L´ORFE DEL CARRER DEL CUC
El nostre home fou un barceloní vinculat de soca-rel a la ciutat i a Catalunya, i tingué sempre un tarannà fortament Català. Nasqué sent subdit de Lluis XIV, rei de França, des de l´ any 1640 el 1652 el nostre país estava sota domini francès, i va morir quan Catalunya anava a entrar a l´epoca de decadència amb els primers Borbons. Havia nascut el 165...., el carrer del cuc, i vamorir el 170.... el carrer de la dagueria. Era fill d´ un velluter i la família tenia un bon passar, però el 165....seu pare va morir de la peste. QUI ES!!!!!!
PISTA 14/10/07
A la Barcelona del segle XVII, tancada entre muralles, sense espais lliures i mancada de la més elemental higiene, les epidèmies eren el pà nostre de cada dia. El carrer del Cuc, del barri de Sant Pere de les Puel.les, era una via estreta amb alguns bordells, fet que a la gertrudis mare del nostre enigma l´ angoixava molt. La Gertrudis era una bona cristiana i desitjava fugir d´ aquell lloc tan poc exemplar. Al barri de ribera hi vivia un tal Domonech, sabater també viduo. Es van conèixer, i es van casar un 22 de Març de 165.... i se´n van anar a viure a casa del sabater a cuatre passes de Santa Maria del Mar.
19/10/07
Pels carrers del Barri de la Ribera el moviment començava molt aviat: Pagesos, camí del mercat, el colpejar dels cavalls, mercaders cridaners sortint de l´ hostal d´ en Sigalet, que estava ple de gent de Llenguadoc i la Gascunya.
I alla mateix hi vivia el nostre noi. La casa tenia una vidriera davant pel devant del hostal i tota la remor del Carrer i l´ aigua barreig de llengües, arribaven fins a la familía, i duen que aixi va aprendre a parla castellà i Francès. A la cantonada de casa seva hi havia una plaça, on els nois del barri jugaven a bandolers, però a ell no li agradaven gens aquells jocs, preferia lleguir. I com era escola de Santa Maria del Mar, s´ amagava dins l´ esglessia per poder estudiar.
PISTA 22/10/07
Acabada la tasca a la sabateria del seu padastre, el nostre noi se n´ anava a Santa Maria del Mar, però no sempre estudiava. Poc a poc l´ oració va anar omplint la seva vida. Els sacredots es va adonar de la devoció d´ aquell noiet i decidiren ajudar-lo. Tenia tretze anys i es preparava per estudiar a la Universitat, quan aquesta encara es trobava a la Rambla dels estudis. L´ any 1663 mort es el seu padrastre, frustant tota esparança d´ estudis, i per acabar d´ empitjorar les coses va emmalantir. Sembla ser que va patir un problema de maluc. Després de molts mesos de llit un matí es va sentir guarit sobtadament. Tot el barri va dir quye aquell guariment taqnt sobtat era un miracle.
P.D ZAA NO ESTA ENTERRAT EL POBLENOU!!!
25/10/07
Com polvora va córrer per la Ribera el seu guariment. Després de dos anys d´ inmobilitat, aquella sobtada recuperació es va entendre com un fet miraculos i així va comneçar la broma de que aquell noiet era un "elegit". Però certament aquells anys de malaltia, dolor i solitud el van convertir en un místic. Només Crist era la salvació, només ell la inmortalitat i la vida.
1664: Comença els seus estudis pagats per la clerecia de Santa Maria del Mar. Va ser un estudiant brillant i el 20 de Desembre de 1669 va rebre les ordres menors.
PISTA 29/10/07
En el moment de la tonsura, dins el Palau Episcopal davant del senyor Bisbe, el senyor és la part que m´ ha tocat per herència......., tenia dinou anys, era el 20 de Desembre de 1669, va jurar a deu que nomes Crist, els pobres i la seva mare serient la seva raó de vida.
