EL CAS D'UNA DONA CONTRA LA REPRESIO
20/12/2014
"...eran temps de guerra de perfídies i traicions...".Aqui teniu la primera pista,però deixem el Port Bo que no i te res a veure,i xino-xano,amunt amunt fins els Pirineus...poble capital de comarca,plaça Major i en la seva millor casa i va neixer el nostre enigma,en el sì d'una famìlia de la petita noblesa rural,ELLA era Baronesa. Sent adolescent es va enamorar,follament,d'un amic dels seus germans,que si em de fer cas a les cròniques,era un home molt atractiu però...tenia muller.
Les males llengues,de tot els Pallars,van dir i redir que malgrat aquest "impediment",van iniciar una relaciò poc "honesta"?.
Súper fàcil xiquets¡¡¡
23/12/2014
L'amant de la nostre dama enigma vivia a la Seu d'Urgell,amb Cecilia,la seva dona,filla de S.Hilari,i visitava el poble de M. per raons confuses,tot depen de l'opiniò dels historiadors de torn.N'era fill?...lo cert es que h'anava molt sovint,fins i tot,la coneguda com la casa del Notari,es diu que fou la seva llar natal i que hi feia llargues estades,i no se estava de papallunajar a tort i a dret,fet que va fer pensar,els historiadors,en un matrimoni fallit.A ella enamorada com estava se l'escapaven llagrimes de ràbia quan el veia galantejar pel poble,però jugava an millors cartes,ell caçava amb els seus germans i frecuentava el seu entorn familiar,i la seva gentilesa,gracia,bellesa i tossuderia l'enlluerna i els seus setze anys tambè...ell anava pels quaranta...... Va quedant mès clar?.
30/12/2014
Un 14 de gener de 1711,en un lloc que no consta en cap crònica,morír Cecilia de R. i de B.,desprès de catorze anys de matrinoni,per fi viduo¡¡.El juliol d'aquell mateix anys,la nostre enigma va deixar de tenir una relaciò "peculiar",per passar a ser la "legitina",malgrat la oposiciò dels pares del seu home,que no aquella relaciò,perque aspiravan a tornarlo a casar amb un altre pubilla rica..."això el amor es per la gent de càracter feble,a mès a mès les dones enamorades sempre comportan mals de caps...".Cercant aliats el pare el va enviar a parlar amb un oncle mossèn "L'Església demana que els àres no intervinguin en l'elecciò d'estat de llurs fills,però no m'agrada la teva intemoeancia...·.Ells van interpretar les paraules com un clar suport,i el mossèn de Sort els va casar,una mica d'amagatotis.
En aquesta esglèsia ,es va sacralitzar el casament entre la nostre valent dona enigma i el seu heroic amant, i semblar ser que la ceremonia fou a punt d'alba i sensa posterior celabraciò secular,per evitar la costum,molt arrelada dels escallots.
9/1/2015
Acabada la cerimònia,la parella partí precipitadament rumb la Seu d'Urgell,on el seu home que tenia el grau de General de Batalla,hi estava destinat,s'instalaran a la fortalesa de Castell-ciutat,fortalesa estratègica per controlar la frontera. El importan càrrac,del que disfrutava la seva parella,el devien a las influències de la famìlia de la primera cònjuge,i malgrat que Cecilia,semblar ser ,que mai no va seguir a el marit i que vivia a Arbucies ,les altres esposas la van rebre fen-li el buit,la brama de la seva relaciò poc..."honesta" havia escandalitzat a la comunitat femenina,tan aillada i conservadora de Castell-ciutat. Es diu,per part de Lluis Pujol i Crrera,historiador local del Pallars autor d' una biografia novel-lada del nostre enigma,que en resposta aquella actitud ella,es va instal-lar en una actitud desdenyosa h'es va envoltar dels solters destinats a la fortalesa,crean divertides tertulies,que encara va empitjora la situacio...
