EL CAS D'UN POLIEDRIC DEL EIXAMPLE

Primers anys del seglexx....darrers dies de maig,carrer de Diputaciò,neix el segon fill d'una famìlia creativa,trepidant,divertida i de butxaca fluixeta.Son pare era impresor i altres oficis...sa mare modista.Procedencia familar baix Penedes.
Als nou anys en ple Passeig de Gracia,va veure com filmaven una pl-licula,es va quedar boca-badat i va decidir que ell es guanyaria la vida fent cine,tote una intuiciò...però anem pams....
Que...facil...dificil?

PISTA 22/7/20010

El nostre xiquet va ser alumna de l'escola catalana Mossèn Cinto,que fou clausurada per el sàtrapa Primo de Rivera.d'allà va anar a petar,als dotze anys,al Colegio Ibèrico,centre estricta sansa cap modernitat pedagògica.La seva famìlia era d'aquelles que mai havia cregut en els Reis magics,i la informaciò dels fets naturals i sexual s'ensenyavan a casa,amb un afany de neutralitzar l'educaciò "carca" d'aquella escola,que per cert era l'ùnica que es podien permetre economicamet.
Els diumenges tan ell com els seus germans,frecuentavan un centre al carrer Bruch,una mena d'esplai,a carrec d'uns capellans francesos,que feien del deport tecnica educativa,allà va descobrir el futbool i el Barca.

PISTA 27/7/2010

L'any 1924,la seva mare va patir una recaiguda de la seva malaltia pulmonar ,i per consell mèdic tote la famìlia es va trasladar a viure a un poble de muntanya. Tan ell com els seus germans si van integra rapidament,i allà el nostre enigma va descobrir uns nous camins de futur.L'automobilisme,el domini de la llengua,i el dibuix,gracies al mestre del poble,i al mecànic Joan M...,que nomès amb quinze anys li va ensenyar a conduir,i a montar i desmonar un Fiat Torpede descapotable .



PISTA 31/7/2010

Octubre 1926,la famìlia va retornar al carrer Diputaciò,la situaciò econòmica tornava a ser difìcil.El seu germà gran va trobar feina al diari "LA RAMBLA",i ell tambè va voler colaborar en paliar aquella circunstancia,i cada diumenge de futbool a Can Barça",plantava la paradeta,amb una carpeta de dibuix i una cadireta plegable i davant els "cules" feia i venia caricatures,els seus grans "hits"Paulino Alcantara,el filipi gol,i "Pepe Samitier".Gracies aquells ninots va conseguir una colaboraciò a "EL BE NEGRE",eran quatre rals,però tot era bò,la seva mare ja no podia traballar,i la crisis apretaba l'imprenta del pare.



ANEU TOTS MOLT BE.....QUASI HU TENIU

PISTA3/8/2010

Els seus ingressos eran mínsos,malgrat treballar en dos diaris alhora un de mati "LA PUBLICITAT" i un altre de vespre "LA RAMBLA",sensa deixar la colaboraciò setmanal "AL BE NEGRE",i a mès a mès ajudadava an Manuel Fontanals,escenògraf de J.M.de SAGARRA,que significava un bon pessic de tan en tan.Sempre va entregar tot allò que guanyava al seu pare,la malaltia de la mare representava una gran despesa,fet que va mantenir fins els 23 anys,quant la pobre dona va morir,vìctima d'un mal lleig i no de la tuberculosis que va patir durant anys i panys.



PERE CALDERS?...DONCS NO.

PISTA6/8/2010.
Amo de la seva butxaca el nostre home es va indepentdizar,ja que de la mà d'an Josep Sunyol es va convertir amb l'ànima de "LA RAMBLA",on hi va fer de tot,redactor,reporter,ninotaire....amb una bona millora econòmica. El seu primer pis el va llogar molt a prp del diari i gracies al seu tarannà vitalista,el va convertir en el punt de trobada d'un grapat de periodistes,eran habituals an PLANES,GASCH,LLADO,SALES i la misteriosa IRENE POLO.
Es diu que fou el "pare" de la famosa pissarra que penjava del balco del periòdic,on publicavan de manera casolana,els resultats electorals i del footbol,amb un encapcalament que dei..."A compte del que publiquem en l'ediciò d'aquest vespre"



PISTA 10/8/2010

La Radio era el gan "bum" d'aquells dies, i "LA PUBLICITAT"va instal-lar una emissora ,sabeu a on?....al lavabo.Cada vespre s'emetia un diari parlat i el nostre enigna el dirigia.

Una llum vermella i un cartell enganxat a la porta,que deia "Xestà radiant,silenci"avisaba a tote la redacciò,la situaciò esdevenia comica,sobretot si an Josep M.Planes hi feia "coña",rectificant el text "En X..està radiant,,,de satisfacciò",segons ell tot era cuestiò de gelosia,ja que compartia feina i "lavabo" amb la noia mès bonica del diari Enriqueta M....



