dissabte, d’agost 03, 2013

1975- 1920- 1934- 1936- 1939- 1940.

HOLA: Per fi a casa¡¡¡¡ Abonyagada i encare un xic dopoda,però a casa,.......Així que reo-obro el bloc,i com la meva mobilitat resta disminuida,inicio amb una "BARCELONA DE PAPER",que aquest dies d'enterboliment i malestar m'ha fet companyia......VA DE CULEBROT.

3/8/2013
El nostre enigma esta dividit en sis parts.660 pgs., que no segueixen línea narrativa cronològica. L'autor hens introduiex a la novel-la una tarda de diumenge,a mitjans del novembre de 1975,just acabar un partit de la selecciò espanyola de futbol contra la de Rumania,seleccionador Kubala,pis de classe obrera,on la dreta del eixample es font amb el Poble Sec, TV.en blanc i negre.....pare,mare i fil granadet i conco, sopamt i esperant el "Telediario",xerrant i rien de "las heces en melena"....algú pica a la porta......
-Victot¡¡¡¡ estas viu¡¡¡¡¡...si yo ya lo sabía que estabas vivo-.....els emboscats i els talps també ensumavan la mor.....i l'històtia gira de la grissó i la por del franquisme a.......el Xalet del Moro,pstg.de la Pau,Casa Emilia,Sala Apolo,"sociedad recreativa con cincuenta srtas. dispuestas a bailar",La Cubista,amb la sala octogonal ecatifada de matalassos,l'As d' Oros,carrer Robadors cantonada a Sant Pau.on rifaven dones a 10 cnts.......Que facil?

6/8/2013
Inmersos en el retrobament,els vells amics fan volar el seu passat turbulent davant la sorpresa del narrador,el fill "granadet i conco"i dels lectors,que sobtadament veuen com el novembre de 1975,i el paral-lel dorat de 1920,es transmutan en el juliol de 1909......carrer S.Antonio Abad,assalt al convent de les Jerònimas,bancs i confesionaris apilats i cremant,borratxos vestits en roba de missa i el nostre "talp",explican en detall com es va aplagar enjugasat a una colla de Pekin,el barri on vivian la purria més miserable de Barcelona,.....no hi falta,en la narració,les momies rodolan per les llambordes,tot molt "barceloní",però lo realment important es l'aparició d'un tercer xiquet,un carboner del carrer Via,personatge ja molt terbol en la seva primera aparició.
El autor del nostre enigma,es un barceloní de "pro"spicolog,guinista,dramaturg i recolector de premis literaris.


 

9/8/2013
El "talp",i el "trinxa",d'aquell dia ençà van ser inseparebles. Tots dos era veins del Poble Nou,el "trinxa",orfa de pares,vivia al carrerVia un carrerò cil de sac,amb rels seus avis,l'altre en una barraca enganxada al Cementiri......os pot dir que la mare del nostre "talp" va adoptar al amic del seu fill,i el va obligar a començar  frecuentar com alumne L'Ateneu Llibertari......llegir,escriure les quatre reglas,higiene i  molta ideologia.
Durant un centenar de paguines,l¡autor,descriu amb l'evident ajuda de les llegendes urbanas del barri,les nés novelescasmàcratas i violentas.....L'Unic,el LLiure,els atemptats sota la boira febril.....el martiriologic de la CNT., el assasins de la patronal,amb noms i cognoms,dates i localitzacions exactes......un grapat de captl. que son tot un homenatje a la "Rosa de foc".....


Aquest llibre va ser editat el any 2011,i premiat, cerqueu una Caixa d'Estalvis





15/8/2013
Després d' una passada llarga per el món del cooperativisme.els Coros de Clave,incantacions de carros al Born,acció que els germans del nostre "talp",Eleuteri,Fraternal,Llibert i Giordano Bruno,n'eran mestres,l'autor fa un giravolt i ens presenta els nois ja descarregadors al Port,frecuentan el Paral-lel i formant part d'una cèl-lula anarquuista però sobretot els fa ser cliets d' un Cabaret, un music-holl  situat a la cantonada del carrer Conde del Asalto....."...l'orquestra,set músics argentins,una parella de ballarins portenys que dibuixavan figures complicades,però l' asque era la cantant,una cupletista espectacular, a la que volian coneixer tan si com no, es van apropar al bandeneó......
-Podem seure?-......
-No soy la persona ideal,estoy enamorado d'ella- van riure,el tercer home irromp a la narració.molt aviat xarran xarran van descobrir......
-Així,tu no ets argentí?-
-No-
-I ella?-
-Ella?...de Gracia de tote la vida-
Un cop aclarida la situació,el "talp" i el "trnxar",van anar per lliure.
".....ella era allà,amb aquell vestit negre brillant d' atzabaja,que fora de l' escenari hauria semblant de dol...
-Disculpi senyoreta,en dic Victor i soc amic del bandoneò- ella el va mirar als ulls,i li va agradar el que va veura......poc despés el trio esdevingue quartet.
Carrer Aribau 50,Bar Boston,territori del Lliure cau de la banda del Moscaró.....el "trinxar",volia calers,nolts callers oblidar el carrer de la Via,i les barracas del Cementiri.....comença el doble joc¡¡¡¡¡-

