EL CAS D'UNA BARCELONINA LLEAL

6/4/2013
Avui parlem d'una barcelonina de casa bona.
Nascuda a la dècada dels 60,del segle XIX,a Ciutat Vella,filla de pares rics,ell estranger,ella de Barcelona,quan l'eixample burguès era només un projecte en construciò.
Físicament bonica,elegant,
pintora i,escriptora,fins i tot va estrenar diversses "sarsuelas",com a lletretista....però la pista més important per resoldre la seva identitat,i la raó del seu protaganisme,vol una sola paraula.....MUSA.
Ha passat a l'història de la nostra ciutat amb un peculiar "mal nom",tret del vocabulari popular crioll,però en sentit diferent al original argentí. I malgrat ser morta,podem dir que en cert sentit continua vivint entre nosaltres,a dalt d'un turo  emblematic

9/4/2013
El seu pare,pertanyia a una coneguda lògia frangmaçona,va educar els seus fills,tan noies com nois,salvant els ùs i costums socials del XIX,dins la filisofia maçònica.
Mai va trepitjar una escola,ni una catequesis,però si l'esglesia,la seva famìlia complia amb les costums de fe,desconec si amb sinceritat,però va rebre una acurada formaciò d'un grapat de mestres particulars,que la van encarrilar,valoran les seves qualitats innates,.dibuix,música,filosofia,història,llengues estrangeres,parlava francès,angles i llatí.
La seva mare,una Sra.burguesa amb tots els ets i uts,li va dirigir el gust pels camins de la tan tòpica i bescantada elegan discrecò barcelinina, es diu, que el dia que va ser presentada en societat,nit d'òpera dreta en la llotja paterna,com era costum de fer,per deixarse veure i lluir,la gent de l' entotn la van apladir...era bonica de debo.

13/4/2013

Barcelona. llavors,tenia a penes tres-cents mil habitans,i en el especte social era una ciutat una mica descordada,i  amb fort sentiments de classe,on la burguesia i la menestralia cercavan un futur millor amb autentic furor,es preparava la expo del 88,era una comunitat en marxa i que transpuava un encant exclusivament barcelonì.

A la nostre MUSA,tothom l' albirava un gran futur social i un matrimoni molt adient,però una sobtada malaltia de la seva mare va estroncar,momentaneament,aquell apamat futur.Duran una tardor i un hivern es va dedicar exclusivament a cuidar-la. Adeu balls,adeu concert,adeu teatre...i semblar ser que sensa gaire recança, rebien a casa,això si,vetllades musicals,berenars i una que altre sesions d'espiritisme,tot valia per distreure a la malalta. De tan en tan,un prometedor hereu,si deixava caure,però ella no li feia gaire cabal,era l'anfitriona i dedicava mès atenciò a el avi del noi,i altres visites de respecta, davant el desconcert del xicot acostumat h'agradar a les dones.

 14/4/2013

".....avant els ciutadans,armeu el somaten..."

VISCA LA REPUBLICA¡¡¡¡¡¡¡¡

Esimats Ruht i Marc,per molts anys¡,feliç ANIVERSARI.

I a la Sra.Cospedal i els seus "palmeros medìatics" "callense la boca"¡¡¡¡....aquest cop el poble no "picara".

16/4/2013
Per una raó o per un altre,malalties,mort del pare,temps de dol,retir a la casa Pairal de Vinaroz,la nostre MUSA va complí 22 anys,soltera i sensa festejador,fet molt engoixador en aquell temps,però aquell estiu del 85,en un Balneari molt famós,on la famìlia iniciava el alleugarament del dol,la nostre senyoreta va sortir a gaudir de la pintura al natural,i allà entre colors i natura....sobtadament el retrobament...aquell hereu una mica escampa,i el seu avi prenien les aigues en un altre Balnearia del mateix poble....enlluernament inmediat¡¡¡¡. Ell va escriure al seu germà,"....allà va la gran notícia,avui l' he vista,estinat germà,avui l'he vista i m'ha mirat..." Visca Becquer¡¡¡¡Visca el galanteix''¡¡¡.
Mentrestan a Barcelona,un ingenier frances,negociava construir una peculiar torre de "ferralla",com punt a punt identitari de l' Exposiciò de 1888....però els "llestos" concejals barcelonins van dir NO¡¡¡¡ i guatela ara a Paris¡¡¡¡

 

20/4/2013

Es van casar un 19 de juny,el festeig va ser intim i domèstic,tal com marcavan les normes socials d'aquells temps,ella tot just sortiad'un dol,i la nostre parella el va viure de manera singular,pintan,sobre tot ell,pintan-la a ella esclar,i aquell primer retrat es,pel meu gust,el millor que ella li va inspirar.......

