EL CAS DEL MURRI AGOSARAT

" Erem les sis de la tarda d´ un 14 de Septembre, alt Empordà, bufava la tramuntana de valent, com sempre en aquell poble. El nostre " Barceloní" cal dir que és un home??.

Neix fill d´ un empleat de la M.Z.A en un habitatge situat damunt de l´ estació. Va ser l´ hereu i sommiavant els seus pares que el seu futur professional, seria arribar a interventor de l´ estat de Ferrocarrils, amb un sou garantit.

Te dos germans, Mª Angels i Jordi. això vol dir que es un personatge viu. I fins 1931, el nostre " Murri" no va ser Barceloní.

PISTA 17/04/07

Instalats a Barcelona, va anar a viure el Pstg de Sant Joan 11, el seu pare treballava a l´ estació de França i van matricular-lo el centre Pere Vila. Van escollir aquella escola per tres raons:

1ª Proximitat amb el domicili
2ª Tots es feia en Català
3ª No hi havia imatges de Crist en lloc.

Per la " cosa" no va funcionar. Aleshores al van matricular els maristes del carrer Trafalgar, amb l´ esperança de que la disciplina catòlica arregles la seva indisciplina. No va durar ni un parell de setmanes. El van expulsar per una baralla " Sempre he pensat que per un deu tampoc no n´hi ja per tant" (sic) . Van seguir "els hermanos" del col.legit Condal, el van expolsar per desordre. Els seus pares ja estaven desesperats. D´ alla va petar, al institut Balmes . Va ssuspendre el curs.

Resultat: "Internat els Salesians de Matarò alla el va enxampar la Pre Guerra i també un aprovat general era estiu de 1936, i les seves facecies ja eren populars"





PISTA 22/04/2007

Juliol 1936: Esclata la guerra.

El primer bombardeig, del Canarias, va passar ben bé per damunt mateix del 11 d´el pPasseig Sant Joan. Les bales van tocar el monument de Casanovas i la a la casa Elezalde. La família agafa-va, un atac de nervis cada dia. Quan els bombardeitjus van ser sistemàtics, el seu pare els va comunicar que es trasladaven a Sant Llorens de la Muga, a la casa pairal de l´avia materna.
Fins finalitzada la guerra no va tornar a Barcelona, i quan hu va fer, va tornar amb un gran aparell de radio, regla dek fills de Negrin, tambè refugiats a la muga. Un cop instal-lats va descobrir amb trstesa que la seva gran amiga i veïna Mª Teresa Bosch ja no hi vivia.
Anys després aquella nena companya de tantes entremaliadures, fou l´esposa de Lara, el de Planeta.

Llibres per Sant Jordi:
Idelaistes sota las bales- Paul Preston. Proa
Incerta Gloria- Joan Sales. CLub Editos
Contra el silenci- RAmon Folch i Camarasa. L´Albi


Pista 27/04/2007

L´exàmen d´Estat, el va preparar a l´acadèmia Turet. El va aprovar amb molt bones notes i pels seus pares va ser tot un cop d´efecte. Aquell juliol el va passar a Badalona, al poble del seu pare, en una caseta arrant de platja, propietat de la seva família, tot rumiant quina carrera fer. Dret? Medicina?, practicant el pati a vela i fent el fatxenda al Nàutic. Finalment va escollir dret, i així a l´estiu de 1942, per anar guanyant temps, es va matricular d'Historia i Literatura, dues assignatures de primer curs.

Ferran Valls i Taberner, "cátedro" d´Història, li va donar aquell setembre un "sobresaliente" però ell volia " Matricula de Honor", li feia il·lusió, i agosarat com era, va empendre al "cátedro" al pati de lletres. La conversa va durar fins la primera planta. Tot esbufagant a l´arribar al primer pis el "cátedro" va dir: "Esta bien, le pondré matrícula de honor". Vuit dies després va morir del cor. El nostre potagonista, no va ser pas el responsable però un "rau-rau" si que li va quedar.

Pista 03/05/2007

Després de Sant Llorenç de la Muga, glorioses i llargues vacances de guerra civil, la universitat, va ser un segón paradís. Després de passar " las de Cain" per acadèmies, escoles, instituts i la mala llet del " hermanos" aquell entorn li va semblar ideal. Eren uns setenta estudiants i un grapat de "Patums" per "catedros". Tothom volia retrobar la normalitat i l´ alegria de viure, malgrat la grissor ambiental. I per primer cop en la seva vida, va trobar respecte i amics. Feia els cursos de dos en dos, en lluernava els seus professors. Va conèixer a molta gent: Joan Raqventos, Jaime Gil de Biedma, Alberto Oliart, López Rodo i tants i tants, però sobre tot va trobar a Mariantònia, la dona de la seva vida. Que bonic era el jardi de lletres , amb aquella noia el costat.

PISTA 07/05/2007

1946: Carrera enllestida

Curs 1947-1948: Ajudant da la catedra d´ economia.

