertat absoluta,moltes taules de bridge restaven damunt d'u8na arca de núvia amb la mateixa actitud del joc,els dits d'ajgun xicots,sensa poder pinçar l'as de trebol o el de cor,no sabien que fer,ni tenien esma de fumar,els més desesperats es clavaven en el moll d'un braç ben tendre i se l'enduien al jardi per explicar la darrera história que no fos d'un verd corrosiu,s'acontentaven amb quatre gotes de pipermint dintre d'un got d'aigua..."
Qué bó oi?....
Per fer una comparació,es pot dir que el nostre autor,va disfrutar d'un reconeixement ,fora,comparable el que té ara an Jaume Cabre .




9/7/2016;

"....tres Sras. de les mès principals de Barcelona,tingueren una confèrencia,per si l'havien o no l'havien de convidar a casa seva,aquesta conferencia,segons persones que tambè ho recorden,va batre rècords de ferocitat femenina,les tresdamas fracasaren,Pilar era massa bonica,massa brillant,i el seu home tenia massa diners..."
"...de totes les relliscades que s'atrubuiren  a Pilar,senbla ser que nomès arribà a haver alguna cosa amb el pintor Sebastia Ripoll,deixeble de Marti  Alsina, que a part dels pinzells i d'una infantil vanitat eròtica,era un home delicat i vividor,Pilar el trià entre els seus amics com a dictador artìstic de la casa.El banquer li regalava uns havans de festa major,i ell afirmava que al carrer Ample feien el cafè mes vellutat de Barcelona,i allí una Sra. sabia esser tendrament espiritual,amb tracte saborós de pebre i canyella..."
"...van viure una novel-la curta,el banquer no s'inmutava,hi havia una indepèndencia comprensiva dintre el matrimoni,i ell seguì tractant esplèndidament el pintor,i no li treia cap hora de dormir el pensar que els seus millors amics amb una canya d'orxata enganxada als llavis,afirmaven que la dona li posava banyes..."
"...d'aleshores es conserva un retrat del pintor Ripoll a casa del coleccionista D.Destriant,on la passiò persinal del autor,no es pot meinys de sentir tot el perfum d'una Barcelona exttinguida que arriba al cor dels que saben apreciar,aquestes coses..."
"...Pilar no gastava escrúpols,en la seva casa del carrer Ample,havia convidat a dinar artistes de teatre,i sobretot havia estat bastant amiga d'una dansarina,que va venir dues temporades al Liceu,famosa pel seu impudor i per un xantatge que havia fet a un princep de la casa d'Orleans.El dia en que va actuar en els salons de la Pilar,davant lo millor de Barcelona,l'escandol fou sublim..."


13/7/2016;

Darrere la figura de Pilar si amagan dues barcelonines,una la filla petita d'una família de la nova noblesa catalána,formosa,culta,i un xic feminista,que maridar amb un "indiá",ric,maço,d'ascendencia semítica i molt més gran que ella,davant la sorpresa de les "elits"de la ciutat. Molts rumors van correr sobre aquest matrimoni,peró lo cert es que mai no va existir cap fet que fes creure que fos un compromis economic,ni que ella cerques certes situacions,molt corrents en matrimonis de conveniencies,ni que els seus pares "milloresin" després del enllaç,es pot dir en prespectiva,que potser ella cercava certa proximitat intelectual en el marit.
Els seus salons,eran més aviat aburridots,de llargues xarrades artistiques o d'un cert caire social.

L'altre dama era filla de farmaceutics,amb laboratori i oficina central a Paris.
Rica per si mateixa,atractiva més que bonica,auto-didacta,com quasi totes les dones del seu temps,de conversa brillant,de costums tolerants,veina del carrer Muntaner,no pas del carrer Ample,propietaria d'una torre obre de Puig i Cadafalc,amiga de Cambo,del que va rebre el prec i el encarrec de revitalitzar la vida cultural de Barcelona.
An Ramon Casas,la va inmortalitzar en un famos retrat.
An Ripoll,"alter-ego",del pintor Casas?,coneixedors de l'obre diuen que si....
El seu retrar va viure,nous moments de gloria,penjat dins el despatx d'an Pascual Maragall,quan fou Batlle de la Ciutat,i un quadre pintat per Antoni de Ferrater,del pati del darrera de ca seva,va ser coberta d'un cataleg sobre pintura catalána,de la B.Thyssen.
APA,QUE ESTA XUPAT¡¡¡¡.

16/07/16
 
 
aqui teniu a la gran musa.
 
 
17/7/2016:
 
A la pgn.127,irromp amb aires desmenjats an BOBBY,fill ùnic de Pilar....
"Bobby havia heretat de la seva mare una elegància natural sense gens d'efectació,i un baecelonisme pur,per damunt del temps i de l'espai,de la literatura i de la política,Bobby no s' assabentava de res ni s'interesava per res,donava sobretot unes opinions molt vagues i molt poc compremetedores.Del semitisme de la família tenia potser aquella indiferència,aquella flexibilitat una mica de llargandaix que ,davant de les coses que apassionen els homes,li feia adoptar un somriure ni de fred ni de calor,un somriure una mica tant se me an fum,però gens ofensiu,mès aviat de mera ganduleria o d'un delicat agoisme per no voler s'hi encaparrar.
Bobby era l'amant ideal,el tracte constant amb dones no era per vanitat ni perquè fos home de molt temperament.Les dones el distrein,perqu`e Bobby s'avorria molt,i amb les dones,de passada,evitaba el tenir d'enraonar,les deixava a elles,li agradava aquell mòn de picabaralla i de becs de gallina,i li agradava sobretot respirar la tebior supèrflua q1ue va de la sang a les perles i de les perles a las xafarderies. Per això Bobby es trobava tan bè en un món d'entrentingudes,com en un món de casades joves,era l'home que cercava un seient arrecerat i uns llavis que beguesin i enraonessin pel seu compte.
Pilar,volia que el seu fill es casés,ell no la contradeia mai la seva mare,la deixava dir,i es gratava el bigotet com volent significar que hi havia nès dies que llonganisses. Ell estimava molt la seva mare,i això que es passaven dies i dies sensa dirse mitja-paraula,era un home apagat i bastant tímid,tenia el costum de no contradir i no discutir amb ningú,mès aviat per mandra que per altre cosa,era escèptic i tolerant,gairabe no reia mai,però tampoc no s'enfadava..."
A que te un amable regust frances?.
 
