dissabte, de setembre 01, 2007

EL CAS DE L´ HEREVA CONDICIONAL

PISTA 01/09/07


El nostre Bloc avui vol parlar d´ una Barcelonina que tot just ha complert cent anys, va néixer el 1906, i malgrat aquest fet segueix sent una dona bellíssima. Impossible?

Possible, és una criatura filla de la imaginació, el seu "Pare" és el fundador de la novel.la Catalana moderna, i ella un model tópic de les dones benestants de princípis del Segle XX.

Quan va néixer va ser comparada, potser amb escreix amb Mademe Bovary, Ana Karenina o la Regenta.


De qui parlem?



Llibre recomenat: RUTA DE LES LLIBERTATS. PASSEJADES PER LA BARCELONA EPICA

ALFRED BOSCH I JOSEP MELERO

PISTA 06/09/07

Som el Juliol de l´ any 1906. La nostra hereva, amb companyia dels seus dos fills, Elvira i Enric, va agafar el tren el moll de l´ Estació del Nord a primera hora del matí. Aquell mateix dia i a la mateixa hora, l´ advocat Fermi D....., amb despatx obert el carrer Trafalgar, professional sense clients, però molt ben vist per un grapat de senyores amb mitjans,també marxava rumb el Pirineu.

La primera cosa que buscà Fermi a l´ Estació del Nord fou un compartiment buit. I al va trobar malgrat ser Juliol. Es va sentir feliç, tindria un viatge tranquil però tot d´ una entrà un criat carregat de maletes després un noi i una senyoreta i finalment una dona alta i feta, arrogant i airosa, pell blanca i ulls tristes. I la roda del destí va començar a girar.


PISTA 10/09/07

Fermí era un home de bona presència, esvelt, bru, cara ovalada, nas prim i que lluia bigoti i " mosca". Quan el tren va començar a caminar, Fermí amb els ulls clucs va fer veure que dormia.

- Es ben guapo oi mamá! - va dir la senyoreta a cau d´ orella a la seva mare.
- Molt- va afirmar aquesta i van seguir parlant d´ ell fins Montcada.

Alla Fermí va fingir despertar i va examinar millor aquelles dones. La jove era bonica, però tenia una certa duresa antipàtica. La mare era ben bé, el que es diu una " Bona Mossa" i amb una expressió dolcíssima que li recordà una Maddona de Sarto. Però fins a Torello, no va descobrir que era vidua i rica. Un contra-mestre de fabrica la esperava el moll i es va acostar el vagó a saludarla. Ell va parar orella. Parlaren d´ una màquina i un cunyat. Aquesta dona te una fàbrica i un cunyat que li porta i ja se sap. "Soroll de Telers, soroll de diners".






PISTA 15/09/07


P.D: ZAA No, però si que es el mateix Autor.


A principis de segle XX, anar de Barcelona a la Cerdenya era un viatge de tot un dia i fins i tot per moltes famílies de dos, ja que feien nit o bé a Ripoll o bé a Ribes. La nostre família acompanyades per Fermí, van fer camí fins a Ribes amb landó, allà dinaren junts. Ell galant, els i va cedir la seva cambra per descansar una estona. Fermí estiujava a Ribes el Hotel Montagut on prenia les aigües. No patía cap xacra, però els balnearis eran magnífics camps de "Caça".

Abans de dinar no faltà qui el posa el corrent: "La mama era P.P vídua de A.D un fabricant ric que li doblava l´ edat. Havía estat sempre un home gelosíssim. La filla es deia Elvira, tenia dinou anys. I fins l´ hivern anterior no havien acabat el dol.

El despedir-se, elles el van convidar a visitar-les. Xalet de les acacies, el peu de l´ estany de Puigcerda. Perfecte, va pensar Fermí, ara calía decidir quina de les dues convenía més. Ja era el moment de cercar un "Retiro".





PISTA 19/09/07

Tot era perfecte a Puigerdà, Enric, fill petit de la nostre dama, era un nen malaltís de febres fàcils i poc de vida, és refeia poc a poc. El temps era magnífic, l´ únic problema era el piano, completament desafinat. La família vivia un xic retirada de la vida social, el jardí era tant bonic i s´ estava tan bé, sobretot després de tres anys de dol, tancades en un pis de l´ eixample.

