EL CAS DEL PASSEIG DE LA MEMÒRIA

Avui el bloc fa un " Detouriment".

Barcelona té un Passeig que és un llibre a cel obert, on la història de la ciutat parla sesnse paraules. I té per veïns a un grapat d´ homes que han deixat petjada. Es un passeig ample, amb trossos ajardinats i que sempre ha tingut doble nomenclatura, però certament és el mateix carrer.



No te interés turístic però en ell va surgir el primer eixample i també la Barcelona moderna, en el seu tram inicial primeres cases amb façanes artístiques van entussiasmar els barcelonins de finals de segle XIX. Però per ara prou de pistes. E iniciem lentament la passetjada.




PISTA 03/08/07

Es un carrer que va de quasi montanya a quasi mar, com pràcticament tots els de Barcelona. Davant nostre descobrim un lloc ignominiós per la memòria de tots els Barcelonins. Afortunadament avui és un bonic racó per el lleure.

Després ja trobem allà mateix el primer " Veï" important. Va ser un home providencial, tres cops batlle de Barcelona i pare de la primera exposició Universal de la ciutat. El seu monument és un esclat de noucentisme. Nat a Barcelona el 1833, fill de menestrals, llicenciat en Dret, Cap del Partit Liberal. Va urbanitzar el front marítim, construí el Born, l´ estació de França, el PArc de la Ciutadella i va organitzar l´ Exposisició Universal de 1888. Morí el 1889.



PISTA 07/08/07

L´ ajuntament de Barcelona va obrir concurs públic de projectes per la futura exposisició. El lloc escollit era una esplanada sorrenca a prop de mar, que havia sigut franja de seguretat per les tropes borboniques.

De Paris va arribar a Barcelona, atret per aquella oportunitat, un jove enginier oferint un original portic, una torre de ferro de grans proporcions, però la junta d´ obres va considerar el projecte com lleig i fora de lloc per Barcelona. L´ enginier era Gustave Eiffel. Quina llastima oi??



Molt prop del lloc on es va prendre aquesta foto podríem tenir la famosa Torre Eiffel!

PISTA 10/08/07

POSTADATA: VOLEM EL NOM DEL PASSEIG NO DELS PERSONATGES!

A pocs metres trobem a un altre home il.lustre, nat i mort a Barcelona (1586-1641). Dret guaitant el pas dels temps i dels automobils, la mirada perduda davant l´ historia, fou polític i esclesiastic. President de la Generalitat, en temps de l´ impresentable " Conde Duque d´ Olivares", del corpus de sang i de la guerra dels segadors.
L´ home que va tenir els "nassos" de prclamar la República Catalana el 1641, sota la protecció de França. Fet que certament va ser un mal negoci per Catalunya, tot sigui dit. Ell també va cridar " Volem Bisbes Catalans" el 1638.




PISTA 14/08/07



Girant a mà esquerra, direcció muntanya hi trobem a un altre " veï" més que il.lustre. Batlle de Barcelona, President de la Generalitat i màrtir per Catalunya. Es un monument esquifit, que fa sentir vergonya a quasi tots els Catalans. Un detall, malgrat tot, el fa el simpàtic, la figura d´ una adolescent amb trena i un mocador a la mà, que l´ acompanya vigilant. Aquesta noia, exactament reproduida encara viu i segueix fidel a la seva memòria. I fidel va guardar el mocador de butxaca del President que va rebre del advocat defensor despress de la seva mort.









P.D Es correcte la primera nomenclatura del passeig ens falta la segona!!





PISTA 19/08/07



Quatre passes més endavant, a mà dreta. El Dr. Francesc Moragas, ens mira des del primer pis dels seus " Dispensaris Blanc". El primer centre popular i benefic de tota la peninsula. Aquí, sota la protecció de " La Caixa" el Dr. Moragas va plantar cara a la tuberculosis. Eran anys difícils per la classe obrera.




13 a 14 hores laborals, sous de fam, barris insolubres, mitjana de vida 40 anys. La tisis reinava Barcelona era coneguda com "La rosa de Foc" . Els sindicats " Lliure" i "unic" anavent a trets pels carrers. Però en aquest edifici, un grapat de metges, lliutaven per la vida, amb dedicació molt especial pels infants. La fundació Francesc Moragas de lliuta antituberculosa segueix lluitant.

FINAL DEL CAS 23/08/07

Efectivament és el Psg. Sant Joan! Bé Roger Espinàs!

Per complaure els bons amics que demanen que seguim caminant, avui fem un altre i últim " Assentament"

Tres portalades més enllà, trobem un lloc extraordinari. Sobtadament la bilbioteca Arus, amb la màgia de la seva lluminera a la façana senyalant el camí. Estem al 1895, Rosend Arús fundà una bilbioteca especialitzada en moviments socials i maçonics, destinada a la formació de la classe obrera. El sr Arús d´ ideologia republicana, i fiòntrop preocupat pel progrés de la humanitat va crear una bilioteca fastuosa, com també els semanaris, "La lluminera de Nova York" i "La Llum". Era iés d´ accés públic però els seus fons van adreçats a investigador del segle XiX.

També disfruta d´ una llegenda urbana. Diuen que pel Gener de 1939, els seus fons van desapereixer misteriosament, per reapareixer tan misteriosament també el 1967. Ningú els va veure sortir, ningú els va veure tornar.

Visiteu-la sisplau, és enlluarnadora i potser una de les millors col.leccions de llibres maçonics d´ Europa. Però tinddreu que esperar, ara esta en obres.

COMENTARI FINAL 27/08/07

D´ acord, seguim caminant, però ho farem un xic diferent. Donarem el nostre full de ruta i vosaltres feu la recerca. Doncs no Cicerón, t´ equivocaves no anaven pel Gerenal Prim.

Full de Ruta i pistes:

1ª Parada: Anaven per un altre Batlle de Barcelona. Aquest és el del tacament de caixes.

2ª Parada: On un xicot dèbil mental va ballar en "mòmies" durant la "Setmana tràgica".

3ª Parada: "L´ Atlantida" i el Virulai es donen la mà.

4ª Parada: Mitologia i casaments reals.

5ª Parada: General feixista de mort dubtosa.

6ª Parada: Vet aquí un gat, net aquí un gos i aquest comte ja s´ha fos.

7ª Parada: "Les Flors de Maig" "La Maquinista"

8ª Parada: Visca el llenguatge de Signes!