22/7/2016;
 
Quan la nostre novel-la enigma va ser editada,el any 1932,an Josep Pla,li va escriure una extraordinaria crìtica,"...la gran crònica de Barcelona,i la primera novel-la catalana plenament europea...".55 anys desprès,TVE.,an va fer una sèrie de quatre capìtols,diriguida per F.Betriu,amb guiò de Gustau Hernandez,amb colaboraciò de Juan Marse,interpretada per J.M.Pou,Pau Garsaball i Analia Gade,i banda sonora de Ramon Muntaner,diuen que va costa 280 "kilos"de pst..Va tenir un bon index d'audiencia,però jo la recordo vagament carrinclona,considerant la seva temàtica escabrosa.
"  tiran  avall,es trobaren en aquell tros del carrer del Cid,que es preparava per l'exposiciò ,i els explotadors anaven a caça xinesos,negres,invertits truculents i dones  amb faldilles verdes i un xal de gitana..." "Conxa,ja en l'epoca del xofer havia tingut les seves festes,i visitava cases infames per dedicarse el gust que la brutalitzes la pùrria...".
El novembre del 2010,el Lliure,va estrenar una versiò teatral,sota la direcciò de X.Alberti,amb un estol de grans actors,Pere Arquilluè,Imma Colomer,Xavier Frau.... les critiques foren demolidores
J.A.Benach;
"Privada de vida",lo mès suau...
Marcos Ordoñez;
"una pequeña comedia,grandes actores".
A mi han v'agradar....
"...les tavernes estaven totes untades d'extracte de cazalla,aquesta supuraciò alcohòlica,ès la cosa del mòn que dòna mès idea d'una cadena perpètua del cor,d'un embrutiment sensa salvaciò...".
 
29/7/2016:
 
 
 
 
"...les dames i els cavallers aturats a la porta de la Criolla cridaven molt poc l'atenciò,el barri estava avesat aquesta mena de visites,s'havia fet ja força literatura sobre l'aspecte purulent dricte cinque.i els estrangers i els curiosos del paìs eren rebuts a la Criolla d' una manera normal i correcta.Les dames que no havien estat mai en aquell indret es trbaven una mica decebudes,els havien explicat coses massa truculentes i nomes veien una mena de cafè popular que tenia pretensions de dancing."
"...enfilaven altre cop el carrer Perecamps,que estava desert,i de la taverna que en diuen Cal Sacrista va sortir un homenot que comencavà a seguirlos,aquell homrnot era horrible,tenia uns quaranta anys,anava enmascarat de vermell bi portava els cabells impregnats d'oli de coco".
 



 
 
 
,




divendres, de maig 13, 2016

EL CAS DE LES DONES PUDENTS.

13/5/2016:

Avui,el enigma "va" sobre unes dones que tan la mare,l'avia o la tieta,en van ensenyar a respectar.
Quan les vaig veure,per primera vegada,en el mercat,un estiu a primera hore,an van sobtar molt...van entrar en grup,quasi corrent,les altres dones que feien cua,las van deixar "colar",anavan brutes i pudient,pudient molt.
-Avia quì son?-
-Son las dones del....- en aquella fàbrica,a dos quart de nou del mtì.donavan mitja hore lliure i moltes marxavant com esperitades al mercat per comprar el sopar,la gent les deixaven passar, perquè sabien el pa que si donava en aquella fàbrica,compravan el rebuig i marxavan cuita-corrent. això en va passar els ants 50.
"Eren dones embotornades,tenyides amb els colors de la fam,de la pudor,d'una misèria que les arrapava fins que morien als trenta i pico d'anys,a tot estirar,i amb una gran sort als quaranta.
Exhalavan un tuf espès d'olis pesants,d'espart,de borra,de misèria,com si no tinguesin edat,com si fossin bèsties de bast,energia a baix preu"
X.Benguerel.
Quì eran aquestes dones?...quìn mal nom tenien?.



17/5/2016:
Finalitzada la passajada literaria,del dia de S.Jordi,fent vìa cap el lloc mès caracterìstic del barri i fer un vermouth amb oliveta,les quasi oblidades dones pudents han van sortir al pas,en forma d'una de placa clavada a terra ,com homenatge durant els anys de las grans transformacions,i allà mateix vaig decidir armar aquest humil enigma.
1882:Els germans Godo,els de La Vanguardia,van decidir eixacar la mès gran fàbrica de jute d'Espanya. els primers anys se la coneixia popularment,con "els sacs",l'arpillera era la seva primera matèria,hi van arribar a treballar mès de dos mil persones,majoritariament dones i nens,si feien tres torns,mai parava...
Desprès de la nostre guerra,les naus dels magatxems,foren presò franquista,de terrible memòria per cert,però aquesta es un altre història.
Els Godo,refugiats a Italia,no la van recuperar fins el any 1943,no eran gaire ben vistos per "el regimen",van intentar aixecarla novament,però no fou prou rentable,passats uns deu anys la van reconvertir en naus per petites empresses o tallers,ara en el seu lloc i trobem un Hotel de quatre estrelles...ironies del destì.
Poc a poc el trist pas per la vida,d'aquelles vituperades dones,s'esmuny.
JOANA:Certament "pudent"es terrible.però el mal-nom en que foren conegudes en el seu entorn... esgarrifos


22/5/2016;
 
Fa un grapat d'anys,vaig assistir el Centre Cìvic del barri,a un acte en el seu record,on unes supervivents,encara,que van donar testimoni de lo viscut dins aquell mòn i el seu entorn.
Segons elles,la majoria pertenyian a l' emigraciò llevantina i analfabetes,però en determinades circunstacies,mares solteres,abandonaments familiars,vidues...,les dones del veinat s'"apuntavan",ni que fos provisionalment,ja que sèmpre en aquella fàbrica h'havien vacants,i en meinys de vint-quatre hores ja traballavan.
La setmanada,llavors es cobrava per setmanes,n'era precisament llaminera,era equiparable a la de qualsevol setmanada del ram del aigua,però es feien torns i oferien un lloc segur de traball que permetía cercar un altre feina meinys faxuga,i mentres tan anar fen bullir l'olla.
Dins les seves naus,l'insolubritat convivia amb abusos,sobre tot a les nenes,les "velles",en realitat dones de trenta anys,mès o meinys,les defensavan com podien,però els homes que hi traballavan n'eran lo millor de cada casa. Irades van recorre a la CNT....el "mètodo"anarquista va fer efecta,i nomès quatre "talosos",que anavan de valents,van seguìr "foten mà",però las falacions es van acabar.
Durant la setmana tràgica,va corre la brama,que envalentides pel ambient revolucionari,allà dins mès d'un va rebre de valent...lo cert es que passats els aldarulls,els Godo van regalar a la guàrdia civil uns terrenys,allà mateix,on van armar una caserna...casualitat?
 
