divendres, de setembre 05, 2014

EL CAS D' UNA CASA BURGUESA

5/9/2014
HOLA amics¡¡...Sant Tornemi, desprès d' un estiu,de pedaços i repòs,força millorada afortunadament,reprenc el Bloc,

Anem per una "Barcelona de paper".

Intriga...la meva lectura predominant,darrerament, el mèu estat d' ánim no estavà per floritures...
Un apassionant camí,del modernisme a els nostres dies.
Un món de dones.
Una matriarca,una nissaga,d' aquelles de las tres-centes famílies.
Un palauet,construit expresament per enlluernar el "personal".
Ambiciò. passions ocultes,hipòcresia...
Una hereva, tafanera.
Un carrer ampla,com las ambicions de la nostre família.
No cal dir,que l' autor es tambè una dona.

Què féreu Diana?....que porto una "raxa"...





8/9/2014
Aixì que obrir la novel-la an va atrapar. Feia un munt de dies que no podia llegir i la dedicatoria,allà el mitj de la primera pàgina,clara i neta....quina sensaciò de tornar a la normalitat¡ retrobar sentiments,sentiments ,en aquest cas de l'autora amb el pensaments ver futurs nets,besnets i mès enllà del seu abre geneòlogic,reconfortant...
A la segona plana, xof¡¡ un pensament "espirita", vaiga¡¡ això promet. Sabia que la novel-la "anava" d' uns temps màgics i turbulents i d'uns personatges que jugavan a fet i amagàr amb els lectors,cercant identificaciòns,però evocar ,l'en altres temps poderoso Barcelona "espirita",no hi contava.
Tercera fulla,un nòm de dona,una data 1936, a sota la descripciò d'un fresc,on la figura de una tal Tresa impera...quin regust Eugeni D'Ors¡ vaig pensar.
A la quarta, transcripciò d' un "email". Una desconeguda prega una dreça postal,a la darrera hereva de la  nisaga novel-lada.
A la quinta,una carta "...soc de les que pensen que els traços manuscrits,contenen mol mès que un misatge,el batec de la mà que els acompanya i potser la tremolar de l'emociò que els justifica...".
Ondia que bonic¡¡ i tan afì a el meu taranna.
Els meus ulls estan millor,però no del tot,disculpeu els herrors.



11/9/2014.
La novel-la,propiament dita,se inicia a la pàgina 17, i ens introduiex dins uns grans magatxem,el tràgic 24 de desembre de 1932.
Una Sra.,amb un alzaimer mès que incipient,i la seva dama de companyia, fan compres de Nadal.
L' autora,aprofita aquest pretext,per descriure aquells mìtics magatxems "El Siglo".Les dues dones compran,parlan.brenan i ens introduiex en el sì de la famìlia burguesa novel-lada.
La matriarca,era prou important com perquè el Director en persona,l'anes a saludar,personatge que mès endavant pren un "rol"facilment identificable.
El retorn a casa,el fan per les Rambles,amb un Renault 14,"amb elegant carrosseria limousine-torpedo",que fou un dels primers automobils de la ciutat.En aquell retorn ,Dña.M.del Roser,es queixa de malestra...

2014:
Desprès de tres.cents anys,de morts,sang,genocidi cultural,arrabassament de drets,meinyspreu,amanaçes de mort,avui mateixs per cert,se atreveixant a parlar de lleis?,
La lluita continua¡¡¡.
VIA FORA CATALANS
Gracies Montserrat maca, fere lo que pugi,però el 23,tinc quirofan un altre vagada,aixì que....

15/9/2014
Dña.M.del Roser,just arribar a ca seva es va enllitar,la Conxa,la seva dama de companyia,de bon entuvi va pensar que era cansament,però el creixament del desvariex l'espantar. Alertar a la jove mestressa,Tresa,nora de la seva Sra.,totes dues van decidir esperar el retorn d' Amadeu,fill i marit,ell no va trobar res alarmant en el estat de la seva mare.
Ja fosc,els mossos del "Siglo" van fer entrega de la comanda,segurament va ser l'ùltima que van repartir en la seva història,  el palauet del llavors "coquet" ps.Domingo,on l'autora fa viure la famìlia d' ença l'enderroc de la vella casa familiar,el barrì del Born, que foren rebuts pel servei en una cuina que bullia d'activitat pels preparatius del dinar de Nadal. Però aquell Nadal van passar tres fets caudals a la ciutat i a la famìlia, els Grans Mgatsem van cremar de baix a dalt, la nostre matriarca morir al seu llit mentres el seu fill i hereu,Amadeu, passava la nit a la cambre de Laia,la filla de la cuinera,que nomès tenia dotze anys...

