dimarts, de maig 18, 2010

EL CAS D'UN "ESTEL FUGAÇ"

Darreries del sègle XIX,en un poble pre-pirinec i en el si d'una famìlia obrera va nèixer una nena,en una comunitat on les dones no tenien cap pervindrè.La van batejar amb el nom mès popular de catalunya,i la seva infantesa va ser de lo mès normal,"costura",famìlia i vida parroquial.

1906: En plena adolescència,ella i la seva germana gran,es traslladaren a viure a Barcelona i foren acullides per un oncle conco ,cercan un millor futur.

Apa JULIA que va viure en el teu barri.



PISTA 21/5/010

El oncle regentava un estanc,i rapidament les noies es van fer las mestresses,boniques i simpatiques regalavan una fràcia freca i natural que van encisar a una clientela entre bohemià e intel.lectual. Malgrat la seva joventut i sense vigilància materna, les germanes campavan esvalotades per el barri, descobrim una ciutat en ple creixament.

Eren els dies en que el Trianon es va convertir en el Pabello Soriano, el popular "Suri", i la Chelito es catapultava a la fama mentres l´ Ajuntament decidia obrir una Avinguda que anes del port a l´ eixample.



PISTA 25/5/2010.

L'estanc tancava molt tard,la seva clientela era majoritariament "teatrera",i les improvisades tertulies començavan al finalitzar els espectacles.

La nostre moia amb coqueta habilitat intervenia en las converses i demana lleguir els llibrets i mentres la seva germana anava de bòlit,cercan un noi honrat i treballador,ella va decidír ser artista.

El teatre Arnau els castings eran continuos necesitavan carn fresca,tan gran era l'exit els senyors de l'eixample s'hi escapavant sovint,i es barrajavan sensa manies amb obrers del port,marines i anarquistes,el Paral-lel era territori neutral,algù li va insinuar que podria provar sort,ella va contestar molt digna,
-J.o vull ser "primera dama"no cupletista.



PISTA 27/5/2010

Ramon T.es va encaterinar d'aquella noia alta,prima,elegant i amb una dicciò encantadora,i li va oferir un lloc a la seva companyia.va començar interpretan totes les minyones,entrava,somreia i sortia d'escena.....aixì que discretament va cambiar de "protector",ella volia mès,fou un altre Ramon,Ramon V.amb ell la "cosa" no va millorar gaire,interpretava les terceres "dametes",i sensa manies al va cambiar,això si amb molta classe,i Pere P.G. va entrar a la seva vida.Ell la va portar a la companyia de Adria Gual,i davant la sorpresa de Margarita Xirgu,tan segura de si mateixa,aquella estanquera del Poble Sec va rebre quasi les mateixes bones critiques que ella.



PISTA 2/6/10

La Xirgu la va furitejar rapidament,el seu saber-fer la crispava,no cal dir que va caurer de la companyia,però el gran Enric Borras la va contractar per el Romea quasi el mateix dia.

1913:La trobem a la cpmpanyia de Josep Santpere,i fins i tot els detractors del vodevil la van considerar una excelent actriu,un jove periodista de "La Vanguardia"la va descriure com "l'actriu que millor sap lluir un deshabille",(Sempronio).

Recordeu "Flor de Nit"?,es diu que Vazquez Montalban,li va matllavar alguns trets personals al crear la seva cupletista,però a ella, a diferencia del musical,qui l'engrescava eran els Sros. amb levita,mai els anarquistes.



PISTA 4/6/2010

Santiago Rusiñol,la va triar per estrenar "La lepra"i de la seva mà es va introduir dins el món del "Quatre Gats",on semblar ser que va coneixer el home de la seva vida,un paio amb levita i bona armilla,casat naturalment,però aquest fet era sacundari per la nostre Sra.,adéu-siau sro.Soler-Marye.....

1914:En qualitat d'empresària va crear la Companyia Catalana de Vodevil,contractar a Ferran Bozzo com a director i debutaran amb "Les filles de Venus"desprès...."La pitets s'ens ha casat""Pascua abans de rams""El pobre viudo" i el gran exit "El Sro.Josep falta a la dona..."aquesta ùltima tambè de Santiago Rusiñol",Però signada sota el nom de Jordi Peracamps,el vodevil no era una cosa "seria"

ENDAVANT NENA QUE LA CASA ES FORTA¡¡¡¡¡



PISTA 7/6/2010

Barcelona tenia la voluntat de convertirse en el Paris del Mediterra ,i sensa pausa construìa una nova ciutat,airejada,ampla i elegant,neixeren grands avingudes i l'anomenada A o gran via A,avançava entre muntanyes de runes i grans clots,dels que es deia que eran per fer circular trens sota terra.

