EL CAS D'UNA FAMILIA DE SANTS.
8/9/2015:
Primer misteri del curs 2015-2016;:
Com aquest setembre el tinc farcit de controls médics,l'enigma que avui iniciem,es un fet molt documentat,que va fer corre molta tinta i l'abundosa documentació que m' estalvia la meva humil recerca,que han las actuals circunstancies es una magnifica crosa ...o sia "copio".
Una família obrera que seguí a ulls clucs els avatars,grácies i desgrácies d'un dels seus membres...
Moltes novel-les datades els anys 1910-1911,eran inspirades pels fets de la nostre peculiar clan..
La literatura catalana posterior,no va voler evitar la seducció de la história del nostre home,que més o meinys mixtificada va donar per molt.
El moll del os del enigma no és un fenomen ni aillat ni peculiar,es tracta d'una reacció,inevitable?,que posa el dit a la nafra en la configutació burguesa-liberal,en el context de principis del segle XX.
PISTA D'OR:
El nostre home,ha passat a la memória popular amb un mal nom que fa referencia a un problema fisic.
11/9/2015;
QUINA DIADA¡¡¡ ha sigut espatarrant,estic agotada , ofegada,i exitada...
Es evident que el ùnic Mesies de Catalunya es....POBLE
13/9/2015:
Quan van passar els fets Barcelona tenia mig milió d'habitans,amb una tercera part de població treballadora i més d'un 40% d'analfabets. La crisis del 98,va coincidir amb un canvi polític radical que va empobrir encara més les classes populars,circunstancia que alimenta la demagògia de Lerroux i la violencia acrata. La perdua de les últimas colonies empitjora la situació del mercat,així doncs les explosions de bombes i els atemptas es van generalitzar, i en mitj d'aquest sidral la nostre famìlia va aterrar a Barcelona,era el any 1901.
El nostre "prota" va néixer al Alt Camp,el poble de la seva mare,comunitat de fortes conviccions carlines,al carrer de la Font 4,el dia 4 de de novembre de 1881,segon fill,va ser batejat a la Parroquia de San Pere,el seu pare era,en aquells moments,secretari de Ajuntament,i tenien un bon passar,però les coses es van espatllar,i provocar l'exode familiar,peró molt aviat van descobrir que Barcelona no era "xauxa",i ell iniciar,el primer pas de la seva perillosa trajectoria.
17/9/2015:
Una vegeda instalat a Sans, despres de deixar enrrera els fets del 29 d'agost de 1887,que el van portar per primera vegada a els tribunals,per agresiò,declara en el Padro ser sabater però la realitat era un altre,treballava en una fàbrica de cristall a la Bordeta,Can Tarrida,ofici dels més durs que es caracterizava per llargues jornades de treball,insalubritat i per l'explotaciò infantil.
"Débiles ceiaturas,se les obliga a empezar a las 3 de la madrugada,para terminar a las 9 de la noche,percibiendo como recompensa la miserable cantidad de UNA PESETA al dia...."
(La guerra Social-Huertas Claveria)
En aquesta fàbrica,hi va treballar quan tenia vuit anys Joan Peiro,i sobre el nostre home va deixar escrit.
"...en su entorno se movian traperos,que jamas havien profesado ideas anarquistes,y los que vivimos aquella época no hemos olvidado que mandava en un retablo donde pululavan carlistes,chulos i gente sin ideologia.Solo èl como jefe de la banda,havia frecuentado el mundo anarquista,però tambien havia sido confidente...·.
Joan Peiro a Pere Foix "Apòstols i mercaders"
L' adhesiò del nostre enigma a l'ideologia la podem trobar,poc després de complir els seus vint anys,i comportar,com per a molts del seus companys de generaciò,un grau elevat d'activisme,semblar ser que frecuentava an Maurice Bernardon,expert en explosius.
22/9/2015:
L'agitaciò anarquista en la primavera 1905,despres del atentat de las Rambles,va espantar els ciutadans,i el enduriment de la repressiò lluny de pacificar mantenia ben encès el conflicta."...una plèyada de jovenes desconocidos,muchos de ellos sin oficio,pedantes,jacobinos embelesados con Nietzshe i que juraban por Ibsen..." "Terrorismo in Barcelona" Romero Maura. sumì la Ciutat en la por,per maig van ser trobats aprop de l' esglèsia del Coll uns explosius de nova generaciò i foren detinguts sis menbres de les Juventuts Llibertaries,que degudament presionats per la policia van declarar que volian colocar una bomba al Ajuntament,i van implicar el nostre home ocult,que per cert ja esttava engarjolat per els fets de las Ramblas."La Publicitat",el 5 d'octubre va publicar un article seu,"Clamores de la càrcel" alagan desconeixar els fets. Qinze mesos de presó van passar avans de comparèixar davant el Tribunal,i va ser absolt per la confluencia de tres factors,atestat policial deficient,clima de intimidaciò,presentaciò de coartades convincents i les declaracions de molts testimonis,falsos per cert,de descàrrec. Despès d' aquell judici la fama d'home d'acciò va passar a ser aclaparadora,i el convertir en intocable dins l'organitzaciò.
