EL CAS D'UNA NOVEL-LA D'EXIT.
BARCELONES DE PAPER:
13/6/2016:
INTRODUCCIO:
Barcelona escenari i protagonista de cent novel-les,ès pel nostre enigma quelcom mès que un decorat.
El seu nus argumental,descriu uns fets real amagats amb falsa discreciò i molta ironia ,tot fen un recorregut per burdells,cenacles intel-lectuals,llars burguèses i vivint disbauxes amb hereus escampa.
Potser no ès tan caudal com la plagiada "La febrer d'or",però si crec jo,que l' iguala en descripciò d'un temps i unes circunstancies.....
"A les quatre cadires,tot estava ple de coses d'ella,el tocadoret es veia fatigat d'ampolletes,polvere,pinces i tisores,i l' armari obert era com una parada de pompa lùgubre.perque els vestits i ela abrics en els penja-robes,vius de colorins i d'aplicacions feien l'efecte d'unes princeses de barraca de fira excessivament magres, A dalt del armari,dormien capses de barret buides,arrebossades de pols,fent companyia a un gos dissecat"
"Maria,de soltera,havia estat una dona exitant,va ser facil acostùmarse al seu amor,amb aquelles estones rapte tendre i lacrimogen que sòn pròpies dels egoistes més vulgars,però ell enmig de la seva banalitat i de la seva inconsistencia moral,tenia una idea vaga del que ès un cavaller aùtentic,i amb la decoraciò de cavaller acceptada per tothom,va arribar al matrimoni"
"de la cambra de Rosa,n'anava apreciant l'arquitectura inconfortable,tot allò d'encongiment i de desordre que tenia les cadires i l'armari,el feia sentir con un naufrag recollit per caritat que es despertava en una casa,en la qual tenen uns costums mès grollers que el seus i una manera de viure mès dura i mès desarrapada.De tot plegat en deduia que havia fet una gran bestiesa".
"de poc a poc s'anava intoxicant amb la tristesa d'aquell pis,i sentia una llàstima profunda de Rosa,que havia de fingir,que havia d'embolicarse amb vels de pretensiò,que havia de passar per sota de la brutalitat de qui fos,tot per mantenir una misèria de perfums i llencols de color rosa,ell coneixia una mica aquelles humiliacions i aquelles comedies però la seva amarga realitat,no era una cosa tan estiranyada,tan de cementiri,com aquella tassa de la cuina..."
Doncs ja tenim servit l'enigma.
De quina novel-la parlem?.
Aquest retrat d' an R.Casas,es portada de la nostre novel-la enigma, en llengua anglesa.
18/6/2016:
"...Madame Pas... deixava que Conxa fes totes les bestieses imaginables i va contribuir a descabellarli la seva mentalitat esnob.Conxa no sentia cap mena d'atracciò pels xicots del seu braç,en canvi,quan veia els pescadors joves que estiravan les barques amb la parella de bous o s'anaven a la vesprada a sardinals o a l'encesa,els seus ulls fosforescents llencaven espurnetes,Conxa tenia un cor de medusa ihistèrica,"la Srta.de Can Pujol,s'arriscà massa a la vora de les samarretes afavorides de tuf i de sal" i una mala llengua assegurava que una nit entre barques l'havien vist revinclar-se con un dèntol llevat del aigua,sota les expansions poc refinades d'un minyò,que li deien "Mala Ganya".El Sro.Pujol s' adonà que el casament de la seva filla era una cosa necessarària....".
Aqui,l'autor,va transforma la seva "noia" de carn i sang...res de pescador,"valents del xino"...res de poble blanc,carrer Muntaner,elegància burguesa original i desconcertan que nomès li estaven bè a ella,moltes modistes utilitzaven com argument que era un model que havia triat Conxa,però que l'havia deixat a banda.
El cognom de la "prota"real comencava amb "LL",en la novel-la,es el "prota",qui tè un cognom molt similar tambè amb l'inicìal "LL",i en un cert sentit va formar part del relat d'an Josep Pla,"Un Sro.de Barcelona".
Durant quatre segles,la seva nisaga,parlo de la de "debo",fou uns del pilars de la classe alta de Barcelona.
25/6/2016;
"Com cada matì,el Barò de F. s'havia llevat a quarts de nou.i quan s'estava dins del bany distret amb l'espectacle d'un cos que hauria fet un mal paper en un camp nudista,el criat va trucar a la porta
-Sro.Baro,hi ha un jove que diu que l'ha de veure.-
-Aquestes hores no rebo ningù-
-Diu que es un cas mo0lt urgent,que interessa molt al Sro.Barò-
-Com es diu?-
-Guillem Ll.-
-Ah si,..fes-lo passar a la sala i que faci el favor d'esperarse.
Al cap de vint minuts,canviave els compliments de costum,en sentir la veu de Guillem,
va tenir un instant de pànic,de pànic horrible,que va dissimular com va poder.La veu del xicot li havia recordat una altre veu,una que era de febre d'embriaguesa,en un moment de contorsiò de nervis inconfesables.
-Soc aqui precisament per una cosa que afecta el meu germa,i bon amic seu,-
-Digui,digui,tot el que de mi depengui...-
-Vostè crec que tè en el seu poder una lletra aceptada pel meu germà...
