EL CAS DE LA POETESSA QUASI OBLIDADA

Barcelona, 1 d´ Abril a principis del segle XX. Neix, la nostre poetessa, en el si d´ una família de classe mitja.

Lloc, esquerra de l´ eixample , va realitzar estudis a l´ escola de Bilbiotecaries, dirigida per Jordi Rubió. 1933 primera feina: La biblioteca Universitaria de l´ autònoma. Les seves primeres obres van ser publicades a la Revista Ariel.

NOTA: 07/01/08

Avui , al marge de les pistes del nostre enigma, volem parlar d´ una Barcelonina. Tania Sierra, que mes rera mes te la generositat de regalar art, el seu art els seus veïns. Petites i sensibles escultures deixades estrategicament a parcs o llocs amagats, " Arte perdido " li diu ella. El dia 5 de Gener, " jugantambbarcelona" en va trobar una, en un parc de Nou Barris. Entreu a la seva pagina: http://www.ceraperdida.com/ i descobriu la seva enlluarnadora màgia.

PISTA 09/01/08

1925: Una nena amb trenes va anar a picar a la porta del despatx del Sr. Folch i Torres, amb un grapat de carpetes plenes de relats. Bocabadat va quedar el gran animador cultural davant la valentia d´ aquella criatura.

Però la sorpresa va ser més gran al llegir els seus escrits. La va fer escriure davant seu. No cal dir que la nena amb trenes, va publicar ràpidament a la mítica revista " El Patufet". ( Era la nostre poetessa)

PISTA 13/01/08

1933: La nostre Barcelonina, rep una beca per anar a Madrid, a fer una tesina sobre literatura infantil. A Catalunya, la seva pluma, ja era la més buscada tant a "El patufet" com a "Pagines viscudes", però els seus mestres, Riba, Soldevila, Rubio i Palau i Fabre l´ empènyeren a marxar.

Es vivien temps engrescadors. República, estatut, vot per la dona, Revista Ariel i un amor....ella no volia deixar Barcelona, però ho va fer, calia per fer " Curriculum". Aqui tenim a la nostre poetessa a Madrid!

PISTA 16/01/08

Estiu de 1934, Cadaques: Immersa en una crisis personal i política, molt important, va cercar calma intelectual i espiritual a Cadaques, amagada dins del nucli familiar i prop del seu mestre Carles Riba. Desenganyada de la política Espanyola, vers Catalunya, desconcertada pel allunyament del seu amant es va refugiar dins del mon poetic.

ABSENCIA
Si la lleu brisa
d´ Abril commou les fulles
que et son amigues
és que el missatge et porten
de l´ amor en espera

PISTA 21/01/08

Tardor de 1934: El nostre personatge amagat, va tornar a Barcelona, i a la seva feina de bilbiotecaria. També els braços del seu amant, Ferran Soldevila, que la va rebré com si tot un any de silenci i despreocuàció , fos lo més natural del mon. Ella va tornar a ser feliç, malgrat el ignominios tracte rebut, però els seus amics, Carles Riba, Clementina Ardedeu, Folch i Torres....no li van amagar el seu disgust.

L´ amor va ésser

la tremolor daurada

d´ aquell autumne.

La neu dalt de muntanya,

el bes a flor de llavi.

PISTA 24/01/08

Ferran Soldevila, era un home molt especial, amb família, poca salut, un fill malalt, però sobretot era un obsés de l´ investigació Històrica. Ausias March i la nova edició de la Història de Catalunya era lo primer. Ella la quarta o quinta opció i aquella situació va ser dificil d´ aceptar però era, allo o res. Nova frustació i tornada a la poesia , el feminisme la consolidació de "l´ asssociació d´ escriptors Catalans".

Necrològica: El "Sr. Encarregat", l´ admirat Jaume Surribes ha tancat la paradeta per sempre.

Siau Joglar!!!

PISTA 28/01/08

"Tots els poetes són grans escriptors, però si a més a més son dones el miracle esclata, les millors lletres neixen triumfals"

Aquestes paraules li van ser dedicades per un altre dels grans Lluis Nicolau d´ olwer. La seva lírica d´ un equilibri fràgil entre el món interior i exterior, va patir un fort sutrac amb l´ esclat de la guerra Civil.

" O Déu, ja no puc més: No sents com criden

tantes i tantes veus esgarrifades

dels que mai més veuran la llum de l´alba?

No veus tots els infants sense riaelles,

mirada greu perduda l´ esperança....."

PISTA 01/02/08

1937: Barcelona era l´ infern. Enfrontaments entre republicans, falta de menjar, bombes i més bombes morts i més morts i la nostre "Prota" fent la seva guerra. Salvant llibres, evacuant obres d´ art. Organitzant biblioteques mòbils de guerra , però sense deixar les seves investigacions d´ Ausies March (Aquí teniu una pista molt important). Però davant la corrua d´ homes camí del front ella va escriure:

Tu també hi aniràs. No sents el rtime

Acompassat, de passos que s´ acosten?

Mira, ja son aquí. No veus els rostres que s´ han tancat, servant una mirada

que els acompanyarà dies i dies?

PISTA 04/02/08

1939: Llarga nit franquista va caure sobre Catalunya, ofegant tot signe de dignitat i llibertat. Sola, amb tots els seus amics el exili, empresonats o morts. Sense feina, va ser represàliada per "Roja y Separatista", amb l´ accés a l´ investigació barrat i sensa mitjnas per poder publicar. Però llavors, afortunadament, la seva família va tornar a obrir el seu negoci, tancat durant la guerra, que li va permetre viure dignament.

Quin desastrós fatic m´ espera encara
per a escarni suprem de ma pobresa?
Serà desert, camí en devallada
cap a l´ oblit? Serà poblat de monstres?

PISTA 07/02/08

Doncs si senyors, es Rosa Leveroni ( Barcelona 1910-Cadaques 1985)

Testament

Quan l´ hora del repós hagi vingut per mí

vull tans sols el mantell d un tros de cel marí,

vull el silenci dolç del vol de la gavina

dibuixant el contron d´ una cala ben fina.

L´ Olivera d´ argent, un xiprer més ardit

i la rosa florint al bell punt de la nit.

La bandera d´ oblit d´ una vela ben blanca

fent més neta i ardent la blancor de la tanca.

I saber-me que sóc en el redós suau

un brí d´ herba només de la divina pau.

Llibre recomenat: Viatge d´ hivern Jaume Cabre Ed. Proa (butxaca)