29/09/15:
Just sortir de la presò,passat Nadal de 1905,es refugia a Vilanova i la Geltru,per pactar una nova linea d'acciò,on els companys van percebre cert refradamnt ideologic,però li van buscar feina a la secciò de fontaneria del Ca.,es a dir a l'Ajuntament de Barcelona,el seu lloc era el diposit d'aigues de Montcada,que és d'on venia la millor aigua de la ciutat.Amb una bona setmanada a la butxaca,el home enigma va començar abandonar els medis anarquistes,els seus companys s'adonaren de seguida que havia canviat de camisa.
"...en sortir en llivertat,y desde allavors fou un altre,els elements que am més sanya l'acusaven abans,després el recomenaven per obtindre un empleu oficial a cá la ciutat,ja no s'el vegé més entre 'ls anarquistes y aquèts ben prompte descobriren que estava també empleiat en el govern civil.Era ben evident,la seua traicio.lo demés ja se sap.ses relacions am gent noble,y am representans de l'alta burgesia clerical que l'untaven,y la seva cuadrilla del mateix ofici..."
Setmanari TRAMONTANA. 1 d'agost de 1907.
A Ca la ciutat,es va fer amic d'un empleat de les brigades municipals,Antonio Andres,àlies el Navarro,home conegut per ser confident. Heus aqui que el 13 de febrer de 1906,el Pla de la Boqueria es va trobar una bomba que no arribar a esclatar,l'endema de la troballa,Navarro se li presentar tot preguntan.
-Tu deus saber una mica sobre terroristes oi?-llavors Navarro li proposar d'utilitzar els coneixements que tenia per descobrir els autors, el 21 de febrer van ser detinguts an F.Cardenal,T.Herrero,T.de la Torre,Joan Basons.....
03/10/15 :
Resolt satidfactoriament el preimer "treball",tot va venir rodat,Antonio Andrés va parlar amb Eusebio Guell i proposar presentar-li el nostre home,ue era coneixedor dels medis anarquistes,i podia prestar un gran servei a la ciutat.La resta ho explica el que era l'inspector cap de la policia,Antonio Tresols,alies Vinagret."...recibidos que fueron por el Sr.Guell manifestaron que sabian quienes eran el cerebro de lo que ocurria en Barcelona,que estavan dispuestos a descubrirles para que las autoridades pudieran cogerlos infraganti,siempre que les facilitaran dinero.Intresado el Sr.Guell que les pusiera en relación con el Sr.Duque de Bivone,ya que el Sr.Guell,no era la persona mas indicada para ello,por ser poca la amistad con dicho Sr.".Les gestions del futur comte de Guell van tenir resultat,i li van demanar a l'inspector Tresols la quantitat de 25 duros per poder comprar un vestit adequat de cara la cita amb el gobernador,ja que ell feia poc que havia sortit de la presó,i no tenia roba adequada.Van anar als magatzems El Aguila,ja tenia el jec adequat per la ocasió...
"...llegados a la presencia de la superior Autoridad de la Provincia,se repitieron una y mas veces lo manifestado al Sr.Guell.quien estuvo presente,las cuales fueron oidas y aceptades". Sigui com vulgui,un cop comvingut que.ell.seria confident,es donaria de baixa de l'Ajuntament per malaltia i passaria a cobrar del Duc de Bivona.
8/10/2015;
Amb l' armilla carregada,el sou del gobern civil li cal afegir el del ajuntament que segui cobran,el nostre enigma va organitzar els seus trinxeraires de la Bordeta an teranyina de talps,mentres ell vivia alegrement de nit pels locals del "Chino",disfressat de "dandi" amb regust de valent de la "Cubana",però de fet no es va encantarse i desitjós de demostrar els seus contactes,anava cada dimecres al gobern civil per explicar històries an resultats mès aviat decebedors.Per març de 1906,en ple exercici de confident va fer un viatge a Mallorca,que se3gons ell,tenia a veure amb l'atemtat fallit de que havia estat víctima,el rei Alfons XIII,a París,a la cantonada dels carrers de Rohan i Rivoli,on es van utilitzar unes bombes de ferro amb forma de pinya,que buides encara de materia esplosiva algù va enviar de Barcelona a Paris,amb destinaciò a un tal Charles Malato,cèlebre anarquista frances i gran amic de Ferrer i Guardia.
Ell va proposar al Duc de Bivone el viatge perquè tenia la seva "propia versiò"dels fets,l'autor de l'atemptat havia estat Jesús Navarro,mestre racionalista,les bombes les havia construit Tomàs Herreros i Joaquin Coromins,ferrers veins de Palma, seguint les instruccions d'un rus i fent d'intèrpret un tal Mateo Morral. La peculiar teoria presentava,com a mínin,una greu falla d'infprmaciò,an Navarro,havia estat detingut preeventivament per la policia francesa pocs dies abans de l'atemptat.
14/10/2015:
El any 1906 fou el últim any "alimentici"del nostre enigma.
8 de maig:Trobada casual de vuit bombes de má al torrent Guineu,dins els horts de can Mariner-Horta.