12/1/2015
La vida de la nostre enigma anava passan entre xocolates an melindros,carquinyolis i mistela,malidicencies i parts,en aquells anys va parir dues criatures,Joan Bautista i M.Ana.
Las tertúlies a las seves dependencies "anavan",sempre,sobre mètodes de defensa i quan esclatar la guerra,tot aquell ambient,es va rompre...tothom es va preparar per una resistència "numantina",la majoria de dones i criatures van abandonar la fortalesa,ella no,ni ella ni les seves criatures.L'atac i la lluita es preveian de forta brutalitat consideran el tarannà del General,però vetua aquì que el seu famos marit va decidir de sobta un tracte honrós,rendint la plaça i tornan precipitadament a Sort.
Aquest fets han servit per questionar la parella,però una investigaciò més acurada ens explica,que van demanar ajuts a Barcelona,que prou feina tenia,i li van negar reforcos i diners per pagar la tropa,i ès a partir d'aquestes circunstancies,que decideix no sacrificar a la seva gent i sortir de Castell-ciutat,evitan una mès que possible matanza....
17/1/2015
De retorn a Sort,Magdalena no resta quieta,organitzava partides de passadors,ocultava gent,era activa en maniobres cospiratives i si calia feia circular missatges i informacions claus a les ordres del cap dels "vigatans",Antoni Peguera,l'avanc del enemic obliga a la nostre dona a fugir de Sort i buscar refugi a Bressui. Però ves per on el general Vallejo,pren Sort i s'assabenta del seu amagatall,la volia com a botì,la van pendre conjuntament amb un germa i la seva famìlia,i fou conduida a Balaguer,on a falta de presò,van ser confinats en una finca,aleshores tingue lloc un incident diplomàtic a gran escala,perquè les normes honorables de la guerra no admetien que s'hi involucrès dones o nens..."..ja que en la guerra,no hi entren les dones,i jo no en tinc cap per enemiga..."Viladomat. No consta en cap cronica que hagues resposta aquest alegat,pero si consta que el seu marit amb l'ajuda d'un tal "Carrasclet",que no sè que coi hi feia per aquells andurrials,que li va donar infornaciò i certa cobertura,la va rescatar per les bravas,amb deu homes i vinti-cinc cavalls.
De debo encara no sabeu de quì parlo?...no ha servit de res el tri-centenari?
21/1/2015:
El recat va sortir pro bé,els guerrillers van desarma els guàrdies que escortavan la comitiva,quan surtien,cosa que feien quasi cada dia,a caminar pels voltans de la casa-preso,i s'endugueran la famìlia i la companyia,que eren el germà de la nostre donai una parella de servents,amb les respectivas criatures,però esdevingue un problema,un dels nens,el nebot petit d' ella,va quedar enrere perquè aquell dia estava malalt i no va sortir a passejar. Es a causa d'aquest nen,que va costar un munt de dies es ser recuperat,que ella desisitir d'exilarse,fet que mès endavant resultar tragic...Van anar al castell de Cardona,on hi havia tot de famílies acollides. Segons els historiadors,allà no hi va fer gaires amigues,la majoria de dones,tipes de la guerra volien una capitulaciò honorable,pobretes quina bona fe,però ella mantenì ferrenya la seva bel-ligerància. El seu biograf ho presenta com una virtud,però no pot evitar projectar una imatge que frega el fanatisme.
25/1/2015.
