dimecres, de maig 30, 2007

EL CAS DE HELENA I PARIS A LA CATALANA!!!

Estimats amics de Jugant amb Barcelona, avui comencem a caminar per terres i temps de trobadors i de " Bons Homes". De comtes caçadors i de dames amb noms impossibles. Quan el primer mileni, tot just iniciava el seu camí i malgrat la Sibila, el mon seguia girant i la cançò de la mala estrugança, s´ esmunyia Pirineus enllà, mentres el comtat de Barcelona caminava decidit per ser comtat gran. Ja tenim l´ escenari el proper dia començarà l´ acció......


PISTA 02/06/07

Sança va parir amb moltes dificultats el nostre protagonista, " PARIS " . En un lloc desconegut, els cronistes no em fan ni esment , dins del comtat de Barcelona.

El nadó quasi ni sumicava malgrat els esforços de les llavadores. Ermerssenda la gran comtessa, sense amagar la seva engoixa el va portar fins la cambra on l´ abat Oliva, esperava el naixament.
Ell, va pendre aquell ser blavós, de les mans de la seva àvia, i li va ensuflar vida, boca contra boca, una i altre vegada i la criatura finalment va plorar.

L´ abat era un home molt savi, fins i tot hagués pogut ser Papa, però ell va escollir Catalunya. Era l´ any de nostre Senyor Jesucrist de 103....?




PISTA 06/06/07


Més el nord, en terres de la dolça Occitània, neixia una nena, si d´ ell no sabem el lloc de nexiament, d´ella desconeixem la data, els cronistes no es posen d´ acord.

Era ella filla de nobles, de la nisaga de Carlemany. Bernat i Amèlia, els seus pares van descobrir, que la seva bonica filla adolescent era tot un caràcter i també perillosa. Era intel.ligent . Així que la van casar, calia un home que li prengués rapidament les mides. El seu cosí Huc va ser l´ escollit. Dos anys després la va tornar a Occitània. El cert és que ella volia manar, les dones en aquell temps menaven sobre el que aportaven com a dot, però " Helena " volia menar en tot, tant sobre el que era seu, com sobre el que era d´ Huc.

El PAPA va dissoldre el matrimoni per consanguinitat.





PISTA 09/06/07

Mentre "Helena" crexia, la casavent, la divorciaven i es feia més forta i lliure. " Paris" sota la tutela de la seva àvia, aprenia a ser comte de Barcelona. Els 11 anys ja era orfe de pare, allunyat de la seva mare la mística Sança, criat entre nobles amb lluites constants contre els musulmans i altres iguals, va creixer massa de pressa. Sent encara molt jove començà a donar mostres de la seva habilitat política. Els 16 anys el casaren amb Elizabet, els 17 ja tenia un fill, els 18 era vidú.

Ermenessenda, que no es refiava del seu nét el casà els 20 anys amb Blanca una dona de la seva confiança, cercant no perdre el control sobre el comtat. Ja tenim la nostre parella presentada.

Qui son els nostres protagonistes???




PISTA 14/06/07

Afrodita mai li va prometre res el nostre " Paris" , no calia. Ell més que Corts Galants, l´ interessava el poder. Cercant recolzament la primavera de l´ any 105.... va marxar a veure el Papa. Volia pactar el repertaminet de les terres, guanyades darrerament els sarraïns, amb l´ església. Mentrestan " Helena" la van tornar a casar amb el poderos Ponç de Llenguadoc. Ric, madur i sensa hereus. A l´ any ja tenia un fill, després van arribar el segon i el tercer i també
l´ ensopiment enfollidor.

Ponç era un home auster i religiós. Molt enfluenciat pels perfectes càtars. En el seu castell no es menjava carn, les corts de la gentilesa eren sempre espirituals i el seu espós, un cop aconseguits els fills, ignorava el seu llit.... i llavors quan la tardor feia el pic.....




PISTA 17/06/07

Tot sants; pluvia aigua neu, una partida de cavallers va creuar el pont llevadis del Castell del Compte Ponç de Tolossa. Demanaren la gràcia de sostre i foc. Les seves armes mostraven els pals del comptat de Barcelona. " Paris" tornava de pactà amb el Sant Pare. Ponç va rebre´ls amb honors. La seva esposa la nostre " Helena" exitada per aquella visita tant important, es va abillart en molta cura.

Durant el sopar "Paris" com un gall d´ indi es va mostrar poderós i ensisador. Ella en aquell àpat va decidir que aquell compte era l´ home de la seva vida.




Diuen els trobadors que ja aquella nit van jeure junts.
NOTA: Lectura impresicindible " Les Veus del Pamano" Jaume Cabre Editorial Proa.