31 de maig:Noces reals,en plena desfilada per la "calle Mayor",l'anarquista sabadellenc Mateu Morral,empleat de Francesc Ferrer i Guardia a l' Escola moderna,va llançar un ram de roses amb bomba a dins,des de dalt del balcó del n.88,Alfons iVictoria en van sortir il-lesos,l'artefacte ser desviat per un cable eléctric.
No cal dir que "ell" ho han sabia res i el seu Cap el Duc de Bivona,tampoc,i que absolutament fastigueixat de Barcelona va presentar la dimissío. El dia del seu comiat,28 de juny al baixador del P.de Gracia,semblar ser que s'hi trobava el nostre home,sens dubte tenia motius per estar agrait,ja que li havia canviat la vida.Un diari més endavant va publicar,que en aquell moment el Duc li va tenir un darrer gest,al va obsequiar amb quinze duros de la seva butxaca,i amb la seva marxa va posar fi a un model de colaboració. El nou Gobernador fou el liberal Francisco Manzano Alfaro...i amb ell un nou sistema de colaboracio "...se te pagara despues de comprovar la confidencia,no estoy disouesto a dejarme timar...".
18/10/2015:
Cal reconeixer que el nostre enigma tenia habilitat per embolicar la troca,però amb el nou Gobernador,li va ser imposible i mentrestant anava veint com se li tancaven portes i els fonts de'ingressos,de manera que va acabar tornan a treballar per arreplegar unes peles mès,però ell no podia abandonar les seves actituds fatxendes i les ganes de fer tronar i ploure hi decidir un nou "plan B"...ells posarían les bombes.Poc abans de Nadal,cap a la una de la matinada,es va presentar a la taverna "Pilsen",del carrer del Carme,acompanyat dels seus trinxaraires,hi despres de orgatnizar un bon sarau,amb garrotin inclos,va deixar caure que de Nadal a la Candelera,Barcelona patiria una pluja de bombes.El propietari de la taverna,un tal Salvador Marti,va correr a la policia....el 24 de desembre va aparèixa la primera,al portal de la casa n.7 de la Rambla de les Flors,per S.Esteve va esclatar la segona a l'urinari de la mateixa Rambla,pels Inocents un altre en forma de gran llonganisa a la Boqueria,un altre....el va cridar l'alcalde,Sanllehy,finalment s'havia sortit amb la seva,però la colaboraciò no acabava de concretarse, a grans mals grans remeis...
20 de gener 1907,a la plaça de toros les Arenes,míting carlí,la ciutat revoltada contra la llei de "Associacions",a les 2 del migdia esclatar un altre,al n.1 de la Rambla de Canaletas,tres ferits...psicosis de terror,els artillers del Camp de la Bota no donaven l'abast.
22/10/2015;
El dia de la "carlinada",a la Pl.de toros de las Arenes,algú,menbre del Centro Obrero de Estudios Sociales,que li feia un discret seguiment,va veure com el nostre enigma dava a un altre home,un extrany embalum embolicat an un mocador de fer farcell,per rapidament abandona la pl. de braus i tornar a ca seva,el carrer Foment 56 del barri de Sants,tot fen el fatxenda,la sospita de la celula anarquista va creixar.
Però malgart tot no puc deixar de parlar que en aquell any.1906,fou tambe històric per altres circunstancies fundacionals,primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana,a carrec de Ms.A.M. Alcover,gran Aplec miting de Solidaritat Catalana,publicaciò de la obra cabdal de Prat de la Riba,i d'altres textos literaris de gran qualitat que ara considerem clàssic noderns, "Pilar Prim",Narcis Oller. "Josafat",Prudensi Bertrana, el "Glosari" d' Eugeni d'Ors, "Enlla" Joan Maragall, "Horacianes"de Miquel Costa Llobera,"Els fruits saborosos" Josep Carner....no tot va ser "Rosa de foc".
La impaciencia,del nostre enigma,el va portar a voler demostra que no era un estafador,i va anar a trobar el segon fiscal de catalunya...
"Ya ve usted si yo estaba bien enterado de que habría bombas..."i l' afegi que el dia 1 de gener.de cinc a vuit n'habrìan mes....
28/10/2015
La situaciò ecònomica tan d'ell,com la del seu clan famíliar,ja que tots pares,i germans,vivien del negoci del "terror",es deteriorava per moments. Sense estalvis,els bons temps havien estat d'alegre disbauxa,que fins i tot la mare va tenir que tornar a rentar roba per las casas,i la "troupe" de la fàbrica del vidre amenaçavan de anar pel seu compte,i com l'entrevista amb el fiscal no semblava tira,li va fer un avis a un conegut advocat,Brocá, "...ya ve usted que estoy bien informado,y hubiera podido evitarse,ayudame con su amigo el Sro.Alcalde..." passats uns dies i davant el silenci oficial,li va fer un toque a Rafael Guerrero,director del periòdic "Las Noticies"."...els anarquistes ja no van contra els rics,ni contra la autoritat,sinò contra aquesta massa tonta que passeja per la Ranbla i no es rebela...".
An Guerrero,llavors li va ensenyar un tros de bomba del dia del míting,fet que fa sopossar que les ductes vers el nostre home venian de dalt, ell la va mirar i li va dir "...això és de confecciò casolana,si li han dit que ès una aleaciò de ferro i calamita,que li tornin els quartos".