XISCLADA:
Sro.Duran;Tranquil home tranquil, hi ha sabem que voste es molt importan,no s'escarrasi tan¡¡¡.
PePeros: Quina graçia tu¡¡¡,però per meinys hi ha gent a la presò. Ara què Sro.Fernandex Diaz?.














21/9/2014:

LA VAMGUARDIA
Notes locals
"Ahir al matí es va conduir al cementeri del Est,el cos de la Sra.M,roser G.vidua del cinstructor R.L.,única hereva de les manufactures tèxtils,del mateix nom.
A les deu del matí,a la porta de la casa del passatge Domingo,si va fornar la comotiva:L'Escolania de la Concepcio amb Creu Alçada,deu capellans,Institut Obrer de San Andreu,els seus fills, el famosos pintor,i el P.jesuita,i al seu costat,desobeint la tradivió que mana que les dones es quedin en segon pla en els sepelis,Tresa B.,nora de la morta,el metge de la família....
Darrere l'acompanyament tres cotxes farcits de corones,la més gran,enviada prt la Societat Espirita del Valles,"A la nostre amiga i mestre,dels seus sedolats companys". Un centenar de cotxes,van acompanyar les despulles fins elm panteò famìliar,on va rebre sepultura,al costat del de la seva filla Violeta,morta en la flor de la vida..."
Verua aqui la descripciò d'un entrerrament tipicament burgues,on el poder es contava per el número de capellans i de caballs...el fet que la nora,anes a peu,darrera del feretre,semblar ser qur va dinar molt de parlar. I a mi,com a lectora m'ha cridat l'arenciò que hi anes el metge,però ser,que entre els rics an metge "fitxa",era una cosa habitual...
Mès endavant,l'autora ens descriu a M.del Roser,com una lliure pensadora,sufragista i d'exelent i considerat tracta vers els seus obrers. L a meva identificaciò personal.es que hi trobo trets de l'ùltima hereva de la Fabra i Coats...

24/9/20
El nostre llibre enigma,es tot un mosaic de vida i costums ,d'unes determinades classes socials i un temps,finals del XIX fins els nostres dies,en constants salts del avui al ahir.
Un llegat artìstic,a favor de la Generalitat,oblidat i desnaturalitzat, (Museu Clara?)...
Un fresc en un patì,ara cobert avans jardí,que cal traslladar de lloc...colors foscos,pinzallades rápides i gruixedus carregadas de rabia.
Un marmassor,fidel i dispossat a lluitar perquè es complìs el testament.
Una neta,entregada a propagar i defensar l'obra del avi.
Un original avençar en el relat,saltan d'oli en oli...
"L'angel de la infancia"- "Violeta s'avorreix d' esperar"- "La nena Teresa B."- "Olimpia"- "Retrat d'Octavio C."- "Il falso ricordo"- "Autorretrat"-  i el inquietan fresc,tot dins els murs de la senyorial casa del Psj.Domingo.
"Tresa absent"- 1936
Fresc de 300x197 cm.Es diu que Teresa B.,va ser la gran obsessió i la gran desgràcia del pintor.
Durant vuit anys de matrimoni,la va pintar trenta-set vegades,però el fresc,es considerat el millor de tots, l'estiu de 1936,la "model-muller",el va abandonar per un altre home...(La ben plantada?).