-Perdoni Sro. meu,aquesta cuestiò de la lletra n'hem parlat,i es una cuestiò entre el seu germà i jo...-
-Perdoni,Sro.Barò,el meu germà m'interesa poc,que si vinc a trobar-lo es per el pobre papà...
-Esta bè...que vol?-
-Simplement que vostè no..exigeixi l'aval del meu pare-
-Vostè `es molt jove,vostè es una criatura i potser no sap l'abast de certes coses...jo al seu germà li vaig fer un favor,el seu germà m'ha enganyat...-
-Sro.Barò,jo penso que vostè dona una certa importancia al crèdit material...i al crèdit moral.
-Naturalment,al crèdit moral,sobretot al crèdit moral...
-Per jugar una partida,que li confesso,vostè qu es aficionat al bridge,que se 'n fara carrec,em sembla molt dura de pelar,suposo que mès de la sevaq fortuna,estima el seu credit moral,el seu honor,què li passaria si es trobès embolicat dintre d'un escandol infamant?-
-Escolti jove,aquesta pregunta em sembla imbecil...-
-Què feia vostè ahir a les sis de la tarde a casa de la modista Dorotea Palau?,no cal fer comedia,no tinc cap necesitat que m'ho espliqui.Jo sé tan bè com vostè,tot el que feia...la Sra.Baronessa i un...altre,es poc elegant especificar els detalls,vostè i jo n'estem perfectament assabentats.Li bè de nou,que li parlí amb aquesta seguretat?...només hi ha dues persones que puguin saber el que vostè feia ahir,la Baronessa i un altre,doni-li el qualificatiu que vusgui...aquest altre soc jo.."
28/6/2016:
Durant els anys treinta,corria la brama per Barcelona,que determinades modistes oferien dins els seus provadors servei de "gigolòs",i el preu es facturava amb el de la roba.que naturalment pagavan els marits,alguns,semblar ser, que fins i tot si posavan bè,ja que molts matrimonis eram,encara,de pura conveneiència,i les amants eran mès exitans que una "nena" dels "Sagrados Corazones"...i quan les esposes,que ja anavan ben servides, els nois que feien el servei eran joves ben dotats escollits amb cura per unes "cocots"clientes de les modistes,tenien mal de cap,...doncs fer l'orni era mès practic i satisfactori.
L'autor del nostre enigma,va ser un home de "societat",amb cognòm d'aquells de las cent famìlies,amb uns discrets tocs de "dandi",i conexedor com a tal dels "merders" de aquella "classe bien",de la que formava part,i en aquesta novel-la han va fer tot un inventari.
Es un dels noms mès populars de la literatura catalana del segle XX,la seva obre abraça diferents gèneres,poesia,teatre,periodisme,llibres de viatges,traducciò i narrador.
Tres de les seves novel-les son de lectura imprecindible.
l'autor del enigma,fou el nen aviciat del public d'aquest teatre.
1/7/2016:
"Els Xucla procedien de jueus.Els avantpassats remenaven una barbeta de pèls de cabra i unes ungles fines i comercials,en aquell barri de Barcelona que avui dia encara anomenen el Call,però aquest jueus barcelonins,ja el segle divuit eren considerats com gent honorable i mig ennoblida,els Xucla van treure un gran profit dels darrers contactes colonials,la seva relaciò amb els Comilles,Arnus i Girona que aleshores remenaven les cireres,els i proporcionaren una situaciò sòlida i brillant,i com eran vius,diligents de molt mòn i molta lletra petita es van expandir cada vegada mès,agafant prestigi.An Xucls era el deaber nadar i guardar la roba i fer que les seves aventures i els escandols no comprometesin mai el negoci i fossin mirats pels seus amics amb admiraciò i condescendència,i al morir rebentat de treball,erotisme i de regalar brillants.
La seva vídua va ésser considerada p'er alguns com una victima,la planyiqan "la pobre Pilar",perquè tanta riquesa i tanta elegtància no compensaven las infidelitats tan pregones.
Pilar de R.i de M.,era filla dels Comtes de Sallent,i va rebutjar una boda madrilenya amb un nebot dels Medinaceli,perquè el nuvi,a mès de èsser castellà,era ensopit i tenia les dents verdes.Desprès de tres p quatre pretendens es decantà pel banquer Xucla,ja una mica madur,perquè aquest calavera sabia el perfecta ús de les gardenies i dels mots picants.En canvi,ella era joveneta original delicadament anàrquica i per un d'aquells miracles biològics,va sortir amb una personalitat pròpia,una personalitat barcelonina anterior a l'exposiciò del viutanta-vuit,sensible a les olors colonials.a l'oli de les fàbriques,a l'eficacia del coto i a les comedies d'en Pitarra"..