Malgrat la "massa tonta",la successiò de bombes van tenir efecte polític inmediat,va caure el gobern liberal de Antonio Aguilar,deixant pas franc el conservador Antonio Maura,per un trinxaraire com ell te força "merit".
2/11/2015:
El contratiste,Josep Perello,molt ben contactat amb les celulas acrates,va comentar en una farmácia del carrer Hospital,que si no es trobavan els culpables era perqué la policia no volia,ja que era perfectament deduible la identitat,paraules fortuites?...era conegut que el farmaceutic Serra era un "gos"de la policia,dit i fet el farmaceutic va xarrar. Pocs dies despres tres homes es van reunir a la cerveseria "Torino",del carrer Escudillers,Perello,Guerrero i el nostre enigma,en la conversa ell,amb la presa que tenia, "Ara les bombes les fá qualsevol,se poden fer amb un tinter,amb un pom d'escala amb qualsevol cosa,un home la porta dins d'un cistell,es fica a una escala a encendre una cigarro ve un altre i crida,"tu surt a fora",deixa la cistella i ja esta,la bomba queda alli terra.Que rucs que són aquest anarquistes¡si en comptes de posar una bomba,en posessin dues,l'una a prop de l'altre a un parell de metres i amb mitja hora de temps de diferencia,matarien les autoritats que se haguesin presentat per l'esclat de la primera"
"La Veu de Catalunya",4/4/1908-"La Vanguardia" 5/4/1908
El nostre "bombaire",va conseguir el que volia,se li van obrir les portes novament,i va decidir que aquest cop "treballeria" tot sol,i anar montan una auténtica estrctura i una veritable organització,estava tan encegat que no va veure qui tenia enganxat al clatell...la prensa.
9/11/2015:
Semblar ser que en aquell 1907 entre tots li van parar la ratera,els grups àcrates filtrvan a la prensa,aquesta al gobernador,i ell encegat h'anava entran sense percebre el parany.Manzano.el gobernador civil,li va obrir les portes i li va asignar unes retribucions econòmiques,i considerant que ja estava titllat com a confident,recomenar que seria millor organitzar una nova partida. I aixì es va fer,el reclutanent va anar entre el febrer i el maig,l'integraven el seu germà Hermegildo,Antoni Andres,àlias el Navarrp,Raimon Burguet,Amadeu Trilla,mecànic electricista,Francisco Triguero,"mantequilla",ex lerrouxista de Sants,Mateu Ferran,Ramon Comas."el Clenxa",per la seva no-feina,la retribuciò era entre set o cinc duros setmanals.Més endavant,el nostre home va idear un altre excusa per obtenir mès diners,el lloguer d'un pis,al número 15 del carrer de la Cadena,om ls colls es reuniria,sota la cobertura d'una agència d'informaciò comercial,per rebre instruccions i asignaciò dels serveis.En realitat els homes hi passaven les hores xerrant,fumant i jugant a cartes.Ell no anava gaire aquest pis,però en canvi els seus homes el vein en un bordell del carrer d'en Roca,n.4,on,segons l'encarregada,Dolores Muñoz,es dedicaven més a beure cervesa,que no pas "ocuparse con mujeres".Es feia acompanyar en un carruatge,amn les cortines tirades,que es quedava esperanlo a la pl.del Pi,i es mostrava molt generós amb les noies de la casa,amb qui celebravan tiberis d'ùltima hora,que es feia portar d'una taverna,o del Petit Liceu,restaurant proper.
20/11/2015:
SIIII¡¡¡¡, es an Joan Rull,àlies el Coix de Sants. Ha costat,i jo que el creia facil¡¡¡.
Avui,tot un dia històric,vui afegir un enigma en miniatura....qui va morir,en un altre 20N. que no es an Franco,ni el que volen fer reviure?
Primer misteri del curs 2015-2016;:
Com aquest setembre el tinc farcit de controls médics,l'enigma que avui iniciem,es un fet molt documentat,que va fer corre molta tinta i l'abundosa documentació que m' estalvia la meva humil recerca,que han las actuals circunstancies es una magnifica crosa ...o sia "copio".
Una família obrera que seguí a ulls clucs els avatars,grácies i desgrácies d'un dels seus membres...
Moltes novel-les datades els anys 1910-1911,eran inspirades pels fets de la nostre peculiar clan..
La literatura catalana posterior,no va voler evitar la seducció de la história del nostre home,que més o meinys mixtificada va donar per molt.
El moll del os del enigma no és un fenomen ni aillat ni peculiar,es tracta d'una reacció,inevitable?,que posa el dit a la nafra en la configutació burguesa-liberal,en el context de principis del segle XX.
PISTA D'OR:
El nostre home,ha passat a la memória popular amb un mal nom que fa referencia a un problema fisic.
11/9/2015;
QUINA DIADA¡¡¡ ha sigut espatarrant,estic agotada , ofegada,i exitada...
