dimarts, de juny 16, 2015

EL CAS DEL ALTRE PEP.

COPA...LLIGA...XAMPIONS...

16/6/2015:

L'enigma,d'avui,té color blau-grana...
Cerquem l'identitat d'un barceloní nat a principis del segle XX...
La seva vida esportiva va començar,com a tal, a Sants,el Atletic de Sants...
La personal,al carrer Urgell 198,en l'anomenada barriada Batlló...
La trajectória professional es va dividir entre el Barça i el Real Madrid...
Si,si,entre el Barça i el Real Madrid....

El seu "idol",i mestre fou an Paulino Alcantara...
Deien les croniques que tenia el "DO" de fer invisible la "bimba"...
Va marcar,amb la "samarra"blau-grana,326 gols...
Quan el van fitxar,per primera vegada,tenia 17 anys,i la seva fitxar li va costar al Barça,un "traje amb armilla i un relotge....
La seva memória es cultivada,a vui al dia, en un Fórum...
"TIRAT"¡¡¡.



20/6/2015:
El nostre home ocult,sent adolescent escanyolit i nervíos,anava cada tarde o nit d'entrenament,fins el camp del Barça,el carrer Industria. Pal-plantat a peu de grada recollia pilotes,o celebrava an crits i salts les bones jugades,talment com si fos un partit,sobretot las del seu "idol" Alcantara,fins arribar a cridar-li l'atenciò, el gran filipí el van començas a entrenar...
-Tu seras futbolista-. De  la seva mà va arribar a el Sants,i l' amistat entre la "figura" i la "nova esperança" va durar tote la vida. Ja retirats,un metge, l'atre home del futbol,van mantenir una "tertùlia",es diu que molt divertida, a el Hotel Orient,que durar quasi fins la mort de Don Paulino.
En un cuplet,què cantava,no se ven bè,si la Pilar Alonso o la Mercedes Seros,"JO SOC BARCELONISTA",on es recitava per primera vegada, una mítica delantera blau-grana,ell es el primer de la llista.Els anys "60",Guillermina Motta,es va fer una nova versió.

N.P.:
Tens raò,"Cicerone",no era PEP, era PEPE,però que vols...mu faig venir bé¡¡¡.



25/6/2015:

Va debutar a can BARÇA el any 1919,i amb 17 anyets ja fou el idol de la "culerada".
Començar con lateral,però el mateix Alcantara el recomana perquè fos el seu sucessor.
A la segona temporada des de la grada,va saltar a el carrer i a la "premsa" el seu primer mal nom,el "home llagosta".
Simpàtic,alegre,"echau pa alante",com es deia en aquells temps,molt aviat es convertir en un imprescindible en qualsevol sarau ben parit de la ciutat...però sobre la gespa aquell no parar no el va afectar gens ni mica.
En aquest dies de campanya electoral "cule",va ser mencionat,en referencia a el fallit passeig de la fama barcelonista,limitat fins ara a an Kubala,i considerat el seu quasi oblit com una taca en l'història del BARÇA.

30/6/2015:
El nostre enigma,fou el primer futbolista que rebé el regal d'un cotxe promocional,i al seu volant es feia la Rabassada o les costes de Garraf amb una eterna carrera amb ell mateix.I el "entorn Barça comentava per arreu les seves velocitats... Tambe ès llegenda,el seu entusiasme per les "senyoretes que fumavan"rosses,preferiblement,ni que hu fossin de pot,...i tot just deixava enrrera els seus primers vint anys.
Les seves facècies anaven de boca en boca,i fins i tot li "reien" las grades del camp del carrer Industria,que ja son nassos¡¡¡. les nits dels diumenges,despres dels partits,tencava restaurants,un dels seus preferits,"El Suizo",on hi tenia taula parada sempre, "cabarets",es feia amb vocalistes,sarsueleros,botxexadors.actrius i tanguistes.Carlos Gardel,li va dedicar un "tangazo"..."Semi...Mago del balon...". Aquest tarannà,molestava molt a Joan Gamper,`que el volia fotre fora del equip,però el "home llagosta",era el idol de la culerada,i diumenge a diumenge feia el camp mès petit,i la directiva feia mans i mànigues per evitar la topada....
APA,QUE JA ESTA MOLT CLAR....