28/9/2014
L'ANGEL DE LA INFANCIA:
1905- Oli sobre tela, 75x40.
Obra de joventut,es la seva primera estampa familiar,que tanta importància te en la seva producciò.Esclat de colors clars,amb motius vegetals,on Conxa Martinez,dida del artista,mainadera dels seus germans,majordoma i dama de companyia de la seva mare,personatge caudal i estimat per diverses generacions de la nissaga i molt decisiu, del que aquest ùnic retrat fa creure. ella en gest desenfadat,serveix unes begudes en delicats gots de cristall. El titol apareix escrit de la mà del autor,a la part posterior de la tela,l'escenari es el pati de la casa,que va ser reformat l'estiu de 1936,cobert an cristallera,amb sòl de parquet i decorat amb mosaics art-decò,i en el mur del fons,les plantes van deixar pas al fresc "Teresa absent". Aixì introduiex l'autora la Conxa dins la novel-la.
Conxa,entrar el servei de la famìlia L..,el març de 1889. El seu fill se l' havia mort feia tres dies,l'Amadeu era un nen afamat,sa mare,M.Roser patia febres puerperals, que se li va agafar al pit i xuclar amb ansia. Conxa d'aquell moment ença,només va viure per l' Amadeu,que va començar a veure com el fill mort, per sempre mès ell seria la seva criatura,i ella en part fou la culpable dels brutals enfretaments,entre ell i el seu germa mès petit an Joan,per gelosia.



1/10/2014

El néixament d'an Joan,en un principi no va ser cap problena,per l' Amadeu,peró tot es va torçar quan el nen fou desmamat i passar a la tutela de Conxa. Joan era dolç i tranquil,i es feia estimar,Amadeu engelogi fins el paroxisma actua en tanta violencia que arribar ser perillòs. La famìulia mai va poder oblidar un estiu a Caldetes,lloc d'estiuej familiar,quan li va voler prendre una pinya,en la que jugava el petit,amb tanta furia que Conxa defensar an Joan, enfurismat va correr fins la torre i tornar amb la pistola del pare...disparar,no va fer blanc,però el seu pare,tip de les seves rebequeries va pendre una decisiò, que trencar el cor de la mainadera.
Internat.
M.del Roser,també ho va creure convenient,acabava de neixer un tercer fill,Violeta, i el caracter incontrolable del hereu tenia que ser corregit, per el bé de tots.

5/10/2014
Aquella tardor,l'Amadeu va anar de pet intern a els jesuites de Sarria. En aquell temps,des de setembre fins a S.Joan,els alumnes no retormavan a ca seva,ni malals,el menjar era pobre,els capellans malcarats,nomès l'ensanyament tenia qualitat,i malgrat tot això,les millors famílies hi enviaven els seus fulls. Amadeu mai si va sentir agust,capella,aula,pati,refrectori,disciplina,solitut...certament va arribar tenir,dos o tres bons amics,nois com ell rics i mal criats,però les seves bones notes i un cert estat d' anim tranquil,va fer pensar, els seus pares,que s' havia encarrilat,hi volen ser justos ,tambè i van portar an Joan i tots els dimonis de la seva anima es van despertar.
An Joan,era tot encant,inteligent,simpàtic,sociable,educat i brillant i rapidament,sensa fer res d'especial va eclipsar la poca anpatia del seu gemà. L' enveja i la rabia recomença,però aquesta vegada si van involucra els companys...
Una tarde d'hivern,la campaneta de la porta del psg,Domingo,va pepicar en força, havia fugit, ...tres alumnes,companys del seu germà,jeien a l'enfermeria...expulciò¡¡¡.
Retorn a les preceptories,joi de la Conxa,que tornava a tenir a casa el seu "Tito",acompanya el pare a les fàbriques...un any desprès amb companyia d'un preceptor que per cert li va durar molt poc,es va traslladar a Italia,per estudiá art.La seva marxa fou un autentic descans per a tothom,meinys per Conxa,esclar.