Es evident que el ùnic Mesies de Catalunya es....POBLE
13/9/2015:
Quan van passar els fets Barcelona tenia mig milió d'habitans,amb una tercera part de població treballadora i més d'un 40% d'analfabets. La crisis del 98,va coincidir amb un canvi polític radical que va empobrir encara més les classes populars,circunstancia que alimenta la demagògia de Lerroux i la violencia acrata. La perdua de les últimas colonies empitjora la situació del mercat,així doncs les explosions de bombes i els atemptas es van generalitzar, i en mitj d'aquest sidral la nostre famìlia va aterrar a Barcelona,era el any 1901.
El nostre "prota" va néixer al Alt Camp,el poble de la seva mare,comunitat de fortes conviccions carlines,al carrer de la Font 4,el dia 4 de de novembre de 1881,segon fill,va ser batejat a la Parroquia de San Pere,el seu pare era,en aquells moments,secretari de Ajuntament,i tenien un bon passar,però les coses es van espatllar,i provocar l'exode familiar,peró molt aviat van descobrir que Barcelona no era "xauxa",i ell iniciar,el primer pas de la seva perillosa trajectoria.
17/9/2015:
Una vegeda instalat a Sans, despres de deixar enrrera els fets del 29 d'agost de 1887,que el van portar per primera vegada a els tribunals,per agresiò,declara en el Padro ser sabater però la realitat era un altre,treballava en una fàbrica de cristall a la Bordeta,Can Tarrida,ofici dels més durs que es caracterizava per llargues jornades de treball,insalubritat i per l'explotaciò infantil.
"Débiles ceiaturas,se les obliga a empezar a las 3 de la madrugada,para terminar a las 9 de la noche,percibiendo como recompensa la miserable cantidad de UNA PESETA al dia...."
(La guerra Social-Huertas Claveria)
En aquesta fàbrica,hi va treballar quan tenia vuit anys Joan Peiro,i sobre el nostre home va deixar escrit.
"...en su entorno se movian traperos,que jamas havien profesado ideas anarquistes,y los que vivimos aquella época no hemos olvidado que mandava en un retablo donde pululavan carlistes,chulos i gente sin ideologia.Solo èl como jefe de la banda,havia frecuentado el mundo anarquista,però tambien havia sido confidente...·.
Joan Peiro a Pere Foix "Apòstols i mercaders"
L' adhesiò del nostre enigma a l'ideologia la podem trobar,poc després de complir els seus vint anys,i comportar,com per a molts del seus companys de generaciò,un grau elevat d'activisme,semblar ser que frecuentava an Maurice Bernardon,expert en explosius.
22/9/2015:
L'agitaciò anarquista en la primavera 1905,despres del atentat de las Rambles,va espantar els ciutadans,i el enduriment de la repressiò lluny de pacificar mantenia ben encès el conflicta."...una plèyada de jovenes desconocidos,muchos de ellos sin oficio,pedantes,jacobinos embelesados con Nietzshe i que juraban por Ibsen..." "Terrorismo in Barcelona" Romero Maura. sumì la Ciutat en la por,per maig van ser trobats aprop de l' esglèsia del Coll uns explosius de nova generaciò i foren detinguts sis menbres de les Juventuts Llibertaries,que degudament presionats per la policia van declarar que volian colocar una bomba al Ajuntament,i van implicar el nostre home ocult,que per cert ja esttava engarjolat per els fets de las Ramblas."La Publicitat",el 5 d'octubre va publicar un article seu,"Clamores de la càrcel" alagan desconeixar els fets. Qinze mesos de presó van passar avans de comparèixar davant el Tribunal,i va ser absolt per la confluencia de tres factors,atestat policial deficient,clima de intimidaciò,presentaciò de coartades convincents i les declaracions de molts testimonis,falsos per cert,de descàrrec. Despès d' aquell judici la fama d'home d'acciò va passar a ser aclaparadora,i el convertir en intocable dins l'organitzaciò.
29/09/15:
Just sortir de la presò,passat Nadal de 1905,es refugia a Vilanova i la Geltru,per pactar una nova linea d'acciò,on els companys van percebre cert refradamnt ideologic,però li van buscar feina a la secciò de fontaneria del Ca.,es a dir a l'Ajuntament de Barcelona,el seu lloc era el diposit d'aigues de Montcada,que és d'on venia la millor aigua de la ciutat.Amb una bona setmanada a la butxaca,el home enigma va començar abandonar els medis anarquistes,els seus companys s'adonaren de seguida que havia canviat de camisa.
"...en sortir en llivertat,y desde allavors fou un altre,els elements que am més sanya l'acusaven abans,després el recomenaven per obtindre un empleu oficial a cá la ciutat,ja no s'el vegé més entre 'ls anarquistes y aquèts ben prompte descobriren que estava també empleiat en el govern civil.Era ben evident,la seua traicio.lo demés ja se sap.ses relacions am gent noble,y am representans de l'alta burgesia clerical que l'untaven,y la seva cuadrilla del mateix ofici..."
Setmanari TRAMONTANA. 1 d'agost de 1907.
A Ca la ciutat,es va fer amic d'un empleat de les brigades municipals,Antonio Andres,àlies el Navarro,home conegut per ser confident. Heus aqui que el 13 de febrer de 1906,el Pla de la Boqueria es va trobar una bomba que no arribar a esclatar,l'endema de la troballa,Navarro se li presentar tot preguntan.