Feia dos anys que se li havia mort el seu germa petit, Dominguet, i ell era l´ unic que li quedava aquella dona. Diu la tradició que el nostre barceloní, ja llavors estava dotat del dó de conèixer els pensaments amagats de les persones, ho sabien molt bé els escolans de Sant Felip Neri, lloc on ell dirigia l´ oració meditada, i les visites els feligresos malalts. 29 de Juny de 1676 cantà la seva primera missa i el seu primer destí fou la capella de Sant Felip Neri, on era molt estimat.
PISTA 03/11/07
Molt aviat va guanyar fama com a confessor, acollia els penitents amb una compressió poc habitual en aquells temps, també els malalts li eran molt estimats així com els pressos, i entre malalts i pobres va començar a donar els seus pocs diners. Per poder guanyar una mica més i ajudar més bé la seva mare, va entrar de preceptor a casa del senyor Tomàs de Gasneri, família noble del carrer de la Dagueria. Feia de mestre dels fills, confessor de la família i també d´ almoiner. A l´ hora de dinar es quedava a menjar amb ells, i diu la tradició que allà a l´ alargar la mà per servir-se, una estranya força l´ inmobilitzava el braç i l´ impedia agafar el plat.
Desde aquell dua, va entendre que deu li demanava dejuni. I per sempremés, el poble acabà anomenat-lo "Doctor pa i aigua"
NOTA:Llibre recomenat " La representació del Crim" Jed Rubenfield Ed 62
PISTA 07/11/07
Feia nou anys que havia estat ordenat sacerdot quan Gertrudis, la seva mare va morir. Tenia seixanta tres anys i ell trenta cinc. La cara familiar, buida i silenciosa li va semblar un instrument trencat, i va decidir tancar-la, deixar el seu lloc amb la família Gasneri, i abandonar la seva tasca a la capella de Sant Felip Neri.
I marxar a Roma cercant un nou camí espiritual. Allà va viure amb la congregació Felipense , va conèixer el cardenal Petrucci, que diuen que va intuir els dons del nostre veí. Va tenir com a confessor a un capellà de Perpinya un altre sant home clarivident, mossen Josep Balina que també va captar els seus dons.
I entre tots li van aconsellar que tornés a Barcelona, i el Papa Inocenci XI, bon amic de Cardenal Petrucci, l´ hi concedí un lloc com a beneficiari a la Parroquia de Santa Maria del Pí.
PISTA 14/10/07
A la Barcelona del segle XVII, tancada entre muralles, sense espais lliures i mancada de la més elemental higiene, les epidèmies eren el pà nostre de cada dia. El carrer del Cuc, del barri de Sant Pere de les Puel.les, era una via estreta amb alguns bordells, fet que a la gertrudis mare del nostre enigma l´ angoixava molt. La Gertrudis era una bona cristiana i desitjava fugir d´ aquell lloc tan poc exemplar. Al barri de ribera hi vivia un tal Domonech, sabater també viduo. Es van conèixer, i es van casar un 22 de Març de 165.... i se´n van anar a viure a casa del sabater a cuatre passes de Santa Maria del Mar.
19/10/07
Pels carrers del Barri de la Ribera el moviment començava molt aviat: Pagesos, camí del mercat, el colpejar dels cavalls, mercaders cridaners sortint de l´ hostal d´ en Sigalet, que estava ple de gent de Llenguadoc i la Gascunya.
I alla mateix hi vivia el nostre noi. La casa tenia una vidriera davant pel devant del hostal i tota la remor del Carrer i l´ aigua barreig de llengües, arribaven fins a la familía, i duen que aixi va aprendre a parla castellà i Francès. A la cantonada de casa seva hi havia una plaça, on els nois del barri jugaven a bandolers, però a ell no li agradaven gens aquells jocs, preferia lleguir. I com era escola de Santa Maria del Mar, s´ amagava dins l´ esglessia per poder estudiar.
