EL CAS D'UNA DONA VINGUDA DE NORD ENLLA.
4/2/2016:
Darreries del segle XVII,la nostre dona enigma neix a el cort de la gelida centre-europa,en una família,d'aquelles que gastan cognoms a cabasos.
Va ser educada amb cura.
Als quinzè anys,la van presentar an societat en una reuniò de famílies afins,on va "coincidir casualment",amb un xicot mitj parent,d'ulls melancòlics i boca molsuda...que li v'agradar molt i mentres es coneixian els pares negociaven un enllaç.Els matrimonis acordats en reunions similars,era un fet molt comù entre la gent del seu gremi. L'enllaç es va celebrar per poders quant ella va complir disset anys,i com el nuvi treballava a Barcelona,ella va embarcar en un vaixellangles,els mès segurs de l'època, per reunirse amb el seu marit.
Per raons econòmiques,va desembarcar a Mataro,una ciutat que en aquells dies era puntera,rica i amb un port mès segur i molt millor que el de Barcelona i ont s'hi va quedar uns dies per referse del viatja.
La llegenda,que sobre ella en corrent moltes,diu que ja en la primera nit se la vant menjar els mosquits,fins el punt de deixarli la cara com un mapa,però malgrat el mal moment,ella es va enamorar de la gent de la nostre terra que la van atendre amb una calidesa,per ella desconeguda.
XUPAT AMICS....QUI ES LA NOSTRE DONA?
7/3/2016:
Un gravat de l'època ens la mostra com una noia esvelta de caminar recta i decidit,rossa de boca graciosa i guapa en conjunt,adulaciò?,que lluia una perruca important,amb petites jois incrustades,perruca que va enlluerna a las barcelonines.
Barcelona,en aquells temps,era una ciutat d'unas 40.000.ànimes incobides entre muralles,ella hi va entrar per la porta de l'Angel,i semblar ser que la va decebre,seguir Rambla avall fins el carrer Ample i desprès gira fins Santa Maria,a la Catedral del Mar,va confirmar el vots nupcials,fet importan si considerem que la nostre dona enigma,havia canviat de religió,va fer la catequesi amb un famos jesuita,per comploure a la seva nova família i com trigar a tenir fills,la xafardera societat barcelonina,va fer corre la brama,que era perquè la seva conversio era falsa i Deu la castigava.
La festa nupcial fou molt restringuida,n'eran temps de disbauxa,però es va celebrar a la Llotja de Mar,curta però ben servida,per instalarse desprès a la seva llar matrimonial,que el seu marit havia fet remodelar a corre-cuita,per ferla mès atractiva i mès afì a els refinats gustos de la seva jove esposa.
12/03/16
La petita noblesa i la menestralia barcelonina ,vivia hores negres degudes a les circunstancies que ofegavan la ciutat,i la seva consequència era anar curts d'armilla,i malgrat tenir Barcelona com caracteristica una certa mobilitat social,tret que en circunstancies normals denotava dinamisme,n'ès podia permetrè llavors estira mès el brac que la màniga,axì que quant la parella va celebrar les seves noces organitzant ,fen gala de la seu amor filarmonic,una representacio d'òpera,la primera en tota la peninsula,i crear la Capella Real amb cinquanta músics dirigida pel Comte de Savella,la Barcelona "oficial",va vibrar d'entusiasme.
El cronista Francesc de Castellvi,va fer lloança pùblica dels actes i de la parella,segons ell.es tractava de construir un ambient simbòlic que compensés les vicisituts d'aquells dies en que francament,no anavan les "coses" tan bé com es volia vendre. L'Historiadora Virginia León,fa constar de la nostre dona enigna, que a banda de la seba bellesa i virtuts,que eran tangibles,potser era molt jove però va demostrar que era mès astuta i simpatica que el seu famos marit.Joves,guapos i amb ganes d'agradar van crear a el seu entorn,un estímul i la falsa seguretat que no passava res de greu,però van topar amb la crua realitat,se sentia música,però tambe canons...
Admirada Olga,PISTA D'OR per tu,la nostre "veina" de Barcelona,tambè fou coneguda arreu de Catalunya i segons les croniques molt respectada vers la seva fidelitat a Catalunya.