 
 
 26/5/2016:
De la vida privada dels pobres de solemnitat ,hi ha,historicament parlant molt poc escrit.,molt de novel-lat i pocs elements comprobables,aixì que an tinc que remetrè anecdotes de tradiciò oral.
A Barcelona,en la majoria de terrats existien safaregus comunals,on els veins hi feien la bogade,si en la finca hi vivia una famìlia que treballa, en la nostre fàbrica enigma,hi volia rentari esclatava el conflicta,la seva roba impregnada d'olis pesant i pols de jute,convertia el safareig en un basal d'aigua bruta i pudent,ja que es renovava,lentament per un sobreixido,i era corrent que la comunitat els hi prohibis el seu ùs. Aquelles circunsàancies forçava a les nostres dones anar arrentar a els dafareigus pùblics,un altre  daltabaix.
Aquest llocs,anomenats pùblics,però en realitat eran de pagament,existien en tots els barris,i si podia trobar,segons uns canons,aigua corrent,calenta o freda,cendra per blanquejar,palas i tots els altres elements nesessaris,però l'oposiciò a la seva presencia era forta.Tinc entès que en tot el P.N.,nomès en un las deixavan rentar,tot un problema si considerem que hi van arribar a treballar mès de dos mil persones,i pagan mès que las altres esclar...detall que retenia la frequencia del rentat i empitjorava la seva higiene,amb el consecuent i posterior rebuig social,rebuig que patien sobretot els nens.
 
30/5/2016;
 
Las víctimes,"colaterals",d'aquella situaciò va ser la canalla,rondavan tot el dia pels carrers com cabretes sensa pastor,esclar que eran temps que això de l'escolaritzaciò era un pribilegui.
Las escoles de Ferrer i Guardia,van cambiar una mica la mentalitat de la classe obrera,però tot i aixì l'intenciò fins i tot dels mès conscienciats era "lleguir,escriure i les quatre regles" i de pet a la fàbrica,amb deu o dotze anys com a molt.
Però per las nostres dones, que quan sortien de la feina brutes i esgotades,l'educaciò dels fills era un problema secundari,i a mès a mès a la famosa fàbrica a els vuit anys ja els llogaven...bruts,mal nutrits i descriminats s'organitzavan entre ells,amb el mès pur èstil Dikens,,pels botiguers del P.N.van esdevenir una autentica plaga,,,aquì un grapat de carbò,allà una poma o una patatat...algù en va explicar,fa anys i painys,que el seu lloc de repartiment del botí,era el cementiri,el racò que ara coneixem com el dels gitanos,no han puc donar fe,però....
L'escola Moderna,va fer un esforç d'asimilaciò i va intentar captarlos,oferin un apat calent,però tots sabem com es va estruncar aquell inten pedagògic.
Analfabets,justament airats el seu pas per la vida fou un rebuf de la situaciò famìliar.
 
2/6/2016:
 
Las malalties professionals,que patien,eran pulmonars,la gent es creia que era tuberculosis,tos,ofeg...però semblar ser que era enfisema.
Sensa mitjans terapèutics la mort era prematura i molt dolorosa,i a la situacio dura,durissima de la feina s'afegia la por de la malaltia que encara les descriminava un grau mès.Aixì que moltes fugian de can Godo,davant cualsevol altre oferta.ni que fos meinys renumerada,es diu que Can Arrosega dones, es nutria,a molt bon preu,d'aquelles circunstancies.
Be aquì s'acaba l'enigma,an sap greu que quedi sensa resoldre,elles es mereixen un record,foren martirs de la classe obrera.









diumenge, de maig 08, 2016

EL CAS D'UN LLOGARET ATURAT EN EL TEMPS.

8/5/2016:

Durant els dies foscos,del meu primer gran sotrac vital,aquest llogaret va actua com un bàlsam per el meu enteniment desconcertat i adolorit. Mi va portar una dona anònima,que en aquelles circunstancies compartiem angoixa. "Tanca els ulls,deixat anar,i escolta la veu de Deu",vaig seura,vaig tencar els ulls i vaig escoltar...el silenci de la mort,però el lloc en va atrapar i encisar,fins el punt que segueix sen el meu "raco de pensar", i crec que pot ser una bona troballa per els barcelonins amb esperit de "hooligan" ciutada.

Iª pst.; No cal dir que hi ha una església oi?,millor dit una esglésiola...
IIª pst.;A quatre passes hi viu el dolor i la joia...
IIIªpst.;Sensa buscar massa hi trobareu una pedra paleocristiana,gravada amb un peix...
IVªpst.;Hi podeu arribar,comodament en transport pùblic...

De quin racò barceloni parlem?       SIIII¡¡¡..S.GENIS, certament i trobareu,el únic cementeri parroquial,que resta a Barcelona.
 

dilluns, d’abril 18, 2016

EL CAS D'UNA PASSEJADA LITERARIA.