PISTA 22/10/07
Acabada la tasca a la sabateria del seu padastre, el nostre noi se n´ anava a Santa Maria del Mar, però no sempre estudiava. Poc a poc l´ oració va anar omplint la seva vida. Els sacredots es va adonar de la devoció d´ aquell noiet i decidiren ajudar-lo. Tenia tretze anys i es preparava per estudiar a la Universitat, quan aquesta encara es trobava a la Rambla dels estudis. L´ any 1663 mort es el seu padrastre, frustant tota esparança d´ estudis, i per acabar d´ empitjorar les coses va emmalantir. Sembla ser que va patir un problema de maluc. Després de molts mesos de llit un matí es va sentir guarit sobtadament. Tot el barri va dir quye aquell guariment taqnt sobtat era un miracle.
P.D ZAA NO ESTA ENTERRAT EL POBLENOU!!!
25/10/07
Com polvora va córrer per la Ribera el seu guariment. Després de dos anys d´ inmobilitat, aquella sobtada recuperació es va entendre com un fet miraculos i així va comneçar la broma de que aquell noiet era un "elegit". Però certament aquells anys de malaltia, dolor i solitud el van convertir en un místic. Només Crist era la salvació, només ell la inmortalitat i la vida.
1664: Comença els seus estudis pagats per la clerecia de Santa Maria del Mar. Va ser un estudiant brillant i el 20 de Desembre de 1669 va rebre les ordres menors.
PISTA 29/10/07
En el moment de la tonsura, dins el Palau Episcopal davant del senyor Bisbe, el senyor és la part que m´ ha tocat per herència......., tenia dinou anys, era el 20 de Desembre de 1669, va jurar a deu que nomes Crist, els pobres i la seva mare serient la seva raó de vida.
Feia dos anys que se li havia mort el seu germa petit, Dominguet, i ell era l´ unic que li quedava aquella dona. Diu la tradició que el nostre barceloní, ja llavors estava dotat del dó de conèixer els pensaments amagats de les persones, ho sabien molt bé els escolans de Sant Felip Neri, lloc on ell dirigia l´ oració meditada, i les visites els feligresos malalts. 29 de Juny de 1676 cantà la seva primera missa i el seu primer destí fou la capella de Sant Felip Neri, on era molt estimat.
PISTA 03/11/07
Molt aviat va guanyar fama com a confessor, acollia els penitents amb una compressió poc habitual en aquells temps, també els malalts li eran molt estimats així com els pressos, i entre malalts i pobres va començar a donar els seus pocs diners. Per poder guanyar una mica més i ajudar més bé la seva mare, va entrar de preceptor a casa del senyor Tomàs de Gasneri, família noble del carrer de la Dagueria. Feia de mestre dels fills, confessor de la família i també d´ almoiner. A l´ hora de dinar es quedava a menjar amb ells, i diu la tradició que allà a l´ alargar la mà per servir-se, una estranya força l´ inmobilitzava el braç i l´ impedia agafar el plat.
Desde aquell dua, va entendre que deu li demanava dejuni. I per sempremés, el poble acabà anomenat-lo "Doctor pa i aigua"
NOTA:Llibre recomenat " La representació del Crim" Jed Rubenfield Ed 62
PISTA 07/11/07
Feia nou anys que havia estat ordenat sacerdot quan Gertrudis, la seva mare va morir. Tenia seixanta tres anys i ell trenta cinc. La cara familiar, buida i silenciosa li va semblar un instrument trencat, i va decidir tancar-la, deixar el seu lloc amb la família Gasneri, i abandonar la seva tasca a la capella de Sant Felip Neri.
I marxar a Roma cercant un nou camí espiritual. Allà va viure amb la congregació Felipense , va conèixer el cardenal Petrucci, que diuen que va intuir els dons del nostre veí. Va tenir com a confessor a un capellà de Perpinya un altre sant home clarivident, mossen Josep Balina que també va captar els seus dons.