Cardona capitula pocs dies després de la presa de Barcelona,els germans Desvalls,marxarant a l'exili,ella i el seu home,es van creure protegits per l'article que els indultava i per la fama de valents,entre el poble,que tenien.Van voler tornar a Sort,utilitzant camins de pastor,per si a cas,els reals estanvan bloquejats per les tropes enemigues i a mès a mès ja hi havia l'obligaciò del passaport,el seu home comença a pensar que posava la famìlia en risc,i decidir separarse perquè ella i les criatures poguesin arribar a casa. El retorn es complicà,anades i tornades,situacions confuses,intervencions que devien ser angoixants...fins que un dia arribar una cobard missiva,el seu nebot seria alliberat,si el seu marit accedìa a anar a Barcelona per ser interrogat.Ella li va fer a mà...va aceptar el xantatge,el nen era lo primer, i per sorpresa de tots no l'empresonaran,el van mantenir sota vigilancia. La nostre dona,corrè a Barcelona,passavant els dies...ho veient magre i decidiran dues coses,fer testament,que van deixar a gent de confiança,l'altre intentar fugir a Mao....
Què res encara?...
29/1/2015:
Al inici del viatge,el barquer va descobrir l'identitat dels fugitius i temetsa represàlies els obliga a desembercar,la "fama" del seu home,que mil vegades els beneficiar,ja era heroi de romanços,aquell els hi va jugar una mala passada. Aleshores es van amagar a Montjuich,mentres acorden un altre intent de travessia.Un vei contrabandista del barri de Ribera,de nom Jacint,es va comprometra,però els trair,avisant a les autoritats. Uns quants soldats s'apostaren propde l' ermita de S.Bertran,tot esperant que fesin el gest de voler puja a l'embarcaciò,perquè era això precisament,el que estava penat amb la pena de mort....i aixì comença el veinatge,intermiten,barceloni del nostre enigma.
Malgrat que ella no fou feta presa,de moment,si va patir l'incautaciò de tots els seus bens,vivia del socors dels amics.Durant el proces,ella seguir lluitan per la vida del seu home i per la causa ferotgament,fins el punt que Baltasar Porcel,la va descriure com "catalana tossuda,fidel,irreal i romantica".
Perdoneu el retard,he tingut un petit sotrac de salud. Efectivament es Magdalena Giralt.
"...eran temps de guerra de perfídies i traicions...".Aqui teniu la primera pista,però deixem el Port Bo que no i te res a veure,i xino-xano,amunt amunt fins els Pirineus...poble capital de comarca,plaça Major i en la seva millor casa i va neixer el nostre enigma,en el sì d'una famìlia de la petita noblesa rural,ELLA era Baronesa. Sent adolescent es va enamorar,follament,d'un amic dels seus germans,que si em de fer cas a les cròniques,era un home molt atractiu però...tenia muller.
Les males llengues,de tot els Pallars,van dir i redir que malgrat aquest "impediment",van iniciar una relaciò poc "honesta"?.
Súper fàcil xiquets¡¡¡
23/12/2014
L'amant de la nostre dama enigma vivia a la Seu d'Urgell,amb Cecilia,la seva dona,filla de S.Hilari,i visitava el poble de M. per raons confuses,tot depen de l'opiniò dels historiadors de torn.N'era fill?...lo cert es que h'anava molt sovint,fins i tot,la coneguda com la casa del Notari,es diu que fou la seva llar natal i que hi feia llargues estades,i no se estava de papallunajar a tort i a dret,fet que va fer pensar,els historiadors,en un matrimoni fallit.A ella enamorada com estava se l'escapaven llagrimes de ràbia quan el veia galantejar pel poble,però jugava an millors cartes,ell caçava amb els seus germans i frecuentava el seu entorn familiar,i la seva gentilesa,gracia,bellesa i tossuderia l'enlluerna i els seus setze anys tambè...ell anava pels quaranta...... Va quedant mès clar?.
