diumenge, d’octubre 13, 2013

EL CAS D'UNA BARCELONINA DE POST-GUERRA.

13/10/2013
Març1938,carrer Ballester,mentres Barcelona patia un fort bombardeig,la nostre dona va decidir neixer.El part esdevingue a casa de la seva avia paterna i amb el pare,que treballava com a cambrer a "El Tostadero" de la Pl.Universitat ausent,i aquella ausencia va ser premonitòria,ell sempre fou una figura inexisten en la seva vida. El seu entorn familiar,certament pintoresc,pintoresquisme que va marcar la seva vida,es pot definir com de novel-la barata, la branca paterna,tenia arrels bergadanes,gent de calers i terres,però la brutalitat del avi va forçar a dona i fills a fugir, h'aterrar a Barcelona. La materna,gent obrera,analfabets i pobres com a ratas,Tresa la seva mare,va deixar la llar molt jove per millorar,però acabar fent el carrer......a la barra d'"El Tostadero",on ella hi feia la papallona,va coneixer  el seu pare.......i esclatar un amor foll, que  per part de la mare va durar tote la vida,la va retirar, i van lloguer un pis pel el barri de San Antoni,però quan l'eminència del part va ser propera, van anar a viure a Vallcarca,on els bombas n'hi pluvian.
La nostre barcelonina enigma,es encara viva.

El barri de Vallcarca,naixia en una fondalada,on existia un aixapluc,"L'Hostal de la Farigola", en un principi s'el va coneixer amb aquest nom La Farigola,el camí que puja fins l'Ermita del Coll,i de la Font-Rubia.que ja existia l'any 1099,fa de frontera, entre el Carmel i el Turo de la Creueta i el precipici del Salt de Bruixa.

LES CONDOLENCIES MES SENTIDES A "LA MAJORIA SILENÇIOSA"........



17/10/2013

Quan va "esclatar la pau",la situació familiar va anar de mal a pitjor,el pare va perdre la feina,la mare va tornar a fer "la carrera",i els oncles paterns,militans del POUM,retornaran al carrer Ballester fugint de la persesuciò que es vivia a la ciutat contra "rojos,masones y separatistas",a Vallcarca no es va patir gaires "ratzies faxistes",el particular taranna del barri,quasi rural el feient semblar poc perillós per l'invasor,però quan el pare es va esfumar amb les "libretas de racionamiento",i la mare que desapareixia dias i dias,l'avia impotent davant aquella situaciò la va deixar sota la tutela d'uns cosins.que havien ocupat durant la guerra,fugint de las bombes,una torre abandonada 'l Coll  molt danyada per les ondes expansivas dels anti-aeris del Carmel,ells tenien hort i aviram o sigui menjar,el nostre enigma,llavors una nena molt petita,sempre que evoca la casa del Coll,ho fa com uns temps feliços........però un dia d'estiu el terrat d'aquella vella torre es va ensorrar,tots es van tenir que refugia a casa d'una parenta el carrer Palau.




18/10/2013

Gracies President Mas.per defensar la dignitat de Catalunya, i a Dña.Soraya, a Catalunya, "modus",la xuleria a "Madriz"..

20/10/2013.

Si el Coll,fou la llibertat,el carrer Palau va  representar en la seva vida,ordre i disciplina,virtuts que més endavant li foren de grant utilitat- La parenta  acollidora,"la Madrina"que,era persona religiosa,la matricula a las Carmelites de la Caritat, "..la buena educación es el mejor patrimonio",aquest era el lema de l"la Madrina",lema que la bona dona portava an mà de ferro,també va rebre classes d'economia domèstica i urbanitat,certament una bona formaciò.
El dia de la seva Primera Comunió,va tornar a veure els seus pares,invitats per "la Mdrina",i en aquella mínima trobada,es va enamorar de la seva mare,fet desconcertant,ja que la Sra.era un tan peculiar,a part de prostituta,era una dona egoista e inconscient,però ella buida d'amor,es va enganxar a una mare irreal.
Amb divuit anys,contra tote opiniò,es va possar a treballar de dependenta en uns magatzems popular,amb la deria de cercar a la seva mare,i la va trobar,van anar viure juntes, siau al carrer Palau i per ella començà el camì del seu desti......i una processó per quasi totes les pensions de Ciutat Vella, de las que tenien de fugir sensa pagar,ja que sa mare es rebentava tot lo que guanyavan,.....van anar a viure a Catelldefels,on va trobar feina en un xiringuito,va durar poc,les deutes les afogavan,propera escapada Valencia.......