16/3/2016:
El seu especiel tarannà,de semblar propera a els soferts barcelonins sensa perdre el seu "glamour",va fer tremolar a més d'una Cort,i es diu que la seva "colega",allà a las Espanyrs,una pobre i molt jove italiana,dic italiana segons els paràmetres actuals, tuberculosa e inexperta.sè l'imposavan unes actituts similars,quant ella,ja feia prou i massa aguantan un marit histèricament religiós i sensa mès vicis que el plaer de la caça i el del matrimoni que no li donava treva. El seu sogre,que no es fiava de la parella,coneixedor de les seves limitacions,millor que ningu,per acabar de fer la guitza,li va impossar una "cambrera-tutora"amb amplia experiencia , amb l'intenciò de controlar el nou "negoci",però ella,la cambrera,dona de mòn,tenia altres plans...acabar dins el llit del seu marit.No cal dir que la pobre noia l'odiava, con tambè l'odiava el seu marit esclau de la seva estricta moralitat i com el xicot patia "desequilibris",bè esta documentat que no hi era tot,feia que l'"operaciò" encant,que tan magnificament representava,pels carrers de Barcelona la nostre dona enigma.se li fes imposible.Mentre tan ella,marxava a pas decidit a ocupar un lloc preferent a l'història d'Europa.
20/3/2016:
Amb inusual esperit,considrant la seva nisaga,la nostre enigma es va sentí extraordinaria atreta per els catalans,ferotges lluitadors d' una causa,que a ella,se li feia difìcil entendré que poguessin sentí seva. Esclar que part de les seves raons a ella se l'escapavan i només las centrava en el seu particular "negociat",sobretot quant la majoria dels "socis" que n'estavan tips i farts de tante lluita van començar a negociar amb la "competencia".Així que quant a la "Central"h'hagué un inesperat dalta-baix,i el seu marit va ser cridat cuita-corrent,a ella no li va doldre resta sola a Barcelona paran el cop,malgrat que tot estava dat i beneit,però va voler fer un ùltim intent per salvar les exportacions de licor,producte estrella,de Barcelona i de les terres tarragonines,tambe calia defensar el textil,i sobretot el emergent comerç d'esclaus.A Barcelona,les famílies acomodades tenien esclaus,que es compravan,es venien i s'heretaven com si fossin bens inmobiliaris,però aquell comerç a gran escala volia abastir de mà d'obra les plantacions americanes de sucre i tabac,amb un tipus d'esclavisme molt diferent,i n'estavan disposat a cap mès coacció no volian patir la intervenciò de Franca,Catalunya,bè o malament ja tenia que aceptar a la Gran Bretanya,però no volia cedir més.
25/3/2016:
Despres del trasllat,del seu marit a la Central,la seva administraciò es va recolzar amb el seu secretari i confident Ramon de Vilana-Perles,i la história especifica,que fou uns mesos d'acorada i justa admininistraciò, considerant les circunstancies,que la van fer guanyar el respecte dels barcelonins,tenin en compte que parlem de persones encerclades i sensa queviures.Las dones es van sentir reconfortades,con a tals,per la seva prudencia i valor,i es creixerent davant aquella societat patriarcal que les deixava en una posiciò vulnerable,la vida no era igual per a les dones,que venia condicionada pel marit o pel pare,la seva situaciò social pertanyis,no per mèrits propis,sino en funciò del home que la tutelava,i la seva vida quotidiana funcionava segons la feina de la seva família. Aixì que tenir una dona al cap davant las va fer sentir més valides i amb drets a certes opinions,si podien lluitar i administrar l'escassatat,tambè podrien i volien,sobretot les dones de la menestralia i de classes populars,en dir la seva.
Malgrat la seva dedicaciò i entrega.la nostre dona enigma, tambè va ser reclamada a la Central, i deixar Catalunya el març de 1713,tot fent declaracions d'amor vers els catalans ...i diuen les croniques que abandonar Barcelona plorant.
o va fer el marc de 1713,
30/3/2016;
Desprès de la seva marxa,les families mès compromesses han la causa de la nostre dona enigma,van començar, tambe, a deixar Barcelona.Embarcavan discretament en barcases,que sortien del Morrot,fins el vaixells anglesos,que malgrat la certesa que ja tenie del seu abandonament,els portavan fins a Genova sensa impediments,d'allà a Centre-Europa,on ella els va,fins a cert punt,protegir.