30/12/2014
Un 14 de gener de 1711,en un lloc que no consta en cap crònica,morír Cecilia de R. i de B.,desprès de catorze anys de matrinoni,per fi viduo¡¡.El juliol d'aquell mateix anys,la nostre enigma va deixar de tenir una relaciò "peculiar",per passar a ser la "legitina",malgrat la oposiciò dels pares del seu home,que no aquella relaciò,perque aspiravan a tornarlo a casar amb un altre pubilla rica..."això el amor es per la gent de càracter feble,a mès a mès les dones enamorades sempre comportan mals de caps...".Cercant aliats el pare el va enviar a parlar amb un oncle mossèn "L'Església demana que els àres no intervinguin en l'elecciò d'estat de llurs fills,però no m'agrada la teva intemoeancia...·.Ells van interpretar les paraules com un clar suport,i el mossèn de Sort els va casar,una mica d'amagatotis.
En aquesta esglèsia ,es va sacralitzar el casament entre la nostre valent dona enigma i el seu heroic amant, i semblar ser que la ceremonia fou a punt d'alba i sensa posterior celabraciò secular,per evitar la costum,molt arrelada dels escallots.
9/1/2015
Acabada la cerimònia,la parella partí precipitadament rumb la Seu d'Urgell,on el seu home que tenia el grau de General de Batalla,hi estava destinat,s'instalaran a la fortalesa de Castell-ciutat,fortalesa estratègica per controlar la frontera. El importan càrrac,del que disfrutava la seva parella,el devien a las influències de la famìlia de la primera cònjuge,i malgrat que Cecilia,semblar ser ,que mai no va seguir a el marit i que vivia a Arbucies ,les altres esposas la van rebre fen-li el buit,la brama de la seva relaciò poc..."honesta" havia escandalitzat a la comunitat femenina,tan aillada i conservadora de Castell-ciutat. Es diu,per part de Lluis Pujol i Crrera,historiador local del Pallars autor d' una biografia novel-lada del nostre enigma,que en resposta aquella actitud ella,es va instal-lar en una actitud desdenyosa h'es va envoltar dels solters destinats a la fortalesa,crean divertides tertulies,que encara va empitjora la situacio...
12/1/2015
La vida de la nostre enigma anava passan entre xocolates an melindros,carquinyolis i mistela,malidicencies i parts,en aquells anys va parir dues criatures,Joan Bautista i M.Ana.
Las tertúlies a las seves dependencies "anavan",sempre,sobre mètodes de defensa i quan esclatar la guerra,tot aquell ambient,es va rompre...tothom es va preparar per una resistència "numantina",la majoria de dones i criatures van abandonar la fortalesa,ella no,ni ella ni les seves criatures.L'atac i la lluita es preveian de forta brutalitat consideran el tarannà del General,però vetua aquì que el seu famos marit va decidir de sobta un tracte honrós,rendint la plaça i tornan precipitadament a Sort.
Aquest fets han servit per questionar la parella,però una investigaciò més acurada ens explica,que van demanar ajuts a Barcelona,que prou feina tenia,i li van negar reforcos i diners per pagar la tropa,i ès a partir d'aquestes circunstancies,que decideix no sacrificar a la seva gent i sortir de Castell-ciutat,evitan una mès que possible matanza....
17/1/2015
De retorn a Sort,Magdalena no resta quieta,organitzava partides de passadors,ocultava gent,era activa en maniobres cospiratives i si calia feia circular missatges i informacions claus a les ordres del cap dels "vigatans",Antoni Peguera,l'avanc del enemic obliga a la nostre dona a fugir de Sort i buscar refugi a Bressui. Però ves per on el general Vallejo,pren Sort i s'assabenta del seu amagatall,la volia com a botì,la van pendre conjuntament amb un germa i la seva famìlia,i fou conduida a Balaguer,on a falta de presò,van ser confinats en una finca,aleshores tingue lloc un incident diplomàtic a gran escala,perquè les normes honorables de la guerra no admetien que s'hi involucrès dones o nens..."..ja que en la guerra,no hi entren les dones,i jo no en tinc cap per enemiga..."Viladomat. No consta en cap cronica que hagues resposta aquest alegat,pero si consta que el seu marit amb l'ajuda d'un tal "Carrasclet",que no sè que coi hi feia per aquells andurrials,que li va donar infornaciò i certa cobertura,la va rescatar per les bravas,amb deu homes i vinti-cinc cavalls.