-Tu deus saber una mica sobre terroristes oi?-llavors Navarro li proposar d'utilitzar els coneixements que tenia per descobrir els autors, el 21 de febrer van ser detinguts an F.Cardenal,T.Herrero,T.de la Torre,Joan Basons.....
03/10/15 :
Resolt satidfactoriament el preimer "treball",tot va venir rodat,Antonio Andrés va parlar amb Eusebio Guell i proposar presentar-li el nostre home,ue era coneixedor dels medis anarquistes,i podia prestar un gran servei a la ciutat.La resta ho explica el que era l'inspector cap de la policia,Antonio Tresols,alies Vinagret."...recibidos que fueron por el Sr.Guell manifestaron que sabian quienes eran el cerebro de lo que ocurria en Barcelona,que estavan dispuestos a descubrirles para que las autoridades pudieran cogerlos infraganti,siempre que les facilitaran dinero.Intresado el Sr.Guell que les pusiera en relación con el Sr.Duque de Bivone,ya que el Sr.Guell,no era la persona mas indicada para ello,por ser poca la amistad con dicho Sr.".Les gestions del futur comte de Guell van tenir resultat,i li van demanar a l'inspector Tresols la quantitat de 25 duros per poder comprar un vestit adequat de cara la cita amb el gobernador,ja que ell feia poc que havia sortit de la presó,i no tenia roba adequada.Van anar als magatzems El Aguila,ja tenia el jec adequat per la ocasió...
"...llegados a la presencia de la superior Autoridad de la Provincia,se repitieron una y mas veces lo manifestado al Sr.Guell.quien estuvo presente,las cuales fueron oidas y aceptades". Sigui com vulgui,un cop comvingut que.ell.seria confident,es donaria de baixa de l'Ajuntament per malaltia i passaria a cobrar del Duc de Bivona.
8/10/2015;
Amb l' armilla carregada,el sou del gobern civil li cal afegir el del ajuntament que segui cobran,el nostre enigma va organitzar els seus trinxeraires de la Bordeta an teranyina de talps,mentres ell vivia alegrement de nit pels locals del "Chino",disfressat de "dandi" amb regust de valent de la "Cubana",però de fet no es va encantarse i desitjós de demostrar els seus contactes,anava cada dimecres al gobern civil per explicar històries an resultats mès aviat decebedors.Per març de 1906,en ple exercici de confident va fer un viatge a Mallorca,que se3gons ell,tenia a veure amb l'atemtat fallit de que havia estat víctima,el rei Alfons XIII,a París,a la cantonada dels carrers de Rohan i Rivoli,on es van utilitzar unes bombes de ferro amb forma de pinya,que buides encara de materia esplosiva algù va enviar de Barcelona a Paris,amb destinaciò a un tal Charles Malato,cèlebre anarquista frances i gran amic de Ferrer i Guardia.
Ell va proposar al Duc de Bivone el viatge perquè tenia la seva "propia versiò"dels fets,l'autor de l'atemptat havia estat Jesús Navarro,mestre racionalista,les bombes les havia construit Tomàs Herreros i Joaquin Coromins,ferrers veins de Palma, seguint les instruccions d'un rus i fent d'intèrpret un tal Mateo Morral. La peculiar teoria presentava,com a mínin,una greu falla d'infprmaciò,an Navarro,havia estat detingut preeventivament per la policia francesa pocs dies abans de l'atemptat.
14/10/2015:
El any 1906 fou el últim any "alimentici"del nostre enigma.
8 de maig:Trobada casual de vuit bombes de má al torrent Guineu,dins els horts de can Mariner-Horta.
31 de maig:Noces reals,en plena desfilada per la "calle Mayor",l'anarquista sabadellenc Mateu Morral,empleat de Francesc Ferrer i Guardia a l' Escola moderna,va llançar un ram de roses amb bomba a dins,des de dalt del balcó del n.88,Alfons iVictoria en van sortir il-lesos,l'artefacte ser desviat per un cable eléctric.
No cal dir que "ell" ho han sabia res i el seu Cap el Duc de Bivona,tampoc,i que absolutament fastigueixat de Barcelona va presentar la dimissío. El dia del seu comiat,28 de juny al baixador del P.de Gracia,semblar ser que s'hi trobava el nostre home,sens dubte tenia motius per estar agrait,ja que li havia canviat la vida.Un diari més endavant va publicar,que en aquell moment el Duc li va tenir un darrer gest,al va obsequiar amb quinze duros de la seva butxaca,i amb la seva marxa va posar fi a un model de colaboració. El nou Gobernador fou el liberal Francisco Manzano Alfaro...i amb ell un nou sistema de colaboracio "...se te pagara despues de comprovar la confidencia,no estoy disouesto a dejarme timar...".