Aquelles famìlies,llavors van descobrir una noca manera de conviure molt allunyada a la seva.Barcelona era una ciutat de "recreos",espais d'esbarjo on passar la tarde,amb pous,tarongers i flors on riure,xarrar i jugar a la fresca,d'això res de res,el clima fred costrenyia a la gent en salons,desengelats,com res de res de "triquets" d'els que eran tan aficionats els barcelonins ,on a part de jugar a la pilota o al d'argolla,convivien amb les cartes,els daus i una modalitat de billar,molt propia de la nostre ciutat. Lo que si van descobrir foren "les adrogueries",axì anomenavan a les pastiséries,música,diferent això si,a Barcelona regnavan els "guitarrons" que sonavan constanment,allà els concerts amb tots els ets i uts,que sincerament aburriant a quasi tots els exilats...i el anyor a la seva menestral i placida vida mediterrania feia estralls,com suplì les festes,que per tres i no res, que omplien els carrers i feien de la nit dia ?,quan tenien que asistir a reunions plenes de normes i etiquetes,tan allunyades de l' alegria de viure..
3/4/2016:
Instal-lada en la seva nova capital,i amb una situaciò privilegiada,ella va fer el darrer gest vers Catalunya,el negarse a signar la desoluciò de la causa catalana i recolzar el seu marit,que va mantenir oficialment la guerra,sensa batalles ni exèrcits,fins el 1725.
En una carta molt personal diriguida a el seu bon amic,Vilana-Perles va declarè "Mai podrè estimar una altre naciò com estmo la Naciò Catalana",i farà esculpir,al seu sepulcra,instalat en una famosa "cripta", allà a centre-europea,l'escena de la seva arribada a Catalunya,com últim acte d'amor.
Desmentin la brama del càstig Diví,sobre la seva esterilitat,va parir quatre fills:
Leopold,nat el 1716,mort el mateix anys.
M.Teresa (1717-1780).
M.Ana,(1718-1744)
M.Amàlia,morta a els sis anys,
Mort el seu marit,sesenvolupà,novament,una lluita dinastica,amb una importan activitat diplòmatica contra la Pragmàtica Sanciò.....
FINAL...sensa resoldre?....
07/04/16
Fi del Enigma.......
Darreries del segle XVII,la nostre dona enigma neix a el cort de la gelida centre-europa,en una família,d'aquelles que gastan cognoms a cabasos.
Va ser educada amb cura.
Als quinzè anys,la van presentar an societat en una reuniò de famílies afins,on va "coincidir casualment",amb un xicot mitj parent,d'ulls melancòlics i boca molsuda...que li v'agradar molt i mentres es coneixian els pares negociaven un enllaç.Els matrimonis acordats en reunions similars,era un fet molt comù entre la gent del seu gremi. L'enllaç es va celebrar per poders quant ella va complir disset anys,i com el nuvi treballava a Barcelona,ella va embarcar en un vaixellangles,els mès segurs de l'època, per reunirse amb el seu marit.
Per raons econòmiques,va desembarcar a Mataro,una ciutat que en aquells dies era puntera,rica i amb un port mès segur i molt millor que el de Barcelona i ont s'hi va quedar uns dies per referse del viatja.
La llegenda,que sobre ella en corrent moltes,diu que ja en la primera nit se la vant menjar els mosquits,fins el punt de deixarli la cara com un mapa,però malgrat el mal moment,ella es va enamorar de la gent de la nostre terra que la van atendre amb una calidesa,per ella desconeguda.
XUPAT AMICS....QUI ES LA NOSTRE DONA?
7/3/2016:
Un gravat de l'època ens la mostra com una noia esvelta de caminar recta i decidit,rossa de boca graciosa i guapa en conjunt,adulaciò?,que lluia una perruca important,amb petites jois incrustades,perruca que va enlluerna a las barcelonines.