5/7/2016:
Aquest enigma,repeteixo,es alta literatura,malgrat ser un calidoscopi de xafarderies barcelonines,descrites amb un estil cru peró senyorivol inconfundible
"...hem conegut famílies,que,després de les més anuhumanes renyines.a l'hora de loa mort,d'una operació difícil,d'un desastre económic,han esborrat les renyines i els respectes i l'amor propi i un germá ha estat al costat de l'altre,en una forma i unes paraules que potser són les úniques integrament afectives i desimtressades que es produeixen al món,perqué,com hrm dit,no obeeixen a l'albir,ni a la simpatia ni a cap mena de ngust sentimental,sinó que son producte merament biológic i cauen dintre la categoria de l'instint de conservació que tenen tots els essers vivents.."
"...el Frare tenia un considerable arxiu de la vida privada de Barcelona,coneixia les miséries i9 les relliscades de molts Sro. i de bastantes Sra. importans,el lloc que ocupava en el meublé era un carrec d'absoluta confiança,tothom sabia que la seva obligació era callar i no esverarse de res,les parelles que anaven a parar a les seves mans en recerca d'habitació el miraven amb la mateixa tranquilitat que es mira un gos..." el home que va inspirar el Frare,en la vida real va acabar molt malament.
"...H.P.,deixava els seus invitats en una llibertat absoluta,moltes taules de bridge restaven damunt d'u8na arca de núvia amb la mateixa actitud del joc,els dits d'ajgun xicots,sensa poder pinçar l'as de trebol o el de cor,no sabien que fer,ni tenien esma de fumar,els més desesperats es clavaven en el moll d'un braç ben tendre i se l'enduien al jardi per explicar la darrera história que no fos d'un verd corrosiu,s'acontentaven amb quatre gotes de pipermint dintre d'un got d'aigua..."
Qué bó oi?....
Per fer una comparació,es pot dir que el nostre autor,va disfrutar d'un reconeixement ,fora,comparable el que té ara an Jaume Cabre .
9/7/2016;
"....tres Sras. de les mès principals de Barcelona,tingueren una confèrencia,per si l'havien o no l'havien de convidar a casa seva,aquesta conferencia,segons persones que tambè ho recorden,va batre rècords de ferocitat femenina,les tresdamas fracasaren,Pilar era massa bonica,massa brillant,i el seu home tenia massa diners..."
"...de totes les relliscades que s'atrubuiren a Pilar,senbla ser que nomès arribà a haver alguna cosa amb el pintor Sebastia Ripoll,deixeble de Marti Alsina, que a part dels pinzells i d'una infantil vanitat eròtica,era un home delicat i vividor,Pilar el trià entre els seus amics com a dictador artìstic de la casa.El banquer li regalava uns havans de festa major,i ell afirmava que al carrer Ample feien el cafè mes vellutat de Barcelona,i allí una Sra. sabia esser tendrament espiritual,amb tracte saborós de pebre i canyella..."
"...van viure una novel-la curta,el banquer no s'inmutava,hi havia una indepèndencia comprensiva dintre el matrimoni,i ell seguì tractant esplèndidament el pintor,i no li treia cap hora de dormir el pensar que els seus millors amics amb una canya d'orxata enganxada als llavis,afirmaven que la dona li posava banyes..."
"...d'aleshores es conserva un retrat del pintor Ripoll a casa del coleccionista D.Destriant,on la passiò persinal del autor,no es pot meinys de sentir tot el perfum d'una Barcelona exttinguida que arriba al cor dels que saben apreciar,aquestes coses..."
"...Pilar no gastava escrúpols,en la seva casa del carrer Ample,havia convidat a dinar artistes de teatre,i sobretot havia estat bastant amiga d'una dansarina,que va venir dues temporades al Liceu,famosa pel seu impudor i per un xantatge que havia fet a un princep de la casa d'Orleans.El dia en que va actuar en els salons de la Pilar,davant lo millor de Barcelona,l'escandol fou sublim..."
13/7/2016;
Darrere la figura de Pilar si amagan dues barcelonines,una la filla petita d'una família de la nova noblesa catalána,formosa,culta,i un xic feminista,que maridar amb un "indiá",ric,maço,d'ascendencia semítica i molt més gran que ella,davant la sorpresa de les "elits"de la ciutat. Molts rumors van correr sobre aquest matrimoni,peró lo cert es que mai no va existir cap fet que fes creure que fos un compromis economic,ni que ella cerques certes situacions,molt corrents en matrimonis de conveniencies,ni que els seus pares "milloresin" després del enllaç,es pot dir en prespectiva,que potser ella cercava certa proximitat intelectual en el marit.
Els seus salons,eran més aviat aburridots,de llargues xarrades artistiques o d'un cert caire social.
L'altre dama era filla de farmaceutics,amb laboratori i oficina central a Paris.
Rica per si mateixa,atractiva més que bonica,auto-didacta,com quasi totes les dones del seu temps,de conversa brillant,de costums tolerants,veina del carrer Muntaner,no pas del carrer Ample,propietaria d'una torre obre de Puig i Cadafalc,amiga de Cambo,del que va rebre el prec i el encarrec de revitalitzar la vida cultural de Barcelona.
An Ramon Casas,la va inmortalitzar en un famos retrat.
An Ripoll,"alter-ego",del pintor Casas?,coneixedors de l'obre diuen que si....
El seu retrar va viure,nous moments de gloria,penjat dins el despatx d'an Pascual Maragall,quan fou Batlle de la Ciutat,i un quadre pintat per Antoni de Ferrater,del pati del darrera de ca seva,va ser coberta d'un cataleg sobre pintura catalána,de la B.Thyssen.