1948: El professor Valdeavellano el va preparar per adjunt a la càtedra d´Història del Dret. Això va suposar 470 pts al mes. Mariantònia va guanyar les oposicions de lletrada de la Diputació, 3000 pts al mes. Amb els dos sous li va semblar que ja era hora de donar un cop de cap. Va seguir les passes pròpies de l´época; primer demanà la mà, perquè si no, no hi haurien sortides de nit. El van rebre els sogres, al pis quart del carrer Girona 123, ell catedràtic de Mecànica Racional, ella, en realitat madrastra , però no de rondalla, era una argentina deliciosa. "Mire yo tengo interés en salir formalmente con su hija y se lo digo a ustedes esperando su permiso". El van obsequiar amb un plat d´arrós amb llet i venia concedida.

PISTA 11/05/07

La boda es va celebrar l´ any 1952. Ell havia acabat les milicies universitaries, però va rebre un comunicat, on li deient que havia de presentar-se, quatre mesos més a Cartagena. El casament li va servir per acabr-les una mica més ràpid. Els casats feient menys "mili". La boda es va celebrar a l´ esglesia de la concepció. Era l´ any del congreso Eucaristico, al tornar a Cartagena li preguntaren quin ambient es vivia a Barcelona. La seva resposta els hi va semblar inoportuna com a mínim en aquell exèrcit, tant nacional catòlic " El evento se ha converido en un hecho de tal nombre, que algunas ja lo llaman, la olimpiada de la hostia"

15/05/07

El viatge de nuvis va ser com a mínim peculiar: Barcelona Cartagena, amb parada i fonda a València i Alacant. Les pràctiques de milícies Navals , van passar normalment.

Amb la licència a la butxaca, es van instal.lar a General Mola 40 7 pis. Mariantònia mantenia ala família amb el seu sou de lletrada, fet que llavors ell no va valorar justament, i ara li dol. Ella hauria pogut fer una carrera brillant, si no hagués estat tant generosa. Mentre tant, ell tranquil.lament, entre classe i classe, a la facultat de Dret, va començar a preparar la seva tesi " Reforma Tributaria de 1845". Preparant-la va descobrir la seva vocació. L´ ECONOMIA.

P.D Si no l´ acerteu anem malament!!!




Pista 19/05/07

Les classes qe donava, el nostre personatge patien " Overbooking". Explicava en claratet i sempre era proper. Examinador just, però sense " mala llet". Aquells anys de professor , li van servir molt després, per ser un gran Decà i un extraordinari Rector.

1954 : Catedràtic d´ economía Política a Zaragossa. Tot just arribà va tenir que aclarir que ell no pertanyia a l´ obra. Eren temps de tecnòcrates l´ Opus manava arreu.

1959: Pla d´ estabilització: Va ser cridat per López Radó a Madrid. Despatx a Castellana , 3 el pis de sobre de Carrero Balnco. El millor d´ aquells dies, les catifes, extraordinaries. Franco aburrit, Carrero Blanco fosc i rigid.

1960: Guanya la càtedra de Política Econòmica, de la nova facultat d´ econòmiques de Barcelona. Allà, va ser mestre d´ Ernest Lluch, Josep Jané, Narcís Serra, Pascual Maragall, Lluís Reverter, Merce Sala......... els millors de l´ epoca.




PISTA 24/05/07

1969: Rector de la Universitat de Barcelona: Després del llarg túnel que fou el del Rector García Valdecasas, ell va ser com una onada alliberadora. Enumerem les seves mesures.

1ª: Va fer obrir les portes de la universitat, que sempre estaven tancadesi cada vegada que entrava un estudiant la policia armada, el feia acreditar.

2º: Recuperà la gent sancionada pels fets de 1968. Van retornar Manuel Sacristan i Jordi Nadal.

3º: Prohibí la venta obligatoria d´ apunts propis dels catedratics. " la universitat no pot ser un negoci"

4º: Va recuperar l´ escut original de la universitat. El 14 d´ Abril de 1969 el paraninf va obrir les sevs portes per celebrar una festa republicana, aquell dia vetà l´ entrada de la policia. Ja estava tip de detencions. Enrera van quedar els dies en que els estudiants preninen a l´ asalt el rectorat i defenestraven el tretat de Franco. Ja no calia. Aquells temps convulsionats li feien cremar molta adrelalina, però no la suficient. sobtadament va agafar la torxa de la defensa d´ un home estrany, vist per tothom com un anti-català Idefols Cerdà. Encara ara segueix defentsant-lo.

FELICITATS : ZAA La Rata del Raval per fi l´ encertada !!! Estigueu preparats pel següent enigma.

LLIBRES UTILITZATS

AUTOR DE LES FONTS FABIA ESTAPE

" DE TOTS COLORS" ED 62
"JOC DE VIURE" ED MAGRANA
"LLIÇONS D´ ECONOMIA RECRETAIVA" ED EMPURIES