Barcelona,en aquells temps,era una ciutat d'unas 40.000.ànimes incobides entre muralles,ella hi va entrar per la porta de l'Angel,i semblar ser que la va decebre,seguir Rambla avall fins el carrer Ample i desprès gira fins Santa Maria,a la Catedral del Mar,va confirmar el vots nupcials,fet importan si considerem que la nostre dona enigma,havia canviat de religió,va fer la catequesi amb un famos jesuita,per comploure a la seva nova família i com trigar a tenir fills,la xafardera societat barcelonina,va fer corre la brama,que era perquè la seva conversio era falsa i Deu la castigava.
La festa nupcial fou molt restringuida,n'eran temps de disbauxa,però es va celebrar a la Llotja de Mar,curta però ben servida,per instalarse desprès a la seva llar matrimonial,que el seu marit havia fet remodelar a corre-cuita,per ferla mès atractiva i mès afì a els refinats gustos de la seva jove esposa.
El cronista Francesc de Castellvi,va fer lloança pùblica dels actes i de la parella,segons ell.es tractava de construir un ambient simbòlic que compensés les vicisituts d'aquells dies en que francament,no anavan les "coses" tan bé com es volia vendre. L'Historiadora Virginia León,fa constar de la nostre dona enigna, que a banda de la seba bellesa i virtuts,que eran tangibles,potser era molt jove però va demostrar que era mès astuta i simpatica que el seu famos marit.Joves,guapos i amb ganes d'agradar van crear a el seu entorn,un estímul i la falsa seguretat que no passava res de greu,però van topar amb la crua realitat,se sentia música,però tambe canons...
Admirada Olga,PISTA D'OR per tu,la nostre "veina" de Barcelona,tambè fou coneguda arreu de Catalunya i segons les croniques molt respectada vers la seva fidelitat a Catalunya.
16/3/2016:
El seu especiel tarannà,de semblar propera a els soferts barcelonins sensa perdre el seu "glamour",va fer tremolar a més d'una Cort,i es diu que la seva "colega",allà a las Espanyrs,una pobre i molt jove italiana,dic italiana segons els paràmetres actuals, tuberculosa e inexperta.sè l'imposavan unes actituts similars,quant ella,ja feia prou i massa aguantan un marit histèricament religiós i sensa mès vicis que el plaer de la caça i el del matrimoni que no li donava treva. El seu sogre,que no es fiava de la parella,coneixedor de les seves limitacions,millor que ningu,per acabar de fer la guitza,li va impossar una "cambrera-tutora"amb amplia experiencia , amb l'intenciò de controlar el nou "negoci",però ella,la cambrera,dona de mòn,tenia altres plans...acabar dins el llit del seu marit.No cal dir que la pobre noia l'odiava, con tambè l'odiava el seu marit esclau de la seva estricta moralitat i com el xicot patia "desequilibris",bè esta documentat que no hi era tot,feia que l'"operaciò" encant,que tan magnificament representava,pels carrers de Barcelona la nostre dona enigma.se li fes imposible.Mentre tan ella,marxava a pas decidit a ocupar un lloc preferent a l'història d'Europa.
20/3/2016:
Amb inusual esperit,considrant la seva nisaga,la nostre enigma es va sentí extraordinaria atreta per els catalans,ferotges lluitadors d' una causa,que a ella,se li feia difìcil entendré que poguessin sentí seva. Esclar que part de les seves raons a ella se l'escapavan i només las centrava en el seu particular "negociat",sobretot quant la majoria dels "socis" que n'estavan tips i farts de tante lluita van començar a negociar amb la "competencia".Així que quant a la "Central"h'hagué un inesperat dalta-baix,i el seu marit va ser cridat cuita-corrent,a ella no li va doldre resta sola a Barcelona paran el cop,malgrat que tot estava dat i beneit,però va voler fer un ùltim intent per salvar les exportacions de licor,producte estrella,de Barcelona i de les terres tarragonines,tambe calia defensar el textil,i sobretot el emergent comerç d'esclaus.A Barcelona,les famílies acomodades tenien esclaus,que es compravan,es venien i s'heretaven com si fossin bens inmobiliaris,però aquell comerç a gran escala volia abastir de mà d'obra les plantacions americanes de sucre i tabac,amb un tipus d'esclavisme molt diferent,i n'estavan disposat a cap mès coacció no volian patir la intervenciò de Franca,Catalunya,bè o malament ja tenia que aceptar a la Gran Bretanya,però no volia cedir més.
