dissabte, de juny 09, 2012

EL CAS D' UNA DONA LLETJA,PERO.....

9/6/2012
Molt a finals del segle XIX una nena de família paguesa,inicia la seva vida a Barcelona.
Es van instal-lar en un pis incòmode,fosc i humit de Ciutat Vella,precisament en el carrer om hi va neixer un gran procer català.
Era un carrer habitat,majoritariament,per obrers i gent marginal,on la vida bullia a passava a crits a la vista de tothom,i a jutjar per els seus posteriors comentaris,aquell mòn ple de problemes la van marcar profundament.
Va ser una nena lletja,entremaliada i precoz tan física com intelectualment,alegre i un xic desvergonyida.
APA,PRIMERA PISTA SERVIDA

12/06/2012
El seu pare,potser el home mès important de la seva turbuloenta vida,fou tot un "prototip"del obrer català de prihncipis del segre XX,un home inmers an una lluita permanent pels drets de la seva classe.
De fornaciò autodidacte,admirador de Pi Margall,lector de Victor Hugo,Tolstoi i Zola,cantaire apassionat dels cors de Clave,activista polìtic, que acostumava a emportàrsela als mítings disfrassada amb una gorra frigia.
De molt joveneta va començar a treballar en una fàbrica de passamaneria,i de nit frecuentava l'Ateneu popular del districte V,el Xino. Tots els barris,en aquells temps,han tenien un o dos d'Ateneus que acostumavan a ser autentiques escol-les,oferien classes de cultura general,mùsica,esperanto,escacs,teatre i ballaruca els diumenges.....
Ja teniu l'escenari,que a mi han semblar molt aclaridor


 
16/6/2012
Per veinatge la nostre dona va conviure,des de xiqueta,amb la peculiar ciutadania del Xino,per ella prostitutes,emboscats,transvestits,marginals,no eran res mès que veins.
El seu pare li va inculcar que tothom merexia respecta,i que la gent treballava de lo que podia,no de lo que volia,i aquesta tolerància mamada a casa,li va ser molt ùtil al llarg de la seva vida.
El seu primer acte pùblic al va viure als dotze anys,en una taberna,on hi va anar a comprar. Uns obrers,que d'amagatotis en un raco imprimian "octavetes",li van cridar l'atenciò i emtremaliada com era, als hi va voler donar un cop d'ull,li van semblar magníficas i de peu dalt d'una taula las va llegir abrandadament......entre Visques li van fer repetir tres vegades.
20/6/2012.
El seu temps fou el d'una Barcelona en construcciò,la Via Layetana,el
 "metro",aquells grans forats que embadalian als barcelonins.
-Diuen què volen fer passar trens sota terra¡¡¡-
-Què dius ara?-. el Port en plena expansiò,las primeras onades d'emigraciò,i amb ellas un nou lexic,"els murcianos","els del paìs del aceite","els xarnegos".....i en aquell cafarnaun.la nostre dona va passar d'alumna a mestre,de col-laborar esporàdicament, a ser l'ànima de las activitats culturals de l' Ateneu, i nomès tenia setze anys.
-Si no fos tan lletja¡- aquesta cantarella va començar a fer vìa.però malgrat això, la seva popularitat es feia gran,en els ambients dels Ateneus,fins el punt que li van demanar colaboraciò una associaciò d'un poble proper a Barcelona.


23/6/2012.
Durant un temps,la nostre dona va anar de bòlit,quasi no dormia,fàbrica,associaciò,Ataneu,anava i venia com una baldufa, Emmalaltir del pit,tuberculosis parlant en plata, i apa a fer repòs.....perdua econòmica i de anim però inclùs amb febrécules ella anava finsa"Gent Jove" per col-laborar,i fou precisament allà la van trobar uns "caça-talents",e immediatament va firmar un contracte laboral.
Arribem al 1906,mort el seu pare i ella esdevé cap de casa,durant un temps va viure aclaparada per la pèrdua,pero la nova feina i el tràmit de cambiar el ritma de vida la ajudaran a tirar del carro





COOPERATIVISTA? DONCS NO

27/6/2012
Amb la mova feina, la situaciò economica  va propiciar un canviï de domicili,pero no van anar gaire lluny,tres o cinc carrers Rambla amunt,girant a mà esquerrà,a quatre passes de la feina.Axì va permetre a la seva mare,que era qui li portava la casa, seguir en contacte amb els veins de tans anys,però deixant endarrere aquell"Apuntar,que demar cobrò la setmanada",endarrere el "Ep Pepeta",nom de la mare,per passar a comprar al millor mercat de Barcelona i pagar trinco trinco,i a ser totes unes Sras.entre els seus nous veins.
Però sobretot va ser el lloc on li van dir per primera vegada,a ella, a la,  "llastima que sigui lletja",que era una dona maca.....i potser aquesta es la raò de que de tant en tant ella torni an melangia,a passejar per la seva estimada primera "casa".


   Si Sro.la Xirgu
La Xirgu va morir al 1969,però....el seu fantasma torna al Romea de tan an tan
Ofelia,tens raò,era "Gent Nova". Jo tinc aquest vici.escric a raig,oblidant
"notes".


6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Va ser una cooperativista de pró?

de juny 20, 2012 12:35 p. m.  
Blogger Júlia said...

De moment, res de res, només alguna sospita.

de juny 25, 2012 9:08 a. m.  
Anonymous Anònim said...

¿Pero sigue viva?

de juny 27, 2012 11:21 p. m.  
Anonymous Anònim said...

La XIRGU y su Fantasma,seguro.
CICERONE

de juny 29, 2012 10:50 a. m.  
Blogger Ofelia said...

Segur que la revista era "Gent Jove"? A badalona hi havia "Gent Nova".
Vaig perduda

de juny 29, 2012 2:58 p. m.  
Blogger Júlia said...

Per cert, al Romea hi va treballar molt poc, aviat es va passar 'a Madrid', i un amic actor diu que no sap com pot haver-hi allà el seu fantasma en lloc del d'altres dames no tan mediàtiques, tan bones com ella i molt més oblidades.

de juliol 19, 2012 5:59 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home