I entre tots li van aconsellar que tornés a Barcelona, i el Papa Inocenci XI, bon amic de Cardenal Petrucci, l´ hi concedí un lloc com a beneficiari a la Parroquia de Santa Maria del Pí.
PISTA 11/11/07
JUNY 1867: Arriba a Barcelona i és admès com a beneficiat a la comunitat del Pi. Va rellogar una habitació el carrer de la Flor, el final a mà esquerra, a ca la Senyora Maria Padròs viuda d´ un notari. Vivia en una gran probresa, vivia com el més pobre cartuxà, fidel els seus deures, celebrava la missa amb tanta devoció que quan arribava a la consagració la seva cara es transmutava i la presència de Crist era perceptible per a tothom. De boca en boca anà corrent per la ciutat aquell fet i cada dia mes gent omplia el Pi, i acabada la missa, s´ acostaven el Sant Home per besar-li la mà.
PISTA 16/11/07
Maig 1691, el col.legit de Beneficiats del Pi l´ anomena passioner, visitadors de malalts. Té quaranta-un anys. Ven la seva casa del carrer Xuclet, 311 lliures. A la sra Maria pUJOLÈ, filla del seu padrastre Domingo, li va donar la seva part, i fundà una germandat d´ ajuda per els malalts que morien sols. Es va adonar que la gent tenia neccessitat de ser sanats corporalment, i va pensar en estudiar tècniques ramalleres. Eren procediments rudimentaris, ungüents, xarops i tisanes, però eficàcia havien de tenir quans els malalts acudeien el Pi a desenes. La capella de la sang, era el seu despotse de metge.
PISTA 21/11/07
1697: Barcelona és assetjada pels Francesos. El nostre veí, feia de ciruga a la sacristia de la capella de la sang. Rentava molt bé les parts sangrants amb aigua beneida, i tornava embenar després d´ untar les ferifes amb els seus ungüents. Sofria per no poder güarir millor a tota aquella colla de ferits: Procurava posar tota la seva fe en deu, i fervorosament demanava que Crist, es dignés mirar aquells fills nofrats. A principis de 1698, els francesos es van retirar de Barcelona i tot va tornà a la normalitat. Però la seva foama de sanador era coneguda per tota la ciutat. I va fugir, l´ atabalava aquella pressió. Vestit de peregrí va sortir camí de Roma.
Llibre recomenat: "Delators: La justicia de Francoi" Enric Canals Edi: Esfera dels llibres.
24/11/07 NECROLOGICA
Un record ple d´ emoció , en el dia del seu traspàs, per Paco Candel, l´ escriptor dels Barcelonins menys afavorits. Gracies per tot Paco, i tot el nostre desprecí per aquells que t´ anomenaven " Charnego agradecido".
Avui també ha mort l´ actriu Merçe Broquetes. Fem-li l´ ultim aplaudiment mentres cau el taló. Adeu-siu maca.
RESPOSTA A L´ ENIGMA 26/11/07
Efectivament Carles i Cicerone parlem de Sant Josep Oriol. Barceloní il.lustre del que hem intentat resaltar l´ actualitat i l´ importancia. Alguns contemporanis varen dir d´ell, que era un home que tocava de peus a terra, malgrat el seu misticisme. També la parapsicologia ha fet estudis sobre les seves curacions.
Va morir el dia 23 de Març de 1771. El 20 de Maig de 1909 va ser proclamat Sant, fet que va costar anys i panys. Cal dir perquè???
posted by Oliva at 8:30 p. m.
5 Comments:
Que facil. PERO TRANQUILAS NO LO REVIENTO. Cicerone
¿Esta enterrado en el Cementerio de Poble Nou? Zaa
SI ME DAIS PERMISO LA SEMANA QUE VIENE LO REVIENTO CICERONE
La setmana que be millor
El personatge és Sant Josep Oriol.
També el meu homenatge per en Paco Candel i la Mercè Broquetes.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home