BARRI DEL PALA:El recollit barri del Palau neix a la part del darrera de les muralles del segle IV,entre Regomir i Catell Nou,a la edat mitjana va ser el seu apogeu,i la seva decadencia els voltans de la mitat del segle XIX.
Visites recomenades, La cas de Hercules,la Pla.de la Veronica,el Borsí,Psj.del Credit, i la Placete de Milans.


//
23/10/2013
A Valencia,tot va anar a pitjor,la disbauxada vida de Tresa,imposibilitava qualsevol entorn normal.un any després van retornar a Barcelona. Ella va trobar feina a els "Magatzems El Aguila".on va patir problemes a dojo,tossudament catalana,a la feina malgrat totes les prohibicions (Sro.REI,a Catalunya si es va peohibir parlar en català), ella hi parlava sempre,sobretot amb els clients,que per cert l'agraiant,però com era tan bona venedora i tan simpatica no la van arribar  acomiadar. La Tresa,va tornar a fer "cantobades" i "serveis" a las ultimas files del cine Orient del carrer Unio.la seva vida era en aquells dies,un nubol gris com la de mil.lers de barcelonins,el seu únic esbarjo el cine,i fou en un cine on va coneixer a un industrial del perfum,lliure i ric......va ser el seu primer Sro,,N'estava enamorada?,
_Jo soc una dona estranya,mai m'enamorat- tote una declaració de principis.
Li va montar un pis al carrer Padua,la feia vestir a Santa Eulalia i a Can Parera, la lluia a el Liceo,era un somni, la Tresa deia a tort i a dret...
-Ara si que som unes Sras.-
 però un dia ell li va proposar matrimoni, i anar viure a Canaries,amb una sola condicio,no volia saber res de sa mare......ella li va dir que no. Deixar a la mare? això mai.....Quina extranya dependencia.



28/10/2013
Primer van perdre el pis del carrer Padua,i van tenir que anar a raure a el P-N.,van seguir joies i pells....la mare l'empenyia a  frecuentar ·El Bollero" i "EL Emporium",però ella va optar per tornar ·El Aguila",e intentar millorar culturalment,prenia classes per "taquimeca" en una popular acadèmia del carrer Pelai,es van acabar van  las paelles "del senyoret" a les 7 Portes",el comprar de lo bo lo millor,i van tornar a viure "en quatre xavos",utilitzar el tramvia,fets que irritavan a sa mare fins el paroxisme, En poc temps va trobar feina en una Agència de fletes, i el tramnia,crec que era el 41,va coneixar un noi,pèlroig i pigat,alt i fort, que recordava molt a un actor romàntic del moment. Es van fer nuvis, ella li va explicar tote la seva vida, ell no va tenir cap problema en aceptar aquell "incident"eran moltes les dones que es prostituiant en aquells dies per pura miseria, però la seva mare,com sempre......
-Aquest pelacanyes,no fa per nosaltres-. El xicot treballava a Can Culleres,i tenia una bona setmanada i una família  catòlica parcticant. les topades entre mare i nuvi eran el pa nostre de cada dia,la mare tenia  la convicciò que anava a perdre la filla....va escriure una llarga carta anònima,a els pares del xicot,explicant i exagerant l'história de la seva filla,,,,,,,allò va ser massa per ell,els seus pares escandalitzats..."una meuca cara",tibant per una banda i aquella sogre monstruosa per un altre,...va dir PROU.
El nostre enigma,va saber que aquella carta era obra de sa mare,però un cop mès va fer ulls clucs.