Que benefactora aquella calma, el sol passant entre els arbres, quina sensació de començar a controlar la pròpia vida, després de 16 anys de frustrant matrimoni.

Mentrestant Elvira sommiava amb la visita de Fermí, ella també tenia que començar a viure. Però el diumenge la vídua Roig i el beneit del seu fill es plantaren el Xalet: Pomposa i Rosendo Roig, eren amics del cunyat de P. i la mare pretenia prometre el seu fill amb Elvira. P Els va rebre, però aviat comprengué les intencions. Popmposa també era vídua i venia de passar uns dies a Ribes i coneixia a Fermí.

- Es una persona finissima però.....................

-Però què? Pregunta P

-Té...embolics....fins i tot una Diva Italiana que canta el Liceu.




PISTA 24/09/07


Pomposa Roig, era una dona colossal grassa i de faccions bastes, però els seus ulls grisos eren molt bonics i els cabells rossos pentinats de manera rebuscada la feien diferent. Vidua i rica tot Bareclona deia d´ ella que per el seu llit i passaven tots els "macarrons" de la ciutat, tots menys un tal Fermí D. , molt jove de bona família vinguda a menys i tutelat per una tia-avia que el mantenia. Fermí era dels que escollia a les seves protectores i evidentment Pompossa no era el seu "tipus".
Aquesta actitud despreciativa enfollia a la dona i així que descobrir l´ atenció de Fermí envers a les P. es va possar molt nerviosa, i tot aquell Juliol va ser l´ ombra de mare i filla, també de Fermí, que passava més dies a Puigcerdà que a Ribes. Però repentinament a primers d´ Agost tot va acabar, el Pare de P. va morir a Barcelona, i la nostra família va tornar a la ciutat corrents a l´ eixample i a complir un altre dol.



PISTA 29/09/07

La mort del seu pare va deixar a P. completament aclaparada pel dolor, i tota la coentor d´ aquella mutilació, s´ ajustava a una terrible rancunia contra aquells cunyats, que res havien fet per ajudar el seu pare, d´ una feridura que li havia robat en pocs dies l ´ existencia. Però sobretot les paraules del seu pare abans de la seva marxa a Puigcerdà, li tornaven constanement a la memòria. " Tindrem que vigilar el teu cunyat, em sembla que t´ esta robant". I a més a més Elvira, estava viatjant amb ells pel Nord d´ Espanya, fugint d´ una altre dol.

Només Osita, una bona amiga li feia companyia. A l´ arribar setembre, Fermí li va presentar el seu condol, i P. va decidir anar el seu despatx del Carrer Traflagar, i demanar-li que com advocat li mirés els papers de la fàbrica. Però setembre també va portar a casa seva a Pomposa amb la mateixa voluntat, i com a dona experimentada, va comprendre que Fermí no empaitava a la filla, volia a la Mare. Per fi arrivaba l´ hora de la venjança. Caldria parlar amb aquell gall dindi d´ un testament condicional.




NOTA 03/10/07

ZAA:
Si la clave esta en el testament.

CICERONE: Un testament condicional es aquellque tè una claùsula d´ obligat compliment per executar-se efectivament el testament.

Exemple amb clau de sol.lució:

"Pèrdua de l´ usdefruit del patrimoni del seu marit si es torna a casar."
"Nos desdonar mai, mentres visquin, uns veïns el heredar la finca"


ENIGMA RESOLT 06/10/07

Efectivament, és Pilar Prim.

La novel.la més madura de Narcís oller on és descriu la vida d´ una dona en lluita contra la moral convencional i contra la opressió i la frustació sexual.

Llibre recomanat: "Pilar Prim" Narcís Oller Edicions 62 Fina la setmana que ve nou enigma.

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Pot ser "lA FEBRE D`OR" zaa

de setembre 11, 2007 8:11 p. m.  
Anonymous Anònim said...

¿la clave es el testamento? ZAAS

de setembre 29, 2007 8:13 p. m.  
Anonymous Anònim said...

¿Que es un testamento condicional? CICERONE

d’octubre 02, 2007 1:02 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Potser Pilar Prim? PEP

d’octubre 04, 2007 9:25 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home