EL CAS D'UNA BARCELONA DE L'ANY....

16/5/2012
BARCELONES DE PAPER:
Malgrat ser una novel-la barcelonina,el primer capìtol s'inicia a las contrades gironines.
"....tot d'una,el que semblava manar la partida,va aturar el grup.
-Que passa?-
-Gent- el olor de fum arriba clarament al grup,ajupitas van avançar an molta cura de no fer soroll,quan van arribar al limit del bosc van quedar inmobils, davant ells es dreçava un Mas elegant i ben cuidat,de la xemeneia en sortia fum....".
L' autor es un barceloni,llicenciat en dret,carrera que no va exercir practicament mai,i es va guanyar la vida eu una profesiò crativa.

Apa a rumiar........titol i autor

20/5/2012.

"....els homes es van apressar de sortir de l'espessor,no semblava que el Mas estigues previngut. Mès tard han van sortir amb sacs plens de gallines i conills,enrere queda un rastre de violencia i   de violacions",fins i tot  el de una nena. El nostre autor no si posa per poca cosa.

El segon capitol s'instal-lar a Girona,en una Girona en festes,i no de flors,els ganivets volaban a tort i a dret.

"....el salò del banquet om s'havien de reunir els convidats,presentava un aspecte enlluernador. La inmensa taula arribava a tots dos extrems, i s'hi veien enormes soperes d' on sortien unes aromes exquisides...."

21/5/2012

El nostre autor,ha sigut fins ara poc prolífic,va iniciar la seva carrera literària,ara fa mès o meinys vint anys,han semblar que en total ha publicat cinc titols,i el actual enigma al ùnic "betseller",...de moment.

Es amant de la l'historia i de la literatura clàsica,i el seu lèxic es tot un exemple de aquest fet.

".....clarejava sobre el mar i Barcelona es deixondia com una doncella  il-lusionada al matì de la seva nit de noces...."

 

An politica?  una miqueta

SIIIIIIIIIIIII, JA ERA HORA.

25/5/2012

"....li van fer passar pel cap una camisa exquisidament bordada i que tenia una obertura a l'alçada del sexe.

-Es bo que la primera nit la nuvia es mostri pudica. L'obertura permeterà al vostre espòs jeure amb vós sense que hi hagi ofensa. Només una amistancada s'exibiria nua.

-En quin lloc més estrqany del meu cos ha dispositat el seu honor la meva família-

-Les coses són aixì filleta.No he improvisat res, tot ès com ha de ser. Apa pugeu al llit i espereu. Jo m'haig de retirar i tingueu en compte,que el que ara pot ser dolor,demà sera joia.- Li va fer un petó.

Ella va pujar l'escaleta del seu tabernacle..."

Divertit oi?..

 

28/5/2012

La damisel-la del anterior post,fou una dona molt importamt de la nostre història,però en  el .actual enigma,nomès hi far un cameo. No vui confondre al personal però....ull a la foto,es una grand pista.

Parlem del autor:

Es de la generaciò d' els nens de la guerra, la nostre esclar.

Escriptor en llengua castellana.

Es va llicènciar an Dret el any 1954.

La seva carrera com escriptor,la va iniciar al jubilarse.

Els tìtols de les seves obres tenen,pel meu gust,un toc divertit a novel-les per entregues.

Medievalista autodidacte,d' aquest que treuen de polleguera al meu amic Cicerone

1/6/20

Parlem d'un llibre que descriu una Barcelona on els pactes,les intrigues,l'ambiciò comercial i la convivencia entre diferentes religions es teixian entre emocions intensas.

CPTL.4.

"...l'eclesiàstic al va acompanyar a traves de les estances del Palau,que li van semblar d'una majestuositat imponent. El que el va sorpendre més van ser els alts sostres enteixenats,i es va preguntar com es podia fer aquells prodigis arquitectònics...."

"....se li va il-luminar el record ,i entre les boires de la seva memòria infantil,va aparèixar la silueta imponent de l'home que molts anys enrere havia comparegut en plena nit,a casa seva,acompanyat del Sro.Rector...."

EFECTIVAMENT,CHUFO LLORENS¡.ara falta la novel-la

5/6/2012.

Els actors d'aquest caotl.son una parella de pes,hiatoricament parlant,que per cert van ser "protas" d' un altre dels meus enigmes,però en aquest, els seu "rol" es d'actors secundaris.

CAPTL. 5

Era una estança veritablement fastuosa.La peça era allargada:sis obertures a cada co0stat ,cobertes amb tapissos decorats que mantenien la calor que provenian de dues immenses llars laterals, on cremavan uns troncs enormes, les parets estaven adornades amb escuts d'armes,i entre aquest es veien unes espectaculars brandoneres que aguantavan el pes de les gruixudes atxes que il-luminaven la gran sala...."

Efectivament,es "Et donare la terra" autor, CHUFO LLORENS.