18/4/2016:

Per S.Jordi,la meva petita colla d'amics tenim per costum, fer una caminada novel-lada,costum vilment "afusellada",de las passajedes literàries,que de tan en tan,"montava",el gran Huerta Claveria.
L'organitzaciò passa d'un al altre membre de la colla,i aquest any m'ha tocat a mi,i tot sen una tasca agradable dona feina,i he decidit aprofitar les notes per el bloc.H'arreplegat quatre llibres,mes o meinys enllaçats,tot aprofitan els "apunts" del mestre Huerta,en una de similar, escurçar i maquillar, el text i el enigma ès descobrir el punt en comù que tenen totes quatre.
PRIMERA LECTURA;
"...les cases baixetes que descriu la primera novel-la,encara existeixen,es un mòm que hi ès i no hi ès,els blocs de pisos que es van fer als anys 50 i 60,las han fet quasi invisibles,sensa poguer-les ofegar.
"Vam baixar en una parada del "tanc",i el Nestor ens va presentar an Tomàs...aixì vaig veure el meu nou carrer.A la casa s'hi havien de fer reformes i darli una pintada,podiem comptar amb tote la trìbu,del nostre nou vei,"total siete",i en un diumenge llestos.Em va agradar,un roser,enfilat a la paret de la casa del costat es desviava quan era amunt i unes roses vermelles obrien els seus petals d'olor.
Venint del carrer Tarròs,era com tornar una mica a Linares,però sense oliveres".
Pintar una casa en diumenge,en el mòn real d'aquells dies de la gran fugida de la gent del sud, era un fet habitual la gent treballadora   no podia els dies feiners,els dies feiners no tenien temps lliure.


21/04/16

 Un cop finalitzada la lectura i els comentaris,que acostumem fer en situacions similars,deixàrem el racò aturat en el temps però avans aqui teniu un parell de pistes:
El títol del primer llibre correspon al nom del carrer.
L'autora es una de las grans,i les seves inicials som M.B.
30 Rambla avall,giraremm a l'esquerra,ja hi som,una plaça ajardinada,amb nom de metge...façanes banda nord,segona lectura,que n'es una novel-la,però si tot un totxo,616 pg.,en el seu temps febrer 1967,un "betseller"...
"...en una de las habitaciones de un piso de la calle P.número 276, donde vive Gregorio J.,casi esquina a E.se  halla reunida el C.D.C.Gregorio distribuye pan y butufarra a los compañeros y les sirve unos vasos de vino.Las medidas han sido tomadas,los hombres permanecen alerta,cada uno conoce cúal es su misión,todos esperan el amanecer.Juan desea relajarse,reposar...dentro de un par de hores el esfuerzo tendra que trapasar cualquier limite.el vino oscuro y seco de Falset,parece que le reanima,pero hay que conservar la mente despejada.Va mirando uno a uno,a los compañeros casi hermanos o más que hermanos,Francisco fuma nervioso,"el Chino"juega con las balas de su pistola,Aurelio le escrutiña tratando de descubrir,observandole,  la gravedad de las circunstancies.¿Sera esta la ùltima vez que les viera?...
Aquest fragment el vaig fer amb an HUERTAS,i va ser tot un èxit...esperem que el dia 23,tambè ho sia.  


26/04/16;
Per acabar,aquest dia he visitat la tomba de la Teresa.He comprat un enorme ram de roses vermelles l he recorregut els carrers del cementiri amb la intenció d'acomiadarme.Abans d'arribar al nìnxol,he decidit que ès injust que les seves restes descansin darrera d'una làpida de ciment anònima.He decidit encarregarne una de marbre,amb el seu nom.
Amb tot,quina sorpresa.en arribar he descobert que la tomba no esta igual.Ja no es anònima.Hi ha una preciosa làpida de granit negre,i a sobre,en lletres de plata,es llegeix TERESA BRUSES BESSA- 1907-1936- El teu fill i la teva neta no t'oblidaran mai.Hi havia un ram de margarides blanques marcides sobre la petita lleixa,les he retirades i he deixat les meves roses,margarides blanques la flor preferida del pare....
Tambè vaig passar a acomiadarme de an Francesc,vaig trobar la seva tomba,tan plena de flors com l'altre vegada.En vaig queda mirant la famosa esquerda,esperant albirar la llum del mès enllà,però no va passar res,encara que he de reconèixer que em va concedir el meu desig.Per pagar els seus serveis efecients,vaig decidir deixarli la cadena i l'aliança amb el seu nom,que vam trobar al coll de Teresa.."
Aquesta lectura va ser,per la meva part,una falta tonta de sensibilitat.En el mateix moment d'entrar,el cementiri,ho vaig percebre,el silenci sobtat...els caps cots...el record del vells amics morts,fa quatre dies,ha retornat punyent..."el home poeta" el passat dijous sant,i "el capita Salgari"per dessembre...no vaig demanar disculpes,ni jo podia.

3/5/2016;
L'última parada,la ferem en una cruílla historica,tan pel nostre barri enigma,com per Barcelona.Ha vist barricades, les unitats de la FAI.marxant a el combat,les tropes d'ocupació camí de la ralla de France,camions plens de gent comdemnats a mort rumb a el Camp de la Bóta,cridan els seus noms,amb l'esperamza que el veinat s'assabentes del seu destí,els primers tramvies,quasi fora de la vía,durant la primera vaga anti-franquista...
"...aquell vespre, a l'entrada del passeig,sense cap mena de símptoma premonitori,vaig caure desmaiat a terra,a tocar el quiosc de diaris.Van ser uns moments brevíssims,perqué així que algú em posá la má a sobre vaig tornar en si...em portaren al dispensari.-Ferit?-em pregunta el metge de guardia..."
"a la carretera de M...,molt a prop de casa,vaig topar amb les primeres corrues de fugitius.Igual que bésties de bast carretejaven entrambótics embalums,farcells,sacs,maletes...avançaven calladament,i com empesos per una maledicció.De tan en tan passaven uns camions,un carro,uns cotxes,el soroll del motor,el  grinyol de les llandes,el cop sec de les potes del cavall damunt les llambordes,feien angúnia...com un rapte,vaig renunciar a la insegura proteció de l'Ambaixada Anglesa..."
Fi de la passajeda,i del enigma....QUÉ ,NO TROVEU LA RELACIÓ?.
 

dimarts, d’abril 12, 2016

EL CAS D'UN TIMIT MALALTIS

12/4/2016:

INTRODUCCIO PERSONAL:
La primera vegada,que el nom d'aquest enigma an va "arribar",fou quan va morir el padrì del meu pare,heretarem, i entre els objrctes que ans van "tocar",l'entusiasme del meu pare davant uns mobles..."Això era d'an..."han va impresionar,malgrat la meva poca edat (potsèr 3 o 4 anys),i el seu nom,sensa saber qui era, el vaig associar per sempre mès  a alegria familiar.Com van arribar a mans del nostre parent  els mobles,n'ho ser,però si ser que ells tenien una certa coneixenca.
La segona,fou en un dinar corporatiu d'una firma vermutera,tot jugant,amb altres,per dins d'aquells magatzems del barri del Clot,amarats d'unes olors d'hrtbes extranyes,
 anarem a parar davant unes tines,que lluien unas placas acollades,amb noms de desconeguts,almeinys per mi...mès tard,a casa,el pare an va aclarir que aquelles placas,van ser insertades,a tall d'homrnatge amical,desprès de que,el nostre enigma,obtingues un gran èxit a N.Y.i que eran els noms d'els personatges de les seves obres.
Ara anem per les pistes serioses:
DALI:..."putrefacta".
JOSEP M.DE SAGARRA: "valent,vigorós,que sabia baixar als abismes de la passiò"
ALEXANDRE PLANA;..."la gran figura romàntica del seu temps"
RICARD SALVAT: "Era un geni i un cor d'angel,i un home dominat per una timidesa malaltissa"
JOSEP PLA: "Fou un gran idealista,una bona persona,correcta,educat i cent per cemt amic d'els seus amics".
Què us diu quelcom tot a això?

 
 14/4/2016;
 
 

RESOLT!!!
 


divendres, de març 04, 2016

EL CAS D'UNA DONA VINGUDA DE NORD ENLLA.

4/2/2016:
Darreries del segle XVII,la nostre dona enigma neix a el cort de la gelida centre-europa,en una família,d'aquelles que gastan cognoms a cabasos.
Va ser educada amb cura.
Als quinzè anys,la van presentar an societat en una reuniò de famílies afins,on va "coincidir casualment",amb un xicot mitj parent,d'ulls melancòlics i boca molsuda...que li v'agradar molt i mentres es coneixian els pares negociaven un enllaç.Els matrimonis acordats en reunions similars,era un fet molt comù entre la gent del seu gremi. L'enllaç es va celebrar per poders quant ella va complir disset anys,i com el nuvi treballava a Barcelona,ella va embarcar en un vaixellangles,els mès segurs de l'època, per reunirse amb el seu marit.
Per raons econòmiques,va desembarcar a Mataro,una ciutat que en aquells dies era puntera,rica i amb un port mès segur i molt millor que el de Barcelona i ont s'hi va quedar uns dies per referse del viatja.
La llegenda,que sobre ella en corrent moltes,diu que ja en la primera nit se la vant menjar els mosquits,fins el punt de deixarli la cara com un mapa,però malgrat el mal moment,ella es va enamorar de la gent de la nostre terra que la van atendre amb una calidesa,per ella desconeguda.
XUPAT AMICS....QUI ES LA NOSTRE DONA?

7/3/2016:
Un gravat de l'època ens la mostra com una noia esvelta de caminar recta i decidit,rossa de boca graciosa i guapa en conjunt,adulaciò?,que lluia una  perruca important,amb petites jois incrustades,perruca que va enlluerna a las barcelonines.
Barcelona,en aquells temps,era una ciutat d'unas 40.000.ànimes incobides entre muralles,ella hi va entrar per la porta de l'Angel,i semblar ser que la va decebre,seguir Rambla avall fins el carrer Ample i desprès gira fins Santa Maria,a la Catedral del Mar,va confirmar el vots nupcials,fet importan si considerem que la nostre dona enigma,havia canviat de religió,va fer la catequesi amb un famos jesuita,per comploure a la seva nova família i com trigar a tenir fills,la xafardera societat barcelonina,va fer corre la brama,que era perquè la seva conversio era falsa i Deu la castigava.
La festa nupcial fou molt restringuida,n'eran temps de disbauxa,però es va celebrar a la Llotja de Mar,curta però ben servida,per instalarse desprès a la seva llar matrimonial,que el seu marit havia fet remodelar a corre-cuita,per ferla mès atractiva i mès afì a els refinats gustos de la seva jove esposa.

12/03/16

 La petita noblesa i la menestralia barcelonina ,vivia hores negres degudes a les circunstancies que ofegavan la ciutat,i la seva  consequència era anar curts d'armilla,i malgrat tenir Barcelona com caracteristica una certa mobilitat social,tret que en circunstancies normals denotava dinamisme,n'ès podia permetrè llavors estira mès el brac que la màniga,axì que quant la parella va celebrar les seves noces organitzant ,fen gala de la seu amor filarmonic,una representacio d'òpera,la primera en tota la peninsula,i crear la Capella Real amb cinquanta músics dirigida pel Comte de Savella,la Barcelona "oficial",va vibrar d'entusiasme.
El cronista Francesc de Castellvi,va fer lloança pùblica dels actes i de la parella,segons ell.es tractava de construir un ambient simbòlic que compensés les vicisituts d'aquells dies en que francament,no anavan les "coses" tan bé com es volia vendre. L'Historiadora Virginia León,fa constar de la nostre dona enigna, que a banda de la seba bellesa i virtuts,que eran tangibles,potser era molt jove però va demostrar que era mès astuta i simpatica que el seu famos marit.Joves,guapos i amb ganes d'agradar van crear a el seu entorn,un estímul i la falsa seguretat que no passava res de greu,però van topar amb la crua realitat,se sentia música,però tambe canons...
Admirada Olga,PISTA D'OR per tu,la nostre "veina" de Barcelona,tambè fou coneguda arreu de Catalunya i segons les croniques molt respectada vers la seva fidelitat a Catalunya.