3/11/2013
Trencada definitivament la relaciò amb el seu Van Johnson particular,l'oportunitat de tenir una vida normalitzada es va fondre. Intentar, inútilment que el cap de trons de sa mare,s'adaptes a viure del seu sou,però ella no n' estava dispossada a prescindir de cap "necessitat",llenceria,manicura,tints,maquillatge......aquestes eran las seves "necessitats". Es van retardar en els lloguers,i la por de perdre el pis,la va fer decidir......la mare la va portar al carrer San Mario, a un dels millors "meubles" de Barcelona,elegant, discret i car molt car, la Madame",li va donar quatre instruccións, i  a treballar.
Potser degut a l' adoraciò,que sentia vers la seva peculiar nare, la prostituciò li semblava més que un fet vergonyos i poc digna, una feina,això si bruta i mal vista, però davant la seva pròpia sorpresa,va descobrir que guanyar tans diners d' aquella manera no era tan desagradable.
BARCELONA tenia a les darreries dels anys 50 del segle XX,  malgrat las lleis franquistes mès de cent casas de Sras. a ple funcionament.

7/11/2013

La nostre enigma,anava de cul, a las 9 h. oficina,a las 13 h,,dinar a qualsevol "xiringo" de Ciutat Vella,a les 18 h. taxi, a las 19 h. primer servei al carrer San Mario. a las 22 h.,aproximadament,fi de la jornada,  mai volia treballar tote la nit,l'endemar sant tornemi, això si els caps de setmana sagrats, descans.
La seva gran afició,era i es el cinema i les revistes del tema, que ella feia servir com figurins, allà escollia els seus vestits, que una modista del barri de la Sagrada Família reproduia fidelment,no cal dir que aquell be de Deu de roba feia parlar i molt a els seus companys,però ella es feia la tonta,era com si no volgues trencar del tot el lligams amb la vida normal.
Els disabtes els dedicava a si mateixa,peluqueria modista,llenceria,per la roba intima,que ella anomena robs de "feina", hi tenia molta cura, mai usava "prendes" picants, al contrari gastava roba elegant,digna de Sras,de classe alta,rebutjava la vulgaritat i els perfums,això era norma obligàtoria.
-Nosaltres,no tenim que deixar rastre.-.
Els diumenges,eran i son dies de cine, fins dos sessions s'empassava la nostre extranya Sra.
Al millorar la situaciò economica,va decidir cambiar de pis, i van escollir l'eixample,carrer Urgell, millor dit el va escollir sa mare,elecciò que la va sorprendre molt,tan parlar del carrer Padua, per acabar a la part baixa del carrer Urgell,

11/11/2013
La cartera de clients li creixia dia radera dia,va arribar a ser tan popular que a camvii de més dedicació, va  exigir poder evitar algun client,la van autorizar meinys,,,,,el Gobernador Civil,potser de tots els que ha patit Batcelona el més bescantat, els trios i els numerets lesbics,no eran lo seu,però aquella "autoritat",era el salvaconducto del "meuble",necessari en aquells temps de nacional-catòlicisme. En la seva biografia,tambe fa notar el seu rebutg vers Dali,que practicava ceremonies amb sacrificis de gallines.....
-Un autentic fastic,que han revoltava-
Va deixar l'oficina,però seguir amb la seva negativa de treballat dissabtes i diumenges,i un diumenge que va sortir del cine a vans d'hora,va descobrir las raons de la seva mare per escollí el sencill pis d'urgell...a un parell de mançanes i vivia  l'home de la seva vida,el pare de la nostre enigma,que malgrat tenir un altre família,frecuentava casa seva sensa manies i naturalment tambe xuclava dels seus diners, un cop més va callar,era inútil discutir, i mira que pel seu pare sentia una aversió profunda,tot reconeixer que no l' havia tractat gens ni mica,peò era aixì. L'hivern del "60",van passar coses amb les que ella no hi contava,la primera, va quedar prenyada .......
PISTA D'OR:
"-Jo no faig de puta, jo faig Sros,-"



ENIGMA RESOLT SEÑORA RIUS!







4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hola soy Cicerone:
¿Quieres mirar el correo?,recuerda el Puente.

d’octubre 25, 2013 12:03 p. m.  
Blogger Júlia said...

Ui, de moment ni idea...

de novembre 03, 2013 7:07 p. m.  
Blogger Júlia said...

La senyora 'Rius', Lydia Artigas, la dels llibres???

de novembre 11, 2013 8:51 p. m.  
Blogger Júlia said...

Això de fer senyors ha estat clau.

de novembre 16, 2013 3:38 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home