dimarts, de febrer 26, 2013

EL CAS D'UNA DONA ABÚLICA

Sèrie Barcelones de paper:

26/5/2012

1ª pista: L'autoria...una "vaca sagrada".
2ª pista: Novel-la multi premiada.
3ª pista: Va ser considerada obra significativa del segle xx.
4ª pista: La seva "prota" inspira,malgart tot, una gran pietat.
5ª:pista:DEDICÀTORIA:I have wolked many years in the city.

1 capt.:   ".....hi havia una paret escrostada amb l'arrebosat que saltava i,abans de saltar,feia panxa perquè per sota las paneroles treballaven a ferse caus..."
".....el tros que va quedar de mig en amunt va viure perquè d' amagat havia anat fent arrel en una esquerda d'aquella paret i s'alimentava de mao i de morter vell..."
FACIL....FACIL¡¡¡¡¡




















2/3/2013
"....en havent sopat,la Sra,R.venia i si ja dormia em senyava del front fins els peus perquè la creu em protegia...."
"...ells volien que els digues padrins i no el ho vaig dir mai...."
"....em deien,las minyones,que la meva mare devia ser una artista de les que  canten cançons,quatre passes endavant,quatre passes endarrera...."
"....a les tardes,asseguda al primer esglaoe l'escala de baixar al jardi,si feia bon temps,escoltava lo que deien,que el meu pare devia ser d'aquells homes que volien matar a la Reina..."

AUTOR:

Tambe l'autor,del nostre enigma,va viure una vida atropellada,però no tan,com la nostre "prota".....













6/3/2012
AVIS:
Aquest bloc,descansarà una setmana,tenim "bodorrio"familiar a Mexic.Fins la tornada.
La mostre autora fou,una nena aillada,una jove manipulada i una dona traida.
Personalment crec,amb tote humilitat,que ella va traslladar,en petits trets las seves frustracions,a les seves "dones",i en aquest actusl enigma,han trobem dos de molt personals.
CAPT.3ª:

".....caminava molt a poc a poc,però la sorra cruixia i el rexat va grinyolar quan el vaig obrir, Vaig pensar que el grinyol les avisaria,i en tancarièn perquè no pugues tornar a escapar,i ja mai nès podria sortir al carrer...."

".....el Sro.Jaume,es va asseure en una butaca groga davant meu,i en va dir que que jo no aniria al col-legit,que ell m'ensenyeria tot el que una nena ha de saber,i mès...."
Aquì teniu dues "similituts",realment colpidores i traumàtiques per qualsevol.

15/3/2013
"....per culpa d'haverme escapat de casa,per anar al Liceu,vaig  emmalaltir,foren dies i dies de febres,m'havien posat una butaca a ran de finestre i un coixí. Asseguda hores i hores només veia l'acabament del cactus,tot de color cendra....". Plantes i solitut......
".....em vaig agafar a la branca de l'olivera dels veins i fent molta força em vaig tirar amunt i em vaig asseura a la paret del costat.A poc a poc,agafant-me bé,i em vaig posar de ventre en el cantell,i em vaig deixar relliscar amb les mans agafades,quan vaig ser de peus a terra,tenia els genolls pelats i els braços em tremolaven...".Fugir...fugir potser de la realitat.?
"...vaig caminar molta estona,sempre avall,s'havia fet fosc,i tot era ple de llums i soroll,caminar i caminar...Jo només havia volgut anar a veure els músics.perquè volia saber com eren..."
"....i el Sro.feia olor de fum de fumar i olor d'olor,em va asseure a la falda.i mentres el cotxe corria,li vaig ficar una mà,entre l'americana i l'armilla,ben amunt per sota del braç...i li vaig deixar allà dintre,i la mà i jo h' estàvem bé..." record del avi sobre-protector?. 


20/3/2013

El nostre enigma,va ser editat el any 1966. Va començar a neixer, el octubre de 1963.  I la seva  autora.la va donar per finalitzada el Nadal del 1965, encara en el exili.

CAPTL 5ª
"...ell em va dir que aquella nit del Liceu m'havia seguit quan m'havien tret perquè m'havia vist tan petita que s'havia possat a patir per mi.Que quan aquell sro.,i aquella sra,se m'havien endut amb cotxe,ell s'havia enfilat al darrera....."

"....de seguida vam anar a plantar el soser al peu de l'escala de la cuina.
Les rossetes eran rosades,feien poms,però eran d'un rosa que tírava a blanc,en les mès obertes,naixien de color de color de rosa i es feien més clares per morir. I cada branca era un ram amb moltes d'obertes..." Ela jardins semprè l'enyorança del jardí de la seva infantesa,present entre les boires del exili.