18/10/2015:
Cal reconeixer que el nostre enigma tenia habilitat per embolicar la troca,però amb el nou Gobernador,li va ser imposible i mentrestant anava veint com se li tancaven portes i els fonts de'ingressos,de manera que va acabar tornan a treballar per arreplegar unes peles mès,però ell no podia abandonar les seves actituds fatxendes i les ganes de fer tronar i ploure hi decidir un nou "plan B"...ells posarían les bombes.Poc abans de Nadal,cap a la una de la matinada,es va presentar a la taverna "Pilsen",del carrer del Carme,acompanyat dels seus trinxaraires,hi despres de orgatnizar un bon sarau,amb garrotin inclos,va deixar caure que de Nadal a la Candelera,Barcelona patiria una pluja de bombes.El propietari de la taverna,un tal Salvador Marti,va correr a la policia....el 24 de desembre va aparèixa la primera,al portal de la casa n.7 de la Rambla de les Flors,per S.Esteve va esclatar la segona a l'urinari de la mateixa Rambla,pels Inocents un altre en forma de gran llonganisa a la Boqueria,un altre....el va cridar l'alcalde,Sanllehy,finalment s'havia sortit amb la seva,però la colaboraciò no acabava de concretarse, a grans mals grans remeis...
20 de gener 1907,a la plaça de toros les Arenes,míting carlí,la ciutat revoltada contra la llei de "Associacions",a les 2 del migdia esclatar un altre,al n.1 de la Rambla de Canaletas,tres ferits...psicosis de terror,els artillers del Camp de la Bota no donaven l'abast.
22/10/2015;
El dia de la "carlinada",a la Pl.de toros de las Arenes,algú,menbre del Centro Obrero de Estudios Sociales,que li feia un discret seguiment,va veure com el nostre enigma dava a un altre home,un extrany embalum embolicat an un mocador de fer farcell,per rapidament abandona la pl. de braus i tornar a ca seva,el carrer Foment 56 del barri de Sants,tot fen el fatxenda,la sospita de la celula anarquista va creixar.
Però malgart tot no puc deixar de parlar que en aquell any.1906,fou tambe històric per altres circunstancies fundacionals,primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana,a carrec de Ms.A.M. Alcover,gran Aplec miting de Solidaritat Catalana,publicaciò de la obra cabdal de Prat de la Riba,i d'altres textos literaris de gran qualitat que ara considerem clàssic noderns, "Pilar Prim",Narcis Oller. "Josafat",Prudensi Bertrana, el "Glosari" d' Eugeni d'Ors, "Enlla" Joan Maragall, "Horacianes"de Miquel Costa Llobera,"Els fruits saborosos" Josep Carner....no tot va ser "Rosa de foc".
La impaciencia,del nostre enigma,el va portar a voler demostra que no era un estafador,i va anar a trobar el segon fiscal de catalunya...
"Ya ve usted si yo estaba bien enterado de que habría bombas..."i l' afegi que el dia 1 de gener.de cinc a vuit n'habrìan mes....
28/10/2015
La situaciò ecònomica tan d'ell,com la del seu clan famíliar,ja que tots pares,i germans,vivien del negoci del "terror",es deteriorava per moments. Sense estalvis,els bons temps havien estat d'alegre disbauxa,que fins i tot la mare va tenir que tornar a rentar roba per las casas,i la "troupe" de la fàbrica del vidre amenaçavan de anar pel seu compte,i com l'entrevista amb el fiscal no semblava tira,li va fer un avis a un conegut advocat,Brocá, "...ya ve usted que estoy bien informado,y hubiera podido evitarse,ayudame con su amigo el Sro.Alcalde..." passats uns dies i davant el silenci oficial,li va fer un toque a Rafael Guerrero,director del periòdic "Las Noticies"."...els anarquistes ja no van contra els rics,ni contra la autoritat,sinò contra aquesta massa tonta que passeja per la Ranbla i no es rebela...".
An Guerrero,llavors li va ensenyar un tros de bomba del dia del míting,fet que fa sopossar que les ductes vers el nostre home venian de dalt, ell la va mirar i li va dir "...això és de confecciò casolana,si li han dit que ès una aleaciò de ferro i calamita,que li tornin els quartos".
Malgrat la "massa tonta",la successiò de bombes van tenir efecte polític inmediat,va caure el gobern liberal de Antonio Aguilar,deixant pas franc el conservador Antonio Maura,per un trinxaraire com ell te força "merit".
2/11/2015:
El contratiste,Josep Perello,molt ben contactat amb les celulas acrates,va comentar en una farmácia del carrer Hospital,que si no es trobavan els culpables era perqué la policia no volia,ja que era perfectament deduible la identitat,paraules fortuites?...era conegut que el farmaceutic Serra era un "gos"de la policia,dit i fet el farmaceutic va xarrar. Pocs dies despres tres homes es van reunir a la cerveseria "Torino",del carrer Escudillers,Perello,Guerrero i el nostre enigma,en la conversa ell,amb la presa que tenia, "Ara les bombes les fá qualsevol,se poden fer amb un tinter,amb un pom d'escala amb qualsevol cosa,un home la porta dins d'un cistell,es fica a una escala a encendre una cigarro ve un altre i crida,"tu surt a fora",deixa la cistella i ja esta,la bomba queda alli terra.Que rucs que són aquest anarquistes¡si en comptes de posar una bomba,en posessin dues,l'una a prop de l'altre a un parell de metres i amb mitja hora de temps de diferencia,matarien les autoritats que se haguesin presentat per l'esclat de la primera"
"La Veu de Catalunya",4/4/1908-"La Vanguardia" 5/4/1908
El nostre "bombaire",va conseguir el que volia,se li van obrir les portes novament,i va decidir que aquest cop "treballeria" tot sol,i anar montan una auténtica estrctura i una veritable organització,estava tan encegat que no va veure qui tenia enganxat al clatell...la prensa.