PISTA 21/06/07

El pont llevadís, va baixar quant el sol apuntava ja per l´ horitzó. L´ estol de cavallers amb el compte de Barcelona el front van creuar-lo els primers. Els homes de Ponç van observar aquella sortida sense cap recança, semblava una fugida però aquells viatgers eren amics.

Van passar un grapat d´ hores abans que " Helena" fos trobada a faltar , quan es van adonar que el cavall tampoc hi era, tot és va entendre.

Ponç va comprovar la presència dels seus fills el castell, i un cop tranquilitzat va dispossar dues partides. Una de persecució. L´ altre d´ avis els nobles veïns per si el de Barcelona demanava acolliment. La consigna va ser: " El compte de Barcelona ha raptat a la comptessa de Tolossa".

Però ells ja havien creuat el Garona. Tres fugitius van seguir el riu camí del mediterrà, els altres van agafar la ruta pirinenca. Tot el llenguadoc bullia d´ indignació i el crit de vengança volava de nord a sur. Ells mentrestan vivien la follia del seu amor a la costa vermella, esperant el moment de saltar a Catalunya.



PISTA 26/09/07

Blanca va ser repudiada. Esclermonda va dir " Quina bagassa" i abandona Barcelona camí del seu Comptat de Girona. La seva època ja havia passat. L´ acompanyava el seu besnét el primer fill de " Paris", calia salvar-li la vida, per si aquell parell tenien fills.

Ponç passada la primera emprenyada, fredament va decidir, que millor treure´s de sobre aquella dona tant carnal. El nobles de Llenguadoc, tant decidits d´ atacar la casa de Barcelona, per mil raons expansionistes, també van meditar.

Si el " Cornut" calla, millor tranquilitzar-se, no fos prenguessin mal. I " Paris" i " Helena" es van casar a Barcelona. El Papa va tancar els ulls i van concedir " Bula".

Una nova Reina d´ escacs, entrava a la historia de Catalunya. La " Guerra de Troya" a la Catalana " nést pass possible"





PISTA 01/07/06

Amb aquell casament, el comptat de Barcelona va adquirir certs drets, sobre dominis del migdia de França. " Helena" amb la seva gran personalitat va marcar la política catalana, ja que fou associada el govern com era costum.

1046: Mor l´ abat Oliva. Ermeessenda perd el seu gran aliat. Mor també, el seu germa, el bisbe Pere de Barcelona. Dolorida i ofesa, la vella comptessa, es retira el castell de Besora, on mor l´ 1 de Març de 1058, sesnse reconciliar-se amb el seu net.

Malaint la bagassa d´ "helena" que havia avsallat tot el comptat de Barcelona. La parella va iniciar el seu camí, en conclusions dures, els sarraïns, en peu de lluita, els nobles, afins a Mir Geribert revoltats. El Clero dubtós entre la parella i el petit hereu Pere Ramon. Un autentic gigrigoll!!!

P.D MIREU QUE ES FACIL TENIU DADES!!!!!



PISTA 06/07/07

Morta Ermesenda, la nostre parella van esdevenir Comptes indiscutibles i van anar per feina.

1º Tranquil.litzar l´ esglesia, consagrant la nova catedral de Barcelona i proclamant la tomba comptal. Ells encara hi reposen



2º Reconèixer els drets de Pere Ramón, primer fill de "Paris" sobre el comptat, calmant així la família materna del noi, la poderosa casa de Narbona.

3º Sotmetre els nobles rebels sobretot o Mir Geribert d´ Olordela, amb pactes o a la valenta.

4º Acabar amb el desprestigi de l´ autoritat de Barcelona entre els sarraïns, atacar els germans ahmad al-mugtadir de Lleida, van guanayar-los a Ager. Conquistant Balaguer i fent pagar tributs.

5º Fer valdra els drets d´ " Helena" sobre Carcassona i Rases.

Diuen les cròniques que dos o tres anys més tard ja havien superat totes les dificultats.

I llavors van nèixer els fills, sembla ser que bessons.

PISTA 11/07/07

Després, en els anys succesius es van adquirir diverses heretats: El castell de Cabrera, Castell Nou de Barcelona, etc. etc. que van represantar la liquidació de la puixança dels petits i belicosos nobles.

Van seguir les "Gestes Comitum" reunions presidides pels comtes de Barcelona, palau Comtal, on neixeren els Usatges i el progrés cap a la supremacia jurídica de Barcelona respecte altres comtats.

També van crear " Les Páries" que van ser una font de riquesa per sobirans de Barcelona. Tot anava bé, fins que " Helena" va decidir que per mèrits propis els seus bessons merexien ser els succesors fet que Pere Ramón i el seu entorn no li va fer cap gràcia.







PISTA 15/07/07

I llavors sí que va esclatar la guerra de Troia, però a Palau. " HElena" es creia autora d´ aquell èxit i educava els seus fills per seguri la seva obra. Que faria amb el Comtat, Pere Ramón? Format a Girona amb arts de gobernar antigues??. Segura del seu poder va començar l´ atac.