8/10/2014.
La nostre novel-la enigma,un encobert "triheller" barceloni,avença capitol a capitol en constans salts,salts que l'autora lliga amb habilitat i malgrat intuir el nus,segueixes llegint. Aixì que avui jo tambè hi jugo....
CAPTL.XIII:
Gran Via,Teatre Calvo-Vico,Vetllada Espirita,...sobre l'escenari,una Sra.molt elegant, sala plena de gom a gom,pùblic etèrogenic,Sras.de l'alta burguesia,minyones de casa bona,treballadores amb mocadors lligats sota la barbeta i mantells de llana,homes amb gorra blava a les mans al costat d'altres que gastavan barrets forts,mossos en brusas,damas amb pamela d'evident profesió...i dalt de l'escenari.
"Estimats amics,avui tenim entre nosaltres a Francesc Canals..."
"-La comunicaciò amb el mès enllà,igual que la reencarnaciò son fets denostrats...".
CAPTL. XVII;
El dimecres seguent,a quarts de quatre de la tarda,van començar arribar,a el Psj.Domingo,els convidats.Era costum de les societats esperitistes reunirse els dimecres,seguint lo establert pels companys de Estats Units i Anglaterra. El convidat assenyalat per diriguir la sesiò tornava ser el valorat Francesc Canals,(1877-1899,ara el coneixem com "El Santet del poblenou",que malgrat aquest patrocini,fou vei del carrer Mallorca,però com esta enterrat en el Cementiri del Est... que morir per causes desconegudes,segons la veu del poble,el va matar unes febres,groga segons uns,tìficas uns altres,i te fama de miracler).La Sra.M.del Roser,desprès de la sesiò,que va ser memorable,li va regalar un anell, amb senyal de agraìment,amb el seu nom grabat. Anell,que a mitja novela-la apareix,de nou,penjat del coll d'un cadaver emparedat...i acaba dins el nitxol del "Santet",barregat en decenes de peticions.





14/10/2014
Matí de juliol,any 1909.
Com cada estiu servei i famìlia eran a Caldetes,Rodolfo L.estava anmuinat lo que passava a Barcelona era preocupant,manar el seu xofer,que era el ùnic que restava amb ell,tenir preparat el cotxe per si de cas. Barcelona despertava sota un silenci culpable,el dia avans hi havia agut aldarulls,un grup de dones es van aixecar contra la guerra del Marroc,desprès va esclatar la vaga...de sobte barricades,botigues tancades...i aquell matì grans fumarades...esglesies i convents creamavan. A mitj matì,un trinxeraire,va deixar una nota,las Jerònimes del carrer S.Antoni,li demanavan ajuda,un grup d'exaltats asaltavan el convent,"Monges fora"Rodolf L.,era protector de l'orde,manàr arrancar el automovil...Els amotinats expulsaran a las religioses,alguns veins las van acullir...esberlavan a cops de mall las imatges,van ultrajar les tombes de les germanes,per deixar les despulles per les cantonades. Quan an Rodolf L. va arribar,semblava que tot se habia acabat,però un grup d'homes l'esperavan... Jeia mort a la via pùblica,un grup de monges,que observavan com cremava el seu convent,,el van recollir per evitar mès ultratjes,i com van poder,el van portar fins el Convent de Montsió, extranyament intacta,on el van enterrar,cuita corrents en el claustre.dos dies desprès Amadeu tornar d'Italia. M.del Roser,a Caldetes,va tenir un presentiment...tornar a Barcelona,amb l' esperanza de que tot  plegat nomès fos una falsa sensaciò,però al arribar,la crua realitat. Es tancar a la biblioteca,sensa voler veure a ningù...l'esperit que vetllava per ella,Francesc Canals,la va informar i confortar,aixì que quan el seu fill,li va voler parlar dels fets,fou ella qui li va descriure en tot detall...

18/10/2014
Mort el Ptriarca,Amadeu an nomès 19 anys, es va trobae amb un imperi tèxtil i un altre d'inmobiliari,a las mans,peò ell volia pintar i natutalment va delegar an els administradors.(unes gotetes de Rusiñol?). El seu cognom,li va obrir las portes de lo bo i millor de Barcelona,i la seva primera e`posiciò va ser un exit,esclar que moltes de les teles eran encarrags,pero el tot Barcelona,hi va passar per deixarse veure,el mès preuat fou...
"La nena Teresa B."
Va ser el primer retrar de Teresa,que va pintar,dels trenta-set que va arribar a pintar.
Vestit blau,el rostre inquiet i dolç,un llibre a la falda,una flor a els cabells,i un gat dormit,ensenyenant els genolls.
Abril 1925: Teresa i la seva germana Tatí (Isabel Floregac?),van anar a berenar a casa de M.del Roser.
Les dues germanes sè assemblavan força,els cabells arrisat,els ulls blaus i la delicasesa de les galtes,que semblaven de porcellana.Una tarjeta signada pewr Tatì,fou el principi de la trobada."Estimada Sra....em cal tractar an voste un asunto molt delicat...",la llar de foc apagada i Tanhauser en el gramòfon. La Teresa,s'anava a posar de llarg,i volien l'asistencia d'Amadeu,hi asistis,la joveneta n'estava follament enamorada,desde de petita...
-Està bé,fare tot el que estigui a la meva mà-
4 de novembre de 1928,amb molta magnificència es van casar. An Joan,el germa petit d'Amadeu,n'es va poder estar de dir
-Pobre noia,patira molt al costat del meu germa...- tenia raò,en la mateixa nit de noces,el nostre "prota",la va passar amb la seva amant la cupletista Bella Olimpia...(tornem a trobar l'ombtr de Rusiñol?).