16/3/2016:

El seu especiel tarannà,de semblar propera a els soferts barcelonins sensa perdre el seu "glamour",va fer tremolar a més d'una Cort,i es diu que la seva "colega",allà a las Espanyrs,una pobre i molt jove italiana,dic italiana segons els paràmetres actuals, tuberculosa e inexperta.sè l'imposavan unes actituts similars,quant ella,ja feia prou i massa aguantan un marit histèricament religiós i sensa mès vicis que el plaer de la caça i el del matrimoni que no li donava treva. El seu sogre,que no es fiava de la parella,coneixedor de les seves limitacions,millor que ningu,per acabar de fer la guitza,li va impossar una "cambrera-tutora"amb amplia experiencia , amb l'intenciò de controlar el nou "negoci",però ella,la cambrera,dona de mòn,tenia altres plans...acabar dins el llit del seu marit.No cal dir que la pobre noia l'odiava, con tambè l'odiava el seu marit esclau de la seva estricta moralitat i com el xicot patia "desequilibris",bè esta documentat que no hi era tot,feia que l'"operaciò" encant,que tan magnificament representava,pels carrers de Barcelona la nostre dona enigma.se li fes imposible.Mentre tan ella,marxava a pas decidit a ocupar un lloc preferent a l'història d'Europa.


20/3/2016:

Amb inusual esperit,considrant la seva nisaga,la nostre enigma es va sentí extraordinaria atreta per els catalans,ferotges lluitadors d' una causa,que a ella,se li feia difìcil entendré que poguessin sentí seva. Esclar que part de les seves raons a ella se l'escapavan i només las centrava en el seu particular "negociat",sobretot quant la majoria dels "socis" que n'estavan tips i farts de tante lluita van començar a negociar amb la "competencia".Així que quant a la "Central"h'hagué un inesperat dalta-baix,i el seu marit va ser cridat cuita-corrent,a ella no li va doldre resta sola a Barcelona paran el cop,malgrat que tot estava dat i beneit,però va voler fer un ùltim intent per salvar les exportacions de licor,producte estrella,de Barcelona i de les terres tarragonines,tambe calia defensar el textil,i sobretot el emergent comerç d'esclaus.A Barcelona,les famílies acomodades tenien esclaus,que es compravan,es venien i s'heretaven com si fossin bens inmobiliaris,però aquell comerç a gran escala volia abastir de mà d'obra les plantacions americanes de sucre i tabac,amb un tipus d'esclavisme molt diferent,i n'estavan disposat a cap mès coacció no volian patir la intervenciò de Franca,Catalunya,bè o malament ja tenia que aceptar a la Gran Bretanya,però no volia cedir més.


25/3/2016:

Despres del trasllat,del seu marit a la Central,la seva administraciò es va recolzar amb el seu secretari i confident Ramon de Vilana-Perles,i la história especifica,que fou uns mesos d'acorada i justa admininistraciò, considerant les circunstancies,que la van fer guanyar el respecte dels barcelonins,tenin en compte que parlem de persones encerclades i sensa queviures.Las dones es van sentir reconfortades,con a tals,per la seva prudencia i valor,i es creixerent davant aquella societat patriarcal que les deixava en una posiciò vulnerable,la vida no era igual per a les dones,que venia condicionada pel marit o pel pare,la seva situaciò social pertanyis,no per mèrits propis,sino en funciò del home que la tutelava,i la seva vida quotidiana funcionava segons la feina de la seva família. Aixì que tenir una dona al cap davant las va fer sentir més valides i amb drets a certes opinions,si podien lluitar i administrar l'escassatat,tambè podrien i volien,sobretot les dones de la menestralia i de classes populars,en dir la seva.
Malgrat la seva dedicaciò i entrega.la nostre dona enigma, tambè va ser reclamada  a la Central, i deixar Catalunya el març de 1713,tot fent declaracions d'amor vers els catalans ...i diuen les croniques que abandonar Barcelona plorant.

o va fer el marc de 1713,

30/3/2016;

Desprès de la seva marxa,les families mès compromesses han la causa de la nostre dona enigma,van començar, tambe, a deixar Barcelona.Embarcavan discretament en barcases,que sortien del Morrot,fins el vaixells anglesos,que malgrat la certesa que ja tenie del seu abandonament,els portavan fins a Genova sensa impediments,d'allà a Centre-Europa,on ella els va,fins a cert punt,protegir.
Aquelles famìlies,llavors van descobrir una noca manera de conviure molt allunyada a la seva.Barcelona era una ciutat de "recreos",espais d'esbarjo on passar la tarde,amb pous,tarongers i flors on riure,xarrar i jugar a la fresca,d'això res de res,el clima fred costrenyia a la gent en salons,desengelats,com res de res de "triquets" d'els que eran tan aficionats els barcelonins ,on a part de jugar a la pilota o al d'argolla,convivien amb les cartes,els daus i una modalitat de billar,molt propia de la nostre ciutat. Lo que si van descobrir foren "les adrogueries",axì anomenavan a les pastiséries,música,diferent això si,a Barcelona regnavan els "guitarrons" que sonavan constanment,allà els concerts amb tots els ets i uts,que sincerament aburriant a quasi tots els exilats...i el anyor a la seva  menestral i  placida vida mediterrania feia estralls,com suplì les festes,que per tres i no res, que omplien els carrers i feien de la nit dia ?,quan tenien que asistir a reunions plenes de normes i etiquetes,tan allunyades de l' alegria de viure..

3/4/2016:

Instal-lada en la seva nova capital,i amb una situaciò privilegiada,ella va fer el darrer gest vers Catalunya,el negarse a signar la desoluciò de la causa catalana i recolzar el seu marit,que va mantenir oficialment la guerra,sensa batalles ni exèrcits,fins el 1725.
En una carta molt personal diriguida a el seu bon amic,Vilana-Perles va declarè "Mai podrè estimar una altre naciò com estmo la Naciò Catalana",i farà esculpir,al seu sepulcra,instalat en una famosa "cripta", allà a centre-europea,l'escena de la seva arribada a Catalunya,com últim acte d'amor.
Desmentin la brama del càstig Diví,sobre la seva  esterilitat,va parir quatre fills:
Leopold,nat el 1716,mort el mateix anys.
M.Teresa (1717-1780).
M.Ana,(1718-1744)
M.Amàlia,morta a els sis anys,
Mort el seu marit,sesenvolupà,novament,una lluita dinastica,amb una importan activitat diplòmatica contra la Pragmàtica Sanciò.....
FINAL...sensa resoldre?....