APA,QUE ESTA XUPAT¡¡¡¡.
16/07/16
31/7/2016:
SIIIII¡¡¡¡ "Vida privada" de J.M.de Segarra.
13/6/2016:
INTRODUCCIO:
Barcelona escenari i protagonista de cent novel-les,ès pel nostre enigma quelcom mès que un decorat.
El seu nus argumental,descriu uns fets real amagats amb falsa discreciò i molta ironia ,tot fen un recorregut per burdells,cenacles intel-lectuals,llars burguèses i vivint disbauxes amb hereus escampa.
Potser no ès tan caudal com la plagiada "La febrer d'or",però si crec jo,que l' iguala en descripciò d'un temps i unes circunstancies.....
"A les quatre cadires,tot estava ple de coses d'ella,el tocadoret es veia fatigat d'ampolletes,polvere,pinces i tisores,i l' armari obert era com una parada de pompa lùgubre.perque els vestits i ela abrics en els penja-robes,vius de colorins i d'aplicacions feien l'efecte d'unes princeses de barraca de fira excessivament magres, A dalt del armari,dormien capses de barret buides,arrebossades de pols,fent companyia a un gos dissecat"
"Maria,de soltera,havia estat una dona exitant,va ser facil acostùmarse al seu amor,amb aquelles estones rapte tendre i lacrimogen que sòn pròpies dels egoistes més vulgars,però ell enmig de la seva banalitat i de la seva inconsistencia moral,tenia una idea vaga del que ès un cavaller aùtentic,i amb la decoraciò de cavaller acceptada per tothom,va arribar al matrimoni"
"de la cambra de Rosa,n'anava apreciant l'arquitectura inconfortable,tot allò d'encongiment i de desordre que tenia les cadires i l'armari,el feia sentir con un naufrag recollit per caritat que es despertava en una casa,en la qual tenen uns costums mès grollers que el seus i una manera de viure mès dura i mès desarrapada.De tot plegat en deduia que havia fet una gran bestiesa".
"de poc a poc s'anava intoxicant amb la tristesa d'aquell pis,i sentia una llàstima profunda de Rosa,que havia de fingir,que havia d'embolicarse amb vels de pretensiò,que havia de passar per sota de la brutalitat de qui fos,tot per mantenir una misèria de perfums i llencols de color rosa,ell coneixia una mica aquelles humiliacions i aquelles comedies però la seva amarga realitat,no era una cosa tan estiranyada,tan de cementiri,com aquella tassa de la cuina..."
Doncs ja tenim servit l'enigma.
De quina novel-la parlem?.
18/6/2016:
"...Madame Pas... deixava que Conxa fes totes les bestieses imaginables i va contribuir a descabellarli la seva mentalitat esnob.Conxa no sentia cap mena d'atracciò pels xicots del seu braç,en canvi,quan veia els pescadors joves que estiravan les barques amb la parella de bous o s'anaven a la vesprada a sardinals o a l'encesa,els seus ulls fosforescents llencaven espurnetes,Conxa tenia un cor de medusa ihistèrica,"la Srta.de Can Pujol,s'arriscà massa a la vora de les samarretes afavorides de tuf i de sal" i una mala llengua assegurava que una nit entre barques l'havien vist revinclar-se con un dèntol llevat del aigua,sota les expansions poc refinades d'un minyò,que li deien "Mala Ganya".El Sro.Pujol s' adonà que el casament de la seva filla era una cosa necessarària....".
Aqui,l'autor,va transforma la seva "noia" de carn i sang...res de pescador,"valents del xino"...res de poble blanc,carrer Muntaner,elegància burguesa original i desconcertan que nomès li estaven bè a ella,moltes modistes utilitzaven com argument que era un model que havia triat Conxa,però que l'havia deixat a banda.
El cognom de la "prota"real comencava amb "LL",en la novel-la,es el "prota",qui tè un cognom molt similar tambè amb l'inicìal "LL",i en un cert sentit va formar part del relat d'an Josep Pla,"Un Sro.de Barcelona".
Durant quatre segles,la seva nisaga,parlo de la de "debo",fou uns del pilars de la classe alta de Barcelona.
25/6/2016;
"Com cada matì,el Barò de F. s'havia llevat a quarts de nou.i quan s'estava dins del bany distret amb l'espectacle d'un cos que hauria fet un mal paper en un camp nudista,el criat va trucar a la porta
-Sro.Baro,hi ha un jove que diu que l'ha de veure.-
-Aquestes hores no rebo ningù-
-Diu que es un cas mo0lt urgent,que interessa molt al Sro.Barò-
-Com es diu?-
-Guillem Ll.-
-Ah si,..fes-lo passar a la sala i que faci el favor d'esperarse.
Al cap de vint minuts,canviave els compliments de costum,en sentir la veu de Guillem,
va tenir un instant de pànic,de pànic horrible,que va dissimular com va poder.La veu del xicot li havia recordat una altre veu,una que era de febre d'embriaguesa,en un moment de contorsiò de nervis inconfesables.