22/10/2014
"OLIMPIA": Oli sobre tela.
Montserrat Espelta Torres,coneguda com la "Bella Olimpia",la sensaciò dels escenaris barcelonins durant la Gran Guerra. Al retrat destaquen els colors del mantò de la model i la sensaciò de moviment dels serrells.
Al fons s'hi observa la platea del Gran Salòm Dorè,on Olimpia  fou la gran estrella fins 1918,al costat dels focus,hi destaca una mica indefinit,Amadeu,es diu que aquest va ser el seu primer auto-retrat,i que fou el seu amant entre 1913 a 1920.(La descripciò recorda l'estil d' an Casas).
Quì era Olimpia?,una treballadora de la fàbrica de filats de la famìlia.ben proporcionada,bonica de cara de tarannà alegre.bona companya.espavilada,i que a l'hora de la carmanyola,cantava i ballava pels companys...
Finalitzats els estudis,an Joan L.fou enviat,per la seva mare M.del Roser,a la fàbrica,amb al encarrec de fer un informe sibre la millora de las condicions laborals,i amb l'esperanza de que si el hereu sentia la competencia del germa,demostres mès intres.Montserrat,llesta com era,li va oferir ajuda,i va sorgir entre ells una amistat inmediata...
Amadeu,que malgrat el seu desintres pels negocis,al sentir el odiat germa al clatell,manar un seguiment.
"...els traballadors afirmen que en nombroses ocasions els han vist besarse...".
Amadeu era un home enlluernador amb la seva patìna de artista,Montserrat es va creure allò de "Et mereixes estar dalt d'un escenari",ella somiava trionfar als teatres,volia ser una nova Pilar Alonso. An Joan va quedar descartat,absolutament descartat...



26/10/2014.

La nostre autora,que per cert ès especialista en literatura juvenil.an aquest enigma juga un estimulant "fet i amaga",enmascarat a voltes o molt explìcit,com la fàbrica on treballa "Olimpia",ès la Fabra i Coats,segur. Amadeu,una barrega de Casas,estil pictòric,la disbauxa d'an Jaume Baladìa,"Gip",i la classe social d' an Rusiñol. Dña. M.del Roser,crec identifificar-la an la Sra.Casas,una "espirita"molt coneguda,casada amb un banquer,que va pagar el trasllat de les despulles del "Santet",d'un sisè pis,fins el lloc actual,amb la voluntat de permetre el seu "culte". Conxa,"Angel de l'Infancia",eixemple de decennes i decennes de mares solteràs i pobres,sensa cara...sensa nom.
Teresa,Teresa Baladìa,"La ben plantada",amb uns tocs de Lluisa Denis "Monina". Tatì,Isabel Llorach,clar clarissìm....
Vaig bè Care?.
PISTA D'OR: Avui "La Vanguardia",en parla del nostre enigma...futura serie?.