07/04/16


Fi del Enigma.......


dimarts, de febrer 02, 2016

UN CAS DE LA BCN. NEGRA I CRIMINAL

2/2/2016:
Ahir,dilluns 1 de febrer,vaig assistir a la xarrada al Conservatori del Liceu d'an Bernard Minies.A mi això de la satmana negra an "flipa",fins i tot vaig intentar conseguir,sensa èxit,invitaciò per anar a Radio Barcelona per a un "Diumenge amb Taxi Key".potser va ser millor,val mès n'empastifar els mitificats records d'infantessa...Isidro Sola,Encarna Sanchez,Antonio Crespo....i com avui tenia planificat iniciar un nou enigma,ja que la resta de la setmana la tinc Hospitalària.m'he dit i si cambio el personatge i faig una novel-la negra i barcelonina?,he buscat a la meva biblioteca i ja la tinc.

1ª.pista: Editada per Selecta.
2ª:  Any 1960.
3ª:L'autor,home ,barcelonì i literat,la va "montar",com un "passa-por",el any 1944,durant el seu èxili a Paris,en una estaciò ferroviària,tot parant un bombardeig.
4ª:L'eix es la mort d'una venedora de dècims,per allà els anys 1930,amb regust dostoiesvskia.
5ª: Al llenguatge,ès volgudament acostat al que ès parlava en els llocs de l'acciò.
6ª:El títol conte un barbarisme.
7ª: La narraciò comença aixì "....el nom del carrer li venia de les tapies que l'havien format...".



6/2/2016;

El primer capìtol te un encapçalament delicíos "La hora del Vermut",el vermut un glop de civilitzaciò,bè a lo que anavem.
Un emigrant valencia,caixista d'imprenta,plega de la feina i se sumergueix en el brògit de la Rambla,camina a poc a poc,bada,escolta converses alienes....sobtadament entre la gent una cara coneguda,bruna,ulls riallers i naset arramangat, l'Amparo¡¡¡,una veina del seu barri valencia.
-Amparo que hi fots per aquì?-
-Doncs treballar...-s'alegren i rememoran la vida que feien a València...caminan i xerrant per el "chino",i com la aciò s'inicia el mes de Març l'anyor de las Fallas...s'aturen per fer un vermut,les taules eren plenes de gent exultans d'alegria de viure...enfront brillaven les bombetes que dibuixaven les entrades dels music-halls,cues...l'alcohol anava fen via...(Ep que el vermut es fortet).
-Perquè aquesta gent ho tè tot i nosaltres res?...escolta vaig a mirar si aquest vespre puc obtenir unes quantes pessetes i enganxem el tren Fallero...i desprès qui sap...-el nostra "prota" deixa a l'Ampar al tramvia i tot tornat a casa fa repas de la seva situaciò,havia estat feble...però Maria Bardaji,li oferir allotjament,plat a taula,roba neta,el feu entrar a l'imprenta i li possava ,de tan en tan,ma la mà uns billetes per fumar..."a les fosques i entre llençols,totes les dones sòn iguals"...
A un quart d'una de la matinada el ràpid de Valencia sortia del baixador del Ps.de Gracia,en un vago de tercera hi havia an Josep Ballester i Amparo Llopis,que sen'anaven cap a València per veure les festes de S.Josep....
MIQUEL:Vas bè,però que molt bè.

8/2/2016:

PISTA D'OR;
Ull a la fotografia¡¡¡,si podeu identificar el carrer,ja teniu,practicament,el tìtol de la nostre novel-la.



 12/2/2016:

A TOTS ELS BARCELONINS,UN GRAN DIA DE SANTA EULALIA;

Divuit de març,diumenge,els veins del 86 del carrer Riereta,en tornar del futbool,ball o cinema,es van estranyar de no sentir en tot el dia sorolls al pis de la venedora dècims,,,
Dilluns diada de Sant Josep,el veinatge tingué la certesa que aquell prolongat silenci no era gens normal,després d'haver trucat mitja hora seguida a la porta,els veins es van diriguir a la Comisaria...
El Sro.Pepet Jorda,el llogater del segon,es cregué obligat d'indicar que el dissabte al vespre havia sentit des de casa seva,una discussió molt violenta...
Quan un manyà va obrir el pis van trobar el cos encarcarat de Maria Bardaji,escanyada,desplomada en una cadira,cara morada i botida...
Miquel Ferran  comissari del barri de les Drassanes districte que no era pas de repòs,ja que arrecerava allò que es podia convenir,per part de periodistes imaginatius com el Barri Xino,(Aquì entre en escena el "prota" de la novel-la,un tècnic en novel-les policíaques),un xines sense deixebles de Confuci,però  que els novel-listes i reporters estrangers s' havien emparrat amb el nom,i com el carrer del Cid o del Migdia tenien merescut el tèrbol prestigi que compartien amb la parisenca "Rue de Lappe" o del Port de Marsella,...tote aquella xarrameca no impresionava gens ni mica an Miquel Ferran,ell sempre s'esforçava en rebaixar les exageracions dels que pretenien emocions fortes,en el sordid quadrilàter format per Rambla,Drassanes,Paralelo, i el carrer Nou ,i s'irritava amb els turistes estrangers o indìgenes,que es llancaven a la descoberta de "La Criolla" o de "Cal Sagrista" per la seva mala reputaciò,aquell snbisme,creia ell,nomès podia tenir un resultat,temtar els delinquents per que voltesin pel barri a la "caçera se babaus"....
La poblaciò barrejada i poc controlable,d'un barri tan pintoresc,era explicaciò suficient per al relatiu entusiasme amb el que es féu càrrec del cas del carrer de la Riereta el comissari Ferran...





14/2/2016:

IN MEMORIAM:
Patriota, i mestre de vida.
"nosaltres som el somni"...seguerim volant Muriel Casals.

15/2/2016:

Els fets novel-lats,van passar a la Barcelona dels anys "30",i segons  l'autor l'anécdota inicial es absolutament certa,només els noms dels "prota",així com l'indret son inventats,peró semblar ser que no gaire,carre amunt carre avall...peró la fotografia que acompanya la nostre pista es la del carrer Riereta,tal com consta a la novel-la, com el lloc del crim de paper,ja que busquem el títol de la fabulacio he cregut oportu seguir el fil del relat.
Aquest carrer,el mitj del antic districte cinque"barruio chino de leyenda"que deia el tango...,va del carrer de la Cera a Sant Pau del Camp,el seu veinat n'ha sigut mai massa confictiu ja que es nutria de la població d'origen pagues emigrats a la ciutat,tampoc es dels més insolubres i abandonats de la má de Deu,peró el seu relatiu bon estat no va conseguir ofegar el fet d'estar encaixonat en aquell barri ,i ofegarlo amb el seu supossat pintoresquisme ,que tan apreciava Francis Corco,el literat francés que el va donar a conéixer arreu del món.
"L'endemá els diaris portavan la notícia del crim entre els resultats dels partits de campionat i,uns pronostics de crisi minesterial "CRIM AL CARRER DE LA RIERETA,UNA DONA ESCANYADA".