25/3/2016:
Despres del trasllat,del seu marit a la Central,la seva administraciò es va recolzar amb el seu secretari i confident Ramon de Vilana-Perles,i la história especifica,que fou uns mesos d'acorada i justa admininistraciò, considerant les circunstancies,que la van fer guanyar el respecte dels barcelonins,tenin en compte que parlem de persones encerclades i sensa queviures.Las dones es van sentir reconfortades,con a tals,per la seva prudencia i valor,i es creixerent davant aquella societat patriarcal que les deixava en una posiciò vulnerable,la vida no era igual per a les dones,que venia condicionada pel marit o pel pare,la seva situaciò social pertanyis,no per mèrits propis,sino en funciò del home que la tutelava,i la seva vida quotidiana funcionava segons la feina de la seva família. Aixì que tenir una dona al cap davant las va fer sentir més valides i amb drets a certes opinions,si podien lluitar i administrar l'escassatat,tambè podrien i volien,sobretot les dones de la menestralia i de classes populars,en dir la seva.
Malgrat la seva dedicaciò i entrega.la nostre dona enigma, tambè va ser reclamada a la Central, i deixar Catalunya el març de 1713,tot fent declaracions d'amor vers els catalans ...i diuen les croniques que abandonar Barcelona plorant.
o va fer el marc de 1713,
30/3/2016;
Desprès de la seva marxa,les families mès compromesses han la causa de la nostre dona enigma,van començar, tambe, a deixar Barcelona.Embarcavan discretament en barcases,que sortien del Morrot,fins el vaixells anglesos,que malgrat la certesa que ja tenie del seu abandonament,els portavan fins a Genova sensa impediments,d'allà a Centre-Europa,on ella els va,fins a cert punt,protegir.
Aquelles famìlies,llavors van descobrir una noca manera de conviure molt allunyada a la seva.Barcelona era una ciutat de "recreos",espais d'esbarjo on passar la tarde,amb pous,tarongers i flors on riure,xarrar i jugar a la fresca,d'això res de res,el clima fred costrenyia a la gent en salons,desengelats,com res de res de "triquets" d'els que eran tan aficionats els barcelonins ,on a part de jugar a la pilota o al d'argolla,convivien amb les cartes,els daus i una modalitat de billar,molt propia de la nostre ciutat. Lo que si van descobrir foren "les adrogueries",axì anomenavan a les pastiséries,música,diferent això si,a Barcelona regnavan els "guitarrons" que sonavan constanment,allà els concerts amb tots els ets i uts,que sincerament aburriant a quasi tots els exilats...i el anyor a la seva menestral i placida vida mediterrania feia estralls,com suplì les festes,que per tres i no res, que omplien els carrers i feien de la nit dia ?,quan tenien que asistir a reunions plenes de normes i etiquetes,tan allunyades de l' alegria de viure..
3/4/2016:
Instal-lada en la seva nova capital,i amb una situaciò privilegiada,ella va fer el darrer gest vers Catalunya,el negarse a signar la desoluciò de la causa catalana i recolzar el seu marit,que va mantenir oficialment la guerra,sensa batalles ni exèrcits,fins el 1725.
En una carta molt personal diriguida a el seu bon amic,Vilana-Perles va declarè "Mai podrè estimar una altre naciò com estmo la Naciò Catalana",i farà esculpir,al seu sepulcra,instalat en una famosa "cripta", allà a centre-europea,l'escena de la seva arribada a Catalunya,com últim acte d'amor.
Desmentin la brama del càstig Diví,sobre la seva esterilitat,va parir quatre fills:
Leopold,nat el 1716,mort el mateix anys.
M.Teresa (1717-1780).
M.Ana,(1718-1744)
M.Amàlia,morta a els sis anys,
Mort el seu marit,sesenvolupà,novament,una lluita dinastica,amb una importan activitat diplòmatica contra la Pragmàtica Sanciò.....
FINAL...sensa resoldre?....
07/04/16
Fi del Enigma.......
posted by Oliva at 2:15 p. m.
3 Comments:
doncs... jo de moment, vaig despistada...
Com que no sóc de Barcelona... i potser si en fos tampoc l'endevinaria.
Salutacions.
Ui! Feia dies que no passava... Hi ha moltes pistes noves!
La princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home