-Soc aqui precisament per una cosa que afecta el meu germa,i bon amic seu,-
-Digui,digui,tot el que de mi depengui...-
-Vostè crec que tè en el seu poder una lletra aceptada pel meu germà...
-Perdoni Sro. meu,aquesta cuestiò de la lletra n'hem parlat,i es una cuestiò entre el seu germà i jo...-
-Perdoni,Sro.Barò,el meu germà m'interesa poc,que si vinc a trobar-lo es per el pobre papà...
-Esta bè...que vol?-
-Simplement que vostè no..exigeixi l'aval del meu pare-
-Vostè `es molt jove,vostè es una criatura i potser no sap l'abast de certes coses...jo al seu germà li vaig fer un favor,el seu germà m'ha enganyat...-
-Sro.Barò,jo penso que vostè dona una certa importancia al crèdit material...i al crèdit moral.
-Naturalment,al crèdit moral,sobretot al crèdit moral...
-Per jugar una partida,que li confesso,vostè qu es aficionat al bridge,que se 'n fara carrec,em sembla molt dura de pelar,suposo que mès de la sevaq fortuna,estima el seu credit moral,el seu honor,què li passaria si es trobès embolicat dintre d'un escandol infamant?-
-Escolti jove,aquesta pregunta em sembla imbecil...-
-Què feia vostè ahir a les sis de la tarde a casa de la modista Dorotea Palau?,no cal fer comedia,no tinc cap necesitat que m'ho espliqui.Jo sé tan bè com vostè,tot el que feia...la Sra.Baronessa i un...altre,es poc elegant especificar els detalls,vostè i jo n'estem perfectament assabentats.Li bè de nou,que li parlí amb aquesta seguretat?...només hi ha dues persones que puguin saber el que vostè feia ahir,la Baronessa i un altre,doni-li el qualificatiu que vusgui...aquest altre soc jo.."
28/6/2016:
Durant els anys treinta,corria la brama per Barcelona,que determinades modistes oferien dins els seus provadors servei de "gigolòs",i el preu es facturava amb el de la roba.que naturalment pagavan els marits,alguns,semblar ser, que fins i tot si posavan bè,ja que molts matrimonis eram,encara,de pura conveneiència,i les amants eran mès exitans que una "nena" dels "Sagrados Corazones"...i quan les esposes,que ja anavan ben servides, els nois que feien el servei eran joves ben dotats escollits amb cura per unes "cocots"clientes de les modistes,tenien mal de cap,...doncs fer l'orni era mès practic i satisfactori.
L'autor del nostre enigma,va ser un home de "societat",amb cognòm d'aquells de las cent famìlies,amb uns discrets tocs de "dandi",i conexedor com a tal dels "merders" de aquella "classe bien",de la que formava part,i en aquesta novel-la han va fer tot un inventari.
Es un dels noms mès populars de la literatura catalana del segle XX,la seva obre abraça diferents gèneres,poesia,teatre,periodisme,llibres de viatges,traducciò i narrador.
Tres de les seves novel-les son de lectura imprecindible.
l'autor del enigma,fou el nen aviciat del public d'aquest teatre.
1/7/2016:
"Els Xucla procedien de jueus.Els avantpassats remenaven una barbeta de pèls de cabra i unes ungles fines i comercials,en aquell barri de Barcelona que avui dia encara anomenen el Call,però aquest jueus barcelonins,ja el segle divuit eren considerats com gent honorable i mig ennoblida,els Xucla van treure un gran profit dels darrers contactes colonials,la seva relaciò amb els Comilles,Arnus i Girona que aleshores remenaven les cireres,els i proporcionaren una situaciò sòlida i brillant,i com eran vius,diligents de molt mòn i molta lletra petita es van expandir cada vegada mès,agafant prestigi.An Xucls era el deaber nadar i guardar la roba i fer que les seves aventures i els escandols no comprometesin mai el negoci i fossin mirats pels seus amics amb admiraciò i condescendència,i al morir rebentat de treball,erotisme i de regalar brillants.
La seva vídua va ésser considerada p'er alguns com una victima,la planyiqan "la pobre Pilar",perquè tanta riquesa i tanta elegtància no compensaven las infidelitats tan pregones.
Pilar de R.i de M.,era filla dels Comtes de Sallent,i va rebutjar una boda madrilenya amb un nebot dels Medinaceli,perquè el nuvi,a mès de èsser castellà,era ensopit i tenia les dents verdes.Desprès de tres p quatre pretendens es decantà pel banquer Xucla,ja una mica madur,perquè aquest calavera sabia el perfecta ús de les gardenies i dels mots picants.En canvi,ella era joveneta original delicadament anàrquica i per un d'aquells miracles biològics,va sortir amb una personalitat pròpia,una personalitat barcelonina anterior a l'exposiciò del viutanta-vuit,sensible a les olors colonials.a l'oli de les fàbriques,a l'eficacia del coto i a les comedies d'en Pitarra"..
