EL CAS D´ UN FAMUL DELS JESUITES

1922: La familia del nostre enigma, arribà a Barcelona fugin d´ una situació econòmica desesperada procedetns de la Catalunya rural.

Fill d´ un hereu escampa, els seus pares van aceptar feina i cert acord pecuniari ofert per la família materna, el canvi no fou un trasbals per ell, era molt petit, però no va ser així per la mare que va passar de mestressa a manada, ni que fos per avis, oncles i germans.

PISTA 20/02/09

La seva mare desorientada i humiliada es va refugiar en la religió, espantada per el tarannà del barri, anarquista i lliurepensador, protegia els seus fills amb un ofegador aïllament, famìlia i esglesia. Com vivien en una casalot envoltat d´ horts i estables amb vacas, aïllar-los li va ser fàcil, però l´ indsutrialització creixia i creixia encerclan el barri. Mentrestan el pare no arribava a estabilitzar-se en cap feina, i la mare cosia armilles hores i hores.

1926: El casalot es va vendre, i la familia va llogar un pis, en un carrer estret amb balcó i aixida.


PISTA 24/02/10

La situació econòmica anava de mal a pitjor, i el nostre noi va pagar els neulers, beneits neulers, i el van fer tornar a les seves terres d´ origen, amb un intent de retallar despeses. Va marxar trist, però la llibertat que li van donar, i el benestar de la casa dels parents, el van fer sentir comoda rapidament.

Però tot va cambiar de nou, el Sr Mestre i el Sr Rector, informaren el seu oncle, que el xiquet era molt brillant "malaguanyat per fer de pages" i tornem a fer maletes. El van matricular en un dels internats catòlic de mes prestigi, potser amb l´ intenció de que es fes capella.





PISTA 26/02/10

Els anys d´ internat van ser per el nostre enigma gloria del cel, i la seva finalització motiu d´ engoixa, però també d´ una gran alegria, el seu germà petit ocupava el seu lloc. Dos anys després tot es va estroncar, el noiet va morir sobtadament el mateix col.legi.

El dol familiar, en poc temps el va compartir quasi tota la Catalunya Cristiana per obra i gracia d´ un petit poema-cançó.



02/03/10

Desprès de set anys de quasi reclosió, el nostre home va tenir que decidir el seu futur, ell volia ser útil el seu poble, un dels seus mestres el P. Robert Grau li va aconsellar el món polític però la seva família no es podia permetre el gasto. El Frare va mouré contactes i la solució va ser entrar com a fàmul a l´ academia Ramon Llull regida per els Jesuites.

FAMUL: " Estudiants que pagavan els seus estudis treballan com a criats dels companys rics, servian a taula, feien de porter, atenien el telèfon...."



04/03/2010

RESOLT!!!!!!

EXACTE JOSEP BENET !!!!

TORNEM DISSABTE