"...em va fer anar a buscar el tinter.Me 'l va fer aguantar i amb una cua de fulla,ben sucada va esborrar el nom que el roser tenia escrit en la fusteta,lligada a la soca,amb un filferro,i es va posar a escriure a la banda de la fusteta,on no hi havia res escrit....C......!


24/03/2013

Si l'ubicació del nostre enigma es inequívoc,l'època queda com dins d'una nebulósa,però coneixent l'obra,que tal com diu la JULIA,es la RODOREDA,cal imaginar que els personatges caminan per les darreries dels anys "20".
CAPTL. VI:
En aquest captl. un cert regust religiós,sorprenen en l'autora,ens descriu un món de fe molt d'estar per casa però tambe molt petit burguesa.
".....era una monja baixeta,amb la pell de la cara groga i el nas d'avellana la pell de laes mans,qamb les ungles arranades i netes,eran del mateix color que la pell de la cara..."
"....el temps que vaig estar malalta es veu que ho havia estat tant que es pensaven que en moriria,i una nit,tots dos alhora van prometre a la Mare de Deu que si en salvava li regalarien un vestit de seda brodat amb or i amb pedres...."
".....quan van anar a buscar el vestit,dues monges van destapar la capsa i van aixecar el full de p'aper de seda que el tapava.Tot lluia que feia por..."
"....cada diumenge anàvem a Missa per veure si la Mare de Deu ja duia el vestit..."
"....aleshores va explicar que quan jo nomès tenia tres anys m'havien disfressat de monja i que no m'havien pogut treure el vestit en tot un hivern...."


28/03/13 
CAPTL.VII:
En aquest captl.,la figura de la cossina M.Cinta,una dona rica,bonica,elegant,lliure?...semblar ser que si,omple la narraciò d'un cert "glamour" que enlluerna a la nostre "prota",com una certa i estranya tieta...carnal? jo crec que no,va il-luminar la quasi luterana educació de la Rodoreda.
"....una vegada cada setmana,el divendres,la M.Cinta em feia venir a buscar i jo passava el dia a casa seva perquè deien que havia de veure mòn..."
"...la M.Cinta em va fer banyar,Tot el bany era de rajola blanca,amb una sanefa groga.La pastilla de sabó era tan grosa que no cabia a la mà,i l'ampolla de l'aigua de colònia era una deliçia..."
"....després em va empolvar i en  va fer córrer amunt i avall perquè caiguessin els que sobraven..."
"...la cambrera em va planxar el vestit,me l'havia fet fer la M.Cinta,d'etamín blanc amb tot el baix de la faldilla brodat de rams de cireres..."
"...a la tarda va venir la Raquel i vam prendre te de la Xina amb llessamí..."







1/4/2013
El captl.VIII.,es tot ell un reguitzell d' escapades i desinterès vers l'angoixa,l'amor i el benestar familiar,i on també,el simptomes de la seva abulinia queda clarament reflectida. En el IX.,la seva falta d'emotivitat i el seu rar disfrutar amb la por del seu entorn,la converteixen en un ser francament desagradable.
CAPTL. IX.:
"....del temps de la guerra a penes m'enrecordo,momés se que en feia alegria veure la gent espantada,que m'agradave passar pel mig del carrer quan tocaven les sirenes,i que més que res m'agradava aquell plor que feien a l'acabament.I aquesta mena d'alegria anava barrejada amb la vergonya de la meva sang d'haver tacat els llençols..."
"....vaig anar a seure en un banc al P.de Gràcia,a mirar passar automòbils amb banderes,era bonica aquella exitaciò...."
"...el Sro.Jaume passava els dematins i les tardes d'una banda a l'altra,buscant menjar,deia que els diners se li acabaven..."
"....el dia que van bonbardejar la Casa de la Vila,la Sra.Magdalena,va estar mig malalta,i jo mentres ells tremolaven,amb la mà oberta m'anava alçant la banda dreta dels cabells...."
"....i aleshores no se ben bé que em va passar,m'enamorava de mi.....
Quanta,quanta,guerra...

SI¡¡¡¡¡ EL CARRER DE LES CAMELIES......mira que era facil¡¡¡¡
HOLA Mexic,benvinguts. Cicerone t'espero,farem maduixas al vi dolç.....i canalons¡¡¡



4 Comments:

Blogger Júlia said...

Això em sembla molt r-------à...

però no vull endevinar tan aviat, ep.

de febrer 27, 2013 7:58 a. m.  
Blogger Elfreelang said...

a mi em sona molt però no goso a dir res....

de març 03, 2013 12:50 p. m.  
Blogger Júlia said...

Tens per aquí uns infiltrats, he, he. L'autora crec que és Rodoreda.

de març 24, 2013 6:47 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Carrer de les Camelies?

d’abril 02, 2013 11:12 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home