EL CAS D'UNA "VENERABLE",VEINA DE LA GRAN VIA.

24/4/2015:
Perduda per la Corona Espanyola,la guerra de secesio de Xile,moltes families criolles retornaran a la Peninsula Iberica,i del mateix Santiago,amb tres anys d'edat,arribar a Barcelona la nostre "Venerable".
La seva família de remot origen basc,se instal-lar a barcelona,es creu que per raons ecónomiques i van obrir pis pels voltans de la pl.San Jaume,no se sap massa bé si per Ferran o Princesa. Empaperats de calers,molt aviat caminaran de bracet en lo bo i millor de la nostre ciutat,i malgrat ser educada sota la tutela jesuítica,semblar ser que en cap moment va donar signes de vocació religiósa,peró ves a saber,es va casar o la van casar els 16 anys,amb un tal Josep Mª.S.M.,cat``olic,ric,navier...negrer?,aixó ens su far pensar,la seva extrema generositat vers l' Església...cercant absolucions per poder guanyar el cel?.
Reconec que la Sra. es un xic desconeguda,peró es tote una venerable per mérits propis.
















29/04/2015;
El matrimoni es va concelebrar a Sta.Maria del Mar,i la nova parella va anar a viure a el carrer Barra de Ferro,on hi tenien domicili els pares del seu marit,i considerant la joventut de la nuvia,ens fa pensar que potser els nous casats van compartir pis amb els sogres. El seu sogre,un metal-lùrgic nat a Palafurgell,que va emigarar a Xile,sen quasi una criautura on es va enriquir i retornar a Barcelona quan es va proclamar la independència, era un home molt intel-ligent,que no arribar a trencar mai del tot amb la nova República,i acabar sen el primer Consul de Xile a Barcelona,i co-fundador del Banc de Barcelona,fets que van aplanar el camí del seu fill en el comerç,casat amb la nostre dona enigma,amb America.Es diu,tambè que aquelles noses tan prematuras,foren provocades per el retorn,un cop tranquilitzat les relacions entre Espanya i Xile,dels pares d'ella a America.
Tres anys després la nostre Venerable,el seu marit D.Josè M.,i la primera filla,de les sis que van tenir,es van traslladar a un pis del carrer Montcada...i els estius a Sarria,on la famìlia  del seu home se aplagava amb didas i mainaderas i on el matrimoni va pujar el primer escalò de la Venerabilitat.

4/5/2015:

La Companyia de Jesús,va ser expulsada de Espanya el any 1868,però amb discreciò i el recolzament de families amigues de la ordre,no van tardar ni tres anys en tornar. Una d'elles va ser la de la nostre Venerable,que els va acullir,i no era estrany  trobar-los a la torre de Sarria dirigint el Rosari o dien Missa al oratori.
El any 1876,una quinzena de jesuites,sensa sotana i fense passar per mestres,tornavan a viure a Barcelona,en un parell de pisos,i el Provincial,un tal Romà Vigordan,decidir que ja era hora de ferse visibles.En un principi es va enmàscara el retorn,construin una església,que ella va financiar aportan 50.000.duros,la resta fins 115.000.es va conseguir fraçies a un crèdit avalat per Manuel Girona.
Condicions: La església es tenia que dedicar a el Sagrat Cort i construir molt a prop d'on ella se estava fen aixecar un palauet,o sia a prop de la Gran Via.
A la nova església ,seguir una residencia per universitaris....

9/5/2015:

Com la marinada,va corre per Barcelona la bona nova de la prodigalitat de la nostre dona vers els Jesuites,i les altres ordes religioses van pendre posicions,totes cobajàven,en mès o meinys dissimul la "bossa" d' aquella família tan generosa, i van fer cua des del P.Claret a Don Bosco passan per els Germans de San Joan de Deu...però els Jesuites van trobar rapidament el "punt". Ella nomès tenia filles,sis,i la segona proposta de la Companyia fou: Barcelona no comptava de cap col-legit per a nenes on el nivell d' ensanyament fos equivalent a el dels nois...."un internat que sensa oblidar els valors femenìns i cristians las prepari per un millor futur intel-lectual". DIANA¡¡¡ uns terrenys de la seva propietat a Sarria els hi foren traspassats, nàixer "El Sagrat Cort",i malgrat totes les bones intencions,rapidament va correr per Barcelona allò de ,"niñas del Sagrado Corazon tontites de salon"...semblar ser que les monges no van arribar a estar prou preparadas,per l'intenciò fundacional,i els Jesuites que hi anavan a fer certes materies,els i resultava molt faxuc,discutir amb les germanes...però la "Venerable",que hi va portae les filles han va quedar contenta

11/5/2015:
PER MOLTS ANYS ESTIMADA SRA.XIRINACHS.
Que el cor li bategi feliç...