19/8/2013
Talment con si fos um "frégoli",el nostre "trinxar",camviava de pell al gust. Bar "El Tranvia",carrer Corts Catalanes cantonada amb Urgell,cap de la cel-lula "Progres Avui" ·.....es tracta de construir un món millor haurem de partir de zero,i això fa molt dificil imaguinar com serà el futur...."embaladits deixava "el personal".Al "Boston",era el milhomes que comentava enfurismat els afronts rebuts dels anarquistes..."....an Joan Purcet,an Carreras,el del sindicat de la goma,i ara a Valencia,el Comte de Salvatierra,aquest cabrons ens estan guanyant la partida,cal un atac de castig..."quiosc de begudes de la Pl..Pes de la Palla,territori del Unic......els esperavan.....
-Vaig corre com un cunill,tenin un venut entre nosaltres- FOTLI¡¡¡¡¡
Per rebaixar la rabia va convidar a la colla al "Cabaret"......quan van enrar ELLA cantava ·El Relicario·...an Mascarò no es va poder estar...
-Collons es una Nina¡¡¡-però aquelles besties van arribara la concluciò que malgart la cupletista aquell lloc ena un cau de la CNT.,i que fotre un atemptat  seria facil..Pocs dies desprès...ELLA cantava ·"Aquel Maldito Tango"....va distinguir del escenari estan,el fum que sortis de sota de la gorra abandinada sobre una taula...va fer un crit d'alerta i es va tirar de boca terrosa,...el mòn va esclatar. El Ministeri de Gobernaciò n'estava tip,es tenia que posar ordre,i naturalment ho va fer a la seva manera,però ves per on va caure un home equivocat,un pistoler de an Mascarò.......





23/8/2013
GRACIES MACOS,an cuidan.....peò ja estic millor.

El Mascarò ho va tenir clar,"el xivato"?, la cupletista...Qui va alertar de la bomba?....Segur que el va reconeixer.....Potser no es amiga del "milhones"?.....i potser el ·"milhomes" n'es un bocamoll?...
El primer que es va assabentar de la seva desapariciò fou "el bandeòn"l'estava esperant al Cafe Español,tot fent un cafe amb gotes,i el abocador,que anava de taula en taula abocan les gotes a gust del client,el va advertir
-Esperant a la Srta.?.....uns dels Lliure allà a les butaques del fons,estan parlant d' ella,com si ells la  re-tinguesin...-"el bandeòn"va sortir espiritat i cerca els seus amics.....
ANOTACIONS DEL TRINXAR:
Vaig buscar an Mascarò i els seus al carrer Sagristans,allà vaig parlar an Ramon Sales,cap del Lliure,no en sabia res,seguir per "El Apolo",i el Teatre Condal,el Novelty i el Madrid Concert,tot fent correr la veu "He de trobar-los urgentment,un conitè anarquista els esta buscant", seguir una bona pista fins el carrer Migdia,on vaig tribar el Rodrigo.
-On son?....ell va ser el primer en caure. Eren en un carrer d'Horta,que feia pujada,flanquejat per casetes amb vel-leitats modernistes,d'entrentingudes d' alt nivell....(a quatre pases de casa,i jo sensa coneixer aquesta història)...al davant de la porta vaig treure la Brawning,va obrir an Mascarò...el segon,.....an Maónes el tercer.....
Era estirada en un llit nua,lligada en forma d' aspa a la capcelera i als peus de llauto lluent....massagada i quasi inconscient..... Molt avançade la nit el quartet va abandonar la casete,la van portae fins Gracia.a casa dels seus pares,aturdida,dolorida,capficada,arrosegant els peus.....mai mès la van tornar a veure.......



