dissabte, d’octubre 06, 2012

EL CAS D' UN PIGAMALIO BARCELONI

6/10/2012

Malgrat el encapçalament,no cerquen un professor Higgins,cerquen una Eliza Doolite.
Barcelona 1900: El nostre Higgins vivia el pitjor moment de la seva regalada vida. La seva eterna amant "Lila",afectada d'una malaltia pulmonar, agonitçava. Ell, un autèntic malal imaginari,obsesionat per l'idea de la mort,va fugir del seu costat completament aterrit. Aquest fet el mantenia en estat de mala conciencia i depressio. El seu amic del ànima. un altre bon vivant. fea mans i mànigues per aixecar-li el ànim...restaurants de moda,tertulies,putas  res ell no reaccionava,però....una tarda de tardor,quan "Lila"ja expirava, a la Maisson Dorèe, "Eliza" va irrompre a la seva vida.
Qui es la nostre"Eliza".




10/10/2012
Emigrant,pobre,orfe de pare es guanyava la vida venen pels carrers,però a difèrencia d'"Eliza",lo que ella oferia no eran flors,ni anava deixada ni bruta.
Bonica,mirada terbola,cos espectacular i amb un lèxic que no tenia res que envejar al de las peixateras de la Boqueria. Voluntariament desvergonyida,buscava preferntment clientela masculina i a poder ser nois de casa bona,corria la brama de que moltes nits no dormia a casa seva, amb això no vull dir que fos una prostituta,era una dona a qui l'aqgradava la gresca,es deixava convidar,i potser si que oferia "favors",a homes que li agradesin,es difìcil precisar,no exesteix gaire informaciò biogràfica,malgrat haver sigut fascinant.

14/10/2012
















La ruta laboral,de la nostre "Liza" començava a la Maison Dorée i acabava al Continental. Les hores de més venta eran quan les tertúlies feien el ple,de taula en taula,movent els malucs i lluint regatera,oferia el seu "genero" entre insinuacions picants.
Es diu,que tote ella desprenia una flaire molt peculiar,una barreja de llimona i mandarina,olor quasi infantil que resultava exitant en una dona del seu tarannà,colonia que per cert no va bandonar mai.
I fou precisament en la Maison Dorée on "Liza" i "Higgins" es van trobar cara a cara,ella el va empendre agresiva com sempre, i a ell li va semblar retrobar la mirada alegre de la seva "Lila".....
Una setmana desprès, morta ja "Lila",la nostre dona es va traslladar a viure a casa del nostre Pigmaliòn.....tenia 18 anys,ell 40

19/10/2012
El tot Barcelona no s'han sabien avenir,però van pensar que tot plegat era un foc d'encenalls. I si rothom es va quedar esmaperduts,ella va patir un gran desencís al trepitjar el pis de solter del seu protector. Com podia ser que aquell senyoras,fill de millonàris,visques en un lloc tan destartalat? com podia viure en un carrer tan cassola i menestral con Gran de Gracia?.
Entre amics i coneguts creixia la sorpresa,semblava talment que era ella,amb els seus 18 anys,qui marcava la relaciò,i el terrabastall emocional era tan i tan evident,que fins i tot van escandalitzar a els amics mès intins,que de puritans res de res.  Triscavan per las platjes de la Barceloneta sensa cap prudencia ni pudor,i passajavan en bicicleta pel P.de Gracia com un parell de colomins.....

Ep¡JULIA, NO






















23/10/2012
Durant la primera dècada del segle XX,els barcelonins van descobrir els plaers del aire lliure,i això va provocar un canvi extern molt important. Les dones van dessar las cotillas i adoptran un aire mès natural,i ells els èlastics,las barbes i els bigotis arrisats. La gent feia mès bona cara i millor olor,l'higiene va esdevenir moda,així con el excursionisme,els banys de mar,la gimnasia suecà.......
En aquest entorn,"Liza",lo primer que li va demanar al seu "Higgins",fou un perfum propì A Barcelona en aquells anys existien perfumeries que preparavan a demanda i al gust.perfums personalitzats, amb aquella petició ella va voler fer palèssa la seva voluntat d'arribar a ser tote una Sra. de Barcelona.

Certament va ser molt i molt retratada........

26/10/2012
El dia en que "Higgins" va decidir presentar,al tot Barcelona , a la seva amant,van fer un ple.
A diferència de la enlluernadora "Liza", de Bernard Shaw,la nostre es va presentar tal con era,una autèntica i orgullosa "Choni"....agresiva,sexual,feréstega,tote ella transpuava voluptuositat.
Aquell dia famìlia i amics es van esverar, era evident que "allò" ja no era "un cuento"....i tots plegats van començar una operaciò d' excluciò social, excluciò que va durar 16 anys.
Repudiats pel seu entorn,van decir marxar de Barcelona.. on anar? a Paris naturalment.
Però alla el problema va persistir, nomès un gran amic els hi va extendre la mà........


















QUE!!! MES FACIL???

29/10/2012
Els primers temps a Paris,la nostre parella va viure de la generositat del seu amic, però aquell detall no els va fer regular el seu alegre ritma de vida,gastavan a dojo.
Ella vivia un somni,lluny del encotillat  entorn barceloni,es va deixar anar i en poc temps fou coronada Reina d'aquell mòn de bohemis, i tambe es va guanyar un extrany malnom,un malnom amb el que a passat a l'història del art.
Sis o set mesos  desprès,el amic protector,elsl hi va fer notar "el morro",i el nostre PIGMALIO, va cercar feina,i si avans treballar era per ell  un plaer,d'aquell moment ança es  va convertir en un fet alimentari.

 l´ Amic Pagano.

SI SRA, JULIA PAREIRA, el plaer es meu M.JESUS  benvinguda.


LA SARGANTAIN!!!!

6 Comments:

Blogger Júlia said...

UI, de moment ni idea.

d’octubre 16, 2012 7:56 p. m.  
Blogger Júlia said...

Ell era un polític?

d’octubre 18, 2012 7:33 a. m.  
Anonymous Anònim said...

¿Quieres abrir el correo,de una puñetera vez?.
¿Esa dama fue muy, pero que muy retratada?
Cicerone

d’octubre 21, 2012 2:34 p. m.  
Blogger Júlia said...

Sembla en Rusiñol

d’octubre 30, 2012 2:09 p. m.  
Blogger Júlia said...

Ep, Ramon Casas i Júlia? Crec que es deia Júlia Peraire.

d’octubre 30, 2012 2:11 p. m.  
Blogger Mª Jesús Verdú Sacases said...

Un placer haver aterrat en aquest blog

d’octubre 31, 2012 10:51 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home