14/5/2015:
Quan la famìlia es traslladar a el nou domicili,Gran Via a quatre passas del P.Gracia,per cert ara es un hotel,la nostre Venerable va decidir "fer"un gest a Ciutat Vella,el seu barri de sempre,els hi va regalar,lo que ara anomeneriem,llar d'infants per mares treballadores.
Aquesta "desviaciò" de caire sòcial no semblar tenir el segell de la Companyia,i deixarlo a mans de les Germanes de S.Vicens  Pauol meinys.
El dia de la festa de imaguraciò i presentaciò del Palauet a els seus iguals,la famìlia Marti Codolar,una de les convidades,es va fer acompanya per Don Bosco...va ser del italia l'idea?. Altres fonts insinuan certa "competiciò" amb l'altre gran Sra.de la ciutat,Tecla Sala,que si va fer de las seves donacions tasca social. Un altre signe de que els jesuites perdien influència,va passar aquell mateix hivern,el matrimoni comprar i regalar a els Germans de Sant Joan de Deu una gran finca allà a la quinta punyeta,lo que desprès seria la Diagonal,on la orde hospitalaria va aixecar un gran centre d'atencio a els infants,que va perviure, en perfectes condicions, fins l'inaguraciò del actual a Finestrelles.

18/5/2015:
A S.Joan de Deu,li va seguir el Hospital de S.Rafel,i el del Sagrat Cort,planificats com centres mèdics per a pobres.en llocs molt allunyats i saludables. Però la gran inversiò va ser vers el primer centre educatiu Salesià de Barcelona,a la Vall d'Horta,que segons els diuen,diuen,diuen,la nostre dona enigma va donar mès d'un millò de pessetes del segle XIX,que li va fer dir a Don Bosco.."la nostre mare a Barcelona". Un altre de les seves fundacions l'Hospital dels nenes,a la dreta del eixampla,fou un dels mès populars,potser per el seu sentit socoal,ja que cubria un veinat,de classe mitjana baixa i obrera especialitzada.
Malgrat conservar com a Pare Espiritual un jesuita,i que la vida parroquial faniliar girava a el entorn del Sagrat Cort,del carrer Casp,i que Don Josè M.,fins i tot practicava els retiros espirituals de S.Ignaci,es molt evident que la gran ordre havia perdut influència,i que altres religiossos es cruspian el pastìs amb desvergonyida golafreria,però ella i el seu marit,immersos en una peculiar espiritualitat no volien saber ni escoltar,quan algù els hi volia fer saber irregularitats o abusos.

24/5/2015:

Quan tot semblava anar millor que mai,la primogenita feliçment casada,la segona promesa,els negocis a tot drap,i els salesians garantin "una caseta i hortet",que dic hortet,jardinas allà dalt...COLERA,va entrar el "mal bitxo",per Valencia,i es va estendre rapidament per tot el arc Mediterrani. A Barcelona arribar an força,fent estralls a ciutat vella,barceloneta.dreta de l'eixample,poble nou,i meinys pel encara pobles del pla de Barcelona. La nostre Venerable i el seu marit,es van llançar a el carrer,millor dit van correr de Hospital a Hospital,incansables anavan de la Santa Creu a el "seu" el dels Nens,arreu faltavan mans,però el marit i el promès de les filles van prohibir a les noies qualsevol tracte amb els infectats,fet que molestar a els seus pares, D.Josè M., va planejar pendre mides vers els seus gendres,però va emmalaltir...El nostre "enigma",dacant la gravetat del seu home,volia fer tornar a Barcelona a el Dro.Ferran,que lluitava i vacunava per primera vegada contra el colera a Valencia.
-No estimada,estic en mans de Deu,que es faci la seva voluntat.però tu no afluixis,segueix,seguiex...-

30/5/2015:
El poderós Josè M.S.M.,xilè,amb arrels Palafurgallenques,soci dels Girona,fundador de la Maquinista,del ferrocarril de Granollers,i del Canal d'Urgell,va morir el any 1882,i malgrat ser un dels puntals de la Ciutat,el seu enterrament,a corre-cuita com tots en aquelles circunstancies d' epidèmia va discorre sensa la "pompa",que el seu lloc dins la societat haguès tingut en altres circunstancies,cap soci,cap procer,cap birret vermell...només el van acompanyar,el seu director espiritual,un parell de salesians.i la famìlia,amb mocadors tapansa nas i boca,gendres,consogres,el seu secretari i trencant la costum,de que les dones n'anavan el fossar,la nostre "Venerable",amb el rosari a les mans,ferma en la seva fe i esperanzada en la vida eterna,va acompanyar el seu estimat fins el mateix fossar...l'endemà va tornar a la seva tasca amb els malalts.

4/6/2015:

El 1885,la epidémia va comencar a cedir,per desaparèixer a finals de 1886,i el nostre enigma es va,amb la fi del còlera,retrobar an la normalitat,i aquella nova normalitat,sensa espòs,dos filles casades i fora de la seva influència, i el control dels negocis familiars a mans d'apoderats i administradors,amb la bossa de les almoines,que avans era inagotable,força mermada,filles i gendres barrant el pas a capellàns i monjes,tot era per ella incomprensible i rar. Es diu que aquelles circunstancies li van provocar un xoc emocional,fins el punt que es va arribar plantejar enclaustrarse el convent dels Angels,on hi tenia una germana monje. Els salesians,els grans protegits,es van alarmar,el seu director espiritual també...las aportacions economiques era més minses i més selectives,però encare existien...
Va morir el 1891,de manera patriarcal i en olor de santedat.Les seves despulles descansan a la parroquia de M.Auxiliadora. Joan Pau II,la declarà "Venerable" el 1983,i la seva desendencia te la titularitat de noblesa Vaticana.
Bé fi del enigma. De debo no sabeu quì ès?