UN CAS "MOLT ESPANYOL".

10/5/2013

Cerquem l'idenitat d'un barceloní que forma part de la nostre història,gracies a una colla de
 galifardeus,fills de la "grandisima xingada",cinics i mentiders.I el cerquem jugant amb els mots que un poeta,li va dedicar......

Jo no t'he conegut,però et recorde com l'infant sobtat que escoltaves el relat
del combatent d'esventrades espardenyes de l'afusellat,i l'escoltaves en silenci,amb els ulls molt grans i rodons.
Es feia un silenci estens.....callat com una taca d'oli,i hom se n'adona de la teua dolguda i avida presencia....
Et somreia acariciava els teus cabells,i tu també somreies...i desprè
s te n'anavas......
Reconeìxeu aquest racó de Barcelona?......Doncs ull¡¡¡¡,que es una pista molt aclaridora.

Vas bé JULIA,per`no es an Marse.

NOTA PERSONAL:
Dña.Soraya: Quin "lapsus".....Axí que vostè ja coneix el dictamen del Constitucional?.....
VISCA LA SEPARACIO DE PODERS¡¡¡¡¡¡¡¡

13/5/2013.
Intel-lectuals i altres poetes,en aquelles hores fosques,van omplir fulls i fulls volants,més o meinys clandestínts,fins i tot un VALENT,ho va expressar públicament ,entre jocs d'entenedores mitges paraules,que esdevinguéren molt populars,però per mi els poemes que faig servir en aquest enigma son els que més han van arribar el cort.

Feres el que et calía,aquell matí
Ascendires dintre la llum,com consagrat
Llum ja en la llum,pol
s en la pols
Poble entre el poble
Però al lloc més alt del teu poble
De la teu llum,de la teu pols.....
NOTA PERSONAL:
Que bé que es viu amb l'esquena dreta¡¡¡¡¡¡Oi Sro.MILLO?......que la dignitat n'alimenta.

17/5/2013
Aquella fou una llarga nit en moltes llars barcelonines, en les més politizades es vetllava,com  vetllava el Col-legit d' advocats reunits  en assemblea permanent,convenienment custodiats pel "grisos",en actitut intimidatoria,també en el Bisbat l'activitat era frenètica,trucades al Vatica,a Madrid......i no era que Barcelona no fos gat vell en represions i assesinats de matinada,d'això la ciutat en sabia un niu,però aquella nit els fets es presentavan cinicament sota la fastigosa màscara d'una manipulada legalitat de justícia comú,que va indignar
els més concenciats
Mentrestant en un poble,allunyat de la Capa i Casal,un poeta va obrir un cuadern i amb el cort ple de ràbia......
Es temps,es temps de dir amb veu alta i clara
el nom del nostre orgull el nostre dolor la nostre ràbia
Es temps es temps d'anar amb la cara ben alta
creuant les avingudes els balcons la míseria l'esperança
amb el cor en un piny enlairat més que l'alba
Molt més ferruginòs molt mès un grapat de metralla.......

21/5/2013
Si la primera"foto",ubica l'inici de la vida física del nostre "prota",la darrere,es l'imatge localitzada del principi de la seva fi . Noi de classe mitja,nat i criat en el si d'una família númerosa,feliç i tranquila,l' únic trauma, la mort prematura de la mare,res feia prevuere en aquel entorn el gir que va donar a la seva vida.
Seguim amb el nostre poeta:

I hi ha una amable llunyana sentor de fusta deapis a l' estança
i esborra encara més,i bufa unes engrunes
i a poc a poc es trenca el paper,es com un tel de ceba
i el nen es queda estupefacte i no dona crèdit al que veu
ibaixa de la cadira corre a la cuina va a la seu mare
la seu mare plena de grenyes
ili mostra el quadern i li diu,,,,,Mira mamà
i des de la pàgina sorgeix fosforescent
amb gotes de llum amb resplendors i el rostre de...........

 El nostre poeta,va rebre el disabte passat,un homenatge a la seva terra ......

...però si estar molt clar¡¡¡¡¡¡

  

25/5//2013

El pare del nostre noi,recalco lo de noi,professíonal amb un bon passar,va poder enviar els seus fills a l'Universitat,sense gaires problemes econòmics,i semblar ser que fou allà,on el seu pensament polític emprengue un camí sorprenent en un xicot de les seves característiques,cert que a casa seva havia respirat anti-franquisme,com tantes i tantes llars catalanes,el seu pare,soldat de la República, va patir en carn pròpia el ignominíos tracte que la "dolçe Françe",va donar a els nostres refugiats,i la posterior repreciò franquista ,a la tornada a casa, però no es pot dir de

cap de les maneres,que la filosofìa familiar fos ni àcrata ni comunista........

Aquella matinada al patí del càrcer et van servir un amarg desdejuni

una tassa de mort un calze de pèls

Vas cloure dignament els ulls i te'l vas beure tot fins la darrera gota

perquè la teu mort fos la darrera pel teu poble......

NOTA PERSONAL:

Aquest bloc descansarà uns dies,per raons de salut,axí que han veig obligada a deixar l'enigma en aquest punt,espero que el resolgueu.

  

05/06/2013

SI SRA......SALVADOR PUIG ANTICH¡¡¡¡¡¡

Poemari de Vicens Esteller.

Aixì que aixiqui una mic el cap tornare.....