UN CAS DE LA BCN. NEGRA I CRIMINAL

2/2/2016:
Ahir,dilluns 1 de febrer,vaig assistir a la xarrada al Conservatori del Liceu d'an Bernard Minies.A mi això de la satmana negra an "flipa",fins i tot vaig intentar conseguir,sensa èxit,invitaciò per anar a Radio Barcelona per a un "Diumenge amb Taxi Key".potser va ser millor,val mès n'empastifar els mitificats records d'infantessa...Isidro Sola,Encarna Sanchez,Antonio Crespo....i com avui tenia planificat iniciar un nou enigma,ja que la resta de la setmana la tinc Hospitalària.m'he dit i si cambio el personatge i faig una novel-la negra i barcelonina?,he buscat a la meva biblioteca i ja la tinc.

1ª.pista: Editada per Selecta.
2ª:  Any 1960.
3ª:L'autor,home ,barcelonì i literat,la va "montar",com un "passa-por",el any 1944,durant el seu èxili a Paris,en una estaciò ferroviària,tot parant un bombardeig.
4ª:L'eix es la mort d'una venedora de dècims,per allà els anys 1930,amb regust dostoiesvskia.
5ª: Al llenguatge,ès volgudament acostat al que ès parlava en els llocs de l'acciò.
6ª:El títol conte un barbarisme.
7ª: La narraciò comença aixì "....el nom del carrer li venia de les tapies que l'havien format...".

6/2/2016;

El primer capìtol te un encapçalament delicíos "La hora del Vermut",el vermut un glop de civilitzaciò,bè a lo que anavem.

Un emigrant valencia,caixista d'imprenta,plega de la feina i se sumergueix en el brògit de la Rambla,camina a poc a poc,bada,escolta converses alienes....sobtadament entre la gent una cara coneguda,bruna,ulls riallers i naset arramangat, l'Amparo¡¡¡,una veina del seu barri valencia.

-Amparo que hi fots per aquì?-

-Doncs treballar...-s'alegren i rememoran la vida que feien a València...caminan i xerrant per el "chino",i com la aciò s'inicia el mes de Març l'anyor de las Fallas...s'aturen per fer un vermut,les taules eren plenes de gent exultans d'alegria de viure...enfront brillaven les bombetes que dibuixaven les entrades dels music-halls,cues...l'alcohol anava fen via...(Ep que el vermut es fortet).

-Perquè aquesta gent ho tè tot i nosaltres res?...escolta vaig a mirar si aquest vespre puc obtenir unes quantes pessetes i enganxem el tren Fallero...i desprès qui sap...-el nostra "prota" deixa a l'Ampar al tramvia i tot tornat a casa fa repas de la seva situaciò,havia estat feble...però Maria Bardaji,li oferir allotjament,plat a taula,roba neta,el feu entrar a l'imprenta i li possava ,de tan en tan,ma la mà uns billetes per fumar..."a les fosques i entre llençols,totes les dones sòn iguals"...

A un quart d'una de la matinada el ràpid de Valencia sortia del baixador del Ps.de Gracia,en un vago de tercera hi havia an Josep Ballester i Amparo Llopis,que sen'anaven cap a València per veure les festes de S.Josep....

MIQUEL:Vas bè,però que molt bè.

8/2/2016:

PISTA D'OR;

Ull a la fotografia¡¡¡,si podeu identificar el carrer,ja teniu,practicament,el tìtol de la nostre novel-la.

 12/2/2016:

A TOTS ELS BARCELONINS,UN GRAN DIA DE SANTA EULALIA;

Divuit de març,diumenge,els veins del 86 del carrer Riereta,en tornar del futbool,ball o cinema,es van estranyar de no sentir en tot el dia sorolls al pis de la venedora dècims,,,

Dilluns diada de Sant Josep,el veinatge tingué la certesa que aquell prolongat silenci no era gens normal,després d'haver trucat mitja hora seguida a la porta,els veins es van diriguir a la Comisaria...

El Sro.Pepet Jorda,el llogater del segon,es cregué obligat d'indicar que el dissabte al vespre havia sentit des de casa seva,una discussió molt violenta...

Quan un manyà va obrir el pis van trobar el cos encarcarat de Maria Bardaji,escanyada,desplomada en una cadira,cara morada i botida...

