dimarts, d’abril 10, 2012

EL CAS D'UNA DONA MOLT "LEGAL"

Quan ella va néixer,començaven a bufar mals vents per la República,però la seva família la va rebre,malgrat la situaciò,amb alegria. L a guerra va ser per ella una nebulosa,la edat,però la post-guerra la va marcar profundament,Pare a la presò,posterior detenció de la seva Mare,raons?,ser la dona d'un anarquista,fet que ella explica com un record molt viu..
"Cuando llegaron a detener a mi madre,yo tenia cuatro o cinco años,fueron a mi casa en busca de ella y recuerdo muy vivamente,las visitas al cuartelillo de la Guardia Civil,donde empece a escuchar los desastres de la guerra,y a sentir miedo al oir que a los republicanos los fusilaban al lado del cementerio y que quiza,yo misma pronto seria huerfana".no cal dir que la nostre dona es de parlar castellana.

 








13/4/2012
Desprès d' aquells fets,per cert tan abituals en aquells dies,ella va anar a raure a casa de la seva àvia,una bugadera amb un marit gandul i nou fills que alimentar,van ser temps de fam, on si va afegir la mare al sortir de la preso.
"A mi madre quando llego  al pueblo,la raparon y la pasearon,y quedo marcada para siempre y nadie la queria dar trabajo,por miedo. Al final se puso a servir y la pobre,no pudo elegir,se coloco en casa del cacique màs facista del pueblo"......Això va encabritar al seu home,que s'han va desentendre,va deixar d'escriure i els quatre cuartos que ell guanyava treballant a la preso  tambe van desapareixer.
Aquells  anys,segur que son el origen del seu gran caracter.
14 d'abril: VISCA LA REPUBLICA¡¡¡¡malgrat estar convençuda que per Catalunya,seria mes o meinys igual.
















16/4/2012


Vuit anys desprès,el seu pare va sortir de la preso provincial,graçies a una martingala,intercambiar documents amb els d'un company mort,que coincidia amb cognoms,fet gens estrany si aquest cognoms eran corrents. Això que ara semblar "peliculero",va ser una pràctica força habitual durant els anys 40-50,del segle passat a les presons franquistes,on el P.C.manipulava documents amb molta eficàcia. Ell va utilitzar aquesta falsa identitat fins 1976. El retorn clandestì del seu pare no va cambiar les seves circunstàncies,la parella no van fer las paus,però van pactar que ella anes a viure a casa dels avis paterns,l'economia dels quals era millor....i d' on ella va fugir,no es va sentir estimada.



20/4/2012
Aclarida la situaciò amb el sue home,la mare va refer la vida amb un "señorito",de la mateixa famìlia on ella "servia". Va ser pitjor el remei que l'enfermetat,era un home de 60 anys,gelos i borratxo, es va acabar la fam i la miseria, si , però ella va patir maltractaments spicologics greus, tenia que menjar d' amagat i quan ell arribava a casa tancarse cuita-corrents a la sembra cambra. D'aquella relaciò va neixer un altre nena i els gelòs anvers ella van empitjora. Un dia borratxo perdut,atacar a la seva mare i ella al va empenyar escales avalls....es trencar tres costelles i va estar enllitat un grapat de dies,però las amanaces,enllitat i tot eran terribles fins intentar un apunyalament.
La mare va dir prou,agafar a les seves filles i un tren.......Barcelona 1949,una barraca,en un dels nùclis mes representatius......I  s'inicia la seva vida catalana

23/4/20012
BON DIA DE SAN.JORDI: I tots preparats que las "ESPAÑAS" ATACANT DE NOU..

24/4/2012
Però Catalunya no va ser lo que elles esperavan, gana,fred i aillament. La mare fregava pisos,i ella es va col-locar com aprenenta en uba botiga de tendes de campanya,i per acabar d'adobar la situaciò,del sud va arribar la nova de la mort del avi,i calia ajudar a la família, "mi abuelo intento pasar la frontera y lo detuvieron,paea devolverlo despues a casa. En el pueblo le dieron tal paliza que le destrozaron un pulmon..."
El seu pare,que tornava al apoble d'amagatotis per veurarla un parell de cops al any,es va asebaentar de la seva fugida i va viatjar a Barcelona.  "en esas circunstancies mi madre accediò a dejarme marchar..."mala soluciò....la companya del seu pare li va fer la vida imposible,la maltractava,fins el punt d'empenya-la al suicidi......



27/4/2012
El pare la va salvar,a peu de vies,en el últim moment. La va allunyar de la seva companya,però aquella dona li coneixia l'identitat i aquest fet la feia perillosa,així que la la enviar a Madrid,a casa de una tal Sra.Crespi,vidua d'un oficial de la Republica amic d'armas. "junto a la Sra. Cresoi empece a vivir,por primera vez en mi vida,una existencia normal e incluso feliz....".
La seva mare,vivia "reallogada" al Raval,i li demanava continuament que tornes amb ella, "en un viaje que hice a Barcelona para verla,me di cuenta que estaba muy mal,y le dije que si,fue una equivocaciòn,volvi al infierno" la seva mare tenia amistats perillósas i quasi convivia amb un home gens clar.
Teniu raò,la vida de la nostre dona es un drama,fins.....






30/4/2012
Molt aviat va maleir el dia en que deixare Madrid i la Sra.Crespi,la seva mare era com un pou sensa fons,la seva setmanada no arribava ni a dijous,i per acabar de rematar la situaciò tornava a estar prenyada,això fou massa¡¡¡.El futur que la  mare li preparava la va fer dir PROU.Cercant el recolzament de la seva gent,que coneixian bè a sa mare,va retornar a las barracas..."mi marido y yo,nos conocimos en el pueblo siendo niños,el iba a llevar la comida a su padre al tajo y nos cruzavamos cada dia.Nos volvimos a encontrar en las barracas y nos hicimos novios,a su regreso de la "mili",se colocò en "Motor Iberica"y poco después nos casámos,mi marido siempre tuvo las ideas muy claras,militava en el PSUC,yo no,si que con mi padre siempre escuchabamos RADIO PIRENAICA...."  Que mès clar?

2/5/2012
Enigma resolt, MARUJA RUIZ MARTOS

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hola soy CICERON:
¡Menudo culebron¡,voy perdido.

d’abril 20, 2012 5:03 p. m.  
Blogger Júlia said...

Caram, quantes desgràcies, de moment no ho sé.

d’abril 24, 2012 6:09 p. m.  
Blogger Lluís Bosch said...

He arribat aquí a través del teu comentari al blog, i m'he sorprès de trobar-hi aquestes històries una ica fulletonesques.
Sense ànim d'ofendre ni de res, et vull dir que els textos millorarien posant una mica d'atenció a la correcció.
I una cosa no puc estar-me de dir: al subtítol del blog hauria de dir-hi "racons" enlloc de "recons".

d’abril 27, 2012 9:03 a. m.  
Blogger Oliva said...

A L'ATENCIO DE LLUIS BOSCH:
GRACÇIES PER LES TEVAS AMABLES RECOMANACIONS.

d’abril 27, 2012 7:17 p. m.  
Blogger Júlia said...

Va refusar una medalla institucional fa poc temps???

d’abril 30, 2012 9:41 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Yo tambien lo tengo:
Maruja Ruiz Martos
¿Que tal la salud?,espero tu correo.
Cicerone

de maig 01, 2012 8:21 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home