29/10/2014
Violeta L.,reunia en ella,i de manera equilibrada,tots els trets familiars.la distinciò que caracterizava el seu avi,la brillantor dels ulls i la blanco de la pell de Teresa,l'aparent fragilitat,feia pensar en l'altre Violeta,la malaguanyada nena morta,tia del seu pare..."el gest elegant,els cabells negres,llavis prims,nas recta",aixì descriu la nostre autora a la "prota",en el moment d' entràr per primera vegada en el futur museu del seu avi.acompanyada pel marmesso.L'increible escala de marbre amb els seus motius vegetals,els vitralls de colors,la llar de foc monumental,el patì vell,la cùpula...i a la paret del fons la mirada de Teresa,el fresc que malgrat el seu estat lamentable encara era impresionant...-M'havien dit que era un lloc increible¡ i realment ho es,que bonic que pasi a mans de la Generalitat¡-El testament era clar,Amadeu L.ho llegava tot al Gobern Autonòmic,anb la intenciò de destinarlo a espai museistico per la seva obra.Aquell matì s'anava  retirar el fresc "Teresa ausent"per procedir a la seva restauraciò,però quan el restaurador va enrretirar la pintura,va quedar al descobert una porta en un lateral de la paret...era una vella cambra de mals endreços,i dins hi van trobar una morta, momificada,vestida,calçada i amb una cadena d'or al coll d0on penjava un anell amb un nom gravat."Ftancesc Canals Ambròs".
Violeta va tenir un presentiment difìcil d'explicar i una sospita terrible Teresa?
El restaurador va aportar a la policia,detalls tècnics,segons ell el mural mai va ser retirat de la seva ubicacaciò original....

2/11/2014.
El jutge va fer cridar an Modest L.fill de Amadeu i Teresa,nesessitava prendre-li l'ADN....i avans de saber el resultat un altre cambre tancada¡¡¡,millor dit tapiada. Els obrers,que adaptavan el "paluet",per transformarlo en Museu...van tornar els hereus.
"-Hem trobat una porta darrere una paret del segon pis.La volen veure o la fotem a terra directament?"-.Porta de doble fulla,de color rosa palid... El capatàs va comentar.
"-He llegit un munt de coses d'altars i capelles tapiades durant la guerra,però una habitaciò..."-un llit d'estructura de ferro,amb cobrellit i un coixí gastat,un quadre de la Puríssima,una nina de porcellana,una cadira,un arnari amb mirall,una calaixera,damunt una escrivania,un gerro,un missal,uns guants,una agulla de cabell amb perles,identic al que portava la nena Violeta en el retrat "Violeta s'aburreix d'esperar",dins l'armari vestits,barrets,sabates...damunt la teuleta una novel.la "Espirita" de T.Gautier,una carta d'una tal Montserrat B.,dins una caixa de llautó,dibuixos infantils,retalls de diaris i papers vells...era evident estavam an la cambre de Violeta L..algu havia volgut enterra part de la història familiar,dolor?por?....


7/11/2014
...Teresa B. no va fugir, amb el millor amic del seu marit. Teresa B. va ser assesinada i emparededa, el seu famos marit li va trencar el coll,un matì  d'estiu,mentres Barcelona vivia hores de revolta.
Juliol 1936: Teresa decideix que el moment serà avui,aprofitan els batibulls revolucionaris. Aquell matì,la jove Laia ha servit l'esmorzar,just acaba Teresa li mana..
-Podràs telefonar al teu pare i dirli que em vingui a buscar a les cinc.-desd' alguna banda l'arriben els cops esmortuits,del basti d'Amadeu,Teresa es demana si no hauria de marxar...
-Bon dia,estimada-l'Amadeu estèn el brac i busca un contacte,ella s'allunya,i l'engaltar bruscament..
-Vui que ens divorciem-
-Ni parlarne-respongue,com si estigues esperan aquella peticiò
-No puc ni vui continuar al teu costat,ahir vaig rebre una carta d'Olimpia,ets un...canalla-
-I tu una imbècil,penses en l' Octavi oi?-
-Això ara ès igual..
-Es clar que no,et penses qur t'esta esperant a N.Y.com et va prometre?-Teresa escoltar sense moure ni un mùscul.
-Octavi no és America,Octavi és mort,mort...
-Què vols dir?.
-Què ja fa dies que és mort.-
-I tu com és que ho saps?-Amadeu li va explicar amb gran delectaciò la seva colaboraciò en aquella  desapariciò...-Que faràs ara? encara vols marxar?-
-Si,vull marxar,allà on sia,lluny de tu- Amadeu la v'agafar pels cabells amb mirada de boig,ella va comence a cridar-Assesi,assesi...-les seves  mans van envoltar el seu coll...el cos cau a terre.
Encara no sabeu de quina movel-la parlo?