"De aquí alguns anys el contemplarem de bracet i recordarem els nostres primers temps feliços,i en comparar la felicitat de llavors a la present,veurem que encara serem més feliços,ja que després de tans anys cap nuvol no haurá passat pel cel de la nostre joia.Llavors no podré fer res més que abracarte i agrairte amb l'anima la felicitat que han llaurat en el aleshores transcorreguts anys...."

No cal dir que a ella li va agradar gairebé tan la missiva com el retrat.

Apa que estar TIRAT¡¡¡¡¡¡

23/4/2013

UN GRAN DIA DE SANT JORDI PER A TOTHOM¡¡¡¡¡

El casament es va consagrar a Santa Ana,que per cert no era la Parroquia dels nuvis,però si l'

Església de moda a Barcelona en aquells anys.

FEM UNA MICA DE HISTORIA:

Santa Ana la va fundar l'ordre del Sant Sepulcra en el segle XII,però el seu aspecte actual es del XV,meinys el cimbori,que va cremar el any 1936,hi va ser reconstruit en maò. En l'anomenada "capella dels Perdons"era tradiciò,que si guanyaven les mateixes indulgències que en el Sant Sepulcre de Jerusalem.

Seguim:La parella desprès del sacrament,es va fer retrara en un reco del claustro,on els nuvis irradiavan alegria,ella era tote felicitat,ell senble més distret,com s'estigués pendent d'algú o alguns,fora de "foto",radera del grup familiar s' entreveu la Sala Capitular de la Collegiata.

El banquet fou magnífic,el va pagar el avi del nuvi,i la gresca li va afegir els amics.Tot resultar molt bé,però lo que ningú s'esperava es lo que anava a sucedir en la nit de noces.

 

 

27/4/2013

Quan els nuvis es van retirar,entre petons i abracades,la colla d'amics es van entestar en acompanyarlos. fins la Hotel,la nostre MUSA,es diu,que es va sentir incomode davant aquella processó que gastava un cert caire d' "escallot",un cop instalats,el seu ja marit davant la gatzara que van organitzar en recepciò, li va dir,mes o meinys esclar.

-Baixor a fotre fora aquest ximplets,o si passaran tote la nit...-però el què va marxar fou ell....

La nit va ser molt llarga per la nuvia,el seu home va tornar amb el temps just per sórtir rumb a l' Estacio de Franca camí de Paris,i altament "colocat". Ella va viatjar digna i dolguda,ell roncan....i lo que  ella no sabia,era qué en el mateix tren també i viatjavan un parell d' "amigatxos",con ella els enomenava,que al arribar a Paris,els van rebre rescan mandolines i cants obscens i desafinats......i el seu home disfrutan com un badell amb aquells "numerets". Que lluny quedava "passarem la vida com un somni,jo consagrat a tu,i tu llaurant la meva felicitat"

2/5/2013

Els dies parisencs,no van ser gaires diferents a la nit de noces. Del desconcert i la sorpresa,ella va passar analitzar fredament la situaciò,tenir un marit aixi d'especial,bohemi i ric,potser no seria tan dolent,li permetería fer la seva, i ho va acceptar amb aparent naturalitat.

Retorn a Barcelona:L'avi,que coneixia el tarannà del seu net,sabia fil per randa els fets,però la va interrogar a fons...ella ni piu, l'ancià va valorar molt positivament la seva actitut,peroò els va enviar de pet a el poble on la família enia la fàbrica tèxtil,i allò si que va ser un trasbals...viure en un poble¡¡¡. Ella es va refugiar en el seu món,ell en els seus pincells,i la va tornar a pintar freneticament. Any i mitj després exposava a la Sala Parés,l'estrella,el retrat fet durant el festeig,amb un títol feridor per la nostre MUSA...."La de casa",però com sempre va somriure i va callar,afortunadament la gent el comtemplar la pintura dei "Però si es la "M....."¡¡¡¡i amb el seu mal nom ha passat a l'història.

UNA MICA D'HISTORIA:

A finals del segle XIX,el juriscult Maurici Serrahima,construir una casa per viure al número 5 del carrer Petrixol,al mateix temps preparà a la planta baixar una sala d' exposicions,per un altre vei del carrer,el Sro.Parés,que es la degana de totes les salas d'art de Barcelona,corria el any 1884.

6/5/2013

SI SRA, LLUISA DENIS.........muller d'an Santiago Rusiñol. "LA MONINA"