6/7/2015:

Estiu de 1936,esclata la Guerra Civil. El Barça l'anxampa en plena gira,gran enranou,"conclaves" entre técnics i jugadors...desacords uns decideixen restar lluny de casa i buscar un nou equip per aquelles terres, altres tornar a casa rápidament,entre aquest últims el nostre home.
No podem dir,que ell fos un individuo politizat,que malgrat pertanya a una família amb certa afinitat amb la CNT,no va donar mai sigmes de cap simpatia vers el front popular,fins i tot costa trobar-li fotos amb polítics de casa nostre,un parell amb el President Macia a tot tira,i sempre per raons professionals. L' equip va tornar per mar i el nostre home en "busca"va decidir que aquella guerra no era cosa seva,i mentres els companys passavan la frontera,ell va restar a Franca i fitxar pel Niça, "els carlins que els mati Deu". Va tornar el 1939,quan tot era dat i beneit- Mai,durant la nostre guerra,va intervenir en cap acte pro República,tampoc a favor de Franco,peró si frecuentava els cercles d'an Cambo.
El seu retorn a Can Braça,fou fred,la por va tapar moltes bocas,peró ell va percebre l'hostilitat,hostilitat que mai va entendre,tan de la culerada com de la Ciutat,el porter de la seva propia finca,evitava saludarlo,i alguns veins també,i vivia en lo bo i millor de l'eixample...i Don Santiago,sempre aten a Can Barça...




10/7/2015:
El 1939,quan va tornar a casa tot va ser dificil,per un home ran egocèntric i hedonista com ell,la fredo i el no dissimulat despreci en que fou rebut,en aquell coquet racò el cap de munt del Psg.de Gracia,li feu molt de mal. Al llogar el pis,l'idenritat dels veins va ser importan,professionals lliberals,cognoms coneguts alguns socis de tribuna del Barça,antics admiradors seu,lloc idoni,segons ell,per tornar a trepitjar fort a la Ciutat,i esperava ser rebut com un nou fill pròdig,però res de res...indiferència total,fins i tot li van ignorar la copa de xampany del primer dia de veinatge....
-I mira que era frances....-va comentar  amb els vells amics que encara li feien la gara-gara. Fer-li el buit a ell¡¡¡
Dorze campionats de Catalunya....dos Lligas,sis Copas.una Copa de Campions...plata en el Jocs Olimpics de 1920....aquella colla de perdedors. I si això l'afegim l'obstensible silenci de la Junta,va obrir la porta per la seva marxa a el Madrid.

15/7/2015;
Gallardo y calavera,el nostre home ocult,sortí rumb a Madrid amb els afalacs de Don Santiago a l'orella i el "ego" ben inflat,deixava enrera una Barcelona cap-cota,vencuda a més a més de dasagraida i desmemoriada,que havia oblidat que el rutilant Camp de les Corts,tan modern li devien a ell,però....Madrid tampoc era lo que havia estat avants de la guerra. Va trobar una capital "pacata","santurrona" i plena de vulgars estraperlistes (dixi).
Cap antic company,cap cara coneguda del "mundillo" intelectual,nomès faxistes i arribistes,que fins i tot per ell eran massa xarons,i que an tote la barra se l'atensavan com si el coneguesin de tote la vida,i per remata la situació el seu joc ja n'era lo que havia sigut. La prensa,no li va estalviar critiques,no ha nascut encara el "Mag" que resisteixi el pas dels anys,i ell tan magnific no va ser l'exepció,però Don Santiago,li va aguantar el contarcte fins el final.
Va tornar a Can Barça,ja com a tecnic, a la tardor de 1944. Amb els peus difinitivament assentats a la realitat,però sensa perdre la seva alegria de viure,es va instal-lar a prop`dels vells despatxos del F.C,Barcelona....recordeu el lloc?


18/7/2015;
Siiiii¡¡¡,Pepe Samitier, Psj.Mendez Vigo-

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Psg.Mendez Vigo.
Ell,es Pepe Samitier.

de juliol 17, 2015 9:41 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home