9/11/2015:
Semblar ser que en aquell 1907 entre tots li van parar la ratera,els grups àcrates filtrvan a la prensa,aquesta al gobernador,i ell encegat h'anava entran sense percebre el parany.Manzano.el gobernador civil,li va obrir les portes i li va asignar unes retribucions econòmiques,i considerant que ja estava titllat com a confident,recomenar que seria millor organitzar una nova partida. I aixì es va fer,el reclutanent va anar entre el febrer i el maig,l'integraven el seu germà Hermegildo,Antoni Andres,àlias el Navarrp,Raimon Burguet,Amadeu Trilla,mecànic electricista,Francisco Triguero,"mantequilla",ex lerrouxista de Sants,Mateu Ferran,Ramon Comas."el Clenxa",per la seva no-feina,la retribuciò era entre set o cinc duros setmanals.Més endavant,el nostre home va idear un altre excusa per obtenir mès diners,el lloguer d'un pis,al número 15 del carrer de la Cadena,om ls colls es reuniria,sota la cobertura d'una agència d'informaciò comercial,per rebre instruccions i asignaciò dels serveis.En realitat els homes hi passaven les hores xerrant,fumant i jugant a cartes.Ell no anava gaire aquest pis,però en canvi els seus homes el vein en un bordell del carrer d'en Roca,n.4,on,segons l'encarregada,Dolores Muñoz,es dedicaven més a beure cervesa,que no pas "ocuparse con mujeres".Es feia acompanyar en un carruatge,amn les cortines tirades,que es quedava esperanlo a la pl.del Pi,i es mostrava molt generós amb les noies de la casa,amb qui celebravan tiberis d'ùltima hora,que es feia portar d'una taverna,o del Petit Liceu,restaurant proper.
15/11/2015;
El sentit de l'humor i la "barra" del nostre home irritava a la prensa,un tal Perellò,va publicar a el "Poble Català" el dia 16/8/1907,una de les seves "gatades". "-Si en pagueu el cafè i el Circo Barcelones.aquesta nit,on avui canta el "Musclaire",vos ensanyarè l'autor de la darrera bomba",an Perellò va parlar amb la policia,quedaren en que quan ell senyalès,es procedirian a la seva dtenciò.
Transcorreguè tota la funciò sensa dir res...al sortir del teatre,an Perellò l'increpa¡¡¡ "Vos no an vàren entendre bè,lo que jo vaig prometre es que us ensanyaria a l'Utor".(Manuel Utor Mayor,àlies el "Musclaire",era un tenor barcelonì molt popular,que sensa foraciò,enlluernava amb pinyols i d'un fiato inesgotable).El home enigma,necesitava en aquells dies mès diners amb urgencia.la seva vida disipada,li va fer suspendre el "sou" a la seva gent,que van començar a neguitejarse i comencaren les desercions,an Navarro que coneixia el metge del gobernador fou el primer...i quant va fer la peticiò de 500pts, el gobernador,per evitar un atemtat imminent,nomes en va rebre 250. pts.fet que ell.el nostre enigma.es va pendre molt malament i va tornar a les explosions,a la botiga "La Cubana",del carrer de la Boqueria,i un altre al Salò de San Joan (ara psg.Lluis Companys),colocada en una conducciò d'aigua.
Semblar ser que la primera bomba la va colocar Maria Queralto,mare del enigma,acompanyada pel seu marit,la parella agafar el tramvia a Sants.el seu barri,fins la Rambla potant una cistella de vìmet.tot passejant agafats de bracet com un matrimoni qualsevol,es van adreçar fins el carrer de la Boqueria,on haurien depositat la cistella amb la bomba que hi havia dins...un mort i tres ferits greus.
La del Salò de S.Joan, cap victima,la colocaran el seu germa Hermenegildo i un tal Francisco Triguero,àlies an Gildo,on quasi van ser detinguts
20/11/2015:
SIIII¡¡¡¡, es an Joan Rull,àlies el Coix de Sants. Ha costat,i jo que el creia facil¡¡¡.
Avui,tot un dia històric,vui afegir un enigma en miniatura....qui va morir,en un altre 20N. que no es an Franco,ni el que volen fer reviure?
posted by Oliva at 7:49 p. m.
4 Comments:
Oliva t'has transportat al segle passat o jo he llegit malament veig que encapçales el post referint-e al curs 1915-16 un lapsus calami suposo ....m'has deixat ben intrigada de moment no se´pas resoldre el misteri
ONDIA¡¡¡,PERDO,VAIG DOPADA,SOC UN CUNILLET D'INDIES,QUE FA UN TRACTAMENT EXPERIMENTAL,I EL MEU SUB-CONSCIENT...
Tu ves explicant, que nosaltres anirem llegint.
Que hi hagi bona salut.
Joan Rull,conegut com el Coix de Sants.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home