12/11/2014:
Modest i Violeta L.,no van voler entarrar a Teresa al Panteò faniliar,hu van fer en un ninxol,fins i tot allunyat,els hi va semblar quasi una canallada deixar les seves despulles al costat de las del seu assessi. El ninxol hi van fer colocar una làpida de granit negre i a sobre en lletres de plata;
                           TERESA BRUNES BESSA
                                 1907-1936
                   El teu fill i la teva néta no t' aoblidaran mai.
La policia va retornar la cadena i el anell que penjava del coll de la morta,a la seva neta,ella desconeixia el significat que l'anell del "Santet",el portes la seva avia,fet que els lectors si coneixem,però intuia un fet místic.
Violeta,despres d'entarrar a Teresa,va passar a saludar aquell "Santet",que semblava tan unit a la seva família. La tomba tan plena de flors,exvots i ofrenes com sempre,va mirar l'esquerda q1ue parteix la làpida en diagonal,esperant veure la llum del mès enllà que els devots diuen que hi veien...però no va passar res,però si va sentir un impuls,sobtadament va decidir retornarli el seu anell,i allà va quedar penjat de la lapida.
Un any despres...Teresa va tornar an tot el seu explendor a ca seva,s'inagurar el Museu,i els seus trenta-set retrats brillavan en tot l'embruix de la seva eterna jocentut......



16/11/2014
 Intercalada dins l'història de la família L.,el lector es troba amb uns peculiars correos:
De:Silvana Gentile
Data: 8 de febrer de 2010
Destinatari:Violeta L.
Asumpte:Tema Important.
No ens coneixem,em dic Silvana i visc a Nesso,un poblet que hi ha prop del llac Cono....li faria res facilitarnos una dreca postal?.
Capitol a capitol,la misteriosa italiana l'informa d'un estrany legat pìctoric que beneficiava la fundacio L.,d'una barcelonina finada a Nesso,i que testamentariament imposava certes condicions,i li
 demanavan la seva presència.La importancia del llegat era tal.que Violeta si va traslladar per trovar una ignorada branca familiar,Silvana Gentile,va resoltar ser la seva cossina,la seva mare era filla del gran pintor i de Laia,la minyoneta forçada i convertida en amant ocasional,i d'ella Violeta, va conèixer tots els detalls de la mort de Teresa. Laia va observar l'assessinat...despres Amadeu li va fer recopilar i embalar un grapat d'objectes d'art,diners en metàlic,joies dins un bagul...ell va sortir precipitadament,malgart la revolta popular...al tornar amb uns passaports espanyols i vissats alemanys...
-Embarcarem demà,vindràs en mi,no tinguis por,els he dit que ets la meva filla-.
-On anem?-
-A Italia,ves el vestidor de la Teresa i posat el que vulguis- quan van deixar la casa,la guerra civil hu va tapar tot....

19/11/2014
El llegat d'Eulalia Montull Serrano al Patronat Amadeu L.,el formavan 32 obres inedites,32 nus de Laia, "Fred",nua davant una llar de foc,"Si les parets parlesin"nua estirada en un llit,"Migdiada"estesa damunt la jespa,"Ferida oberta"....datades entre 1936 al 1940,i el mès sorprenen una versió molt millor del famos "Falso ricordo" pintat al 1962, que en el 1940 Modest, li va donar per nom de "Veritat nua"...oli sobre tela 165x94 cm.on Laia asseguda en una butaca,completament nua i amb les cames separades,en la zona pùbica i l'obertura vaginal traçada amb gruixudes capes de pintura vermella i blanca lluia seductora amb enorme realisme,mentres que en"Il falso ricordo",que ocasionalment se expossa en MNC.,la figura estar com desdibuixada,talment com si el record fos un fals record. El testament marcava una disposiciò addicional,totes les obres tenien que ser expossades juntes,vaig cap concepte es dispersarian.
Amadeu,va pintar totes aquelles telas en el trascurs de la Guerra Civil,fet que desconcertar a Violeta,cap biògraf n'havia parlat mai...ni el seu pare han sabia res,però Amadeu va retornar a Barcelona per Nadal del any 1940,tot lligaba.