 19/2/2016:

An Josep Carner,el nostre poeta,era consumidor de novel-les,de lladres i serenos i es desfeia en elogis per el genere,segons ell eran les novel-les mès ben pagadas del mòn,i això demostrava que tenen unes exigències de perfecciò que no es demanen als altres èstils.
"...el jutge de guardia era un neòfit en assesinats,fins aquell moment nomès havia tingut accidents de circulaciò,estafes i baralles,exultava gairebè de manera indecorosa...
-Un crim amb tots els ets i uts¡¡¡-mentres an Miquel Ferran,no semblava gens impresionat,tot plegat un crim amb robatori.An Vilaregut,el seu segon anava observant i prenen notes amb la mateixa indiferencia...
-Se sap si vivia sola?-seguia preguntant el jutge.
-Els veins han dit que tenia a casa un jove d'uns vint-tres anys,la dona deia que era un nebot valencià,valencià si que ho era,però nebot..mès aviat era un altre cosa,i ha desaparegut d'ença d'abans d'ahir-
-Quan arribi el forense procedirem a l'aixacament del cadaver,i busquin aquest "nebot",Sro.Comissari oi que ès un mahnìfic assesinat?- ls resposta del comissari,va sonar bastan llunyana de l' entusiasme del novell Magistrat.
.Si us he de ser franc,no hi veig res d'engrescador,mès aviat ho trobo enutjòs,però si a vos os agrada-
An Frances Caldes,periodista i amic intìm del sub-comissari Vilagut,pululava pel Palau de Justicia,i al veure de lluny el seu amic l'emprengue..
-Vens a punt,diguem què hi ha d'intresant en el assesinat del carrer de la Riereta?-
El sub-comissari,intenta eludir...que si secret de sumari,que si tomba que si gira..
-Què vols que et digui,si no se sè res encara-
-Romanços¡,i em jugaria qualsevol cosa que has oblidat el que mès compta.-
-què es el que mès compta?-
-Que soc el millor tècnic en npvel-les policàques del pais,ho he llegit tot,i tot ho tinc estudiat,per el mètodo inductiu i el deductiu,l'elaboraciò psicològica i l'audacia,tan del punt de vista del detectiu com del tan o mès respectable del criminal...". Ja tenim dos "hooligans",del negre i criminal front a front,el comissari Ferran i el periodista Caldes.



23/2/2016:
El nostre enegmi de paper esta lligat a unes peculiars circunstancies,relacionades a la vida de l'autor i la seva circunstancia de guerra i postguerra. Una d'elles ès que si no haguès estat per la fortuna adversa d'una editorial parisenca,la traducciò francesa s'hauria editat abans que el seu autor li escribis la paraula "FI". L'altre ès que aquesta novel-la va pujar a les taules del Romea,per obra i gràcia de Josep M.Poblet,quan tot just acabava de sortir al mercat,amb una adaptaciò que va conseguir l'honor de tancar temporada. Però seguim amb el nostre enigma.
"-I  què has esbrinat?-
-Poca cosa.que Maria Bardaji era molt coneguda,que venia força bitllets de la rifa,ocupaciò que li proporcionava alguns cèntims,però tambè que els seus negocis mès lucratius eren el prestecs anb penyores,generalment joies,i deixar diners amb intres mès aviat exageradets,diriem que era una usurera,fets que han fan deduir que potser an Josep Ballester,no pot ser l'ùnic sospitos,
-Depèn desl principis del minyo,però aixì i tot,el considero el principal sospitos,ell vint-cinc anys,pelat con una rata,que sabem que esta a Valencia,ella rica i an mès  seixanta,segons diuen,el xicot fa força goig,els seus seus companys de feina saben com vivia,mès d'una vegada l'han sentit quixarse de la gasiveria de Maria,estarntat amb una vella,saber que ès rica,i veures obligat a mal passar.
-Complices?-
-Potser si,he pensat amb una còmplice-
-Caldra anar a Valencia,millor a Silla,el seu poble,tinc motius per creure que no va anarsen hi sol-
-Perfecta,jo he trobat una vella usurera i tu es descobert el Raskòlnikov que l'ha suprimida...."



27/2/2016:

El "pare del nostre enigma",va neixer a la ciutat de Barcelona,entre ciutat vella i el barrì de marina, els primers anys del 1900 i va morir a Paris el 1966.
Escriptor,periodista,politic i com a tal,durant els anys "30" fou secretari de joventut d'Acciò Catalana,entre 1937-1938,va ser director general de serveis correccionals de la Generalitat,aixì s'han deia a llavores els serveis penitenciaris,on la seva acciò se la va considerar com justa i humanitaria,el 1939,es va exilar però retornar el 1948,i malgrat el retorn,retorn relatiu, molt de anar i venir, va exercì com corresponsal dels exilats catalans sota el seudonim de Blanquerna,n'eran temps de donar la cara,que aquella gent no gastava manies.
Com a periodista s'inicia a "La Mainada",que dirigia Avel-li Artis i a "L'Estevet" de Manuel Carrasco i Formiguera,mès endavant va anar a petar a la "Publicitat".
Com escriptor es autor de set novel-les,publicades entre 1931 i el 1962.
En teatre va traduir  crear i estrena,quasi totes al Romea, 5 obres.
Com assagista,potser la millor branca de la seva creaciò,si li poden considerar 7 publicacions,i era molt pero molt aficionat a concursar a els Jocs Florals de Barcelona. Nhan digueu que encara no sabeu el titol?.

29/2/2016;
EFECTIVAMENT "UN CRIM AL PARELELO" de RAFAEL TASSIS.
Enigma tancat,molt bè bonica.