EL CAS D'UNA VIDUA POC ALEGRE

EL CAS D'UNA VIDUA POC ALEGRE

PISTA 10/9/2010

Cerquem l'identitat d'una barcelomina molt important,dins el seu peculiar greni esclar,nascuda el rovell del ou de la ciutat,poc avans de la guerra del francès,va rebre l'educaciò propia de la seva classe,institutrius,preceptors i capellans.

Als dotze anys va decidir ingressae al Carmelo,els seus pares li van portar.....desprès d'una conversa amb la Mare Abadessa,aquesta la va fer tornar amb la seva famìlia..."massa jove" va dir,la noia era "rareta"fins i tot per las carmelites.Però això no va ser un obstacle per ella,intrepida com era va iniciar el noviciat pel seu compte i a casa seva mateix¡¡¡¡¡¡


PISTA D'OR: El seu nom de pila vol dir,"en mans de DEU"





PISTA 13/9/2010
D'aquell dia ençà,la nostre noia va fer una vida retirada i peculiar,anava i venia com una baldufa de la seva parròquia a casa, amb gest devot.Missa,oraciciò,lectures exemplars i fer la guitza a les minyones com unic gest munda,que si una molla a terra,que si un bri de pols en una calaixera...organitzava un Parsifal de deu ni do,i aquesta deria per el "tot net"tambe el trasladava a la seva vida espiritual,podríem dir que era una adicta al confessionari.Fins el dia que un company del seu pare,Procurador del Tribunals com ell,va decidir matrimonia,i sabador de que el seu company tenia un estol de filles,li va demanar permis per visitarles...i mira per on es va fitzar en ella,tan jove,tan recatada,tan llaminera.....els pastissets de cortesia van ser tote una troballa.
PISTA D'OR.: El pretendent era un ric hereu de la plana de Vich.

PISTA17/9/2010

Quant ella va dir si,la seva famìlia va "flipar",el mèrit fou del seu confessor,i en po temps davant l'altar major de la seva parroquia va donar el seu consentiment solemnement.Malgrat ser un enllaç en pocs convidats,la parella era un xic "conca",el seu pare s' els va gastar,el nuvi so valia,ella va arribar en carrossa a l' esglesia,la mateixa esglesia que la va veure neixer a la fe,i el àpat va ser servit explèndidament per an Maurici del carrer Boquer,el coc i pastisser mès reputat de Barcelona,refresc,dinar i sopar,tot a casa de la nùvia,

Desrès dels gran tiberis,la parella va creuar la Rambla,canì de la seva nova llar,amb alegre caminada......

PISTA D'OR: El nom del seu marit era Teodoro de Mas.

PISTA 21/9/20010

Ela nous casats,van anar viure a l'altre banda de les Rambles,baixant a mà esquerra,potser no exactament en el mateix carrer de la pista fotogràfica,però si en aquell emtorn,es un pis gran,fred però amb la gràcia i espontaneitat que li van donar els bons artesans d'aquells temps,mobles estil Lluis xv,gabinet a la "xinesa",per rebre les visites,saja i alcopba amb daurats,garlandesi motllures daurades,i un racò especiel habilitat per oratori.

Eran rics i foretn una parella feliç,ell respectava la seva espiritualitat,ella va parir vuit fills,cinc noies i tres nois......

PISTA D'OR:Les seves cinc filles van acabar fentse totes monges.

EXACTA JULIA, J.DE V.

PISTA 25/9/2010

La seva placida vida es v'esgarrar quant Napoleo va decidir fer la guitza a tot Europa,al invadir la peninsula,el seu home va ser movilitzat.

El francesos creien que a Catalunya hi trobarien gent amiga,van alternar la represiò amb bones maneres,van retornar al català la categoria de llengua oficial,glosavan el origen Carolingi del Principat,però el poble no es va deixar entavanar i la guerra avançava i avançava,amb totes les seves miseries,ella va decidir deixar Barcelona rumb a Vich,a les terres del seu marit,on la subsistencia li seria mès facil i segura,i allà es v'assabentar de la mort del marit,però no h'havia temps pel dol,els gabatxos ja picaven a les portes de Vich.....la brama de violacions la v'aterrir,volia amagar vles nenes,i de nou va fugir,cam`del Montseny

CAS RESOL¡¡¡¡SANTA JOAQUINA DE VEDRUNA,molt b CICERONE i JULIA