25/11/2014:
Estimat Josep, es una novel.la,que sera una serie de TV3,diuen,molt aviat.
 Bé,quasi estem al final del nostre enrrevessat enigma.
El Palauet del psg.Domingo adaptat per ser un nou museo...
La obra "italiana",d'Amadeu L.depositades en el MNAC.,esperant el seu lloc difinitiu...
L'extranya habitació tapiada,que fou la cambra de la nena Violeta,morta de leucèmia,a punt per rebre un ùnic cuadre...
"VIOLETA S'AVORREIX D'ESPERAR" 1913-Oli sobre tela,95x41 cm.-MNAC.Barcelona
"Unic retrat conegut de Violeta L.G.,germana del pintor,ès un dels mès delicats de tota la trajectoria de l'artisia,s'hi representa la jove vestida de llarg i asseguda al piano,amb una mà recolzada a la galta i l' altra pitjant les tecles amb poc intres,a la paret del fons,pel que sembla,un plànolde la ciutat de Barcelona ,i una rosa blava en primer pla...En el llenguatge victorià de les flors,que Amadeu va emprar amb frequencia,la rosa blava significa l'imposible,en aquest cas,el simbol al-ludia a la curació de la seva germana,que morir un any després de posar per el retrat..."
Violeta L.,directora del nou Museo,li va voler fer aquest homenatge,a la malaguanyada tia-avia,a la que li debia el seu nòm,com tambè, els desconeguts que van fer tapiar la cambra,potser per convertirla en un record etern...

1/12/2014
Trenta sis anys després,de la primera visita al Palauet,el dia de la vetlla del seu avi,Violeta va repetir en solitari hores avans de la inaguraciò,el mateix recorregut que fer aquell dia...la portalada,l'escala,el menjador,la bonica llar de foc,els vitralls de les portes del pati...s'atura si fa o no fa al mateix lloc on era el taut,ara hi regne el seu autorretrat. Al llarg de la seva vida Amadeu L.va pintar dotze autorretrats,l'últim el més personal,el va pintar el any 1963. Es un retrat fosc i la llum només il-lumina la cara i les mans,crispades monstruoses,evidenciant com la seva obra es va anar fent més torturada,Anadeu es va pintar de manera cruel...els crítics la van considerar "la mirada mès punyent sobre ell mateix"..."el temps,aquest argument universal,redueix els éssers humans al tot i al no res".Amadeu L.
Violeta i Fiorella,la filla italiana del pintor.escoltavan les paraules d'agraiment dels polítics,Laia desde "Il falso recordo", jove per sempre i sempre bella,sorprenia a tothom al costat dels retrats de Teresa..."...la única manera de fer que una dona es quedi amb tu per sempre és pintarla":
Amadeu L.
Quan s'apagan les llums i es conectan les alarmes generals, els criats son el lloc de sampre,M.del Roser torna del mès enlla i va directa a la biblioteca,Teresa observa en tristessa "Teresa ausent",la petita Violeta cerca inutilment el seu paino de fusta de Cuba.....



4/12/2014

Bé,això s' acabat,fi del enigma,però......

PISTA D'OR;
Ahir,3/12, el T.N.nit,es van emetre imatges de la filmació de la mini-serie,bassada en aquesta
movel-la,que en aquest dies es filman en una casa senyorial de Vilanova i la Geltru.








5 Comments:

Blogger Montse said...

sóc dolentíssima per endevinar-te els personatges, però m'agrada venir a veure't. Una abraçada!

de setembre 08, 2014 11:13 p. m.  
Blogger Montse said...

per cert, que m'he apuntat a una d'aquestes cadenes que circulen de tant en tant pels blogs i t'he nominat. Si et ve de gust, a jugar! :)

de setembre 09, 2014 3:36 p. m.  
Blogger Josep said...

Costa de seguir. Entenc que et refereixes a una família burgesa.

de novembre 22, 2014 11:29 a. m.  
Blogger Oliva said...

TENS RAO,COSTA DE SEGUIR,PERO LA NOVEL-LA "ENIGMA",ESTA ESCRITA A SALTIRONETS,ARA UN CUADRO,ARA UN TROS DE FETS REALS,ARA UNA NOVEL-LACIO...PERO ES UN LLIBRE D'EXIT.

de novembre 22, 2014 5:38 p. m.  
Blogger Josep said...

És més cinema que novel·la, oi?

de novembre 23, 2014 10:18 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home