dissabte, de novembre 12, 2016

UN CAS DE QUANT ENCARA NO EREM CATALANS.

12/11/2016:

Qui van ser els primers barcelonins?. Es dóna per bo que foren els laietans,que es van establir entre el Garraf i el Besos,altres historiadors aseguren que van arribar fins a Blanes,aquesta teoria es base amb les restes trobades pel Maresme,el Vallès i la Selva.
De la seva organitzaciò s'han sap molt poc,però semblar que el gruix de la comunitat vivia a Montjuich,on an E.Conivell,encara va poder dibuixar un Dólmen,que va subsistir fins 1929,a prop del actual Estadi Lluis Companys,cal dir tambè, que a S.Martì de Provençals n'hi havia un altre,al costat de l'actual esglesia,(Història Nacional de Catalunya de Rovira i Virgili).
Els pobles ibers tambè tenien per costum senyalitzar,d'una manera molt peculiar,els llocs magics i medicinals.
En el pla de Barcelona,dins el tercer amurallat,si van trobar dues d'aquestes "senyals",una va perviure fins el 1687,en que va ser cristianitzat el lloc.La segona estava a pocs metres de la primera leproseria de la Ciutat,i es va poder identificar com a tal fins les darreries del segle XIX.
De quines restes parlem?...i on estavan localitzades?

17/11/2016:

Es difícil creure que els Laietans,distinguìssin les qualitats curatives de certes aigues,a meinys que les seves característiques fossin molt evidents,ferròminoses?...sulfuròses?,que no ho semblar,considerant que tenim constància,escrita,del nostre enigma en cròniques de la edat mitjà on es parla,en el primer cas,no ja d'una font si no d'un pou "aigues plaients i fines...",i fan constancia que el lloc es propici per la fertelitat femenina,però n'era beven les seves aigues com s'aconsellava el"tractamnent",era refregant el sexe nu en el "monument".
Per cert en determinats llocs rurals,d'arrels iberes o celtes,on perviuan restes, encara ho fan...
Altres autors,mantenen que aquest monuments megalítics,molt corrents en tot el nostre arc mediterranì,mès que senyalar llocs sanatius,eran indicadors de corrents lel-lùriques.on calia fer ofrenes.
Gracies per la vostre recomenaciò,"pinta" com molt intresant...hu tindre present.


21/11/2016:

L'altre tram del enigma,tambè el trobem referenciat en una crònica de la baixa edat mitja."...lloc sanitos,airejat i d'aigues miracoloses..." s' això li afegim el fet que la primera llebroseria de Barcelona la van vestir a quatre passes de la font,fa pensar que potser si l' aigua d'aquell indret,aran peculiars.
A difèrencia d'ara,el llogarot,fora muralles,va ser repudiat durant molt temps,pels barcelonìns, la malaltia feia molta por,fins que a voltans del nostre monument si va obrì una mena de merendero on  el mitj d'un pati hi havia el nostre enigma,que per cert li va donar el nom "el pati del....".
El creixament de la ciutat va ser,probablement,el factor que allunyar els malals i reconvertir el lloc en un punt de fontades.
Tambè hi hague una porta del segon recinte de muralles,encomanada a un Sant Bisbe,i mès tars,durant el segle XVII,un famos molì de polvora.
El nostre enigma va ser fisicament trinxat quan es va remodelar i obrì el actual carrer,emnlemàtic cent per cent,que encapçala.
Mès clar imposible....



26/11/2016:

El nostre primer lloc enigma,va donar nom a la plaça on els laietans el van plantar,pou? font?,ves a sabé..ara hi tenim una font ornamental que continua rajan,axò si amb aigua servida per Aigues de Barcelona,amb clor inclos.
Durant anys i painys,es va creure que el nomenclàtor de la plaça venia dels romans,però darrerament altres històriadors i filòlegs l'han trovat un sentit originari diferent,per ells es una derivaciò de "pedra-grossa", vulgarment conegut com "pedrot".
Efectivament es cert que els romans,que h'aprofitavan tot,el van utilitzar com fita per assenyalar la confluència dels camins d'entrada a la Ciutat,però no li donaren cap mal nom,ni hi van tenir cap centre civil,va ser la parla popular el que el va fer derivar.
PISTA D'OR;
La tradiciò situa en el nostre indret la mort de la estimada,pels barcelonins, LAI....



29/11/2016:

El segon enigma que com en el primer segueix sen una font,malgrat que la del merendero,amb patí tan paleolíticament guarnit raijava uns metres,no gaires,mès enllà continua sen un lloc "màgic" i joios per un munt importan de barcelonìns.
La seva desapariciò data entre els anys 1818-1844,però segurament fou en el any 1835,com a consequencia de l'exclaustraciò forçada del sector.
Les cròniques parlam,que en el seu llocconvenienment moguda per servir l'estetica urbanistica, van plantar una font pùblica amb vulgar vestimenta de ferro colat,que el 1860 va ser substituida per l'ornamentada i "fanalada" actual,el seu voltan surgeren,deguda a la seva popularitat,quina ironia,un quiosco de begudes i uns urinaris i acacies i freixes i baladres...

PISTES D'OR;

Per tot Barcelona,en podem trobar quatre reproduccions,tan especiels son els "poders"que se l'atribueixen. En el meu barri en tenin una...
Ara la gent queda el Zurich...avans el punt de trobada era el nostre enigma.
Poc mès puc dir,ESPAVILEU¡¡¡.



2 Comments:

Blogger Olga Xirinacs said...

Ves a saber...
qui no és de Barcelona,
no fa la resposta bona.

de novembre 13, 2016 6:23 p. m.  
Anonymous Albertí Editor said...

Voldriem l'adreça del teu correu per enviar novetats relacionades amb Barcelona.
Ens plau d'assabentar-vos de la novetat editorial d’Albertí Editor coeditada amb l'Ajuntament de Barcelona i Institut Municipal de Mercats de Barcelona: "Mercats de Barcelona. Segle XIX". El text va acompanyat amb 180 imatges.

Si voleu llegir el pròleg, el sumari, un capítol i veure algunes imatges podeu mirar l'enllaç http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5917

de novembre 16, 2016 12:03 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home