5/7/2016:
Aquest enigma,repeteixo,es alta literatura,malgrat ser un calidoscopi de xafarderies barcelonines,descrites amb un estil cru peró senyorivol inconfundible
"...hem conegut famílies,que,després de les més anuhumanes renyines.a l'hora de loa mort,d'una operació difícil,d'un desastre económic,han esborrat les renyines i els respectes i l'amor propi i un germá ha estat al costat de l'altre,en una forma i unes paraules que potser són les úniques integrament afectives i desimtressades que es produeixen al món,perqué,com hrm dit,no obeeixen a l'albir,ni a la simpatia ni a cap mena de ngust sentimental,sinó que son producte merament biológic i cauen dintre la categoria de l'instint de conservació que tenen tots els essers vivents.."
"...el Frare tenia un considerable arxiu de la vida privada de Barcelona,coneixia les miséries i9 les relliscades de molts Sro. i de bastantes Sra. importans,el lloc que ocupava en el meublé era un carrec d'absoluta confiança,tothom sabia que la seva obligació era callar i no esverarse de res,les parelles que anaven a parar a les seves mans en recerca d'habitació el miraven amb la mateixa tranquilitat que es mira un gos..." el home que va inspirar el Frare,en la vida real va acabar molt malament.
"...H.P.,deixava els seus invitats en una llibertat absoluta,moltes taules de bridge restaven damunt d'u8na arca de núvia amb la mateixa actitud del joc,els dits d'ajgun xicots,sensa poder pinçar l'as de trebol o el de cor,no sabien que fer,ni tenien esma de fumar,els més desesperats es clavaven en el moll d'un braç ben tendre i se l'enduien al jardi per explicar la darrera história que no fos d'un verd corrosiu,s'acontentaven amb quatre gotes de pipermint dintre d'un got d'aigua..."
Qué bó oi?....
Per fer una comparació,es pot dir que el nostre autor,va disfrutar d'un reconeixement ,fora,comparable el que té ara an Jaume Cabre .
9/7/2016;
"....tres Sras. de les mès principals de Barcelona,tingueren una confèrencia,per si l'havien o no l'havien de convidar a casa seva,aquesta conferencia,segons persones que tambè ho recorden,va batre rècords de ferocitat femenina,les tresdamas fracasaren,Pilar era massa bonica,massa brillant,i el seu home tenia massa diners..."
"...de totes les relliscades que s'atrubuiren a Pilar,senbla ser que nomès arribà a haver alguna cosa amb el pintor Sebastia Ripoll,deixeble de Marti Alsina, que a part dels pinzells i d'una infantil vanitat eròtica,era un home delicat i vividor,Pilar el trià entre els seus amics com a dictador artìstic de la casa.El banquer li regalava uns havans de festa major,i ell afirmava que al carrer Ample feien el cafè mes vellutat de Barcelona,i allí una Sra. sabia esser tendrament espiritual,amb tracte saborós de pebre i canyella..."
"...van viure una novel-la curta,el banquer no s'inmutava,hi havia una indepèndencia comprensiva dintre el matrimoni,i ell seguì tractant esplèndidament el pintor,i no li treia cap hora de dormir el pensar que els seus millors amics amb una canya d'orxata enganxada als llavis,afirmaven que la dona li posava banyes..."
"...d'aleshores es conserva un retrat del pintor Ripoll a casa del coleccionista D.Destriant,on la passiò persinal del autor,no es pot meinys de sentir tot el perfum d'una Barcelona exttinguida que arriba al cor dels que saben apreciar,aquestes coses..."
"...Pilar no gastava escrúpols,en la seva casa del carrer Ample,havia convidat a dinar artistes de teatre,i sobretot havia estat bastant amiga d'una dansarina,que va venir dues temporades al Liceu,famosa pel seu impudor i per un xantatge que havia fet a un princep de la casa d'Orleans.El dia en que va actuar en els salons de la Pilar,davant lo millor de Barcelona,l'escandol fou sublim..."
13/7/2016;
Darrere la figura de Pilar si amagan dues barcelonines,una la filla petita d'una família de la nova noblesa catalána,formosa,culta,i un xic feminista,que maridar amb un "indiá",ric,maço,d'ascendencia semítica i molt més gran que ella,davant la sorpresa de les "elits"de la ciutat. Molts rumors van correr sobre aquest matrimoni,peró lo cert es que mai no va existir cap fet que fes creure que fos un compromis economic,ni que ella cerques certes situacions,molt corrents en matrimonis de conveniencies,ni que els seus pares "milloresin" després del enllaç,es pot dir en prespectiva,que potser ella cercava certa proximitat intelectual en el marit.
Els seus salons,eran més aviat aburridots,de llargues xarrades artistiques o d'un cert caire social.
L'altre dama era filla de farmaceutics,amb laboratori i oficina central a Paris.
Rica per si mateixa,atractiva més que bonica,auto-didacta,com quasi totes les dones del seu temps,de conversa brillant,de costums tolerants,veina del carrer Muntaner,no pas del carrer Ample,propietaria d'una torre obre de Puig i Cadafalc,amiga de Cambo,del que va rebre el prec i el encarrec de revitalitzar la vida cultural de Barcelona.
An Ramon Casas,la va inmortalitzar en un famos retrat.
An Ripoll,"alter-ego",del pintor Casas?,coneixedors de l'obre diuen que si....