"Paris" estimava i respectava a la seva dona, però no volia una nova guerra interna, i va decidir portar el seu hereu a la cort, per formar-lo. Això va ser massa per " HElena" i el principi de la fi per aquell "Camelot". Tot i que Pere Ramón no va ser cap Aquiles.

Aquest serà l´ únic enigma fins ara no resolt?????





PISTA 19/07/07

Durant un parell d´ anys la vida de " Paris" va ser un infern. Pere Ramon amb la seva gent per una banda, " Helena" jorn a jorn més intransigent per l´ altre. Els bessons tèrbols e intrigants. L´ Esglessia sempre reticent amb aquella " mala dona" i els seus fills. Els antics aliats d´ Ermenessenda, obertament oposats a un regnat a compartir amb els bessons.

1070: Pere Ramón té vint anys i seguia en una penombre humillant. Mentres els seus germans firmaven al costat del nom del pare documents comtals. El 16 d´ Octubre del 1071, després d´ una discussió violenta " Helena" fou morta presonalment pel primogenit. Probablament escanyada. Més que un crim premeditat va ser un homicidi.





PISTA 24/07/07

No ha restat cap testimoni documentat de la reacció de " Paris". Tampoc no hi ha cap sentencia civil. Dos anys més tard de la mort violenta d´ " Helena", el papa Gregori VII, dicta sentencia moral. Hauria de fer vint anys de penitància. Segons el llibre de les " Gesta".

Pere Ramon morí el cap de poc temps en terra de sarraïns sense deixar descendència. Els joglars van cantar les seves gestes de palau en palau i va passar de ser l´ assessí a víctima de la seva madastra.

"Paris" morí el 2 de Maig de 1076 enmig de la gloria i del poder, però colpit per la tragedia familiar. Els seus hereus, Ramon Berenguer i Berenguer Ramon van compartir el comptat, però això és un altre historia.




28/07/07 ENIGMA RESOLT

Efectivament son: Ramon Berenguer el vell i Almodis de la Marca. Es increïble com ha costat encertar-lo.


Bilbiografia:

" Els grans Comptes de Barcelona" Santiago Sobreques
" Histoire du languedoc" Devic i Vassete

Avui os voldriem recomenar els llibres:

"Pedra de Tartera" Maria Barbal Ed Magrana
"L´ assassí de la fi del mon" Toni Leyra Ed Columna

10 Comments:

Anonymous Anònim said...

Fantastico una de cataros me gustaaa zaa

de maig 30, 2007 8:06 p. m.  
Anonymous Anònim said...

La foto del cavallero en que lugar la habeis encontrado

de juny 09, 2007 12:33 p. m.  
Blogger Oliva said...

La foto del Caballero es de la Iglesia de Santa Ana.

de juny 09, 2007 6:54 p. m.  
Anonymous Rodrigo said...

Oi, achei teu blog pelo google tá bem interessante gostei desse post. Quando der dá uma passada pelo meu blog, é sobre camisetas personalizadas, mostra passo a passo como criar uma camiseta personalizada bem maneira. Até mais.

de juny 23, 2007 5:59 a. m.  
Blogger Oliva said...

Suerte en tu negocio de camisetas!!!

de juny 23, 2007 7:54 p. m.  
Anonymous Anònim said...

MI PADRE,TRABAJO EN LAS HIDRO-ELECTRICAS EN EL PALLAS Y DICE MI MADRE QUE ANTES DE MORIR,EN ACCIDENTE LABORAL,ESCUCHO AL PAMANO.GRACIAS POR RECOMENDAR EL LIBRO ES UNA GOZADA. PEDRO

de juny 25, 2007 1:13 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Molt bo "Las veus del p...." pero recordent el altre llibre "Contra el silenci" tambe recomenat. Ana

de juny 27, 2007 1:33 p. m.  
Anonymous Anònim said...

El jueves sobre las 6 estabais en la Catedral haciebdo esta foto.¿Verdad?. Sois muy guapas

de juliol 06, 2007 8:03 p. m.  
Anonymous Anònim said...

ALMODIS-RAMON BERENGUER ELVIEJO.HA SIDO UN GRAN BLOC.PERO ES EVIDENTE QUE LOS BLOGGERS NO SABEN HISTORIA CICERONE

de juliol 26, 2007 4:27 p. m.  
Anonymous Anònim said...

YO TAMBIEN DIGO. ALMODIS DE LA MARCA Y RAMON BERENGUER EL VELL. ME GUSTA QUE TERMINEIS LAS HISTORIAS COMO ESTA VEZ. DEJARLAS SIN FINAL ES DECEPCIONANTE. ZAAS LA RATA DEL RAVAL.

de juliol 26, 2007 7:48 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home