Igual que ara la ciutat vivia un esclat de martingales,el "amic" de la nostre dona ,tenia un munt de negocis especulatius i ella es va fer amb un solar per quatre duros,volia aixecar un teatre,el seu teatre,precisament a la avinguda A.




PISTA 11/6/2010

Un nou espectacle va esclatar a la ciutat,el CINE,le gent feia llargues cues davant les barraques on es projectavan els films.

El nostre "estel fugaç"es va encaparra en fer una pel-lecula com a protagonista,el seu "mecenes"que no li sabia dir no,a res,va afluixar els "cales" i a rodar ....."Thais",es va estrenar el 1919,oficialment ella era la productora,però el resultàt no va ser res del altre mòn,el seu primer fracas,la crìtica la va trobar pretenciòsa i el pùblic massa intelectual.....

D'aquell any encà tot va ser diferent.

PISTA 15/6/2010

Desprès del fracàs cinematografic,ella va entrar en un impas contradictori,poc a poc s'allunya de les bambalines,va vendrer el seu teatre,quasi totalment vestit,i es va limitar a fer d'empresaria,en meinys d'una temporada..."mutis per el foro".

Sempronio li va donar el mal-nom d'estel fugaç,i va insinuar una malaltia,potser pulmonar?.

Sebastia Gasch,va parlar d' una "debacle"ecòmiva del seu protector,crisis dels any 20.

Una bona amiga de la meva famìlia,la poeta bergadana Rosa Ribera,fa finada,explicava que durant els pitjors anys de la guerra civil,el nostre estel vivia a Cercs,i que semblava no estar sola,l'acompanyava un Sro.

Va morir a Barcelona el any 1945 i fou enterrada amb el seu nom autentic,Montserrat Casas i Baque. AIXO S'ACABAT.....EL NOM EL NOM

13 Comments:

Blogger Júlia said...

Ep, no serà Raquel Meller???? Encara que el nom no em quadra...

de maig 18, 2010 1:52 p. m.  
Blogger JoRDi JVR said...

EJ, EJ, EJ... crec que ja sé per on vas.. però explica'ns mes ;-)

de maig 18, 2010 6:28 p. m.  
Blogger Júlia said...

estic intrigadíssima, Jordi, si ho saps espera una mica, al menys fins a la tercera o quarta pista, he, he.

de maig 18, 2010 7:35 p. m.  
Blogger Júlia said...

Jordi? Jordi? He dit 'Jordi'?????? EJ????? Hummmmmmmmmmmmmmmmmm

de maig 19, 2010 4:17 p. m.  
Blogger JoRDi JVR said...

si Júlia soc jo...ej ej ej ej....
uii quina risa mes tonta m'ha agafat ;-)

de maig 19, 2010 4:42 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Menys tossir i més pistes...;-)

de maig 19, 2010 11:38 p. m.  
Blogger Júlia said...

És que són ejpistes...

de maig 20, 2010 6:47 a. m.  
Anonymous joliu said...

Te un monument al capdavall de la Rambla?

de maig 31, 2010 2:23 a. m.  
Blogger Júlia said...

Em sembla que la sé, però m'espero, a veure si expliques més misteris de la faràndula. L'estanc no era al carrer de la Boqueria?

de maig 31, 2010 6:20 a. m.  
Blogger Júlia said...

M'agradaria saber què li va passar quan va desaparèixer, així que em controlo i no dic el nom...

de juny 10, 2010 1:33 p. m.  
Blogger JoRDi JVR said...

... a mi també, però crec que és tot un misteri.

de juny 10, 2010 1:53 p. m.  
Blogger JoRDi JVR said...

doncs el pseudònim és "Elena Jordi" i per si no ho heu vist, aquí us deixo aquest video on l'autor del llibre -Una berguedana a la cort del paral.lel : el teatre de vodevil a Barcelona- en Josep Cunill fa un bon resum :
http://www.youtube.com/watch?v=4janDlmuC60

salut!

de juny 16, 2010 6:15 p. m.  
Blogger Júlia said...

Molt bé, m'ha encantat la història i em quedo tranquil·la sabent que tenia un 'senyor', una gran artista, per fer una peli tot plegat (una peli que no fracassi, ep).

de juny 16, 2010 6:52 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home