El seu retrar va viure,nous moments de gloria,penjat dins el despatx d'an Pascual Maragall,quan fou Batlle de la Ciutat,i un quadre pintat per Antoni de Ferrater,del pati del darrera de ca seva,va ser coberta d'un cataleg sobre pintura catalána,de la B.Thyssen.
APA,QUE ESTA XUPAT¡¡¡¡.
16/07/16
aqui teniu a la gran musa.
17/7/2016:
A la pgn.127,irromp amb aires desmenjats an BOBBY,fill ùnic de Pilar....
"Bobby havia heretat de la seva mare una elegància natural sense gens d'efectació,i un baecelonisme pur,per damunt del temps i de l'espai,de la literatura i de la política,Bobby no s' assabentava de res ni s'interesava per res,donava sobretot unes opinions molt vagues i molt poc compremetedores.Del semitisme de la família tenia potser aquella indiferència,aquella flexibilitat una mica de llargandaix que ,davant de les coses que apassionen els homes,li feia adoptar un somriure ni de fred ni de calor,un somriure una mica tant se me an fum,però gens ofensiu,mès aviat de mera ganduleria o d'un delicat agoisme per no voler s'hi encaparrar.
Bobby era l'amant ideal,el tracte constant amb dones no era per vanitat ni perquè fos home de molt temperament.Les dones el distrein,perqu`e Bobby s'avorria molt,i amb les dones,de passada,evitaba el tenir d'enraonar,les deixava a elles,li agradava aquell mòn de picabaralla i de becs de gallina,i li agradava sobretot respirar la tebior supèrflua q1ue va de la sang a les perles i de les perles a las xafarderies. Per això Bobby es trobava tan bè en un món d'entrentingudes,com en un món de casades joves,era l'home que cercava un seient arrecerat i uns llavis que beguesin i enraonessin pel seu compte.
Pilar,volia que el seu fill es casés,ell no la contradeia mai la seva mare,la deixava dir,i es gratava el bigotet com volent significar que hi havia nès dies que llonganisses. Ell estimava molt la seva mare,i això que es passaven dies i dies sensa dirse mitja-paraula,era un home apagat i bastant tímid,tenia el costum de no contradir i no discutir amb ningú,mès aviat per mandra que per altre cosa,era escèptic i tolerant,gairabe no reia mai,però tampoc no s'enfadava..."
A que te un amable regust frances?.
22/7/2016;
Quan la nostre novel-la enigma va ser editada,el any 1932,an Josep Pla,li va escriure una extraordinaria crìtica,"...la gran crònica de Barcelona,i la primera novel-la catalana plenament europea...".55 anys desprès,TVE.,an va fer una sèrie de quatre capìtols,diriguida per F.Betriu,amb guiò de Gustau Hernandez,amb colaboraciò de Juan Marse,interpretada per J.M.Pou,Pau Garsaball i Analia Gade,i banda sonora de Ramon Muntaner,diuen que va costa 280 "kilos"de pst..Va tenir un bon index d'audiencia,però jo la recordo vagament carrinclona,considerant la seva temàtica escabrosa.
" tiran avall,es trobaren en aquell tros del carrer del Cid,que es preparava per l'exposiciò ,i els explotadors anaven a caça xinesos,negres,invertits truculents i dones amb faldilles verdes i un xal de gitana..." "Conxa,ja en l'epoca del xofer havia tingut les seves festes,i visitava cases infames per dedicarse el gust que la brutalitzes la pùrria...".
El novembre del 2010,el Lliure,va estrenar una versiò teatral,sota la direcciò de X.Alberti,amb un estol de grans actors,Pere Arquilluè,Imma Colomer,Xavier Frau.... les critiques foren demolidores
J.A.Benach;
"Privada de vida",lo mès suau...
Marcos Ordoñez;
"una pequeña comedia,grandes actores".
A mi han v'agradar....
"...les tavernes estaven totes untades d'extracte de cazalla,aquesta supuraciò alcohòlica,ès la cosa del mòn que dòna mès idea d'una cadena perpètua del cor,d'un embrutiment sensa salvaciò...".
29/7/2016:
"...les dames i els cavallers aturats a la porta de la Criolla cridaven molt poc l'atenciò,el barri estava avesat aquesta mena de visites,s'havia fet ja força literatura sobre l'aspecte purulent dricte cinque.i els estrangers i els curiosos del paìs eren rebuts a la Criolla d' una manera normal i correcta.Les dames que no havien estat mai en aquell indret es trbaven una mica decebudes,els havien explicat coses massa truculentes i nomes veien una mena de cafè popular que tenia pretensions de dancing."
"...enfilaven altre cop el carrer Perecamps,que estava desert,i de la taverna que en diuen Cal Sacrista va sortir un homenot que comencavà a seguirlos,aquell homrnot era horrible,tenia uns quaranta anys,anava enmascarat de vermell bi portava els cabells impregnats d'oli de coco".
31/7/2016:
"...Hortensia Portell,generalment un cop a l'any donava una festa a casa seva,el plat fort era de vegades un tanguista,o bè una artista de gran categoria,com la Maria Barrientos,de vegades,cedint a precs d'algunes damas organitzava una festa flamenca,amb bunyols i xurros,al jardí,i totes es posaven mantons de Manila,que fet i fet,era el que els agradava més de posarse damunt de l'escot.