Miquel Ferran  comissari del barri de les Drassanes districte que no era pas de repòs,ja que arrecerava allò que es podia convenir,per part de periodistes imaginatius com el Barri Xino,(Aquì entre en escena el "prota" de la novel-la,un tècnic en novel-les policíaques),un xines sense deixebles de Confuci,però  que els novel-listes i reporters estrangers s' havien emparrat amb el nom,i com el carrer del Cid o del Migdia tenien merescut el tèrbol prestigi que compartien amb la parisenca "Rue de Lappe" o del Port de Marsella,...tote aquella xarrameca no impresionava gens ni mica an Miquel Ferran,ell sempre s'esforçava en rebaixar les exageracions dels que pretenien emocions fortes,en el sordid quadrilàter format per Rambla,Drassanes,Paralelo, i el carrer Nou ,i s'irritava amb els turistes estrangers o indìgenes,que es llancaven a la descoberta de "La Criolla" o de "Cal Sagrista" per la seva mala reputaciò,aquell snbisme,creia ell,nomès podia tenir un resultat,temtar els delinquents per que voltesin pel barri a la "caçera se babaus"....

La poblaciò barrejada i poc controlable,d'un barri tan pintoresc,era explicaciò suficient per al relatiu entusiasme amb el que es féu càrrec del cas del carrer de la Riereta el comissari Ferran...

14/2/2016:

IN MEMORIAM:

Patriota, i mestre de vida.

"nosaltres som el somni"...seguerim volant Muriel Casals.

15/2/2016:

Els fets novel-lats,van passar a la Barcelona dels anys "30",i segons  l'autor l'anécdota inicial es absolutament certa,només els noms dels "prota",així com l'indret son inventats,peró semblar ser que no gaire,carre amunt carre avall...peró la fotografia que acompanya la nostre pista es la del carrer Riereta,tal com consta a la novel-la, com el lloc del crim de paper,ja que busquem el títol de la fabulacio he cregut oportu seguir el fil del relat.

Aquest carrer,el mitj del antic districte cinque"barruio chino de leyenda"que deia el tango...,va del carrer de la Cera a Sant Pau del Camp,el seu veinat n'ha sigut mai massa confictiu ja que es nutria de la població d'origen pagues emigrats a la ciutat,tampoc es dels més insolubres i abandonats de la má de Deu,peró el seu relatiu bon estat no va conseguir ofegar el fet d'estar encaixonat en aquell barri ,i ofegarlo amb el seu supossat pintoresquisme ,que tan apreciava Francis Corco,el literat francés que el va donar a conéixer arreu del món.

"L'endemá els diaris portavan la notícia del crim entre els resultats dels partits de campionat i,uns pronostics de crisi minesterial "CRIM AL CARRER DE LA RIERETA,UNA DONA ESCANYADA".

 19/2/2016:

An Josep Carner,el nostre poeta,era consumidor de novel-les,de lladres i serenos i es desfeia en elogis per el genere,segons ell eran les novel-les mès ben pagadas del mòn,i això demostrava que tenen unes exigències de perfecciò que no es demanen als altres èstils.

"...el jutge de guardia era un neòfit en assesinats,fins aquell moment nomès havia tingut accidents de circulaciò,estafes i baralles,exultava gairebè de manera indecorosa...

-Un crim amb tots els ets i uts¡¡¡-mentres an Miquel Ferran,no semblava gens impresionat,tot plegat un crim amb robatori.An Vilaregut,el seu segon anava observant i prenen notes amb la mateixa indiferencia...

-Se sap si vivia sola?-seguia preguntant el jutge.

-Els veins han dit que tenia a casa un jove d'uns vint-tres anys,la dona deia que era un nebot valencià,valencià si que ho era,però nebot..mès aviat era un altre cosa,i ha desaparegut d'ença d'abans d'ahir-

-Quan arribi el forense procedirem a l'aixacament del cadaver,i busquin aquest "nebot",Sro.Comissari oi que ès un mahnìfic assesinat?- ls resposta del comissari,va sonar bastan llunyana de l' entusiasme del novell Magistrat.

