diumenge, de novembre 04, 2012

EL CAS D' UN BARCELONI MOLT PROLIFIC

4/11/2012
Avui cerquem l'identitat d'un home de cognom rar,de posible origen jueu.
El seu avi fou el primer barcelonì de la nisaga,que va arribar a la capa i casal a principis del degle XIX. procedent del món rural. En aquells temps Barcelona jugava la carta de la vida moderna,el liberalisme polític i econòmic,el laicisme i la iniciativa personal.El benestar de la famìlia es va iniciar amb la compra de la maquinària, d'una fàbrica de vellut quebrada,amb els calers prestats pel seu germa,l'hereu,i s'establì pel seu compte. El seu pare ja va neixar al carrer Portaferrisa,davant mateix del Palau Comillas, va ser un home bel-licós,que prengué part en diversas accions,focs es deia llavors,amb les armas a la mà,ja que era "miliciano nacional",per salvar els seus negocis,es diu que fou un tan brutal.

Ja teniu l'origen i el decirat......ull a la písta fotogràfica

8/11/2012
Les famílies, a la Barcelona del segle XIX comencavant a vora mar,i s' anavant enfilat ciutat a munt segons l'èxit econòmic. Quan els seus pares es van casar van anar viure aprop de la Plç.Santa Anna contradient la costun,semblar ser que el modern eixample no els hi feia gaire gracia. Alla va neixer el nostre home,i fou batejat a la Seu,eran gent de la "crostra",però malgrat les seves conviccions ell i els seus germans van ser alumnes d'una escola de filosofis libera de molta anomenada,on tingue de condeixebles an Lorenzale,Bassaus,Meifrén.....però com era tot un plaga,indisciplinat,violent,enraonador,buscaraons, fins el punt que va ser expulsat. El seu pare francament decebut,el va voler escarmentar i el va colocar,a contracort,d'aprenent en el taller del Sro.Trias,i en aquell taller va trobar el seu destì .




Pista Bona Bona Bona...
.
12/11/2012
Estranyament aquell acte de correciò pàterna va representar la soluciò feliç de la seva vida. Treballar amb las mans,anar brut i suat li semblar el nostre home magnífic, i davant la sorpresa de tothom arrosegar aquell món al seu germà.
Els últims anys del segle xix, Barcelona ja era una ciutat bueguesa,les ideas del Foment i del Brusi s'imposaran d'una manera subtanciosa. La ciutat treballava de dia i dormia de nit,h'havia tamta feina que es deia,que Barcelona s'anava al llit com les gallines.
Amb els diners a dojo,el seu pare v'adquirir la mania dels cavalls,i cada diumenge,amb els fills sortia a donar un vol a cavall fins la Vila de Gracia,i mai deixaven d'entrar a els Jardins de la Fontana per constatar amb satisfacciò que Bracelona creixia......
-Un dia jo contribuire a ferla mès bonica.......-somniava


A QUE ERA MOLT FACIL?....efectivament l'escultor LLIMONA.
Pou de ciencia?NO¡¡¡¡ Xafardera i prou.

4 Comments:

Blogger Júlia said...

ep, on és la pista fotogràfica????

de novembre 04, 2012 5:55 p. m.  
Blogger Ofelia said...

Dos germans estudiant a LLotja a aquella época podrien ser els Vallmitjana però ni idea de la seva biografia

de novembre 12, 2012 10:45 p. m.  
Blogger Júlia said...

Josep Llimona?

de novembre 13, 2012 7:42 a. m.  
Blogger Júlia said...

No sabia aquesta història familiar, molt interessant, ets un pou de ciència.

de novembre 13, 2012 1:48 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home