A les onze de la nit els salons estaven gairebé plens,es deia si comparexeria el dictador,que aquells dies es trobava a Barcelona i sopava al Cercle de l' Exèrcitmi havia promès que després aniria a la festa de Hortensia.Enlluernava la lluentor de braços i espatlles,els vestits dominants eren de puntes,especialment negres,hi havia moltes taques blanques i rosades,i algun to de granadina i verd de llegum que acompanyaven les musculatures nés àgils,els braços prims i els turmells de girl.
Hortensia deixava els seus invitats en una llibertat absoluta d'acciò,es feien grups segons la simpatia i l'amistat. Un "team" esportiu de casades joves i solteres en llibertat era el que feia el grup més nombrós i de més barreja de'homes,allí si sentia perfum de begudes seques i d'herba de camp de golf.Les Sras. de families ràncies ja s'havien convencut que no servien de res.i la politica democràtica o industrial del paìs les havia arraconat,las reunions d'Hortensia mantenien aquell aire de barreja que sempre s'ha observat a Barcelona en les manifestacions pomposes. L a majoria dels xicots dialogaven sobre xassís,les carroseries i la blenorragia,converses de bumbum borinot,que feia tuf d'oli mineral i tenia color de permanganat.Les dames del salò del tapìs estavan bastant exitades,dubtaven que vinguès el dictador,Hortensia les tranquilitzava"Yo he visto a Miguel esta tarde y me ha asegurado que vendría",...a les dotze ben repicades es produí un gran avalot,cinc o sis persones estiradíssimes acabaven d'entrar a la casa,entre ells hi havia un home alt,d'escàs cabell blanc,colorat,fatigat,vulgar,barreja entre inspector de policia i jugador de set i mig...aquest home era el general Primo de Rivera.Moltes damas se li tiraren materialment a sobre...
-Ai senyor,quantes criatures,de les aquì present,donarien el que fos per poder ser violades per aquesta mona.-va dir a cau d 'orella d'un amic el dermatoleg Cuyas....
Les Sras.el masegaven,a les mès ìntimes els explicava una història de caserna,sensa esporgar...
-Ay¡¡Miguel,has estado saladísimo,saladìsimo...."
Aquesta colla enjoiada,que llapanva les botes al dictador,es la mateixa que ahir van trobar a la Criolla o Cal Sacrista....la mateixa que va plorar quant "el saladìsimo",es va "carregar"la Mancunitat..i el "saladìsimo"era salvat per an Juan Antonio Guell, cada dos per tres,pagant les seves deutes de joc.
Contradictoria Barcelona¡¡¡.
6/8/2016:
A la segona part,l'autor,ens transportar el 1929,en plena Exposiciò Universal,aquell estíu va ser un esclat de bon viure...les carroseries més lacades,amunt i avall del P.de Gracia,pispas i enllustradors de arreu d'Espanya,corrian per la ciutat,els hotels no davant l'abast,els cabarets van tornar a servir el millor champany,com en els bons temps de la guerra europea,Barcelona bullia,tot era un sofregit de grandesa i de campi qui pugui.Les festes nocturnes de L'Exposiciò eran increibles,que esborronava els barcelonins de peu pla "D'on sortiran les mises per pagar aquest desgavell?"...la Font del Palau Nacional esquitxa de colors...els sopars varen fer enmalaltir a molts burguesus...rirhom semblava tenir cinc duros per malgastar...l'esquadre americana,vatda a Colon, engava a darrera hora uns ninots gegantins vestits de criatures...la Pl.Espanya,nova de trinca...els "murcianos" treballaven,tot suan la medul-la,i no tenien temps de pensar en vagues,els cenetistes, que s' havien salvat de les bales de Martinez Anido,eran fora del pais,i els que quedavan es dedicaven a comtemplar les cuixes de les noies del Paral-lel...Barcelona havia aparcat les pistoles...Primo de Ribera fregava el seu ventre i altres parts del seu cos a la primera dona que si l'abrandes...el Rei,la seva dona i els seus fills no amagavan la seva sororesa ni el seus entusiasme...el Marques de la Foronda,especulave a tote maquina,semblava el amo de la ciutat,...els bisbes fomentavan l'orgia reaccionària,i es cruspian la carn integra de tots els toros que mataven a la Monumental i a les Arenes...la dictadura omplia feia quatre focs artificials,pel "proletariado",però segons l'autor Barcelona va viure un dels seus moments enlluernados,meravellosament decoratiu.
"...la caiguda del Dictador va fer tremolar a centenars de burguesos,i quan es va veure la Repùlica al damunt..les últimes reservesd'energia el con veriren en un eriçò,recordava la revoluciò del seixanta-nou,recordava els soldats ballant damunt l'altar de Betlem i tot un munt de sacrilegis..."
Marxo uns dies de vacances,espero trobar l'enigma resolt a la volta....
,
8/9/2016;SIIIII¡¡¡¡ "Vida privada" de J.M.de Segarra.
posted by Oliva at 6:56 p. m.
1 Comments:
Vida Privada- J.M.SEGARRA
Publica un comentari a l'entrada
<< Home