.Si us he de ser franc,no hi veig res d'engrescador,mès aviat ho trobo enutjòs,però si a vos os agrada-

An Frances Caldes,periodista i amic intìm del sub-comissari Vilagut,pululava pel Palau de Justicia,i al veure de lluny el seu amic l'emprengue..

-Vens a punt,diguem què hi ha d'intresant en el assesinat del carrer de la Riereta?-

El sub-comissari,intenta eludir...que si secret de sumari,que si tomba que si gira..

-Què vols que et digui,si no se sè res encara-

-Romanços¡,i em jugaria qualsevol cosa que has oblidat el que mès compta.-

-què es el que mès compta?-

-Que soc el millor tècnic en npvel-les policàques del pais,ho he llegit tot,i tot ho tinc estudiat,per el mètodo inductiu i el deductiu,l'elaboraciò psicològica i l'audacia,tan del punt de vista del detectiu com del tan o mès respectable del criminal...". Ja tenim dos "hooligans",del negre i criminal front a front,el comissari Ferran i el periodista Caldes.

23/2/2016:
El nostre enegmi de paper esta lligat a unes peculiars circunstancies,relacionades a la vida de l'autor i la seva circunstancia de guerra i postguerra. Una d'elles ès que si no haguès estat per la fortuna adversa d'una editorial parisenca,la traducciò francesa s'hauria editat abans que el seu autor li escribis la paraula "FI". L'altre ès que aquesta novel-la va pujar a les taules del Romea,per obra i gràcia de Josep M.Poblet,quan tot just acabava de sortir al mercat,amb una adaptaciò que va conseguir l'honor de tancar temporada. Però seguim amb el nostre enigma.
"-I  què has esbrinat?-
-Poca cosa.que Maria Bardaji era molt coneguda,que venia força bitllets de la rifa,ocupaciò que li proporcionava alguns cèntims,però tambè que els seus negocis mès lucratius eren el prestecs anb penyores,generalment joies,i deixar diners amb intres mès aviat exageradets,diriem que era una usurera,fets que han fan deduir que potser an Josep Ballester,no pot ser l'ùnic sospitos,
-Depèn desl principis del minyo,però aixì i tot,el considero el principal sospitos,ell vint-cinc anys,pelat con una rata,que sabem que esta a Valencia,ella rica i an mès  seixanta,segons diuen,el xicot fa força goig,els seus seus companys de feina saben com vivia,mès d'una vegada l'han sentit quixarse de la gasiveria de Maria,estarntat amb una vella,saber que ès rica,i veures obligat a mal passar.
-Complices?-
-Potser si,he pensat amb una còmplice-
-Caldra anar a Valencia,millor a Silla,el seu poble,tinc motius per creure que no va anarsen hi sol-
-Perfecta,jo he trobat una vella usurera i tu es descobert el Raskòlnikov que l'ha suprimida...."

27/2/2016:

El "pare del nostre enigma",va neixer a la ciutat de Barcelona,entre ciutat vella i el barrì de marina, els primers anys del 1900 i va morir a Paris el 1966.
Escriptor,periodista,politic i com a tal,durant els anys "30" fou secretari de joventut d'Acciò Catalana,entre 1937-1938,va ser director general de serveis correccionals de la Generalitat,aixì s'han deia a llavores els serveis penitenciaris,on la seva acciò se la va considerar com justa i humanitaria,el 1939,es va exilar però retornar el 1948,i malgrat el retorn,retorn relatiu, molt de anar i venir, va exercì com corresponsal dels exilats catalans sota el seudonim de Blanquerna,n'eran temps de donar la cara,que aquella gent no gastava manies.
Com a periodista s'inicia a "La Mainada",que dirigia Avel-li Artis i a "L'Estevet" de Manuel Carrasco i Formiguera,mès endavant va anar a petar a la "Publicitat".
Com escriptor es autor de set novel-les,publicades entre 1931 i el 1962.
En teatre va traduir  crear i estrena,quasi totes al Romea, 5 obres.
Com assagista,potser la millor branca de la seva creaciò,si li poden considerar 7 publicacions,i era molt pero molt aficionat a concursar a els Jocs Florals de Barcelona. Nhan digueu que encara no sabeu el titol?.

29/2/2016;
EFECTIVAMENT "UN CRIM AL PARELELO" de RAFAEL TASSIS.
Enigma tancat,molt bè bonica.