PISTA 14/8/2010

Els dies de vi i roses es van acabar,amb l'assesinat dels germans Badia a mans d'elements del Sindicat del Transport.
Una bafarada d'aire podrit i por va inmobilitxar els ambients intelectuals,la situaciò era inaguantable i la prensa no estava gens motivada a denunciar,i en mitj d'aquell silenci dos periodistes,Josep M.Planes a "LA PUBLICITAT",i el nostre enigma a "LA RAMBLA" van desafiar a la FAI.
En plena campanya d'informaciò...un dia, Justo Bueno,l'assessi dels germans Badia,li va fer una visita.Si publicava res mès del cas el "pelava".....es va espantar i marxar precipitadament a Paris,sota la proteciò de la Generalitat,en Josep M.Planes es va quedar.......



PISTA 17/8/2010

Aixì va poder evitar el mateix desenllaç que an Josep M.Planes,però la seva dolça vida parisenca va ser molt curta,dos mesos i mig desprès,ja tornava a ser a Barcelona,la defensa dels valors en una guerra civil al va empenyar a tornar.Però malgrat la seva curta estada es v'asabentar i posteriorment fer saber a la prensa, que Carles Sentis era un espia franquista.

Fou voluntari en la columna K.Marx,fundador de la revista de guerra "VENCER¡",combatent a Serra Alcubierre,ferit davant del cementeri d'Osca,va travessar el Ebre la nit del 25 de juliol,el 14 de febrer de 1939,va tornar a trepitjar terra francesa,amb 274 homes al seu carrec,i per març s'exilia a Tolosa de Llenguadoc,desprès de rescatar els seus germans de camps de conmcentraciò.





PISTA 21/8/2010



El matì del 13 de juny de 1939.ell i tot el seu clan salparant de Paulhoc-Trompreloup rumb a Mexic.El dia 7 de juliol van arribar al port de Veracruz i d'alla a Saltillo,poble majoritariament partidari del general Franco,on els republicans van ser molt mal rebuts i fins i tot rebutjats.

Pere Calders.ja instalat a D.F.,asabantat de la situaciò li va enviar els diners que calien

per deixar Saltillo,a més a més l'oferir un lloc de treball com a dibuixant,en una empresa de publicitat.Allà va coneixer a Pin Crespo,una noia del PSUC,antiga amant de Joan Comorera,especialista en propaganda politica,...va ser un amor foll,però una relaciò infeliç.



PISTA 25/8/2010
1941:Pin i el nostre home es van dir adeu aquella primavera,i mai mès no es van tornar a veure desprès d'un any tormentos.
Aquell Nadal,un bon amic Bartomeu Costa,li presenta a Loiuse Mercader,la dona de la seva vida.
Com a dibuixant va ser contractat per fer la campanya publicitaria de Radio Mil,d' allà v'anar a treballar com escenògraf de cinema,on coneix a Mario Moreno,del que fou un gran amic,i de la seva ma es v'introduir dins el mon de les productores cinematografiques,i el somni infantil es va convertir en realitat.








PISTA27/8/2010



La seva primera "peli"fou "DOÑA BARBARA",va seguir"VIVA MI DESGRACIA"i durant el rodatge d'"UN DIA CON EL DIABLO"va coneixer a Mario Moreno,d'ell va dir sempre "Jo soc amic de D.Mario,no d' an Cantinflas".El seus millors anys dins el mon del cine van ser 1950,1951,"Viva Zapata" i "Los olvidados" d'Elia Kazan i Luis Buñuel foren la "collita"¡.



Escenografia,vestuari i exteriors van seva obra seva.Dedsprès va seguir la "tele" Canal 4,on va crear 25000 escenografies. VINGA QUE JA ESTA MOLT CLAR.......

PISTA 31/8/2010

LA CAMERA EM FA GAUDIR DE VALENT"
El 1964,va filmar en 16 mil-lìmetres,subvencionat pel Museu Nacional d'Antropoñogia,el documental"La sabiduria Maya",peça pedagògica encare actual en les escoles mexicanes.En aquella decada,el nostre home es va fer ric,i els seus automovils era l'enveja de Pere Calders,tan mal conductor com bon escriptor,mentres ell feia "birgeries" amb els cotxes.Casat amb la bonica Lluisa Mercader van tenir quatre fills,tres noies i un no

PISTA4/9/2010
Ien mitj d'aquell anar i venir,cercant exteriors,encare tenia temps per traballar con editor de "LA NOSTRE REVISTA"que diriguia el seu pare i que es va publicar ininterrumpidament del 46 al 54,i hores d'ara es el millor arxiu del exili català a Mexic. I colaboravant Pere Bosch i Gimpera,Rafael Tasis,Manuel de Pedrolo,Carles Pi i Sunyer i naturalment Pere Calders,tots ells pertanyiant a la generaciò que van fer catalanisme intel-lectual incansablement.

PERO QUE PASSA? SI ES MOLT FACIL.....

UFF¡¡¡QUIN DESCANS.....EFECTIVAMENT EL GRAN TISNER¡¡¡¡¡