EL CAS DEL NOI DE LA MOTO

Avui iniciem la narració de la vida d´ un Barceloní, guapo, llest, mentider i "echao pa alante". I d´ una Barcelona, ara enterrada sota tones de ciment. Serà un bloc fàcil i ple de tòpics. Ell es tant tòpic que fins i tot li volen fer un monument davant el seu Bar de capçalera. Qui es??

PISTA 15/02/08

El seu nom es Manolo, però tothom sempre l´ ha conegut per els seus malsnoms. El primer va ser "El Inglés" allà el seu sud natal. El segon el "Marques" aquest escollit per ell mateix, sempre ha tingut infules de grandesa. El tercer, ningú sap qui li va adjudicar però amb ell ha entrat a la història de Barcelona.

PISTA 18/02/08

Un dia indeterminat del mes d´ Octubre de 1952, el nostre Manolo va arribar a Barcelona amagat dins d´ unes mercaderies. Fill de mare vídua, minyona al palau de Salvatierra, fugia d´ un destí fosc i d´ una broma sobre els seus origens.

Però molt aviat va descobrir que també a Barcelona l´ esperava " el Andamio"

PISTA 22/02/08

"Cardenal " un Goodfather de mala mort, que traficava en motos robaldes. Vivia en una casa vella i tronada amb jardí humit i enclotat, el cim d´ un turó al nord est de Barcelona. Manolo era un dels seus "nois" treballava, entregava la moto, cobrava, i vivia, considerant el nivell dels seus veïns, quasi com un senyor.

24/02/08 Necrologica

Polifacètic, singular, original. Testimoni unic d´ un temps i d´ una gent que el feixisme va decapitar. Que descansi en pau el mestre Palau i Fabre.

25/02/08

La casa de Manolo era una barraca entre una munió d´ altres, pentjada damunt un barranc de sostres d´ uralita enquitranats, partes blanques i Barcelona els seus peus. Amagatall perfecte per un home com ell, sempre amb una moto robada dins la migrada casa, i la mirada perduda sobre la ciutat.

Algu va dir , que Jaime Gil de Biedma li va dir......... " un dia esta ciudad sera tuya"

PISTA 29/02/07

23 de Juny 1956, nit de Sant Joan. Fogueres, petards i xivarri de barri. Colles de veïns compartiu xampany barat i coca. Manolo amb vestit d´ estiu, color canyella, va robar una moto a la Pl. Sanllehy. Volia anar el Poble Espanyol, però a mig camí va decidir girar, millor Sant Gervasi. En aquell moment el nostre home va fer el primer pas per el camí dels mites.

PISTA 03/03/08

Amb la moto a relenti, va circular una bona estona cercant encara no sabia que. Un grapat de cotxes esportius aparcats davant una torre, amb les reixes obertes, fanalets i musica, li van cridar l´ atenció.

"Manolo ya tienes verbena" es va dir a si mateix, i va entrar fingint indiferència. Primer va buscar el buffet i amb un got llarg a la mà va començar la cacera. La va descobrir aseguda a la gespa a peu de piscina, tenia un aspecte tímid i fràgil i el va mirar i el va somriure . Que facil!!!

PISTA 06/03/08

Manolo , francament desconcertat, no comprenia lo fàcil que havia estat enganya aquella noia. Ell era conscient que la seva morenó el delatava i cridava els quatre vents " ojo Xarnego". I fins tot ella hi havia percebut, i tot ballant li va dir:

- Eres amigo de Teresa?

- Por qué?

- No se.....como Teresa siempre nos viene con chicos estraños.......

- De modo que te parezco raro.....

Això es més que una pista!!!

PISTA 09/03/08

Manolo sempre havia cregut que S´ Agaro, era el lloc on estiujaven els rics de debò. Però quant la noia de la Nit de Sant Joan li va fer saber que ella passava l´estiu a Blanes, va patir una lleugera decepció , però be Blanes tampoc estava malament. La primera visita que li va fer va quedar enlluernat. Quina torre i a peu de platja. I ell amb la seva Sanglas vermella. Quin ridícul.

PISTA 12/03/07

Aquell va ser un estiu foll. De Dilluns a Dissabte, carretera del Carmel, Barri de la Salut, Eixample, aquí una Ductai, alla una Montessa.....li calien "peles" moltes "peles". Diumenge Blanes. Ell es presentava a si mateix, com un agitador anti franquista i lliutador sindical, que vivía en semi calndestinitat, mantingut per organitzacions estrangeres. No podia decebre aquella burgesa.

PISTA 15/03/08

Aquella nit d´ estiu, Manolo va fer el "cim". Ella va deixar la finestra oberta i la llum apagada. Ell com un gat si va efilar. La torre en silenci. El cel de Balnes un esclat de foc artificials.

A les fosques la gran sorpresa. La "nena" han sabia un niu. Però lo pitjor va arribar amb la llum del dia. Jeia a la cambra d la minyona, uniformes negres amb les cofies i els delantals.

"Una marmota" una "Raspa"

PISTA 20/03/08

Manolo era un paio geniüt i li va engaltar un parell de natas, a la pobre maruja. Allò era intolerable, va fotre el camp, però va tornar, Teresa era la rica. Ell sabia que aquella noia estava enlluernada per el seu fals món de lluita política. Doncs li donaria " mística proletaria".

Molt aviat els aldarulls universitaris li semblarien missa de dotze.

CICERONE: Aqui tens els libres "El cas Rull" Antoni Dalmau

"El puzzle Catala" Llibert Tarrago Ed Magrana

PISTA 24/03/08

L´ estiu finalitzava, només Teresa i Maruja restaven a la torre, per tancarla. Aqull matí les dues noies van sortir amb la Zodiac fins a Blanes. Teresa volia regalar a Maruja un dia de lleure. Vestida amb roba i xandalies boniques, deixades per Teresa, la pobre noia va caure per les escales del embarcador. El cop al cap va ser tremendo, però va semblar que no havia sigut res.

El dia va ser magnific i la nit prometia ser també molt bona Manolo estaria el seu costat. Però aquella nit dins de la seva Maruja va caure en l´ incosnciencia. Manolo va fugir. Teresa no va torbar, a la pobre noia, en aquell estat fins l´ en dema.

La família Serrat la va ingressar en una clinica privada i la van deixar en mans d´ un bon metge.

NECROLÒGICA 25/03/08

Avui jugant amb Barcelona plora a Josep Benet. Gracies per la teva fe en Catalunya.

PISTA 28/03/08

Feia uns dies que Maruja lluitava amb el seu sopar. La família Serrat la vettlava, sobretot Teresa, que la tenia per la seva millor amiga.

De tan en tan, el nom de Manolo sortia dels seus llavis. Teresa va decidir anar el Carmelo a buscar a Manolo Reyes. Un dels sues quasi "novietes", Lluis Trias de Giralt, li va portar, aquest noi era militant de "Bandera Roja", i tenia una "Vietnamita" amagada en u taller del Carmel, en un carreró en forma de cul de sac, que pertanyia a gent del P.S.U.C. Però allà només coneixen " un tal Reyes" lladre de motos. I li van proporcionar l´ adreça del Bar Ideal.

NECROLOGICA 31/03/08

Ens ha deixat Salvador Escamella. Descansi en pau, i merda, per els que al van infravalorar, Gallsdindis casposos i desagraïts.

FINAL 03/04/08

Si senyor, parlem del "Pijoaparte" si voleu saber el final d´ aquest enigma, llegiu " Ultimas tardes con Teresa" o llogueu la pel.licula . Llibre recomenat del mes " Dressera al Paradois" Carme Solana Edc 62.