De debo encara no sabeu de quì parlo?...no ha servit de res el tri-centenari?
21/1/2015:
El recat va sortir pro bé,els guerrillers van desarma els guàrdies que escortavan la comitiva,quan surtien,cosa que feien quasi cada dia,a caminar pels voltans de la casa-preso,i s'endugueran la famìlia i la companyia,que eren el germà de la nostre donai una parella de servents,amb les respectivas criatures,però esdevingue un problema,un dels nens,el nebot petit d' ella,va quedar enrere perquè aquell dia estava malalt i no va sortir a passejar. Es a causa d'aquest nen,que va costar un munt de dies es ser recuperat,que ella desisitir d'exilarse,fet que mès endavant resultar tragic...Van anar al castell de Cardona,on hi havia tot de famílies acollides. Segons els historiadors,allà no hi va fer gaires amigues,la majoria de dones,tipes de la guerra volien una capitulaciò honorable,pobretes quina bona fe,però ella mantenì ferrenya la seva bel-ligerància. El seu biograf ho presenta com una virtud,però no pot evitar projectar una imatge que frega el fanatisme.
25/1/2015.
Cardona capitula pocs dies després de la presa de Barcelona,els germans Desvalls,marxarant a l'exili,ella i el seu home,es van creure protegits per l'article que els indultava i per la fama de valents,entre el poble,que tenien.Van voler tornar a Sort,utilitzant camins de pastor,per si a cas,els reals estanvan bloquejats per les tropes enemigues i a mès a mès ja hi havia l'obligaciò del passaport,el seu home comença a pensar que posava la famìlia en risc,i decidir separarse perquè ella i les criatures poguesin arribar a casa. El retorn es complicà,anades i tornades,situacions confuses,intervencions que devien ser angoixants...fins que un dia arribar una cobard missiva,el seu nebot seria alliberat,si el seu marit accedìa a anar a Barcelona per ser interrogat.Ella li va fer a mà...va aceptar el xantatge,el nen era lo primer, i per sorpresa de tots no l'empresonaran,el van mantenir sota vigilancia. La nostre dona,corrè a Barcelona,passavant els dies...ho veient magre i decidiran dues coses,fer testament,que van deixar a gent de confiança,l'altre intentar fugir a Mao....
Què res encara?...
29/1/2015:
Al inici del viatge,el barquer va descobrir l'identitat dels fugitius i temetsa represàlies els obliga a desembercar,la "fama" del seu home,que mil vegades els beneficiar,ja era heroi de romanços,aquell els hi va jugar una mala passada. Aleshores es van amagar a Montjuich,mentres acorden un altre intent de travessia.Un vei contrabandista del barri de Ribera,de nom Jacint,es va comprometra,però els trair,avisant a les autoritats. Uns quants soldats s'apostaren propde l' ermita de S.Bertran,tot esperant que fesin el gest de voler puja a l'embarcaciò,perquè era això precisament,el que estava penat amb la pena de mort....i aixì comença el veinatge,intermiten,barceloni del nostre enigma.
Malgrat que ella no fou feta presa,de moment,si va patir l'incautaciò de tots els seus bens,vivia del socors dels amics.Durant el proces,ella seguir lluitan per la vida del seu home i per la causa ferotgament,fins el punt que Baltasar Porcel,la va descriure com "catalana tossuda,fidel,irreal i romantica".
Perdoneu el retard,he tingut un petit sotrac de salud. Efectivament es Magdalena Giralt.
posted by Oliva at 12:22 p. m.
4 Comments:
serà que tinc fred però no ho veig fàcil
ET DONC PARAULE QUE HU ES.
Hola valiente,mira el correo.
Cicerone
Magdalena Girals,vidua del General Moragues,quasi segur.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home