27/8/2013
El autor,del nostre "culebrot"roig i negre,es l'home que més sap de sectes,màfias i xarxes especulativas a casa nostre,i potser per això la majoria de la seva obre literària son treballs d'investigaciò i assajos,més que novel-les,assajos de lectura periodística.Dels seus guions,jo crec que cal destacar el lèxic i el entorn proletari  de l'acciò.
Al crear els seus "protas", semblar ser que els va voler identificar amb els  trets,el meinys dos d'ells, de gent reconeixible de la nostre història:
El "talp": Idealista,leal amb rampells que volen evocar an Facerias:
"....carrer Valencia 170 bis,joieria Rudolf Bauer,mentres esperava a fora,al volant del cotxe,els companys mantenian a ratlla empleats i clients pistola en ma...."
El "trinxar"un pinxo canallesc,etern supervivent una barreje de Rull i Creix: ".....ens ajudariès a treure'l del mig?- va fer que si amb el cap
-Com ho faras?-
-Muntaria la paradeta al voltant del seu domicili....l'envoltaria,li faria la mitja canya..."
El "bandeonò":  El home del poble sensa història arrossegat per les circunstancies etern perdedor  "Al camp de concentraciò de Miranda de Ebro,a les set es tocava diana,martitizats per xinxes i polls es cantava "El cara al Sol" i España-una-España-grande-España-libre...Franco-Franco-Franco..."

31/8/13
La nostre novel-la,de mica en mica i capítol a capítol es converteix en un mosaic de fets històrics.on els personatges entran,surten i actuan ara de primers actors,ara de secundaris,utilizabt piruetes literàries molt ben documentades.
"Balmes 26,Francesc Layret sortia de casa seva trontollant sobre crosses,per muntar al cotxe on l'esperava l'esposa de Lluis Companys,an Fulgencio Vera,de malnom "Mirete",li va disparar a boca de cano set vegades,una bala ,la mortal,li va perforar el front i li va sortir pel parietal esquerre,per aquest assesinat va cobrar cent pessetes. El nosre "trinxar" barrejat amb Carles Baldrich,"l'Onclo",  Angel Coll,i Fulgenci Grisca formava part de la paradeta.
"Nit del 9 de març de 1923,Paral.lel,Teatre Còmic,el Noi del Sucre,la seva dona Tresa i el seu fill Heleni,van agafar un Taxis,ells vivien  al carrer Valencia 559,entre Dos de Maig i Independencia,darrere d'ells va sortir un altre cotxe,en el que viatjaven tres hones.el Noi va seure al costat del taxista i aquest li va fer una discreta senyal,es va tombar diverses vegades,tot fent veure que parlava amb la seva dona.En arribar al seu destì,va acompanyar la família fins el portal....
-Ara pujo-va tancar el portal i tornàr a la calçada,es va plantar al davant,oferint la seva persona
-Dispareu cobards¡¡¡-no ho van fer,van trepitjar l'accelerador. A partir d'aquell moment,Salvador Segui,va saber que li quedavant poques hores de vida."
El nostre trio,assisteix al seu comiat entre renecs.
AMIC ANONIM SI¡¡¡¡¡

2/9/13
EFECTIVAMENT "CABARET POMPEIA".





7 Comments:

Blogger Júlia said...

Molt bé veure't per aquí, ja em feies patir, de moment no en tinc ni idea.

d’agost 03, 2013 7:53 p. m.  
Blogger Oliva said...

GRACIES JULIA,DE MOMENT,FORÇA ATROTINADA,JA TORNO A SER AQ1UI.
JA VEURES QUE ES MOLT FACIL.

d’agost 04, 2013 8:22 p. m.  
Blogger Montse said...

per què tan atrotinada? espero que et vagis recuperant! i que continuïs escrivint (encara que mai no n'endevino ni un!)

d’agost 18, 2013 8:14 p. m.  
Blogger Joana said...

No ho se, però espero que estiguis bé! :)

d’agost 20, 2013 8:50 a. m.  
Blogger Elfreelang said...

cuida't! em sona a la ciutat cremada però amb la calor no sé

d’agost 20, 2013 11:48 a. m.  
Anonymous Anònim said...

¿Se estar pasando una serie suya,en reposicion?,creo que en la 8.

d’agost 31, 2013 7:49 p. m.  
Blogger Júlia said...

Andreu Martín, Cabaret Pompeya????

d’agost 31, 2013 8:47 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home